Monchosoft

Berenguer
de Palasol.

I.

S’ ieu sabi’ aver guizardo
De chanso,
si la fazia,
Ades la comensaria
Cunhdeta de motz e de so;
Que
perdut n’ ai mon belh chantar,
Per qu’ eras m’ en pren espavens;
E
si n’ ai estat alques lens,
No m’ en deu hom ochaizonar.

Qu’
amada us auray en perdo
Longamen en aital guia;
A! ma belha
douss’ amia,
Qu’ anc res no us plac no m saupes bo,

Ni
anc res no saupi pensar
Qu’ a vos fos pretz ni honramens,
Qu’
al tost far no fos pus correns
Que si ‘n degues m’ arma salvar.

E
ja dieus a me be non do,
S’ en lieys mos cors se fadia;
La flor
de la cortezia
Elha m’ aura, o autra no;
Qu’ a sola lieys m’
estug e m guar,
E suy aissi sieus solamens,
Qu’ autre solas m’
es eyssamens
Cum qui m fazia sols estar.

E no farai pus
lonc sermo;
Quar on pus la lauzaria,
Del laus sol qu’ en
remanria,
Cent domnas ne aurian pro,
Qui sabria ben devizar
Las
beutatz e ‘ls ensenhamens,
E la cortezia e ‘l sens,
Aissi cum
s’ eschairi’ a far.

Aissi finira ma chanso,
E no vuelh pus
longa sia,
Que pus greu la ‘n apenria
Mo senher, e siey
companho,
Lo coms Jaufres, que dieus ampar,
Quar es adreitz e
conoissens,
E fai tans de ricx faitz valens,
Lauzengiers no ‘l
pot encolpar.

II.

De la gensor qu’ om vey, al mieu
semblan,

On
nueg e jorn velh e pens e cossir,
Mi vuelh lunhar, si ‘l cor mi
vol seguir,
Ab tal acort que mais no ‘l torn denan;
Quar
longamen m’ a tengut deziron
Ab belh semblan, mas tan dur me
respon
Qu’ anc jorn no m volc precx ni demans sofrir.
Jamais
miey huelh ab los sieus no s veyran,
S’ a lieys no platz que m man
a se venir:
Cum plus la vey plus m’ auci de dezir,
Et on mais
l’ am, mais y fatz de mon dan;
E ‘l non vezer me languis e m
cofon;
E pus no m plai ren als que sia ‘l mon,
Ab pauc no m
lays de vezer e d’ auzir.

Ai!
belha domna, ab belh cors benestan,
De belh semblan e de gent
aculhir,
A penas sai de vos mon mielhs chauzir,

Si
us vey o no, o si m torn, o si m’ an:

Non
ai saber ni sen que mi aon;
Tan suy intratz en vostr’ amor
prion,
Qu’ ieu non conosc per on m’ en puesc issir.

Pero,
dona, si us vis cor ni talan
Que m denhessetz l’ amor qu’ ie us ai
grazir,
So es us mals don no volgra guerir;
Mas, pus no us
plai, al ver dieu me coman;
De vos mi tuelh, e non ab cor
volon,
Quar res ses vos no m pot far jauzion:
Veiatz si m puesc
ab gaug de vos partir!

Quar
conoissetz que no us am ab engan,
E quar vos sui plus fis qu’ ieu
no sai dir,
E quar ab vos m’ aven viur’ e murir,
Vos afranquis
merces vas me d’ aitan,
Dona, qu’ el cor que m falh e m fug e m
fon
Me sostenguatz, quar ieu no sai vas on
Mi serc secor, si
vos mi faitz falhir.

Senher Bernard, no ns partrem viu del
mon,
Mas la belha que m destrenh e m cofon
Tem que m fassa per
mort de vos partir.

III.

Totz temeros e doptans
Cais
qui s laiss’ a non chaler;
Sol puesc’ entr’ els bos caber,
Vuelh
que si’ auzitz mos chans;
Pero no m n’ entremetria,
Si mon
voler en seguia:
Mas francamen m’ en somo
Tals cui non aus dir
de no.

Domna, cui sui fis amans,
Vos mi faitz viur’ e
voler;
E quan peza ‘n mon lezer
El guais amoros semblans
Que
m’ a mes de joy en via,
Dic vos que no m camjaria
A la belha
sospeisso,
Per nulh autr’ oc
vostre no.

Tant etz belha e benestans,
Era mi vengr’ a
plazer
Qu’ en pogues un oc
aver;
Qu’ ades, sitot m’ es afans,
N’ am mais la belha
fadia
Qu’ el don d’ autra no faria:
De vos aurai aquelh do
Que
plus vuelh que d’ autra no.

Franca
res, conhda e prezans,
Veus mi al vostre plazer;
E si us plai
mi retener,
Sui vostres, senes enjans,
E vostres, si no us
plazia;
Et en vostra senhoria
Remanh e serai e so,
Ab que m
retenguatz o no.

Pueis qu’ anc no us vi ni davans,
No pogui
dels huelhs vezer
Re que m pogues tan plazer;
Sia mos pros o
mos dans,
Pus qu’ ieu vos vi, belh’ amia,
E quar m’ en lais per
feunia,
O per un pauc d’ ochaizo,
Guerrey mi eys e vos
no.

Domna, no sai si us plairia
Qu’ ie us vis, o si us
pezaria,
En tan gran doptansa so
No sai s’ ie us veya o
no.
IV.

Tan
m’ abelis
jois et amors e chans,
Et alegrier, deport e cortezia
Qu’ el
mon non a ricor ni manentia
Don mielhs d’ aisso m tengues per
benanans;
Doncs, sai ieu ben que mi dons ten las claus
De totz
los bes qu’ ieu aten ni esper,
E ren d’ aisso ses lieys non puesc
aver.

Sa grans valors e sos humils semblans,
Son gen parlar
e sa belha paria,
M’ an fait ancse voler sa senhoria
Plus que
d’ autra qu’ ieu vis pueis ni dabans;
E si ‘l sieus cors amoros e
suaus,
E sa merce no m denha retener,
Ja d’ als amors no m pot
far mon plazer.

Tant ai volgut sos bes e sos enans,
E
dezirat lieys e sa companhia,
Que ja no cre, si lonhar m’ en
volia,
Que ja partir s’ en pogues mos talans;
E s’ ieu n’ ai
dic honor ni be ni laus
No m’ en fas ges per messongier tener,
Qu’
ab sa valor sap ben proar mon ver.

Belha domna, corteza,
benestans,
Ab segur sen, ses blasm’ e ses folhia,
Sitot no us
vey tan soven cum volria
Mos pessamens aleuja mos afans,
E
delieyt me, e m sojorn, e m repaus;
E quan no us puesc estiers
dels huelhs vezer,
Vey vos ades en pessan jorn e ser.

Sabetz
per que no m vir ni no m balans
De vos amar, ma belha douss’
amia,
Quar ja no m cal doptar si ie us avia
Que mesclessetz
falsia ni enjans;
Per qu’ ieu am mais, quar sol albirar n’
aus,
Que vos puscatz a mos ops eschazer,
Qu’ autra baizar,
embrassar ni tener.

Doncs, s’ ieu ja m vey dins vostres bras
enclaus,

Si
qu’ ambeduy nos semblem d’ un voler,
Meravil me on poiria ‘l joy
caber.

V.

Mais ai de talan que no suelh,

Quo
fezes auzir en chantan

D’
amor co m ten en son coman,

Ni
quo fai de mi so que ‘l plai;

Qu’
ara m fai chantar aitan be,

Ab
lo brau temps et ab la gran freydor,

Cum
si eram el belh temps de pascor.

On plus vau, mielhs am e mais
vuelh,

De
bon cor e de fin talan,
La belha que m compret baizan;

Qu’
eras l’ am tan que non puesc mai,

E
no sai cossi m’ esdeve
Que, quan li play que m fai be ni honor,

Ades
l’ am mais, no sai don mov l’ amor.

E quan mi fai semblan d’
erguelh,
Ges l’ amor no s baissa per tan,
Ans es ver, e no m
tengua dan
Que non la puesc per ren ni sai
Dezamar per neguna
re;
Ni vuelh esser en luec d’ emperador,
Qu’ ieu per autra
vires mon cor alhor.

Ja
no s lassarian miey huelh
D’ esguardar los sieus belhs
semblan,
Neys si durava ‘l jorn un an;
Tan m’ es belh tot quan
ditz ni fai

Que
de nulh maltrach no m sove;

Que
‘l sieu belh huelh e la fresca color

M’
aluma ‘l cor en joy et en bauzor.

Li maltrach don ieu pus mi
duelh
Son quar ades no ‘l sui denan;
E si la vey pro en
pensan,
Qu’ el cor e ‘ls huelhs tenh ades lai;
Mas li dezir son
sai ab me
Que m’ agran mort lonc temps a de dolor,

S’
aquest dous pens no fos que mi secor.
Li lauzengier son d’ un
escuelh
Ab aquels que van devinan
L’ autrui joy, et es enuetz
gran
Quar ja ‘ls pros s’ en meton en plai;
Et on mais val meyns
y cove,
Quar aver deu de si meyns de paor
Selh qui d’ autrui
ditz enueg ni folhor.

VI.

Bona domna, cui ricx pretz
fai valer
Sobre las plus valens, al mieu veiaire
Avetz razo per
que m deiatz estraire
Lo belh solatz ni l’ amoros parer,
Sinon
quar vos auziey anc far saber
Qu’ ie us amava mil aitans mais que
me;
En aquest tort me trobaretz jasse,
Quar non es tortz que ja
us pogues desfaire.

Si ‘l belh semblan que m solias aver
De
clar que m fo, dona, tornatz en vaire,
Quar conoissetz qu’ ieu no
m’ en puesc estraire,
Mielhs me fora ja no us pogues vezer;
Quar
ges pauzar no us puesc a non chaler:
Tals es l’ envey’ e ‘l dezir
que m’ en ve
Manthas sazos que de vos me sove,
E vir mos huelh
devas vostre repaire.

E si de vos dizetz que m
dezesper,
Dona, no sai de qui m sia esperaire;
Si m’ avetz fait
d’ autras amar estraire
Q’ una non vey ab cui dezir jazer:
Sens
totz covens vuelh ab vos remaner,
E sia en vos que m fassatz mal o
be;
Pero guaratz qual mielhs vos en cove,
Que no us deman oltra
grat pauc ni guaire.

De bon talan, ab cor leyal e ver,
M’
autrey a vos per vostres comans faire,
Sol no m mandetz de vos
amar estraire,
Quar ja, dona, non auria lezer;
E no m’ en cal
per messongier tener,
C’ aissi mi soi enpres per bona fe,
Ja
dezamar no us poiria per re,
Ni fin non vuelh, s’ aman no la ‘n
puesc traire.

Trop
mi podetz longamen mal voler,
Si m dezamatz, quar ieu vos suy
amaire,
E volgues m’ en mon essien estraire,
Ja de mon cor non
auria poder;
E doncs, dona, pus no m’ en puesc mover,
Ni m’
abelhis autre joys ni m soste,
S’ ab vos no truep chauzimen e
merce,
Vostre belh cors n’ er vas amor peccaire.

Amors
n’ a tort quar enveyos me te
Del vostre cors graile, gras, blanc e
le,
S’ enquer no m faitz mielhs que no m soletz faire.

//

https://en.wikipedia.org/wiki/Berenguier_de_Palazol

Berengiers de palazol si fo de cataloigna, del comtat de rossillon, paubres cavallier fo…

“Berenguier de Palazol was from Catalonia, from the county of Roussillon, a poor knight he was…”

Berenguier de Palazol, Palol, or Palou (fl. 1160–1209) was a Catalan troubadour from Palol in the County of Roussillon. Of his total output twelve cansos survive, and a relatively high proportion—eight—with melodies.

Palafolls: 
En el año 1002 aparece en el alodio de Palazol en un documento de los condes de Barcelona Ramón Borrell y Ermesenda de Carcasona, a favor del vizconde de Gerona Sunifredo.

Only some sketchy details of Berenguier’s life can be gleaned from surviving records. According to his vida he was a poor knight, but well-trained and skilled in arms. Other evidence suggests that his family was well-off.
He appears in five documents of Roussillon between 1196 and 1209, all under the Latin name Berengarius de Palatiolo (or Palaciolo). The earliest dates of his career are determined by the fact that he was a vassal of Gausfred III of Roussillon, who died in 1164 and receives mention in several of Berenguier’s works. It is quite possible that Berenguier was one of the earliest troubadours, and the poems that mention Jaufres (Gausfred) may date as early as 1150. Berenguier does not seem to have had much contact with his fellow troubadours. He may have met Pons d’Ortaffa late in life, and the latter may address him in one of his songs as Senher En Berenguier.

All of Berenguier’s surviving works deal with the theme of courtly love.
One of his cansos was a model for a sirventes by his contemporary Raimbaut de Vaqueiras, who may have set it to the same tune, Berenguier’s most “florid”. The chief object of the love of his songs is Ermessen d’Avinyo, wife of Arnaut d’Avinyo. According to Berenguier’s vida, Arnaut was a son of Maria de Peiralada, but this is probably a confusion with Maria domina de Petralata, the mother of Soremonda, the lover of Guillem de Cabestany.

Berenguier’s well-preserved music is generally syllabic with a few melismatic phrase endings; conservative, generally staying within an octave; and motivically structured, having something in common with that of Bernart de Ventadorn.

//
https://ca.wikipedia.org/wiki/Berenguer_de_Palou_(trobador)

Berenguer de Palou (o Berenguer de Palol, o de Palazol) (segona meitat del s. XII) va ser un trobador català, del comtat del Rosselló. (que escribía en lengua occitana, plana romana)

Es tenen poques notícies d’aquest trobador. Segons explica la vida,[1] fou un cavaller de Palol -Palazol, tal com grafia la vida-, al Rosselló, i és difícil identificar-lo amb algun personatge de l’època a partir d’altres documents, ja que durant els segles XII i xiii abunden els catalans que porten aquests noms. Sempre segons la vida, fou un cavaller pobre, però destre, instruït i bo amb les armes. Trobà bé cançons i cantava d’Ermessenda d’Avinyó, muller d’Arnau d’Avinyó, fill de Maria de Peiralada.

Es conserven dotze composicions seves, totes de temàtica amorosa, de les quals vuit van acompanyades de notacions musicals en el cançoner R; això el converteix en un dels pocs trobadors catalans la música dels quals es conserva i un dels trobadors amb un percentatge alt de música conservada sobre el conjunt de l’obra.

Una de les seves cançons (S’ieu sabi’aver guiardo) descriu la total submissió del trobador a la seva dama. Com a curiositat es pot observar que en la darrera estrofa diu que no ha volgut allargar més la composició perquè vol que la recordin bé Gausfred III de Rosselló i els seus companys, la qual cosa ens pot indicar que no només els joglars cantaven les cançons dels trobadors, sinó que es tenia la intenció que els mateixos cortesans les recordessin i també hi donessin publicitat. La referència a Gausfred permet, a més, situar cronològicament el trobador, ja que Gausfred morí el 1164. Això el fa probablement el trobador català conegut més antic.

Algunes d’aquestes poesies s’atribueixen, segons en quin cançoner es conserven, a altres trobadors.

(47,1) Ab la fresca clardat (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,2) Aissi com hom que senher ochaizona (cançó)

(47,3) Aital dona cum ieu sai (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,4) Bona dona, cuy ricx pretz fai valer (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,5) De la gensor qu’om vey’, al mieu semblan (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,6) Dona, la genser qu’om veya (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,7) Dona, si totz temps vivia (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,8) Mais ai de talan que no suelh (cançó)

(47,9) S’ieu anc per fol’ entendensa (sirventès-cançó)

(47,10) S’ieu sabi’ aver guiardo (cançó)

(47,11) Tant m’abelis joys et amors et chans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

(47,12) Totz temoros e doptans (cançó; amb música conservada al cançoner R)

//

Vegeu Riquer 1983 o 1995; o el text que apareix en la fotografia, en tinta vermella.

Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d’acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l’article Alfred Pillet.
//

Adroher, Michel. Les troubadours roussillonnais : XIIe-XIIIe siècles (en francès). Perpinyà: Publications de l’Olivier, 2012. ISBN 978-2-908866-42-1 [Consulta: 15 octubre 2016].

Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet […] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle: Niemeyer, 1933 [Berenguer de Palou és el número PC 47]

Costa, Ricardo da; Gaby, André; Hartmann, Ernesto; Ribeiro, Antonio Celso; Silva, Matheus Corassa da. “Um tributo à arte de ouvir. O amor cortês nas cançons de Berenguer de Palou (c. 1160-1209)“. In: eHumanista/IVITRA 15 (2019), p. 396-455. ISSN 1540-5877

Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 122

Margherita Beretta Spampinato, Berenguer de Palol, edizione critica, Modena, Mucchi, 1978 [és l’edició que es pot consultar en línia a Rialto

Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 300-310 [Comentari i edició i traducció a l’espanyol de la vida i dues composicions]

Martí de Riquer / Antoni Comas, Història de la literatura catalana, Barcelona: Ariel, 1964 (5a ed. 1993), vol. 1, p. 67-71

Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 286-287 [Reproducció de la vida, amb traducció a l’espanyol, i miniatures dels cançoners I i K].

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_i_trobairitz

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_trobadors_amb_m%C3%BAsica_conservada

//

Berenguer de Palou, obispo