Assormá: assormo, assormes, assorme, assormem o assormam, assorméu o assormáu, assormen; assormat, assormats, assormada, assormades.
Doná de mamá a un cabridet o un corderet, normalmén de la mamella o bragué de una cabra.
Lo pastó a vegades te que ajudá perque la mare no vol al fill, per la auló o alguna depresió post-parto.

XURMAR v. tr.
|| 1. Traspuar, deixar anar un líquid pels porus (Tor); cast. rezumar. Chumá.
|| 2. Xarrupar, xuclar, beure a morro (Rosselló); cast. chupar, beber a morro.
|| 3. Amorrar un xai o cabrit a la mamella d’una ovella o cabra que no és la seva mare, perquè li doni mamar (Ripollès, Garrotxa, Alt Empordà). Això es fa principalment quan s’ha mort una ovella i ha deixat un o més xais que necessiten mamar. A vegades l’ovella no admet aquests xais, ni fins i tot els seus propis fills, i aleshores el pastor la subjecta obligant-la a no moure’s i a permetre que l’anyell mami. També hi ha altres procediments enginyosos per aconseguir que l’ovella no es resisteixi a admetre el xai que no és seu. Així ho explica un folklorista de Ripoll: «El pastor, perquè la mare del xai mort es prengui com a seu el bessó que li xurmaven, es val d’una traça ben enginyosa. Lleva la pell al que s’ha mort, procurant que amb la mateixa hi quedin els forats de les quatre potes, i agafant el xai bessó el vesteix amb la pell del mort, fent-li ficar les potes dintre els forats, de manera que se li adapti com un abric, i l’acosta a l’ovella; de moment ja li sembla que no és el seu, però com aquestes coneixen llurs xais més que amb la vista amb l’olor, abans de dar-li mamar el flaira dos o tres vegades, i trobant que la farum és la del seu, li dóna de mamar; al cap d’un parell de dies ja l’ha pres, no hi ha necessitat que porti la pell del mort, i d’aquesta manera el xai va més bé i s’estalvien de xurmar-lo» (Catllar, 18 juny 1921).
Fon.: ʃuɾmá, əʃuɾmá (pir-or., or.).
http://alpi.csic.es/sites/default/files/publicaciones/cria_vaca_ALPI.pdf