Monchosoft

Libre 2. Cap. 24. De la malaltia del
Senyor Rey En Joan y de la sua mort y
de la honrrada sepultura que li fonc feta.

Diumenge
que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e
sabut per los honorables consellers que la Majestat del
Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab
molta febre en una cambra episcopal de la dita ciutat en la qual lo
dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons
costums dels antichs e per retre lo deute que la
ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V
consellers se ajustaren en la casa del consell
de la present ciutat e ajustats partiren de la dita casa per
viscitar lo dit Senyor lo qual trobaren ajagut
en la dita cambra en un llit de camp en lo
qual lo dit Senyor acostumava jaure e visitant aquell e
sentint la disposcicio sua ab los metges
que del dit Senyor havian cura tornaren a la casa de la dita
ciutat e de continent trameteren llurs vergues
per haver consell de promens
de la dita ciutat. E ajustats en la dita casa del consell de
XXXII ensemps ab los dits promens lo honorable
Miçer
Jaume Deztorrent conseller en cap fou expost
e notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells
quels volguesen aconsellar e dir llur parer
ells consellers com se devian regir en lacte de la
malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer lo
que deu e retra lo deute a son Rey e Senyor
sentint tals cassos se acostuma interposar e fon
consellat quels dits consellers tots o alguna part dells
tots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit
Senyor duraria devian anar visitar lo dit Senyor e
veura e entremetres axi de la indisposicio sua
com de metges e medecines com encara de altres coses qui
haguesen sguart a la cura e conservacio de la persona del dit
Senyor. E que lo hu dels dits consellers romangues tots
jorns en la nit acompanyat de dos promens ciutadans
tant quant la dita malaltia duras e la dispuscicio
requeris. E de fet los dits honorables consellers
seguint lo dit parer e consell desliberaren proseguir
aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en
cap en companya de dos honorables ciutadans feu la vella
del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi
fou tingut lorde de la dita vetlla un conseller y dos
ciutadans ço es comensant lo cap sempre y
apres los altres ab son orde fins a XIX
de dit mes de jener e encara los dits honorables
consellers hoyns dir que a Solsona havia un solempne
metge jueu trameteren ab correu volant al
dit metge fos de continent asi per veure la dita
Majestat e esser ensemps ab los que ya y eran en
la cura de aquell e lo dit metge de continent rebuda la
lletra dels dits honorables consellers fou asi e visita
lo dit Senyor e ensemps ab los altres metges hac
carrech de la cura del dit Senyor e tots jorns feya
relacio als dits honorables consellers de la disposicio del dit
Senyor e tant com la malaltia dura tots jorns los dits
consellers una vegada ans de dinar e altra apres dinar
foren solicits e curosos de visitar lo dit
Senyor donant tot endres quant en ells hera en las
cossas nescesarias a la salut del dit Senyor.
E lo
dimars que comtavem a XII del mes de jener lo
dit Senyor Rey confessa e sens çerimonia
alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de
Jesu-Christ consagrat en la missa que un prevere havia çelebrada
en la cambra hont lo dit Senyor jeya malalt e lo
matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit
Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell
reliquiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou
posat sobre los ulls e cap.
E lo dilluns que
comtavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse
a la mort per lo reverent mestre March Bergua
del orde dels frares menos fou desenganat de la
sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab
molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o
moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.

Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit
mes de jener lo dit Senyor vers les III hores de
mati perde la paraula e tocades les VII horas del dit
dia ans de mitg jorn rete la anima
a nostro Senyor Deu qui per sa clemencia laura
colocada en son Regne.
E pasat lo dit
Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat
e apres vestit en la forma seguent ço es que li
mudaren camisa e li vestiren gipo carmesi calsas
de grana ben tirades una roba de vellut carmesi folrada de
mars gibelins barreta negra al cap e fou tornat
sobre lo llit hon lo dit Senyor muri
sobre lo qual llit fon posat cubert de un drap
brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo
hu de brocat e los dos de domas blanch e
tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi
de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dreta
ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de
or ab una creu petita
e no fou fet e mes li fou posada la
espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e
lo matex dia e poch apres que lo dit
Senyor hac retut lo deute de natura a son
Creador los dits honorables consellers ajustats en casa
de la ciutat per llurs vergues feren ajustar lo
consell ordinari de XXXII e ajustat lo dit consell (se
lee cousell) per lo honorable conseller en cap fou en
aquell exposat lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e
demanaren llur consell e acort sobre la cirimonia per
los dits honorables consellers en nom de la ciutat servadora
e feta la dita propocicio e aguts diversos coloquis
entre los dits honorables conseller e consell fou desliberat
que totas las cosas que se havian de executar
per part de la ciutat e axi del nombre dels promens qui
han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres
coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen
esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.

E lo dimars apres seguent que comtavem a XX
de jener MCCCCLXXIX los dits honorables consellers
demanats per part dels marmasors del dit Senyor vinguesen
al palau Episcopal en lo qual lo dit Senyor retuda
la anima a son Creador com desliberasen portar
lo cors a la sala del palau Real la qual sala era
estada molt bellament e de bells draps empaliada e fou
fet al mitg de la dita sala un llit alt ab
bancals al entorn e cubert de matalaf sobre lo
qual fou posat un bell drap de ras e fou posada una travaca
penjada sobre lo dit llit lligada a una de les
arcades de la dita sala e al cap del llit fou posada la creu
major de la Seu e foren constituhits en la dita sala VIIII
altas ço es tres a cascun costat e dos al cap
baix de la dita sala e hu sobre lo dit sitial o
tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya
en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos
pobles.
E per quant traure lo cos del dit palau per
portarlo a la sala del palau Real qui era
aparellada segons damunt apar aquell no recaya
en cerimonia fou desliberat
que no tingut orde algu de ordenar fos tret lo cos del dit
palau Episcopal e aportat al dit palau Real e axi
fou fet es ver que los dits honorables consellers ab
llurs vergues ab vergues alçades
se meteren en lo llur lloch ço es
inmediadament tras lo dit cos ab orde sens
que altre orde fos servat e fou portat lo dit cos per
alguns dels nets e familiars del dit Senyor no servada entre
ells orde alguna e exint lo dit cors del dit
palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol ço es
preveres e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca cascu
en la ma ab la creu alsada devant lo dit
cos portaren aquell en la dita sala sobre un llit cubert de un
drap de brocat de or e de çeda negre molt bell
e vestit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab
la cara descuberta e alli sobre lo llit demunt
mencionat fou mes lo dit drap de brocat e sobre
aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap
del dit Senyor tenia corona en la ma dreta çeptre en
laltre la espasa e manca lo pom com non
tinguesen de fet e estech lo dit cors
descarat sobre lo dit llit del dit dia dimecres fins al
altre dimecres axi estec VIII jorns e lo
vuite jorn fou mes dins duas caxas com
comensas a sentir e la derrera fou cuberta de drap vellut
de carmesi.
Apres lo dijous ans de la
solempnitat de la dita sepultura fou ordenat que fosen
carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma ço
es que feren preparar VIII cavallers ab lurs cavalls ab
cubertes de saques e foren fetes IIII banderes Reals
duas ab armes de Arago e una ab armes de
Sicilia e altra ab armes de Navarra e IIII pavesos ab
ditas armas los IIII cavallers portaren les dites IIII
banderes ab llurs astes llansades al coll
e los dits IIII pavesos ço es bras squerra tots al
reves axi que lo que avia de anar alt anave baix als
peus e axi matex feren preparar los munteros del
dit
Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab
llurs cans dels quals ni havia vestits de canamas
e preparat en la dita forma tots los dits cavallers ço
es primerament los qui aportaven les banderes intraren
a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las
banderes alçades ço es
asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres vegades lo dit
cos del dit Senyor e a la derrera cridant per tres voltas
digueren tales o semblants paraules dresant aquelles a
M. Rodrigo de Rebolledo Camarlench del dit Senyor. «M.
Rodrigo senyor Camarlech X jorns a nostron Rey
e Senyor e nol trobam hauriau lons vist. » E
fet lo dit crit per los dits cavallers ab plors
molt grans per IIII voltas lo dit Camerlenc ab
gran crit e molt agrament plorant responent dix «Mort
es veulo asi hon jau mort» E los dits cavallers
replicant digueren «com mort» e lo dit camarlench dix
«hoc mort.» E oyda per los IIII cavalles
la resposta llavors los dits IIII cavallers ab
crits aspres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers
lo dit cos enderrocans ciris e brandoneres e calades
les astes de las banderas sobre llurs colls
roseguans ditas banderas per terra e axi
matex los altres IIII cavallers qui ya estavan
preparats prest de la dita sala brocaren llurs
cavalls vers o dit cos llansant los pavesos en
terra e casi llantsantse de llurs cavalls en terra. E
per semblant tots los munteros cornant e los cans
odulant e tots ensemps cridans ab crits
de plor e llagrimes dients «ahont lo trobarem
lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu
aqui plos e llamentacions que era gran
pietat als hoints e miradors. Apres los dits cavallers
ensemps ab los munteros exints del dit palau
discorrent tota la ciutat corregueren per totas las
plasas les dites armes comensant a la Plaça del Rey.

Disapte a XXX de dit los honorables consellers
se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e
acompanyats de promens ab caperons vestits
anaren al palau del Rey hon lo dit cos era e no
deteninse en altres actes colocades primerament XXIIII
personas qui havian carrech e eren estades
amprades per portar lo dit cos e posat cascu en
son lloch despres lo dit cos exint la
professo de la dita sala ordenaren
los qui en la dita sala foren per acompanyar lo
dit cos e totes coses sots lorde seguent.
E
primerament ordenaren lluminaria devant lo cos e foren
lo nombre dels brondons entre los particulas
de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor
Rey tenian un senyal Real posat al reves.
Apres
anaren los VIII cavallers qui lo dia de dijous
havian corregudas las armas a cavall e portavan
las ditas banderas rosegant ab llurs escuts al reves al
bras.
Apres anaren les creus que foren XIII entre les de
les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parroquies
apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe
de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e
feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVIII
homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons
de çera
negra ensesos apres los capellans e altres de la capella del
Senyor Rey vestits tots de drap negre ab sengles ciris en la ma
ensesos qui anaven salmejant molt devotament.
Apres devant
lo cos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e
altros dos derrera lo cos.
Apres vench lo cos ab
tots los portants ordenats segons demunt es ver que per rellevar de
travalls los convidats del carrech del portar agueren dotze
homens pagats per los marmaçors
los quals foren vestits de negre ço
es cotes e caperuçes
tan solament pagades per los dits marmasors. E los dits
homens nos mostraven com estiguesen (se lee
estignesen, la u y la n se confunden en varios sitios) jus
lo bastiment.
Apres ana la Illustre Senyora Infanta relicta del
Illustre don Henrich mestre de Sant Iago jerma
del dit Senyor Rey ensemps ab tots los nets del dit Senyor.

Don Jaume de Navarra legitim net.
Don Alfonso de Arago fill
bastart del Senyor Rey nou succesor del damunt dit Senyor.
Don
Felip de Arago – Don Joan de Arago fills bastarts del Illustre
don Carles fill quondam legitim del dit Senyor.
Don
Joan – Don Ferrando fills de Don Alfonso de Arago fill bastart
del dit Senyor.
Apres ana molta gent illustre que per no ser tant
llarch e dexat.
E dix la missa major lo
reverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo
dit dia.
Es ver empero que ans de exir lo
dit cos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo camerlench
del Senyor Rey estant dalt en lo bancal del llit fet al dit
cos en la sala damunt dita ans que lo dit cos fos mogut
en presencia de tots los que alli eran ab gran
plor e llamentacio tranca lo sagell del
dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues
dels uxers o aguatzils dient paraulas de dolor
pertinents al dit acte.
E totes les coses fins asi fetes
per causa de la dita sepultura pagua la marmasoria
salvo las lluminarias particulars damunt dites.

E lo matex dia de disapte que contaven a XXX del
dit mes de jener los honorables consellers feren
convidar per los honorables obres de la dita ciutat
acompanyats de dos ab gramalles e caparons
vestits en lo entrevall que lo ofici divinal
se deya en la Seu per obsequias de la dita sepultura la
dita Senyora Infanta e tots los nets del dit Senyor diputats
oydors de compte prelats barons nobles homens cavallers
gentils homens ciutadans honrats mercaders que lo dia
del dilluns primer vinent fosen a la casa de la ciutat hon
los honorables consellers se ajustarian pera
venir a la Seu a fer honor al aniversari çelebrado
per part de la ciutat per anima del Senyor Rey e lo dit
aniversari fou fet en la forma acostumada.
Apres lo dijous
que contaven a IIII del mes de febrer de MCCCCLXXIX dia assignat en
traura lo cors de la Seu per portar aquell al
monestir de Poblet en lo qual lo dit Senyor se
hera lexat los dits honorables consellers lo dia
abans feren fer una crida que lo dit dia pasat
mitg jorn no fos algu qui paras
obrador ni obris portas de aquells y axi
fou fet.
E per semblant los dits honorables
consellers per honrrar e honorificar la exida del dit
cors e ampraren totas las lluminarias de
las confraries de la ciutat la qual fos en gran e copios
nombre e mes trameteren los hobres de la present
ciutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues trametre
a les parrochias fosen lo dit dia ab llurs
creus e processo duas horas apres mitg jorn
per acompanyar lo dit cos e axi fou fet.
E
mes trameteren convidar les damunt ditas XXIIII persones
qui eran estades convidades e ordenades portar lo
dit cors que lo dit dia o dita hora fosen a la Seu per
portar lo dit cors fins al monestir de Valldonzella
fora ciutat.
E ordenades e preparades totes les dites coses lo
dit dia de dijous vers les tres hores pasat mig jorn
lo dit cors fou tret de la dita Seu ab lo
matex orde e cerimonia e ab tots los
acompanyants qui si trobaren per llurs trats que
lo disapte prop pasat era estar portar
a la dita Seu per la ecclesiastica sepultura.
E exint
de la Seu lo dit cors fou portat e exint per lo
portal major girant la via del palau Episcopal fent la via de Sant
Jaume e volta vers lo Call e feu la via del portal de Sant
Antoni pasant cami dret per la Boqueria e devant lo
ospital de Santa Creu e tira fora lo portal fins al
monestir de Valldonzella ont per las monjas fou
rebut e exint al pati ab Creu processionalment. Es veritat que
lo clero de la Seu ne les ordens e parrochies ne
llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat
ans se aturaren dins lo dit portal salvo
que lo senyor bisbe de
Girona hisque ab los canonges de la Seu
fort poch fora lo dit portal e feu absolucio al
dit cors e axi sen torna tot lo clero.
E
com lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa
del monestir de Sant Anthoni XXVI frares del monestir de
Poblet qui eran vinguts de llur monestir
hisqueren de la dita esglesia de Sant Anthoni ab
creu alsada ab llur abat vestit portant
mitra e crosa e aqui reberen lo dit cors
e metense devant lo cors ab tota la
lluminaria demunt dita que era bella cosa de veura
tiraren la via de Valldonzella e alli estech aquella nit.
E
lo dia apres divendres que comptavem a V de febrer sens
çerimonia
alguna los dits frares sen portaren lo dit cors
a coll de homens estependiats per los dits
marmasors e de aqui avant cesa la çerimonia
de la present sepultura. /Nota: estependiats: Stipendium (alemán)
: beca, ayuda económica /.
Los honorables consellers
posaren las gramallas de saques o terlis lo
diumenge apres seguent que comtavem a VII del dit mes
de febrer e prengueren gramallas negras les
quals aportaren fins a IIII de mars apres
seguent.
E posades les dites gramalles foren fetes als
dits consellers samarres de contray folrades de
ales de çathi
negre. / Nota: çathi
: satén : (nights in white) satin : vellut : terciopelo.
/
E fou encara ordenat per los dits
consellers que fos feta crida que algu no gosas
fasteyar de trompas sons bayls moms
ne jochs fins a la Pascha primer vinent donant
senyal de dol e tristicia.
/Nota: fasteyar : festejar :
festejá : fiesta. Pascha : Pascua. Algu no gosas : nadie osara u
osase. /

Archivo de la antigua Diputación de los tres
Estamentos de Cataluña, fol. 74 v. del dietario del trienio de 1476
a 79.

En aquest dia de dimarts toquades set hores de
mati ço es abans de mig jorn la Majestat del
Serenissimo Senyor Rey don Johan de immortal
memoria fetes totes ordes de christia regonegudament e
contrita com a vertader catolich e fet e fermat
codicil com dies havia hagues testat fini
gloriosament sos derres dies en lo palau del R. bisbe
de Barchinona en lo qual lahora residia. En
apres lendema dimecres fonch ab solemne
professo de totes les Seu parroquies e ordens de Barchinona e
acompanyat de prelats magnats familiars deputats de Catalunya
consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo
seu cors al palau Reyal e major de la dita ciutat e mes
en la gran sala en lo mig ab lit pavallo
ceptre pom en la ma corona al cap
insignies Reyals empaliat de bells draps de
or e de ras e construits en dita sala nou altars en los
quals tots los matins fins al mig jorns se
celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli
dues vegades lo dia demati e pres dinar fent
absolutions e orant continuament per la sua anima hon
stech fins lo disapte XXX del dit que ab
solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciutat de
Barchinona en la qual fonch fet solemne offici
capell ardent e ab gran luminaria com es de
costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R.
bisbe de Gerona. Lo diluns seguent
primer de febrer del dit any per los magnifichs
consellers de Barchinona fonch fet solemne aniversari
en la dita Seu per la anima del dit …….. Nota. Con la lengueta
el encuadernador cortaría indudablemente media linea que falta para
terminar este apunte.