Monchosoft

Lo rey. – Molt car et molt amat primogenit:
lo Rey dels reys posant lo fre en la boca
dels superbioses lur elacio conculca en
les baxeses et los corns daquells
elats subjuga a servitut per tal que no posen lur
sedilla en les alteses et no presumesquen esser
fets semblants al Altissime. Tant es publich que
no creem ignorets con Jayme Durgell rompent
los ligams de sa faeltat per la qual a
nos axi com a son rey e senyor es stret
quants actes rebelles quantes indignitats quants e quants et
malvades obres ab diabolica austucia havia concebut
perit et abortat offenent nostra reyal majestad
volent en nostra senyoria sembrar infidelitat et
rebellio de la qual en aquella james fon trobada
alguna sement: per lo qual provehints a la
indempnitat de nostra cosa publica nos ha convengut
personalment venir aci et ab propries mans
ministrar salut en ten orrible plaga e havem
assatiada aquesta ciutat de Balaguer et aquella
no sens gran renom et fama de nostre car oncle
lo duch de Gandia comtes barons nobles cavallers
gentilshomens et altres axi de nostres regnes et
terres com del regne de Castella aci presents ab
diverses et multiplicades invasions et artallarias haven
macerat fins a la jornada de vuy en la qual lo Fill de la Verge a intercessions de la gloriosa Mare sua
en qui es tota nostra esperança no volent la destruccio del
poble de la dita ciudat nels grans dans a ell subseguidors
ha humiliat et oppremit lo cor del dit
Jacme que ell ab ses muller mare
et germanes ses vengut metre en nostre
poder ab jonols fiquats demanant merce et
misericordia confessan sa gran error. E nos
moguts mes de pietat que de rigor de justicia al dit Jacme
havem perdonat mort natural mutilacio de membres
et exili perpetual de nostres regnes et
terres et a les dites muller mare e germanes
sues les dites morts mutilacio et exili et encare
presons: pero lo dit Jacme pres et ben
guardat nos havem detengut per tal que purgues la
pena de sos peccats orribles. E per tal quen
haurets pleer les dites coses vos notificam ab ….
exibidor de la present. E hajaus molt car et
molt amat primogenit en la sua sancta guarda la
sancta Divinitat. Dada en lo siti
de Balaguer sots nostre segell secret a XXXI
dies doctubre del any mil CCCCXIII. – Rex
Ferdinandus. – Gabriel Mascaroni mandato regis
facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.

Núm. 17. Reg. 2403. Fol. 143.

Lo rey. – En
Fenollet: segons havem entes e vist en una letra per
vos a nos tramesa vos havent en los fets e
aparellaments de nostra coronacio aquella diligencia queus
pertany ensemps ab mossen Sancho Davila cavaller
cambrer nostre havets ja mirats drap dor
e de seda mas que fallen aceytonis tafetans e
belluts blanchs e altres en lo dit acte de
coronacio necessaris. E axi matex nos
fets saber que havets parlat ab en Guillem
Mulet de les joyes e penyores de don Jayme
Durgell e de sa mare e de sa muller lo
qual Guillem Mulet ha parlat ab en Torramorell
e diu que noy ha als sino ço que tenim en manifest: de
que som molt maravellats com siam informats quey havia
mes joyes e penyores que aquelles que son contengudes
en manifest e inventari. Perqueus pregam dehim e manam
que de les dites joyes e penyores diligentment
encerquets e sapiats praticant e comunicant daço
ab los dits Guillem Mulet e Torramorell
lo fet de la veritat e mes avant nos scrisquats
prestament quins e quals draps ço es acetonis
tafetans e beluts blanchs fallen que nols puxan
haver daqui e quants ni porem haver dor
ni de seda per tal que daquells quis poran
trobar ni haver puxam fer pertret e haver aquells daltra
part. E sobre les dites coses e altres necessaries a la dita
benaventurada coronacio ensemps ab
los dessus nomenats o sens ells treballets
ab sobirana diligencia en tal manera que migençant
vostra obra nos siam provehits dels dits apparellaments
e per aquests e altres serveys a nos per vos
fets siam tenguts de proseguirvos de opportunes
gracies e favors. Dada en Leyda sots
nostre sagell secret a XXII dias de noembre del
any MCCCCXIII. – Rex Ferdinandus. – P. D. – E si
cas es que vehets o coneixets que aqueix hom
sen fracas os metia en torn en no
manifestar les dites penyores clarament remetetslom aci
a nos decontinent ab una altra persona. –
Dada axi com dessus. – Dominus rex
mandavit michi Petro Margall.

Núm. 18. Reg. 2403.
Fol. 142.

Rex Aragonum et Sicilie. – Religiose devote
ac dilecte noster: Rex regum et dominus ponens
circulum in naribus superborum et frenum in labiis impiorum
elationem ipsorum conculcat in infimum et cornua eorum servitutis
jugo submittit ne ponant in aquilonem sedem suam et similes fier
Altissimo erubescant. Sane jamdiu proh dolor exiit in publicum quod
vos non credimus ignorare qualiter Jacobus de Urgello
fidelitatis sue rupto federe nobis suo vero regi et
domino indisolubiliter alligatus quot rebellionis actus
iniquitatis dolos stucia Sathane concepit peperit et fraudes
nequissimas obortivit majestatem nostram insudans offendere et
in nostri ditione infidelitatis perfidiam supplantare quibus
compulit nos planctus et gemitus nostre reipublice ut
abciso
radicitus ipso morbo ne amplius pullulet aut concrescat eidem
personalem salutis ministraremus medelam: ob quod huc accessimus
civitatem hujusmodi Balagerii ubi idem Jacobus et alii
ejus complices residebant obsessimus usque in diem hujusmodi
multipliciter macerantes quo digno Dei judicio sub cujus virtute
prospera cuncta succedunt intercessionibus gloriose virginis matris
ejus superbum cor ipsius Jacobi sic humilitate contrivit quod
a dicta civitate ad nostri presentiam accessit poplitibus flexis
illud davidicum verbum materna linga prosiliens
Miserere seque in posse nostre majestatis inmisit ut de
ejus persona disponeremus ad nostre libitum voluntatis. Nos autem non
rigore justitie comoti sed pietatis rore ac misericordie madefacti
eidem mortis naturalis ac membrorum mutilationis exiliique
securitatem concessimus ac ejus uxori matri sororibus
et populo captionem ultra predicta remissimus ipsumque tamen Jacobum
conservari jussimus: in laudes Altissimo exalantes cujus glorie
sunt hec omnia describenda quique ejus solita clementia speramus sic
dexteram nostram diriget quod sedebit populus noster in pulcritudine
pacis et tabernaculis justilie ac requie oppulenta. Ceterum devote et
dilecte noster sunt quamplures in nostri ditione filii Moysi
hucusque cecitatis judayce laqueati qui eorum corda Spiritus sancti
gratia inspirante ad fidem catholicam tenero volatu anelant sperantes
sitibunde ad nonnulla que humanus capere eorum sensus non valet
instructionibus debitis adjuvari: unde cum speremus e firmo vestri
edificantis sermonis fulgore ab ipsis ofuscationibus eosdem in lucem
catholice veritatis prodire: vos affectuose rogamus et in Domino
exhortamur quatenus visis presentibus Dertusam ubi plures ex
predictis causa previa convenerunt remeare aliquatenus non tardetis
ut ex vobis judei prefati palmam salutis colligant qua possint
perenni in celestibus vita frui: et deinde Çesaraugustam
ubi dante Domino proposuimus in brevi sacre nostre coronationis
solemnia celebrare procuretis adire cum vestro salutari adventu
predictorum sequentes incessus ex judayca lege quamplures ad
orthodoxam sperentur beatitudinem evolare: nos enim scribimus nostro
procuratori regio ut ad vestri et vestrorum remeatum studeat
necessaria celeriter procurare. Data Ilerde sub nostro sigillo
secreto XX die novembris anno a nativitate Domini MCCCCXIII. – Rex Ferdinandus. – Venerabili et religioso dilectoque ac devoto
nostro fratri Vicentio Ferrarii in sacra pagina
pereximio professore. – Dominus rex mandavit michi Paulo Nicholai.

Núm. 19. Arch. de la Dip., Reg. Del trien. De
1413 a 1416. Fol. 128.

Als molt honorables e molt savis
senyors los jurats de la ciutat de Gerona. – Molt
honorables senyors: reebuda havem vostra letra en la qual pregats
nosaltres que si la ambaxada que havem tramesa al senyor rey
sobre la convocacio del Princeps
namque ha feta avinença o composicio de la exequcio daquella
queus en deguessem certificar car aquexa ciutat ne sta fort
congoxosa. A la qual vos responem que de la dita ambaxada havem
reebudes letres en les quals fa saber que dimarts que hom comptava a
XXXI doctobre per lo mati assats hora de tercia lo duch de Gandia don Enrich e mossenyer Diago de Vedilla son
venguts a parlament e tracte ab don Jacme Durgell qui es exit
fora la porta del mur de Balaguer vestit de burell ab
barret negre al cap ab barba longa
e stoch sint e daga e calçat destivals
lo qual ha molt plorat en lo companyament e
abrassament que faeren. E apres quel duch de Gandia
fon puyat al senyor rey vench linfanta
e torna supplicar lo dit senyor que fos sa merce perdonar al dit don
Jayme marit seu e mes que fos sa merce de
prorogar la jornada que havia dada de haver los homens
de Balaguer si nos retien per traydors
per tot lo dit mes doctobre a ir que fon
dimecres festa de Tots Sants e primer de noembre: e mes
avant de guiar aquells qui son delats de esser stats a
la mort del archabisbe de Çaragossa e del
governador de Valencia en tant que sen poguessen anar
soltament. E lo dit senyor respos que si don Jayme
se metia en son poder per tot lo dit XXXI dia
doctobre e vingues a ell al reyal on es que li plahia.
E veus senyors ço que ab veritat vos podem al present
certificar: de la composicio o avinença par que la dita
missatgeria non hage encara finat ab lo
dit senyor. Daço ques seguira per avant vos
certificarem tantost Deu volent. Apres senyors que la dita resposta
vos haguem feta es vengut un correu ab letra quels missatgers de
Barchinona han tramesa als consellers de Barchinona: huy que
es dijous hora de completa en quels fan saber com dimarts a vespre
prop passat lo dit Jayme Durgell ses mes soltament en
poder del dit senyor rey demanantli perdo presens los dits
missatgers de Barchinona e lo dit senyor reptant lo dit
don Jayme daço que fet havia remeslo a Pere Juniz
de Guzman e ha perdonat a tots los altres. E veus senyors
ço queus podem fer saber. Scrita en Barchinona
dijous a dos dies de noembre ora del seny del
ladre lany de la nativitat de nostre Senyor MCCCCXIII.
– Los deputats del general de Cathalunya
residents en Barchinona a vostra honor apparellats. –
Dominus abbas Montiserrati Gilabertus de Scintillis
et Johannes Ros. – Deputati mandarunt michi Johanni Gacet.