Capi.
LXXXIIII. Com la senyora perti
de casa de la sua mare: e segui son cami.
La senyora exint de
la cambra de la senyora mare sua trauessada de dolor: deixant
aquelles persones a ella tan cares en grandissima pena: deualla baix
e stant en la entrada de casa aqui tingue consell ab Joseph: car
sabia sa senyoria que es scrit. ¶ In antiquis est sapia. Car en los
antichs e be asenats
es fundada sauiesa: E tractaren com exirien de la ciutat que no
fossen coneguts: ne degu pogues hauer sentiment del seu fu: E apres
moltes rahons que passaren entre los dos: concordaren que Joseph anas
primer ab la somera: e la senyora quel seguis de luny portant lo seu
excellent fill molt amagat: per que si encontraua nengu no haguessen
a coneixer que sa merce portas criatura: E axi exiren de natzaret ab
molta por e recel fins que foren luny de poblat. E aqui Joseph spera
la senyora: e sa senyoria plega morta y cansada: e sigues damunt vna
pedra per donar a mamar al seu diuinal fill. Lo qual sentint lo gran
fret de la nit se prengue a plorar. E la senyora trauessada de dolor
e pietat afalagaual tant com podia ab ses acostumades dolçors:
calfant li los peuets ab les propries mans: dientli. Ay vida mia y no
ploreu: que lo vostre plor turmenta la mia anima: trobantme en esta
solitut hon no puch hauer vn poch de foch ab queus escalfe: ne vn
(vu)
troç de cubert hon vos amague de la fredor de la nit: E sa senyoria
desijosa de ajudar al seu fill en aquella pena que sentia del gran
fret que trauessaua la sua delicada persona: leuas lo
mantel
que abrigaua: e doblant lo de molts dobles embolca e cobri la
personeta sua dient. O senyor y fill meu vos sabeu que no puch fer
pus: sino leuarme la roba per cobrir a vos vida mia: dins les
entramenes vos volria posar senyor meu: e que no sentisseu aquesta
pena del fret: E lo virtuos Joseph qui ab molta pietat miraua
aquestes coses: leuas lo seu manto supplicant la senyora ab moltes
lagrimes que li plagues abrigarlos. E sa senyoria nou permes ans lo
prega molt ques vulgues tornar abrigar dient li. o Joseph pare meu a
mi nom cal planyer de la pena que sofir per ajudar al meu fill car en
totes coses lo vull seruir. In frigore et nuditate. E sentir per ell
pena es a mi repos e vida. abrigauvos virtuos pare: car la edat
vostra no es per a comportar força de tan extrem fret: e a mi seria
mes pena veureus passar fret que sentirlo en la propria persona. E lo
glorios prohom vista la caritat de sa senyoria obey al manament de sa
merce: tornantse abrigar no sens molta dolor vehent sa altesa
tremolar de fret: E leuas la senyora per continuar son cami e Joseph
acostali la somera per que caualcas: e la senyora puja damunt vna
pedra per caualcar: e acomana lo seu fill a Joseph: e com fon a
cauall cobra aquell tresor inestimable e posantlo sobre la sua falda
alça los vlls al cel suplicant al pare eternal: que la vulla
endrecar
en lo seu viatge dientli Vias tuas domine demonstra mihi 7 muro tuo
inexpugnabili circuncige nos 7 armis tue potentie protege nos sper
volent dir. o senyor e deu eternal mostrau a mi lo cami d´aquest
desert per lo qual aueu ordenat vaia lo vostre fill e lo muro de la
protectio vostra acompanye continuament a nosaltres: les armes de la
diuinal potencia sien custodia e guarda nostra. E axi la senyora
seguint son cami entra per aquell pregon
desert: e com ja los hagues attes lo dia clar: dix Joseph a la
senyora yo tendria per bo no caminassem: car si nengu nos
encontra
serem coneguts e descuberts. E sa senyoria obeint lo molt prestament
descaualca e anant a peu sa merce e Joseph cercaren alguna coua
secreta hon se poguessen amagar. E com molt haguessen cercat:
trobaren ne vna: e aqui entraren ab molta temor ariscantse
al perill de les besties feres
per fugir a la malicia e furia dels homens. E entrant Joseph primer
regonegue tota la coua: e vehent que noy hauia nenguna bestia fera ne
res de perill feu entrar la senyora e aposenta aqui sa senyoria. E
tornant a exir de fora descarrega la somera e leuali lalbarda
e ligala a la entrada de la coua e donali vna poca derba
que ab gran treball hauia trobat: e retornant dins troba la senyora
congoixada: car no trobaua hon collocar lo seu fill. E lo glorios
prohom leuas prestament la clocha per fer estrado hon la excellent
Reyna pogues seure lo seu fill: e del seu capiro
li feu coxi:
e aqui la senyora posa lo gran monarcha e senyor del cel e de la
terra. E la senyora e Joseph agenollaren se dauant la magestat sua
contemplant ab infinides lagrimes la pobretat e humiliacio de sa
excellencia: E dixli la senyora mare sua ab vna grandissima feruor. O
clement deu e senyor y tant haueu amat los homens que per vesitar
a ells sou del cel deuallat: defreçant vos ab la vestidura humana
que no sou per negu conegut: ans perseguit de la vostra terra lançat.
Aquesta coua senyor qui es habitacio de besties es ara a vos vida mia
cambra de repos. O senyor y placia a la vostra clemencia donar lum
als homens e no permetau desconeguen tanta misericordia: E girant la
senyora son parlar a natura humana per deu tant amada: deyali ab
feruor de caritat. ¶ Ama amicum tuum a quo amaris cuius amore
preuenta es qui est causa amoris tui: patettibi archanum cordis:
patem magnum pietatis sacramentum: patent viscera misericordie: in
quibus visitauit nos oriens exalto. Volent dir. O anima qui per lo
fill de deu te sents tant amada e fauorida: ama carament lo amador
teu per lo qual infinidament est amada: e la sua amor es primera: car
ans que tul
hajes conegut ni seruit: ta
la sua clemencia manifestada e mostrada la amor sua: e ell es causa e
fonament de la tua amor: car vol manifestar a tu los secrets del seu
cor. Volte mostrar vn secret e misteri de singular pietat: ço es que
ses humanat per amor de tu: e vol que veges e sien a tu manifestes
les intrinseques misericordies sues ab les quals nos ha visitat
deuallant de la altea celestial per estar ab tu en aquesta miserable
terra: E la senyora axi mirant lo seu fill e plant ab ell senti tanta
dolçor e consolacio dins la sua anima: que li paregue esser peradys
dins aquella coua: e inflamada de amor inestimable prengue lo senyor
al braç: e besant lo moltes vegades dix li. O amor qui semper ardes
et nunquam extingueris fac vt homines te diligant pro quibus tanta et
talia sustinuisti. Volent dir. O amor diuina qui tots temps cremau e
nunqua deffalliu: ans de continuu mostrau la vostra caritat als
homens: feu senyor per merce que los dits homens vos amen: per los
quals tals e tants turments deliberau sostenir: E Joseph mirant la
dolçor que lo senyor mostraua en la sua careta: els affalachs que la
sua mare li feya: e les paraules transcendents que li deya staua fora
si mateix e deya. Siue in corpe siue extra corpus nescio: deus scit.
Volent dir: O senyor si so en lo cors o fora lo cors nou se: vos
clemencia diuina ho sabeu: qui per vostra acostumada pietat me feu
sentir tanta dolçor que sostenir no la puch: E ab gran feruor de
deuocio prengue los peuets de iesus besant aquells ab lagrimes de
molta delectacio deya. ¶ Tu esto exultacio mea spes mea salus atquem
redemptio. Volent dir. O senyor y vos sou la alegria mia e tota ma
sperança salut y redempcio de la anima mia: E acostantse la hora de
dinar: Joseph leuantse dels peus del senyor ab consolacio tanta que
recomptar nos pot: ana de fora per cercar aygua e troba vna font molt
prop de la coua: e de aqui pora aygua: e culli romerets per fer foch:
e venint ab molta alegria trague lo sclauo e encengue foch ab prou
treball e cogue vn ou: E la senyora prenint lo dit ou ab molt plaer
dona a menjar al seu fill tenint lo segudet en la sua falda posant li
los bocinets en la boca. E apres que lo senyor hague menjat la
senyora mare sua e Joseph se dinaren ab sola fruyta e pa: car los ous
estojauen
per al senyor que aldre
no podia menjar: E apres que foren dinats stigueren aqui al foch
rahonant dels grans misteris diuinals als homens amagats e a ells per
sola misericordia reuelats: E donaren moltes laors a la diuinal
clemencia de totes les obres sues: e en aço despengueren
vna gran part del dia: E apres la prudent senyora dix a Joseph que
dormis vn poch per que denit
fos pus vigil al caminar: car tot son viatge hauien a fer de nit: E
lo dit Joseph obeint sa senyoria metes a dormir en terra en vn canto
de la coua posant se lo sach de la çiuada per coxi: E la senyora
tenint lo seu amat fill en la falda arrimant lo seu cabet sobre los
seus pits affalagaual que dormis: car no tenia altre breç hon posas
sa excellent senyoria e sa merce vetlaua guardant ab molta prudencia
aquell rey eternal: E com Joseph fon despertat del seu dormir sa
senyoria li dona lo senyor adormidet quel tingues en lo seu braç: e
sa altesa dormi vn poch: E joseph tenint se per molt glorios d´vna
tal comanda ab gran alegria deya. ¶ Ad te leuaui oculos meos vita
viuificans. O domine tribue vt laudet te cor meum et lingua mea 7
omnia ossa mea dicat. Domine quis similis tibi: Volent dir. A vos
senyor y creador meu dreçare yo los meus vlls e tota la mia anima:
car sou vida viuificant. O senyor feu me merce que lo meu cor e
lengua de continu
sien occupats en la laor de la magestat vostra: e los ossos meus e
totes mes forçes diguen e criden que noy ha semblant a vos en valor
saber e poder: e com la senyora hague vn poch reposat: leuas sa
senyoria ansiosa del cami: E venint la nit endreçaren de partir: e
anant per aquella espessura del desert enfosquias la nit: en tant que
escassament veyen lo cami: e sentien bramar los leons: e chiular les
serpents: e adular
los altres animals: les quals coses natura humana sentir no pot sens
molta alteracio: per que la senyora reyna fon forçada de dir. ¶
Timor et tremor venerunt super me. Car gran por e tremolament sentia
en sa real persona de la feredat
de les besties que sentia ab les propries orelles: tement molt no li
vinguessen dauant: per que posada sa merce en tanta angustia
recorregue al adiutori diuinal dient ¶ Qui celorum contines tronos
et abissos intueris domine rex regum exaudi nos in gemitibus nostris
et libera nos de ore leonum. Volent dir: O senyor vos qui senyorejau
lo cel e mirau clarament sens nengun empaig tots los amagats de la
terra: vos senyor qui sou rey dels reys exaudiu les clamors nostres e
deliurau nos de la cruel boca dels leons: E dit aço la diuinal
potencia imposa silenci a tots aquells animals e manals fugir de
totes aquelles partides per que poguessen passar sens temor nenguna:
E axi passa la senyora aquell treballos cami anant de nit: stant
amagats lo dia dins aquelles tenebroses coues.