Capitol
CVI. Com lo senyor dix a la sua sagrada mare com era necessari se
partis della: e entendre en la redempcio humana.
Venint lo dia
per la diuinal sauiesa ordenat que lo seu fill hauia a començar
aquesta fahena de la manifestacio sua e preycacio euangelica: lo
senyor parla largament a la senyora mare sua dels secrets de la
redempcio humana: dientli com deliberaua donar fi a la ley
judayca:
e començar lo stament de christianisme:
e que ell com a cap de la sglesia catholica volia esser batejat e
consagrar les aygues ab lo tocament de la sua persona donant los
virtut de denejar
(nedea;
nedejar; netejar)
los peccats: e que per fer aquesta obra tan excellent volia anar al
gran flum
Jorda:
e que aquest viatge ell lo te a fer sols sens altra companyia. O
quant se alteraren les entramenes de la senyora excellent hoint que
lo senyor fill seu de ella se hauia a partir: la companyia del qual
no volguera perdre sols per vn moment. E ab infinides lagrimes li
dix. ¶ Quocumquem (Quo + salte línea + c + u nassal + q + 3)
prexeris
(p+rexeris) pergam: vbi moratus fueris et ego pariter morabor. Volent
dir. O vida mia y hon se vulla que vos aneu ab vos ire (jre): y hon
seuulla que atureu ensemps ab vos stare: tot loch sera a mi delitos
per aspre que sia puix tinga la companyia vostra. E lo senyor clement
vehent la senyora mare sua en tanta angustia mogut de pietat
començaren a correr abundoses lagrimes per la sua preciosa e
delicada cara: e dixli ab vn gran suspir.
O mare mia y no sabeu que yous he dit diuerses vegades que no
delibere manar nenguna cosa als seruents meus: que yo nou haja posat
primer per obra. E en les mies preycacions
delibere dir a aquells qui coneixere desijosos de anar per la via de
paradys.
¶ Omnis qui reliquerit domum vel fratres aut sorores aut patrem aut
matrem propter nomen meum vitam eternam possidebit. E perço com en
lo desemparar de aquestes coses y ha molta difficultat: vull ara
mostrar exemple als que seguir me volran: apartant me de vos mare mia
en lo començ de la penitencia: perque los ymitadors meus que la
major penitencia que poden fer en aquest mon es la separacio de les
coses que carament amen. Car tota pena se conuerteix en delit de
aquell qui te present la persona que molt ama: car la comunicacio e
vista de aquella li es descans de tot treball. E perço maueu hoyt
dir moltes vegades. ¶ Veni enim separare hominem aduersus patrem
suum: et filiam aduersis matrem suam et inimici hominis domestici
eius. Car so vengut en aquesta vall de miseria per separar los fills
dels pares seus e les filles de les mares sues: e la penitencia e la
solitut qui es enemiga del home humanal qui appeteix excessiuament
dellits e plaers yo lay fare lo exemple meu esser accepta e
domestica. Car nols dich aldre sino que aprenguen de mi: e quem
segueixquen: e puix coneixen en mi quels ame de perfeta amor: vull
per ells esser amat sobre totes coses: e axiu preycare publicament en
los meus sermons: dient. ¶ Qui amat patrem aut matrem plusquam me
non est me dignus. Car no vull egual en la amor mia: ans vull esser
singular en lo cor del home: e tot lo restant que amara sia per amor
mia. e aquesta amor no la delibere demanar ab menaçes ni ab forsa:
sino sols ab obres de tant feruent amor: que tots los homens justats
no faran tant per mi com yo he fet e fare per cascu dells. De amor
infinida los he amat: de amor finida sere content: puix cascu me done
de si ço que donar me pot: car a molt basta la forsa humana com la
voluntat es ençesa per amor. E per inflammar lo home en aquesta amor
e per fer li leixar totes coses per cares que sien e seguir a mi:
delibere ara partir me de vos mare mia quim sou tan cara y tan amada.
E dient lo senyor aquestes paraules agenollas per pendre benedictio
de la senyora mare sua: e la dita senyora prostrada en terra lo adora
com a son deu e senyor: e sa magestat alçant la de terra ab molta
amor se abraçaren los dos: tant stretament que de gran peça nos
pogueren partir. E la senyora ab vn gran suspir dixli. o vida mia y
puix axi voleu que yo reste y vos aneu. Non mea voluntas sed tua
fiat. Car ab tot lo cors meu reste açi: la anima mia us (miaus)
seguira en la peregrinacio vostra: lo cor e pensa mia de vos nos
partira sols vn moment. Acoman vos a vostre eternal pare supplicant
lo haja pietat de la delicada humanitat vostra. E axis despedi lo
senyor de la senyora mare sua leixant sa senyoria en molta soledat e
tristicia. e parti sa magestat trauessat de pietat de la dolor e
angustia en que dexaua la amada mare sua. E anant tot sol per aquell
cami aspre e pedregos e ple d´agudes spines qui nafrauen los seus
delicats peus que portaua descalsos: e lo cami era molt larch. Car de
nazaret fins a jorda y
ha
setanta e quatre milles.
e aquest viatge tan larch feu lo senyor sens prouisio deguna
de vianda: perque li fon necessari acceptar les almoynes per a son
menjar. O quanta admiracio fon aquesta a tota natura angelica que lo
creador de totes coses hagues a demanar almoyna a les sues creatures:
e aço per enamorar los homens de la sancta pobrea voluntaria.