Estat ai cum hom esperdutz
Qu’ ieu avia fait follatge,
C’a totz era ades salvatge,
A tal domna m’ era rendutz
E sui m’ en tart aperceubutz,
Que trop ai fait lonc badatge;
De cui que m vuelha, serai drutz,
Truans vuelh esser per s’ amor,
E cove qu’ ab lieys aprenda;
Mas belh m’ es qu’ ab lieys contenda,
Qu’ altra n’ am plus bell’ e melhor,
Que m val e m’ ajud’ e m socor,
Aquesta m’ a fait tan d’ onor,
Que platz li qu’ a merce m prenda,
Qu’el ben que m fara no m venda,
Ni m fassa far long’ atenda,
Qu’ ieu no vei malvatz donador
Qu’ab lonc respiet no s defenda.
Ma domna m fon al comensar
Franqu’ e de belha companha;
Que si m fos fer’ et estranha;
Que dregz es que domna s franha
Dregz es qu’ amix li sofranha.
Domna, pensem del enginhar
Lauzengiers, cui Dieus contranha,
Que tan cum hom lor pot emblar
Lonc temps pot nostr’ amors durar,
Sol, quan luecs er, vueilha m parlar,
E, quan luecs non er, remanha.
Dieu lau, enquer sai ieu chantar,
Malgratz n’ aia Na Dolz Esgar,
E selh ab cui s’ acompaha. (acompanha)
Fis Jois, ges no us puesc oblidar,
Ans vos am e us vuelh e us tenh car,
Quar m’ etz de belha companha.
__
Quan vei la flor, l’ erba fresqu’ e la fulha,
E aug los chans dels auzels pel boscatge,
Ab l’ autre joy, qu’ ieu ai en mon coratge,
Dobla mos bes e m nays e m crois m bruelha;
Que no m’ es vis qu’ om posca ren valer,
S’ eras no vol amor e gaug aver;
Que tot quant es s’ alegr’ e s’ esbaudeya.
Ja no crezatz qu’ ieu de joy mi recreya,
Ni m lais d’ amar per dan qu’ aver en suelha,
Qu’ ieu non ai ges poder qu’ aissi m’ en tuelha;
Qu’ amors m’ assalh, que m sobresenhoreya,
E m fai amar qui que ilh platz, e voler;
E s’ ieu am lieis que no m deu eschazer,
Forsa d’ amor m’ i fai far vassalatge.
Mas en amor non a hom senhoratge:
E qui l’ y quer, vilanamen domneya,
Que ren no vol amors qu’ esser non deya:
Paubres e rics fai amors d’ aut paratge;
Si l’ uns amics vol l’ autre vil tener,
Greu pot amors ab erguelh remaner,
Erguelhs dechai, e fin’ amors capdelha.
Ieu sec sella que plus ves mi s’ erguelha,
Et ella m fug que m fon de bel estatge,
Qu’anc pus no vi ni me ni mon messatge,
Per qu’ ieu m’ albir que ma dona m’ acuelha;
Mas dreg l’ en fas, qu’ ieu m’ en fas fols parer,
Quar per selha que m torn’ a nonchaler,
Esta ne aitan de lieis que non la veya.
Mas costum’ es tostemps que folhs foleya,
E ja non er qu’ ieu eys lo ram no cuelha
Que m bat e m fier, per qu’ ai razon que m duelha,
Quar anc no m pres d’ autrui amor enveya;
Mas, fe qu’ ieu dei lei e Mon Bel Vezer,
Si de s’ amor m’ en torn’ en bon esper,
Jamais vas lieys non farai vilanatge.
Ja no m’ aia cor fellon ni salvatge,
Ni contra mi malvatz cossels non creya,
Qu’ ieu sui sos hom liges, on que m’ esteya,
Si que del suc del cap li ren mon gatge,
Mas mans juntas, li venc al sieu plazer;
E ja no m vuelh mais de sos pes mover,
Tro per merce m meta lai o s despuelha.
L’ aigua del cor, qu’ amdos los huels mi muelha,
M’ es ben guirens qu’ ieu penei mon dampnatge;
E conosc ben qu’ ieu ai dig gran folhatge,
S’ elha fai tan que perdonar no m vuelha,
Quar mieus non sui, et ilh m’ a en poder;
Mais pert elha qu’ ieu el mieu dechazer,
Per que l’ er mal, s’ ab son home plaideia.
Mon messatgier man a Mon Bel Vezer,
Que silh que m tolc lo sen e lo saber
M’ a tol mi dons e leys, que non la veia.
___
Lonc temps a qu’ ieu no chantei mai,
Ni m saubi far captenemen:
Tant sui intratz en cossire
Cum pogues bos motz assire
En est so, qu’ ai aperit;
Miells mi vai qu’ el temps florit,
Quar la rens qu’ ieu plus vuelh me vol.
Totz me desconosc, tan be m vai,
E s’ om saubes en cui m’ enten,
Ni l’ auzes mon joi far parven,
Del miels del mon sui jauzire;
E, s’ ieu anc fui bos suffire,
Que re non sent mal que m duelha;
Si m’ a pres jois e sazit
No sai si m sui aquelh que sol.
Qu’ ins en mon cor no l’ azire;
E, s’ ieu m’ en vuelh escondire,
No vuelh lauzengiers mi tuelha
S’ amor, ni ‘n levon tal crit,
Per qu’ ieu me lais morir de dol.
Lo cors a blanc, sotil e gai,
Pretz e beutat, valor e sen,
A trop mais qu’ ieu no vos sai dire:
Ab sol qu’ ilh agues tan d’ ardit
Qu’ una vetz, quant se despuelha,
Me mezes en loc aizit,
E m fezes del bratz latz al col.
S’ ilh no m’ aizis lai on ilh jai,
Si qu’ ieu remir son bel cors gen,
Doncs per que m’ a fag de nien?
Ailas! cum muer de desire!
Quar l’ am, o quar l’ ai falhit?
Ma domna, al sieu chauzit,
Qu’ ieu no m’ en planh, sitot m’ en dol.
Per sol lo bel semblan que m fai,
Ai tan de joi que sol no m sen;
Soven salh e volv e m vire,
Qu’anc hom bellazor non vit:
S’ amors, anz n’ hai lo chausit
D’ aitant quant mars clau ni revol.
Tan l’ am que ren dir no l’ en sai,
Mas ill s’ en prenda esgardamen,
Qu’ ieu non ai d’ al re pessamen,
Mas cum li fos bos servire.
E s’ ieu sai chantar ni rire