Capi.
LXXXIII. Com la mare de deu pres comiat de la sua mare sancta (scá)
anna ans que pertis
para
egipte.
Venint sa altesa a la porta de la dita senyora mare
sua toca ab molt recel per que no fos sentida ne coneguda per la gent
del veynat:
Car de tots se temia: e de negu nos gosaua fiar: puix per lo rey de
la terra se veya perseguida E sentint lo tocar la gloriosa anna mana
a vna de ses filles ques fes a la finestra: e que miras qui era: e
aquella tornant molt espantada dix que la senyora sa germana era e
que li peria
(p:per+ia) venia ab molta congoixa: E la senyora sa mare ferida
d´amargosa dolor dreças en lo lit: e mana que li obrissen: E la
senyora entra e puja dalt: e venint a la cambra: hon la sua mare era:
dixli ab vn grandissim plor. ¶ Consurge in nocte in principio
vigiliam tuam: effunde sicut aquam cor tuum ante conspectu domini pro
persecutione amantissimi filij mei pro q necesse habet fugere in
egiptum. Volent dir. Leuau leuau senyora mare ab tot sia denit e hora
de dormir e stau esuellada: e en lo començ de les vigilies vostres
escampau lo vostre cor axi com aygua per viua deuocio dauant la
presencia del senyor supplicant la magestat sua me vulla ajudar en la
dura persecucio del meu amat fill: per la qual a ell e a mi es
necessari fugir de aquesta terra: e anar en egipte: e leixar la
companyia vostra: e aquesta separacio (se+p+aracio) es a mi senyora
vna mortal dolor: E hoint aço la gloriosa Anna cuyda morir: sentint
ja aquell doloros enyorament que aconseguiria per la absencia
d´aquelles persones a ella tant cares: e dix ab multissima dolor. O
filla mia y en ma vida veure yo tanta de dolor: que de aquest senyor
y de vos me veja separada: ab vos ma filla vull anar e james no
leixar vos: Car mes ame morir seguint la companya vostra: que viure
absent de la presencia vostra: E la senyora ab moltes lagrimes dixli.
Ma senyora mare hajau paciencia: car no es voluntat del senyor fill
meu: que nengu vaja ab sa senyoria en aquest viatge si no Joseph e yo
mare dolorosa: E la virtuosa Anna vehent que te a restar e la sua
filla amada a partir lo cor seu vengue a esclatar no podent durar tan
amargosa separacio: e ab vn gran crit dix. O filla e senyora mia y
tan poch ma durat la consolacio de la vostra companyia: per que yo no
mori lo dia que vos entras en esta ciutat de natzaret: en lo qual dia
yo senti alegria no recomptable: de veure lo meu excellent net e a
vos vida mia: O quant es ara doblada la dolor mia com nous puch
seguir: e dolor e plor sera la antiga edat mia: O ma filla si pensas
que anau en loch que fosseu ben acullida: e que poguessem hauer
souint letres vostres: que es la major consolacio de les persones
cares qui seperades
se troben: aço seria a mi algun conort: mes so certa que anau entre
gent ydolatra (ydolat+r en diéresis) e molt grossera: e que
naturalment han en oy los juheus: e vos ma filla sereu en
ells tan estranya que ab nenguna persona d´ells aconsolar nous
poreu: ne ajudar vos en vostres necessitats: ni a les gents que daçi
iran alla nous gosareu mostrar: per que no siau coneguda: ans vos
haureu amagar recelant vos de tots: ne yo trista mare vostra gosare
demanar als que vendran d´egipte: haueu vist ma filla: per que no
senten hon sou: O dolor qui rahonar ni sentir nos pot sino per mi qui
la soffir: que yo vivint haja a esser seperada
de persones a mi pus cares que la vida e que nous pugua ajudar ni
consolar en cars de tanta necessitat: car ara haurieu vos ma filla
mester la companya mes que en altre temps. vos portareu dolor de la
mia soledat e yo de la vostra: e la vna alaltra
aconsolar nons porem. E la senyora hauent gran compassio de la
virtuosa mare sua plora ab ella vna gran peça e confortantla dixli.
O senyora mare preniu esforç a passar aquesta congoixa: pensau que
ab tot vos e yo siam seperades corporalment: les animes son vnides
per vera amor: De mi senyora no passeu congoixa: car yo porte la
companyia del meu senyor e fill que tot loch mes delitos puix que ab
ell sia e tota pena per ell portada es a mi singular delit e
refrigeri. ¶ Et hoc sit in hoc exilio consolatio mea: et in ipa
dulcedine conquiescit anima mea Car aquesta sera la consolacio mia en
aquest exili: e en la dolçor sua reposa e se adelita la anima mia:
car mirant la sua diuinal cara descanse de totes les mies congoixes:
axi senyora placiaus darme licencia: que massa tardam e lo dia se
acosta. E la gloriosa Anna ansiosa de les necessitats de la senyora
sa filla: qui tan carament amaua dix a sa senyoria: O ma filla y
quina prouisio haueu fet per al cami. E sa merce respos que no
nenguna:
car sols hauia pensat en fugir obeint lo mament diuinal: deixant tot
lo restant a la ordenacio e prouidencia de sa alta clemencia: E la
senyora Anna dix. Ay ma filla: e no veu
que lo pare eternal no vol ara mostrar la potencia sua: per que sia
manifestada la paciencia del seu fill humanat. E vol que lo dit fill
seu senta tots los treballas
e fretures humanament axi com si fos pur home: no ajudant se en res
de la diuinal potencia: axi com vem
(veu:
veeu; vem: veem)
ara que fuig de aquells qui poria a no res tornar: Axi filla feu me
gracia de pendre vna somereta que yo tinch açi en casa mia: e
portareu algunes necessitats per al cami: car haueu a passar per vn
gran desert que noy ha poblacio nenguna: e que vos pugau cavalcar:
car lo anar a peu tan larch cami nous seria possible: ab tot vos ara
res no estimau que treballos sia: sols apartar pugau lo fill vostre
d´aquest perill: e la feruor de la amor sua vos fa oblidar lo
delicament
e tendrea de la persona vostra: la qual es a mi tan cara que oblidar
no la puch: ans tinch e tendre continua ansia de les necessitats
vostres desijant continuament ajudar vos en aquelles: E mana la dita
senyora mare albardar la somereta en que caualcas la sua filla : e
feu metre en vna talequeta tot lo pa ques troba en casa sua per que
tingues que menjar en lo cami: E donali vna cistella dous dient li ab
moltes lagrimes: Aquests ous ma filla seran per al vostre fill: e
veus açi vn sclauo:
per que pugau encendre foch en les montanyes desertes: e recreareu
vos e lo fill vostre a la calor del foch: e coureu li vn ou cada dia
com haureu oportunitat de fer foch per que pugau passar lo treball
del cami: E les amables donzelles germanes de la senyora: desijoses
de seruir sa senyoria despenjaren rayms
e magranes
e posaren ho en vna cistella ab altra fruyta seca per proveir la del
que podien: car eren molt certes que lo cami era tan aspre que no
trobarien per a menjar ne encara erba
per a la somera. E per ço la prudent mare sua qui en tot pensaua
prouehi de ciuada
per a la somera: ab tot non podien portar si no poca per no anar tan
carregats. E joseph hauia molta consolacio de la prouisio que la mare
de la senyora hauia feta per al cami. E prenint ho tot posau sobre la
somera: E la senyora besant la ma a la senyora sa mare: regraciaua li
ab molta humilitat lo que donat li hauia prenint ho per amor sua mes
que per satisfer a la propria necessitat: E despedint se sa senyoria
per a partir la senyora sa mare fon trauessada e ferida de congoixa
inestimable e abraçala ab molta amor e dolçor no podent comportar
tan dolorosa separacio e besauala moltes vegades sens poderli parlar.
E adorant lo seu senyor e net ab moltes lagrimes esforças a parlar
axi com pogue e ab grans sanglots
dix li. O vida mia ya comanuos la vostra mare: qui per vos soffir
tants treballs. E les germanes de la senyora volent acompanyar sa
merce fins a la porta sa senyoria mana que restassen ab la senyora
mare dient los. Germanes si voleu queus ame ym
recorde de vosaltres seruiu e obeyu a la senyora nostra mare:
carament laus coman: hajau pietat de la antiquitat sua: car ab molta
dolor resta per la absencia mia. E les virtuoses e amables germanes
no podent dir res a sa senyoria per habundancia de plor: ficaren los
genolls besant la ma a sa altesa com a germana major e senyora:
mostrant en son gest que son prestes a obeir tot lo per sa merce
manat.