Capitol
C. Com la gloriosa Anna desijosa de morir dix a la sua amada filla:
que li recaptas aquesta gracia del seu fill.
Com lo senyor fon
de edat de.xx.anys: la gloriosa auia sua anna: qui tostemps staua
reçelosa de les dolors de la senyora filla sua: dixli vn dia ab
moltes lagrimes: ma filla ja lo fill vostre es de tal edat: que crech
yo no passara molt que sa magestat no entre en lo conflicte de les
sues dolors: placiaus suplicar lo vulla donar fi a la vida mia:
segons sa clemencia ma promes: car ell sab que yo no poria durar ni
veure les dolors sues ni vostres. E la senyora veent lo desig de la
amable mare sua parla de aço ab lo senyor fill seu: lo qual
respongue a sa senyoria que era content que la sancta auia sua ixques
de la miseria de aquesta vida: e que li digues de part sua ques
aparelle que passats tres dies ella retra lo deute de natura: la qual
noua la senyora dix a la sua mare no sens molta dolor: recordantse
que perdria la pus cara persona que tenia en lo mon: apres lo seu
glorios fill. E la virtuosa anna certificada que lo seu desig
prestament seria complit: alegras de vn grandissim goig. E venint lo
dia que ella hauia a finar lo terme de la sua vida virtuosa: fon aqui
present lo senyor net seu ab la senyora mare sua: e les altres dos
germanes de sa senyoria ab sos fills. ¶ E la senyora Anna stant en
lo lit: e vehentse circuida de tan cares persones: en lo seu
partiment fon recomplida de singular consolacio. E ab molta amor
prengue comiat de cascu. ¶ E primerament del senyor jesus net seu:
qui sobre tots sens comparacio amaua: e volgues agenollar en terra
ajudant li les senyores ses filles: car per la gran debilitat de sa
persona nos podia tenir hi
adora lo senyor com a son deu e creador: comanantse carament a la
clemencia sua supplicantlo volgues reebre la sua anima e endreçarla
en ajudar li en aquella derrera hora. E deyali. O senyor meu: vos sou
creador e redemptor meu: en les vostres piadoses e misericordioses
mans coman tota mi matexa. O rey de vida: vos sou mon net segons la
humanitat vostra: coman vos senyor meu la vostra mare e filla mia: la
qual yo ame carament: placiaus mitigar les dolors sues: e no permetau
senyor: que apres la vostra mort ella reste molt temps en la present
miseria de aquesta vida: sino que vaja prest a regnar ab vos: Car ja
sabeu senyor quanta dolor ha ella passat aquells tres dies queus
(qneus)
perde: que fara si longament te a star absent de vos no la lexeu molt
penar senyor meu yous ne supplich carament. E girantse a la senyora:
dix a sa senyoria. Ma filla vos restau en la mar de les dolors: en la
qual nauegareu tot lo temps de la vida vostra. Armau vos de paciencia
car de vos han a pendre lum tots los tribulats: A vos senyora e cara
filla puix yo men parteixch de vosaltres per mort: recoman vos
vostres germanes e los fills seus: siau mare de tots: ja sabeu ma
filla aquests nets yo quant los he amats specialment al pus chich qui
ha nom: joan. Car perço li fiu yo posar aquest nom: perque en lo meu
sperit conegui en lo naximent seu: de quanta sanctedat seria e com
gracios a deu e a homens e amable e digne desser
amat. e perço te lo nom conforme a la qualitat sua. aquest se acorda
mes ab lo fill vostre que negu dels altres e so çerta se amen de
singular amor: perço le yo tant amat e vull que vos ma filla lo
ameu: e que nunqua se ptexica
(p:per + texica: pertexica : perteixca, parteixca) de vo: seruint e
acompanyant lo fill vostre en tota la vida sua. ¶ E la senyora
respongue a la virtuosa mare sua: dient li. Senyora e cara mare: yo
so molt presta d´obeir lo per vos manat: e ab piadoses lagrimes
acostas sa senyora per pendre lo derrer comiat de la senyora mare
sua: e besantli les mans ab molta amor demanali la sua benedictio. e
la sancta mare la besa e la beney
molt largament. E tenint sa senyoria per la ma no volia ques partis
della: e crida les altres dos filles: e dixlos. Mes filles no siau
tristes ne desconsolades de la mia mort: veus açi la vostra germana
queus sera mare: Seruiula e amaula nos partixcau james della obeyula
com a senyora e mare: Car seguint lo consell seu no podeu errar: car
de ella e per ella aconseguireu moltes e infinides gracies e
misericordies. E siau certes que tot lo mon vos haura en gran
reuerencia per esser germanes de tal senyora. Car aquesta es la
gloria de tota la generacio nostra. ¶ Ab molta alegria me
partexch
de vosaltres: dexant vos tan ben collocades en companyia tan virtuosa
de mare e fill tan excellents. Als quals carament vos a
coman.
E les dites senyores ab vn grandissim plor: besant les mans de la
senyora sa mare prengueren comiat della. E girantse a la senyora sa
germana supplicaren aquella: vesantli
peus hi
mans les volgues pendre per filles e seruentes. Car de aqui auant nos
volien partir de la obediencia e manament de sa senyoria. ¶ E apres
acostarense los altres nets fills de les dos germanes per pendre
comiat de la senyora auia sua: la qual los dona la sua benedictio ab
molta amor: dient a ells. mos fills quanta gracia es aquesta que lo
fill de deu segons la humanitat sua vos sia tan acostat parent.
Pensau si haueu raho de seruirlo hi acompanyarlo en les congoxes e
tribulacions sues. Special dreçaua les rahons sues la gloriosa Anna
al net pus chich:
qui per ella era mes amat. E feulo
se pujar
damunt lo lit hon ella staua. e abraçantlo ab molta amor e dolçor
vesaual
stretament: dient mon fill joan ja sabs yo ab quanta amor te criat:
Ara quem parteixch de tu per mort te recomanat carament a la tua tia:
quet
haja per fill hi per seruidor. E tu joan fill meu serueix a ella e
al seu fill: al qual yo he supplicat taja
per recomanat. E sa magestat prenia consolacio sabent la gran amor
que yot
tinch
ma
reuelat grans coses de tu: dient me que tu seras lo seu gran
secretari: e lo dexeble pus amat e fauorit en tota la cort sua e que
en la vida sua nunquat
partiras del seu costat: e que en la mort sua dellibera fer a tu
hereu del seu inextimable thresor leixante la cosa que mes ama e
estima: co
es la sua sanctissima mare: manant a tu que la hajes per propria mare
e a ella quet haja per propri fill. ¶ O joan nunqua pare leixa tan
singular heretat a fill: de quant est obligat amar e seruir aquest
senyor qui tant te vol dignificar e sobre tots exalcar:
volent que sies dit fill de la mare de deu e germa del redemptor de
humana natura e senyor general del cel e de la terra. Quina gloria
pot fallir a tu joan: puix tan gran excellencia has atesa: sies cert
fill meu que no resta tan be heretat salamo apres la mort de son pare
dauid nengu dels reys de judea: com tu joan restaras apres la mort
del teu senyor e mestre. E dient aquestes coses la gloriosa Anna
abraçaua aquell net tan amat: donantli largament la benedictio sua.
E joan resta molt inflammat en la amor del senyor: per les rahons que
dites li hauia la senyora auia sua: desijant seruir sa clemencia: e
james partirse de aquella.