Monchosoft

APLICACIÓN
DEL ARTE GENERAL.

No
bien hubo Raimundo Lulio puesto los pies en Mallorca a principios del
año 1300, cuando desplegando en la isla aquella actividad que no
podían contrastar reveses ni contratiempos, señaló la época de su
permanencia entre sus conciudadanos, con una porción de escritos de
sumo interés y de no menos valor. Entre estos se notan los que
compuso en verso, titulados Aplicación del Arte general y Medicina
del pecado.

Concretándonos
ahora al primero, puede asaltar la duda de si esta obra didáctica,
que D. Nicolás Antonio señala con el nombre de Arte
general rítmica, es la misma que el P. Pascual titula Reglas
introductorias al Arte demostrativa, y que dice estar así mismo
escrita en verso lemosin; aunque la circunstancia de suponer
esta última compuesta en el año 1283, y la de continuar después la
que nos ocupa entre las obras de Lulio escritas en el de 1300, nos
hace estar en la persuasión de que ambas piezas fueron conocidas del
autor de las Vindicias Lulianas, aunque no hayamos de ningún modo
podido dar con la del año 1283.
El poema que tratamos tiene por
objeto, como su mismo título indica, enseñar el modo como se ha de
hacer aplicación del Arte general a cada una de las ciencias en
particular, entre las cuales comprende Lulio la teología, la
filosofía, la lógica, el derecho, la medicina, la retórica y la
moral. Es poco menos que imposible entender perfectamente el texto de
la obra a los que no están algún tanto versados en el mecanismo de
la gran máquina del raciocinio a que llamó Lulio Arte general, ni
en la disposición de sus varias y bien combinadas tablas y figuras,
el uso de las cuales explica y enseña. Y esto hace que sea más
pesada su lectura, ya de suyo poco amena por la índole
exclusivamente didáctica del poema.

Esta
obra no puede considerarse como un monumento poético, pues en verdad
su asunto no es nada adecuado a los vuelos de la poesía. La
intención de Raimundo no fue tampoco la de escribir un poema, sino
la de ayudar a la memoria por medio de la rima, para que pudiesen
fijarse en ella las principales reglas que se han de tener presente
para la aplicación de su Arte; y bajo este punto de vista cumple
este opúsculo perfectamente su objeto; porque a pesar de la aridez
de su asunto, campea en él suma facilidad en la versificación,
circunstancia inherente a todas las obras rimadas del autor.

APLICACIÓ
DE L’ ART GENERAL.

Deus
gloriós! per vostr’ amar

Est’
Art general aplicar

Volem
a les especials

Sciencias,
qui son aytals:

Una
es Theología,

Altre
n’ es Philosofía,

Lògica,
Dret e Medicina,

E
que Retòrica y sia,

E
Moralitats hi metrem,

Per
ço que lo ver en mostrem.

E
aço fem per tal raysó

Que
mostrem la aplicació

Del
Art general en cascuna,

Que
a totas está comuna;

E
per ellas poden haver

En
breu de temps et retener;

Et
en las sis distinccions

Fassem
de cascuna sermons.

DE
LA THEOLOGÍA.

I.

DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.

Theología
es saber

Ab
lo qual de Deu hòm diu ver.
Coneix hòm sa essenciá

Per
la primera figurá,

Fá
en cercle d’ una en una

E
totes sian en cascuna.

Son
donchs: granea et bondats,

E
las altres proprietats,

Essencia
de Deu, pus son

L’
una, l’ autre et en viron,

Están
en un esser divinal

Ensemps,
et cascuna cabal;
La qual essencia es el som,

E
mí e quant es de lá som.

II.

DE
LA SEGONA FIGURA.

Ab
la segona figura

Atrobarás
la natura

Que
há l’ essencia de Deu;

E
la trobar te será leu

Si
en Deu es devoció,

E
sabs posar distincció

En
la divinal gran bondat

En
qui está bonificat,

De
bonificant engenrat

Ab
bonificar eternal,

Que
d’ amdós está natural

Obrar
per tota la bondat

Que
es l’ obrant, e es l’ obrat,

Et
es l’ obrar et son egual

Una
bondat essencial.

E
ço mateix pòts consirar

De
granea ab magnificar,

Magnificant,
magnificat,

Que
son distincts per Trinitat,

Per
natura et naturar;

E
ço mateix es d’ eternar,

De
eternant et eternat,

E
de cascuna dignitat;

Car
cascuna natura há

Perque
no sia ociosá

E
que ‘n si haja concordar,

Ab
que ‘s luny a contrariar;

E
haja ‘n si començament,

Mijá
e fí, tot egualment,

Eternalment
et infinida,

Sens
qui no pòt esser complida.

Havémte
donchs mostrat tot clar

Com
Deus ha en sí naturar,

De
naturant et naturat

Per
cascuna proprietat;

Per
tal natura l’ hòm enten (1)

Que
Deus ha en sí complimen

Per
naturant et naturat,

Naturar
en eternitat,
Et en totes ses dignitats
Sens que ociós fóre
stats
Eternalment et infinida,

E
no pogra esser complida
Neguna de ses dignitats,

Pus
hi fós ociositats.

III.

DE
LA TERÇA FIGURA.

Porás
per la terça figura

Parlar
de Deu, et ab mesura

Egual
de cada dignitat,

Segons
que n’ es significat

Cascun
en l’ autra assajada

Com
hic será acordada,

Segons
essencia natura

E
lur obra qui totstemps dura,

Affirmant
lur acordament,

Negant
tot contrariament.
Per aytal mòu pòts concluir

De
Deu totas vets et ver dir.

IV.

DE
LA CUARTA FIGURA.

Per
la quarta figura par

Com
sapias montiplicar

Moltas
raysons al concluir,

E
ja no hi porás fallir

Si
coneix lo significat

Per
cascuna cambra donat

Vint
vets, e las cambras son nòu,

E
cascuna en sí son mòu

Per
lo qual porás lo ver dir

Ab
que no vulles consentir,

E
‘n negun mòu contrariar;

Ans
los faças tots acordar
En ço que volrás concluir
De Deu, e
no vulles mentir.

E
si vòls mays montiplicar

Raysons,
fay los cercles virar,

E
consint als significats

De
las cambras, de lats en lats.

E
aço fay a ton plaer;

Car
tantas raysons pòts haver,

Con
farás lo revolviment

De
‘ls cercles e ‘l discorriment

Trò
a la cambra de h, i, k,

E
no pas mays de qui en llá;

Car
en ella es afinat

Lo
descorre et termenat.

V.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Parlar
pòts de Deu per reglas

Discorrent
lurs especias,

En
tot çó que de Deu dirás;

Et
en cascuna trobarás

Ço
que de Deu volrás provar,

Ab
que sapias acordar

Las
reglas ab ço que dirás

De
Deu, guardant de pas en pas
Especias de cascuna

Sens
contrariar de neguna
En la sua conclusió.

E
si es feta questió

Per
utrum, fé responsió,
Per la primera reglada (2)

Segons
que es ordenada.
E si de que questió has,

Ab
la segona respondrás,
E d’ escaló en escaló,

Trò
veges la conclusió

Clara,
senes negú dubtar;

Et
enaxí porás parlar

De
Deu, e veras causas dir,

Ab
que l’ órdre sapias tenir

Qui
per las reglas es mostrat,

Siguent
lo lur significat,
Segons que demunt havem dit

A
honor del Sanct Spirit.

VI.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Si
vòls de Deu res concluir

Ajudet
ab lo diffinir
Que es de ses proprietats,

E
sia lo test conservats

Que
es de cada dignitat;

Car
éll está necessitat,

En
quant que no ‘s pòt destroir

Si
per éll hòm vòl lo ver dir.
E si ‘ls termens no ‘t son
donats

En
las divinas dignitats,

De ‘ls quals está la questió,

Sapias
virar lo sermó

A
las divinas dignitats,

Hon
los termens son emplegats;

E
ab ellas pòts concluir

Segons
que es lur diffinir;

Lo
qual diffinir fé ligar

Ab
affermar o ab negar,

Segons
lur diffinició,

E
dirás de Deu ver sermó

Concordant
cascú diffinir

Ab
l’ autre, sens null contradir.

E
si no pòts ton affermar

Ab
lur diffinir concordar,

Viret
a la negació

Segons
la diffinició

Qui
es de cada dignitat,

Car
dar en saubrás la vertat.

VII.

DE
LA CUARTA DISTINCCIÓ.

Ab
las condicions

Haurás
moltas raysons

De
Deu, com está ordenats,

Segons
qu’ es condicionats

Ab
la granea et bondat

Per
different et concordat,

Magnificar,
bonificar.

Aço
mateix porás trobar

Ab
granea, eternitat,

E
bonea et potestat;

Et
enaxí de cascuna

Ab
qui Deus d’ una en una,

Ab
qui Deus fá tot ço que fá

En
sí et en creaturá,

En
quant que en trestòt avé

E
no li falle ‘n nulla re (3),

Tant
es bé condicionat.

Pòts,
donchs, de Deu saber vertat
Per las suas condicions

Que
ensemps están companyons
A far lo bé complidament.

Pòts,
donchs, far lo concluiment
De Deu, segons que t’ hay mostrat

Ab
ço perque es ordenat.

VIII.

DE
LA QUINTA DISTINCCIÓ.

Per
la taula porás trobar

Con
sapias de Deu parlar,

De
coronell en coronell,

E
no está negun capdell

De
fil tant fortment enplegat,

Com
es de mant significat

La
taula tota complida,

Per
qui porás sens fallida

Parlar
de Deu, et tan estes,

Que
t’ abastará ‘n tota res

La
taula en quant volrás dir

De
Deu, si sabs lo ver jausir,

Ab
ço qui t’ es significat

Per
cada lletra, et mostrat

Segons
qu’ es son alfabet;

Perque
no pòts esser constret

Per
deffalliment de raysons,

Car
la taula ha tants d’ escalons

En
pujar alt ton consirar,

Que
mays que no porás parlar

De
Deu están li escaló.

Vet,
donchs, la ordenació

De
la taula a ton plaer,

Con
de Deu sapias dir ver,

E
mant ver a ta voluntat

Si
segueix lo significat

De
las lletras, en qui estada (4)

Tanta
veritat plegada,

Que
tota hom no pòt sauber

En
esta vida, ni veer.
Pòtsne, donchs, tanta atrobar

Com
pòts haver lo ensercar,
Ab que enserchs sáviament

Siguent
lo significament
Qui’ en la taula es enplegat

En
tot quant pòt esser parlat.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Per
sisena distincció

Porás
de Deu far mant sermó,

Que
en ella está plegat,

E
appar lo significat,

Segons
qu’ es fayta questió

De
Deu et la solució;

Car
per aquell mòu pòts provar

De
Deu ço qu’ en volrás parlar,

Prenent
semblant d’ altre semblant,

E
conexent lo dessemblant

Qui
está en las questions

Et
en las lurs solucions

Qui
son escritas, et si’ t fan

Questions,
pren lo lur semblan,

E
respon per assemblament,

E
seguescas l’ ordonament

De
que t’ havem ja doctrinat,

Aplicant
cada dignitat

De
Deu et ta responsió,

Ordenadament
per raysó,

E
per lo lur significat.

De
Theología parlat

N’
havem assats et dit lo ver,

E
mostrat havem lo dever

Com
l’ Art qui general está

Puscha
esser aplicada

A
Theología, et dir ver

De
Deu, d’ hon hòm haja sauber

D’
aço que es et ço que fá;

Empero
la sua ajudá

Hi
cové totas vets estar,

Car
sens ella hòm no pòt far

Nulla
vera conclusió,

Ni
atrobar vera raysó.

DE LA PHILOSOFÍA.

I.

PRIMERA
DISTINCCIÓ.

Per
la primera et segona figura

Porás
saber la natura

Dels
generals començaments,

D’
ángels, del cèl, e d’ elements,

E
de tot ço qui es creat

En
qui está significat;

Si
‘ls començaments sabs mesclar

Lo
ú, en l’ autre, et guardar (6)

Qui
appar de lur mesclament

Per
natura d’ enteniment,

Segons
lo ver que vòls sauber;

Lo
qual ver porás conquerer

Ab
affermar o ab negar

Per
la natura de mesclar,

Bonificant,
bonificar.

Et
enaxí de ú en ú

D’
els altres, car dar t’ ha cascú

De
sí mateix significat,

Perque
lo ver será trobat

De
ço que volrás concluir,

Et
en aço no pòts fallir,

Si
sabs be ‘n far lo mesclament

Que
fan tuyt li començament.

E
ab la terça figura

Conexerás
la natura

Que
han cascun començament,

Com
fá ab l’ autre justament;

Car
bondat há un naturar

Ab
granea, autre ab durar,

E
autre n’ ha ab lo poder,

E
autre n’ ha ab lo sauber;

Et
enaxí de ú en tots

Lo
ú dessus, l’ autre de sots,

Segons
qu’ appar en la figura

Hon
ú ab altre fá mesura.

E
tú segons lur mesurar,

Lur
natura, et lur obrar,

Pren
lur significació

E
fé d’ ells la conclusió.

Appar
en quarta figura

Co’
s fá montiplicadura

De
tres et tres començaments,

D’
hon venen significaments,

Segons
que está l’ ajustar:

E
tú si ho sabs consirar

Atrobarás
ço que querrás;

E
atrobar tú ho porás,

Si
mous los cercles enviró,

Tant,
que significació

Te
venga de ço que querrás,

Anant
ton entendre de pas

Per
significar tan soven,

Car
per aytal anar éll pren

Ço
que desiras atrobar

Per
affermar o per negar.

II.

DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab
las reglas pòts atrobar

La
natura e ‘l naturar

Qui
es de las creaturas

En
sercant las lurs naturas,

Si
son? ¿Qué son? Et de qué son?

Quánt
son? Quáls son? Et per qué son?
Et enaxí de cascuna

Regla,
de una en una,

Trò
venga lo significat

De
regla ‘n regla, et sercat

Per
cascuna especia

E
que’ ls significat sia

Ab
la regla tan acordant,

Qu’
en res no y vages dubtant

Per
affermar o per negar.

Enaxí
porás atrobar

Los
secrets de las naturas,

Si
ab las reglas las mesuras,

Los
significats que’ t darán

Si
ab ellas los vas cercán,

Con
sia ço que tot creat

En
las reglas sian plegat (6).

III.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Guarda
com están diffinit

Li
terme, et sia ton dit
Segons lur diffinició,

E
faças la conclusió,
Segons que diffinit están,

En
afferman o en negan;
Car natura no contradits

Ço
que d’ ells está diffinits.
Aysò mateix del naturar,

E
ab lo diffinir acordar;

E
si ‘s a la essencia (7)

De
tot ço qui creat sia

Vet,
donchs, com porás ensercar

Per
diffinir, et atrobar

Tot
ço qui es significat

Per
diffinir e demostrat.

IV.

DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

A
ensercar la veritat

Guarda
com está ajustat

Li
terme per condicions,

E
sia fayt li teu sermons

Segons
qu’ es la condició

Del
terme per tot enviró;

Car
quant li terme son justat

Donan
de sí significat,

Per
natura de l’ ajustar;

Car
l’ ú per l’ autre ‘s mostra clar,

Segons
qu’ es lur condició,

E
fá significació

A
l’ enteniment de son ver,

Per
ço qu’ es faça conexer.

E
tu prin lo significat

Segons
qu’ es condicionat,

E
quant conclusió vòls far

Per
affermar o per negar;

Et
ab aytal acordament

Com
mostra ‘l significament

De
ens e d’ aço qui d’ éll es,

E
no hi fallirás en res.

V.

DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.

Ab
la taula porás trobar

Ço
que natura pòt mostrar

De
sí mateixa veritat

Significant
sa entitat,

E
ço qui d’ ella pòt exir

Movent
tant los cercles en gir,

Trò
n’ isca lo significar

De
l’ ens que volrás atrobar.

E
quant lo ver haurás trobat,

Si
vols sia montiplicat,

Montiplica
‘l per cascuna

De
las cambras d’ una en una,

Volvent
los cercles mantinent;

E
per aquell revolviment

Montiplicarás
tas raysóns

A
cascuna conclusions;

En
tant que per totas vias

Te
guardarás de dir falsías,

E
concluirás veritats

Mostradas
per significats.

VI.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

La
sisena distincció

Es
de practica per raysó

Que
hom seguesca lo seu mòu,

Si
la questió fás de nòu,

Car
fár porás conclusió,

Segons
la comparació

De
ço qui es ja concluit,

El
significar no ‘t oblit

Qui
‘t vé de la distincció,

E
segueix la condició

En
las novellas questions

De
escalons en escalons,

De
las questions antigas;

E
si en aço te fatigas,

No
sabs pendr‘ els significats

De
las antigas vas tots lats;

Car
un semblant ab altres pren (8)

Con
l’ enteniment las enten,

Per
força del significar

Que
l’ un de l’ altre pòt donar.

Mostrat
havem, donchs, l’ ensercar

Con
hòm sabia philosofar

Per
la sciencia general

En
philosofía especial.

DE
LA LÓGICA.

I.

DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.

Lògica
es sciencia

Per
la qual home sapia

Parlar
assuffismadament,

E
fer ver e fals argument.

E
lògica ‘s d’ universals,

E
ab las figuras hòm sab quals

Están
en lo lur mesclament

Las
res d’ hon hòm fá l’ argument;

Com
bontat qui es general,

Bonea
gran especial;

E
pòtsne far divisió

Per
proprietat et veus só,

La
bonea de voluntat

Es
a ella proprietat,

E
bonea ‘s proprietat

Per
sí mateixa et qualitat;

E
bonea es accident

Per
color et per moviment.

Vet,
donchs, los sinch universals

Qui
‘n lògica son principals

Començaments,
que son trobat

En
las figuras et mesclat.

Con
d’ ellas en fás mesclaments,
Per tots los lurs començaments,

Substancia
et accident

D’
hón son li deu predicament,

Pòts
en las figuras trobar

Si
‘ls començaments sabs mesclar.

II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Los sinch universals sercats

Ab
las reglas serán trobats,

E
tuyt li deu predicament,

Si
ab las reglas los vas quirent,

Car
un no t’ en pòt escapar;

E
ab las reglas porás dar

Conexença
del predicat

Ab
lo sobjet; e si ‘s girat

Lo
sobjet, coneixer porás

Ab
lo predicat; et si fás

Ab
las reglas comparament

Substancial
o d’ accident,

La
comparació saubrás

Ab
las reglas per tots los pas.
Aço mateix d’ affirmativa

Universal
o negativa,

E
autre sí particular

Ab
las reglas porás trobar,

Si
fás ver o fals argument

E
‘ls individus exament.

Ab
las reglas porás trobar

Aquells
qui están per comptar,

E
aquells qui son differents

Per
especies examents.

Ab
las reglas pòts impossibol

Coneixer
et ço qui’ s possibol;

E
autre sí necessitat

E
contingent serán mostrat;

E
autre sí falaciá

Ab
las reglas se trobará.

E
si ‘l mitjà de las figuras

Tres
ab las reglas tú mesuras,

Saubrás
formar la figura;

Si
vòls cercar la mesura

De
materia d’ argument,

Fé
per reglas l’ ensercament.

Preposició
conjuntiva,

E
autre sí de disjuntiva,

Ab
las reglas la pòts trobar

Si
ab totas las vòls sercar;

E
ayço mateix tant con dura

Lògica
porás per mesura
En las reglas tota trobar,

Si
ab ellas sabs ensercar (9).

III.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Ab
aquesta distincció

Saubrás
far diffinició

De
tuyt li sinch universals;

D’
els predicaments autre tal,

Car
negun d’ élls no pòts sauber

Fora
bonea ni poder,

Ni
dels altres començaments.

Vet,
donchs, per qual ensenyaments

Saubrás
far diflinicions

Siguent
las comparacions

Que
per l’ Art general se fan,

E
qui en sos termens están

Tan
generals, que tota art

Ne
pòt haver en sí sa part.

IV.

DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Si
mesclas las condicions

De
lògica et sos sermons

Ab
condicions qui están

En
esta Art, coneixer s’ han:

Car
tuyt li condicionar

Qui
son en li particular,

Cové
que sian derivat

Universal
et atrobat.

Pòts,
donchs, en lògica formar

Condició
particular

Ab
condició general,

Hon
particulars han hostal,

E
per ella están reglades;

E
si pecan a vegades,

Retornalas
a lur hostal

D’
hon derivan e han senyal,

E
ab éll formalas en ver

E
porás n’ haver conquerer.

V.

DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.

En
la taula atrobarás

Los
significats que volrás

A
lògica atribuir;

Car
si a b, c, d, venir

Vòls,
et als altres coronells,

No
fó hanc en null capdells

Negú
fil tant fòrt enplegat,

Com
están li significat

En
la taula, per demostrar

Ço
que t’ en porás aplicar

A
lògica argumentant.

Vet,
donques, qu’ es et per qual semblant

Pòts
de la taula derivar

A
lògica mant consirar,

Mante
materia venir

A
ço que volrás concluir

Per
lo molt gran abundament

Vengut
per significament

De
las cambras, si ʻl sabs trobar

E
a lògica aplicar.

VI.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Per
sisena distincció

Respondrás
a la questió

Que
per lògica hòm te pòt far,

Ab
que sapias pendr’ exemplar

De
las questions qui están

En
esta Art, et qu’ el semblan

Prengas
en la responsió;

Car
pus que están companyó

Universal,
particular,

Per
ayco ‘t porás ajudar

En
lògica ab l’ universal,

Con
sia raysó natural

Que
d’ aço qui ‘s mays venga ‘l ver

A
ço qui s’ menys. Pòts, donchs, sauber

Aplicar
l’ Art general

A
lògica; et farás mal

Si
no ho fás, e l’ has mester,

Et
fias tròb en ton sauber.

DEL
DRET.

I.

PRIMERA
DISTINCCIÓ.

Retra
a cascú ço quí seu es

Es
dret, e qui sauber bé lo volgués,

Aplich
hi l’ Art general;

Car
las figuras son portal

Per
lo qual lo pòts tot sauber,

E
sa natura retener

Per
lo mesclar de las figuras,

Qui
‘t mostrarán a far dreturas

Segons
granea de bontat,

De
poder, durabilitat,

E
dels altres començaments,

Qu’
apar en los mesclaments;

E
car tuyt li començament

Se
fán ensemps responiment,

E
mostron los significat,

E
com per dret hòm sia jutjat,

Concordant
li començament

Ab
raysó per ordenament,

De
l’ ú en l’ autre, e si ho fás

Ço
qui dret es atrobarás,

E
ço qui es tòrt atresi

Si
sabs tenir lo dret camí

De
dret ab los començaments

En
qui es aplicadaments,

E
ixne con los fás mesclar

Per
cap, et en porás jutjar.

II.
DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab
las reglas porás trobar

Dret,
si ab ellas lo vòls sercar,

Car
ellas te dirán: si es?

Qué
es? Et ço de que éll es?

Et
enaxí de cascuna;

Car
totas de una en una

E
totas a dret aplicadas,

Te
mostrarán las encontradas

Hon
está dret, et con s’ enten,

Ab
que faças discorrimen

D’
éll per las reglas veramen,

Segons
que es la lur natura

Car
sens ellas null dret no dura

Ni
pòt esser ben conegut.

Veges,
donchs, com han gran virtut

Las
reglas en ço qui dret es,

E
com ab ellas lo sabes.

III.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Per
la terça distincció

Hon
son li diffinició

Porás
ço qui ‘s dret diffinir

Si
ab ellas lo sabs querir,

E
ab ellas querir saubrás

Dret,
si está ton aplicars

Segons
que tuyt son diffinit

Li
començament, d’ hon bastit

Está
tot ço qui es en dret;

E
per ço esta Art sotsmet

Assí
las diffinicions

Qui
son de dret, et sas raysons;

Car
las suas son generals,

E
de dret son especials;

E
car especial está

Dejus
cell d’ hon ha sa formá,

Pòt
per éll esser conegut

Pus
per éll es esdevengut.

IV.

DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Per
la quarta distincció

Es
de dret sa condició,

Empero
si es natural;

Car
lo positiu no es tal

Que
seguesca condició,

Ni
necessaria raysó:

E
no ha lança ni escut

Mays
de voler perqu’ es haút.

Mays
lo dret qui natural es

Ab
condició ligat es;

E
per ço la condició

D’
est’ Art te mostra la raysó

Per
qui drets han establiment,

E
per qu’ hòm en fay jutjament.

V.

DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.

En
la taula ‘s significat

Dret
còm sia atrobat;

Car
b, c, d, te mostran ver,

E
b, c, e, a mon parer,

E
tuyt li autre coronell

Con
faças dret d’ aquell castell

D’
aquell cavall, d’ aquell molí,

E
de tot quant es atresí.

E
aysó pe ‘l significar

Que
de las lletras pòts gitar,

Concordant
li significat

Ab
justicia de la bontat,

E
dels altres començaments

Si
per élls fás discorriments,

Ensercant
dret ab lur mesclar;

E
segueix lur significar

En
tot quant farás jutjament,

E
ab ells fay acordament

Contra
enjuria et peccat,

E
sias ben acustumat.

VI.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Tú
saubrás questions formar

E
lurs solucions donar

De
dret, siguent l’ ordenament,

Siguent
lo questionament

Qui
‘s en esta distincció,

Siguent
sa ordenació

Per
affermar o per negar,

Segons
que no la veus usar;

E
fé la applicació

A
ayço d’ hon retrás raysó,

Segons
l’ eximpli que n’ es dat

En
esta Art per veritat;

Car
si tú segueix son sender,

Porás
per dret raysons haver,

Ab
las quals solrás questions,

Faent
veras solucions

De
dret, si tú las has formadas,

Segons
que ‘n est’ Art son mostradas.

Aplica
la solució

Qui
es per comparació

Semblant
a las solucions

D’
estar et de ses questions.

DE
LA MEDICINA.

I.

DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.

Medicina
es natura

Ab
qu’ hom sanitat procura:

E
pòt esser procurada

Ab
figuras, et mostrada

Ensercant
la malautía

Ab
lurs termens tota via

Different
et concordant

Lur
termens et élls mesclant,

Lo
ú en l’ autre en qui par

Ab
lo lur significar,

Con
bontat que es malauta

Con
per los termens no sauta,

E
granea autre tal.

Qui
‘s malauta con no val

A
bonea et potestat

Que
sian magnificat;

E
de tots ayço vull dir,

Car
quant son de gir en gir,

La
ú en l’ autre remesclat (10),

Adonchs
está sanitat

En
quant están tuyt mesclat

Ab
ordonat mesclament:

Autre
sí li element

Com
han mesclar ordenat,

Adonchs
ha ‘l cors sanitat,

E
per ço ‘l començament (11)

Ordenats
per mesclament,

Significon
lo mesclar

Co
ʻls metges sabion sanar.

II.

DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Ab las reglas pòts ensercar

La
sanitat, et atrobar

Ço
que malautía es,

En
apres, ço de qué es?

Perqué
es? et quanta n’ ha?

Quál
es? ni quánt finirá?

Ni
hon está ‘l sanament?

Ni
con fá ‘l discurriment?

Ni
ab que hom sabs sanar?

Ab
que sapias mesclar

Las
reglas d’ una en una,

Ni
ab que vé la fortuna

Per
cap els pòt trobar

Lo
mal e ‘l bé procurar.

III.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Si
bé ‘n sabs diffinicions,

Sabrás
las condicions

De
medicina; car sercar

Ab
ellas porás atrobar

Lo
mal et la sanitat,

Qui
están significat,

Segons
qu’ están diffinit

Li
començament, et dit

Ço
que son per diffinir;

E
si tú vòls hòme guerir, (guarir : sanar)

Guarda
la decocció

Faent
diffinició

De
ço de que la vòls far,

E
ab que la vòls ordenar;

Car
sens lur diffiniment

De
las res d’ hon fas engüent,

Exaròp,
bany ò sagnía, (jarabe : sirope, baño o sangría)

No
porás trobar la via

Com
sapias practicar

Per
sanitat procurar.

IV.

DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Condicions fan mostrar

Ab
lo lur significar

Com
están li element

Ab
condicionament;

E
la lur condició

Está
la procuració

De
sanitat, tota via

Contra
la greu malautía;

Saubrás,
donchs, far banyament,

Exaròp,
dictament,

Ab
general exemplar

Qui
‘s de condicionar

Condicions
especial

Qui
a sanitat molt val;

Car
general condició

D’
est Art hí es occasió

D’
haver la particular,

Ab
la qual sapias sanar

Aplicant
l’ universal

A
la sua especial.

V.

DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.

Ab
esta distincció

Ab
los cercles enviró
Montiplica l’ ensercar

Ço
‘l malaut volrás sanar;

E
guarda ‘ls significats

Qui
mostran proprietats

De
las herbas e ‘ls engüents,

Ab
que fás lo sanaments,

Car
b, c, d, te dirán

Segons
ço perque están,

E
tuyt l’ autre coronell,

Com
sia lo teu capdell

En
procurar sanitat

Per
lo lurs significat,

Qui
es tant montiplicat,

Qu’
en pòt esser atrobat

Lo
mitjá qui destreu mal

E
qui a sanitat val:

Lo
qual mitg es general

Al
mal que es especial,

Et
encara al sanar

Qui
está particular.

VI.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Ab
esta distincció

Farás
comparació

De
las tuas questions

E
de lurs solucions,

Ab
questions generals,

E
‘l solviment autre tals,

A
qui sian aplicadas,

E
ayçò tantas vegadas,

Trò
que sian acordan

Ab
çò que vás demanan,

Com
faças lo sanament

Ab
emplastre o engüent.

E
si ayçò sabs seguir,

E
‘l significat cullir

Qui
‘s d’ esta distincció,

Ton
emplastre será bò

E
la tua medicina,

Car
per aytal mòu s’ afina.

DE
RHETÓRICA.

I.

DE
LA PRIMERA DISTINCCIÓ.

Rhetòrica
es parlament

Fayt
ab béll ordonament;

E
pòtla hom avenir

Ab
esta Art, et fromir

Mesclant
los començaments,

D’
hon ix tan béll dictament,

Que
rhetòrica n’ es feta

Dient
d’ élls paraula dreta,

Embellida
ab bontat,

Granea
et potestat,

E
l’ autre començament

Quant
hom ne fá mesclament

Con
granea qui’ s ornada,

Con
está bonificada;

Axi
con li adjectiu

Qui
ornan li substantiu,

Con
de élls se fá mesclaments

Per
tots los començaments,

E
‘l vocable masculí

Estía
breu en la fi,

E
‘l femení allongat

Car
pus béll ne ‘s lo dictat;

El
mitg e ‘l començament

Sian
d’ aquell ornament,

E
fé la divisió

Ab
natura de raysó,

Per
quí está ornament

Béll,
ab tal concordament,

Que
paraula n’ es ornada

Et
en béll estil pausada,

E
n’ es major et cabal.

E
si’ Is vocables egal

Están
per béll ornament,

Lo
parlar n’ es pus plasent

Contra
contrari et menor,

D’
hon s’ alegra lo senyor.

E
si fás accusament,

Fé
‘l ab bell comparament.

E
si ‘l senyor vòls llausar,

Llausaló
ab béll mesclar

De
tuyt li començament,

Perque’
ls dits sion plasent.

Vet,
donchs, con te pòts aydar

Ab
est‘ Art en ton parlar.

II.

DE
LA SEGONA DISTINCCIÓ.

Si
vòls far béll dictament,

Fé
ton parlar discorrent

Per
las reglas d’ una en una;

Car
ornar lo t’ ha cascuna,

Si
ensemps las sabs mesclar

Mostrant
lur significar,

Ab
lo qual porás ornar

Tes
paraulas, et dir ver;

Car
lo que ‘t fará parer

Çò
que del dir en volrás

Ab
qu’ el parlar ornarás,

Coneixent
ço que deus dir,

E
ço de que abellir

Fará
lo teu parlament

Si
d’ éll has coneixement;

E
autre sí de perqué

Del
qual gran ornament vé

A
la fí de ton parlar;

Ab
lo qual pòts acabar

Ço
que quers a ton major,

Lo
qual t’ haurá gran amor

Si
‘n la fí fás ornament

De
bélls dits ab lausament,

E
ton parlar sia gran

Com
requer lo teu deman,

E
sia ab qualitats
Ornadas lo teu dictats,

E
propria qualitat

Fá
estar pus béll dictat,

Que
no fá appropriada;

E
guarda temps et vegada

Ab
que paraula es ornada,

Ço
‘s diu al temps qui ‘s cové,

Car
ab éll sorn es manté

El
loch hon tú parlarás;

Cells
per qui oit serás,

Guarda
lur condició,

E
segons élls fé le sermó.

E
segons ço cáu en grat,

Car
sermó pauch es preal

Con
no ‘s entés ni volgut,

E
tant hom diu es perdut:

Emperò
‘l gran ornament

Del
parlar muda ‘l talent

Dels
oents, pe ‘l béll parlar,

Ayço
que vòls acabar,

Acordant
ton béll dictat

Ab
cascun per voluntat

De
tú et li ausidor,

E
faças força major

En
haver mòu en parlar,

Car
sens mòu no pòts ornar

Ton
parlar, et lo ab que

Ab
que béll parlament vé,

Es
materia en parlar;

Car
sens éll no es pòt formar

Ni
abellir a la gent.

Vet,
donchs, lo discurriment

De
las reglas en parlar

Ab
lo qual lo pòts ornar.

III.

DE
LA TERÇA DISTINCCIÓ.

Ab
las diffinicions

Embellirás
tos sermons,

Diffinent
cascun vocable

Segons
que éll es estable

Per
esser et per natura,

Segons
bella parladura;

De
la qual te ‘s dat senyal

Per
esta Art general,

Qui
mostra a diffinir,

E
‘l diffinir abellir
Fá ço qui es diffinit

Ab
veritat et bastit,

E
sens qui no es ornada

Paraula,
ni bé ‘scoltada.

E
si tú vòls accusar

Altre,
et tú escusar,

Feu
ab tal diffiniment

Hon
sia béll ornament;

Car
bellea de dictat

Fay
estar hom escusat,

E
a tú sól desamat 

Contra qui fás béll dictat.

IV.

DE
LA QUARTA DISTINCCIÓ.

Ab
esta distincció

Hon
son li condició

General,
pòts aplicar

Ornament
a ton parlar;

Car
ab có qui ‘s general

Orna
hom l’ especial,

Con
ne fá acordament

Per
tuyt li començament,

Mesclant
lurs condicions,

L’
un en l’ autre per raysons,

Con
es fayt béll mesclament

D’
antecedent, consequent;

E
si hay devoció,

Si
si tany contricció,

E
si es devensiment (12)

Que
fás, parla en rient.

E
si en res has errat

Parla
ab humilitat.

E
si parlas ab major

O
ab egual, fé tú menor;

Car
ornat n’ has ton parlar.

E
si menor vòls pregar,

Eguala
la sua’ amor (no sé qué pinta este apóstrofe aquí)

Ab
la tua en valor;

E
no parlas si ‘s irat,

Car
ira fay leig dictat;

E
guardet de dir falsía

Qui
mant béll dictat desvia

De
la fí perqu’ es trobat;

Parla,
donchs, ab veritat.

Anans
que vullas parlar

Comença
a consirar

Las
paraulas que vòls dir,

E
com las faças grasir

Per
bellea de dictar,

E
per verament parlar.

Vets,
donchs, las condicions

Qui
‘s pertanyen als sermons,

Qui
son bellament dictats

Dits
ab bona volentats.

V.

DE
LA SINQUENA DISTINCCIÓ.

Ab
esta distincció

Montiplica
ton sermó;

Car
causa significats

Que
‘n pòts moltas novetats

Aplicar
a ton parlar,

Ab
las quals lo pòts ornar;

Car
quant hom au res nòu dir (13)

L’
ausir ne pren abellir;

E
si ‘s fará lo parlar

Qui
‘s fará tant escoltar,

Com
serán las novetats

Que
metrás en tos dictats;

Car
si vas a, b, c, d,

Et
encara b, c, e,

E
a las altres colones

E
‘ls significats sermones,

Tants
n’ haurás a ton plaer,

E
tants d’ élls porás dir ver,

Que
‘l ver ton dir ornará

A
cell qui l’ escoltará.

VI.

DE
LA SISENA DISTINCCIÓ.

Si
en questió vòls formar

Novetat
per ornat parlar,

Sic
l’ órde en ton parlament

Qui
es el questionament

D’
est’ Art, et ornen ton dictament

Prenent
d’ éll lo comparament.

Car
la veritat que hi está

Lo
teu dictament ornará;

Car
béll hi está de bontat,

De
granea, d’ eternitat,

E
de tuyt li començament,

Ab
la qual farás ornament

Per
tuas novas questions,

Enquer
per lurs solucions,

E
la bellea de cascú

Montiplica
de ú, en ú,

E
quant será montiplicada

Será
ta paraula ornada,

Si
ab ella fás questió

E
autresí responsió.

Vet,
donchs, com rhetòrica ‘s dada

Per
aquesta Art et mostrada.

DE
MORALITATS.

I.

PRIMERA
DISTINCCIÓ.

Está
sciencia moral

Ço
perque hom es ver et leyal,

Virtuós
et digne de bé.

Esta
sciencia a hom vé

Ab
mesclar los començaments,