Monchosoft

Bertrand de Born.

Quant Richart aic faita la patz con Bertram de Born, e ill ac rendut son castelh d’ Autafort, el crozet lo reis Richart, e passet oltra mar; e Bertran remas guerreian con N Aimar, lo vescomte de Lemoges, e con lo comte de Peirregors e con totz los autres baros d’ eviron. E si com avez entendut, quan Richart s’ entornava, el fo pres en Allemaigna, e si estet en preson dos ans, e si se rezemet per aver. E quan Bertran de Born saup qu’ el reis devia issir de preison, molt fo alegrez per lo gran ben qu’ el sabia qu’ el auria del rei e per lo dan que seria a sos enemics. E sapchatz qu’ En Bertran avia escrit en son cor totz los mals danz que aquist guerreaidor (guerreiador) avian faitz en Lemozin et en las terras del rei Richart, et en fes son sirventes:

Be m platz quar treva ni fis

No reman entr’ els barons,

C’ades plantavon boissos,

Tant amon ortz e jardis,

Aize ab pauc de compaigna; 

Sembla i s gardon d’ ansessis, 

Que ja lai, on us d’ els fos,

Non intratz ses mesclaigna.

Ancaras i aura ris, 

E ben leu amaran nos, 

E acuilliran los pros, 

E ns daran dels Barbaris, 

Si volon qu’ om ab lor remaigna; 

Que ja per cridar Paris, 

Senes autras messios, 

Non conqueran terra ‘straigna.

Ja non creatz qu’ om ressis

Puig de pretz dos escalos;

Mas al soteiran de jos

Pot ben esser que salis, 

Et en aquel que remaigna; 

Que per mil marcs d’ esterlis

No ‘n poiria poiar dos,

Car tem c’ avers li soffraigna.

Ben volgra ‘l reis fos devis, 

E que passes sai mest nos, 

E que saubes dels baros 

Quals es fals ni quals l’ es fis,

E conogues la malaigna

De que clocha Lemozis,

Qu’era sieus, e fora il bos; 

Mas un sobros lo gavaigna.

Ben volgra l’ en si auzis, 

Quoras qu’en fos poderos, 

E qu’en passes dos cedos 

Abanz que plus s’ endurzis, 

Pois qu’ es vengutz d’ Allamaigna. 

E vuoill N Aimars, lo mesquis,

E ‘N Gui s fassan partizos

Tan engals, qu’ uns no s’ en plaigna.

Mainier, gens pels chauzis, 

Si ‘ls albergan mal me iros,

No m fassatz far mal a rescos, 

No us en serai plus aclis,

Ni per En Peiro Lacassaigna, 

De que s’ es mal menatz Guis 

Vas mi de doas empreisos,

En amor et en compaigna.

Papiol, ja ‘N Frederic

No en feira aital bergaigna

Com fetz sos fils En Enris, 

Can pres romieus ab bordos

Don conques Poill’ e Romaigna.

—

Ar ven la coindeta sazos

Que aribaran nostras naus, 

E venra ‘l reis gaillartz e pros,

C’ anc lo reis Richartz non fo taus;

Adoncs veirem aur et argen despendre,

Peireiras far destrapar e destendre, 

Murs esfondrar, tors baissar e deissendre, 

E ‘ls enemics encadenar e prendre.

Ges no m platz de nostres baros,

Qu’an faitz sagramens, non sai caus;

Per so n’ estaran vergoignos

Com lo lops qu’ al latz es enclaus,

Quan nostres reis poira mest nos atendre;

Qu’ estiers nuills d’ els no s’ en poira defendre,

Ans diran tuit: “Mi non pot om mesprendre

De nuil mal plaitz, ans mi voill a vos rendre.”

Belha m’ es preissa de blezos

Cubertz de teins e blancs e blaus, 

D’ entreseings e de gonfanos

De diversas colors trertaus,

Tendas e traps e rics pavaillos tendre,

Lansas frascar, escutz trancar e fendre, 

Elmes brunitz, e colps donar e prendre… 

Ges no m platz compagna de basclos

Ni de las putanas venaus… 

E mainadier escars deuria hom pendre,

E ric home, quan son donar vol vendre;

En domn’ escarsa no s deuria hom entendre

Que per aver pot plegar e descendre.

Ben sap l’ usatge qu’ a ‘l leos

Qu’a ren vencuda non es maus,

Mas contr’ orgoill es orgoillos:

E ‘l reis non a baros aitaus;

Ans can vezen qu’ el seus afars es mendre,

Poigna cascus cossi ‘l posca mesprendre;

E no us cuges qu’ eu fassa motz a vendre,

Mas per ric bar deu om totz jorn contendre.

___

Rassa, tan creys e mont’ e pueia

Celha qu’ es de totz enjans vueia, 

Son pretz, qu’ a las melhors enueia, 

Qu’ una no y a que ren y nueia

De vezer que sa beutatz lueia. 

Pretz e joven a, cuy qu’en cueia, 

Qu’el plus conoissent e ‘l melhor 

Mantenon ades sa valor,

E la tenon per la gensor;

E sap far entieira honor,

Que no vol mas un preyador.

Rassa, domna qu’ es fresqu’ e fina,

Cuenda e guaia e mesquina,

Pel saur, ab color de robina, 

Blanca pel cors cum flor d’ espina, 

Coide mol, ab dura tetina,

Que sembla conil per l’ esquina,

Sai ieu ab un entendedor; 

Per que m’ a sos lauzars sabor;

E vol mais paubre vasvassor

Que comte ni duc gualiador,

Que la menes a dezonor.

Rassa, als rics es ergulhoza,

E fai gran sen, a ley de toza,

Que no vol Peitieus ni Toloza

Ni Bretanha ni Sarragoza,

Ans es tant de pretz enveyoza, 

Qu’ als pros paubres es amoroza,

Et a me pres per castiador; 

Prec li que tengua car s’ amor 

Tant, que tug siey corteyador 

No s fassan de lieys fenhedor,

Mas retengua un sol amador.

Rassa, ricx hom qui res non dona, 

Ni honra, ni acuelh, ni sona,

E que senes tort ochaizona,

E que quer merc’ e non perdona,

M’ enueia, e tota persona 

Que servizi non guazardona;

E li ric home cassador

M’ enueion, e ‘l buzacador, 

Guaban la volada d’ austor, 

Que jamais d’ armas ni d’ amor

Non parlara hom entre lor.

Rassa, la genser qu’ anc fos nada, 

E la melhor del mon m’ agrada, 

Tal qu’ anc de mala re nomnada

Ni d’ enguan non fon apellada; 

E peza m, car la us ai lauzada

E car la vos ai ensenhada.

A la fina fresca color,

Al pretz et a la gran valor

Pot hom leu triar la melhor, 

Per que s fan tug conoissedor

De me, vas qual part ieu azor.

Rassa, a totz o dic en plassa:

Malvatz es qui de guerra s lassa,

Ni que s’ en recre, per menassa,

Tro qu’ om se lays que tort no ‘l fassa;

Mais am que rebeira ni cassa 

Que ricx hom m’ acuelh e m’ abrassa.

Mauris ab N Alguar, son senhor,

Pren guerra ab pretz valedor, 

E ‘l coms a cor d’ esvazidor, 

E ‘l vescoms de defendedor

E veiam los lai al pascor. 

Marinier, vos avetz honor, 

E nos avem camjat senhor

Bon guerrier per torneyador.

E prec a ‘N Golfier de la Tor

Mos chantars no ‘l fassa paor.

Papiol, mon chantar recor 

Lai on es mon bel mal senhor.