Capitol
CVIII. Com lo senyor entra en lo desert per seruar aqui estret dejuni
e volgue esser temptat per lo demoni: e vençe aquell
gloriosament.
Lo senyor continuant son cami entra en vn desert
molt aspre e molt apertat
per fer penitencia e seruar estret dejuni: car passa quaranta dies e
quaranta nits sens negun menjar: ne hauia altre lit sino la terra: ne
cubert sino lo cel: La companyia sua eren les besties del desert: les
quals tant quant bastaua sa bestial natura se acostauen a ell
regoneixent li senyoria. E aço mirant lo senyor fon trauessat de
dolor pensant que mes coneixença mostrauen hauer dell les besties
que los homens per qui tant hauia fet. e axi dolorat lanças en terra
sa clemencia: cridant grans crits al seu pare dient. O magestat
infinida los peccadors me fugen e yols cerque: ells me obliden e yols
ame: yom offir a morir per ells: e ells per mi no volen sofferir
nenguna pena. O pare meu yous offir tots los meus treballs per ells:
hajau los merce senyor: que per aço so açi per satisfer a vos per
ells: ab dejuni e aspredat vull turmentar lo meu cors per mostrar los
la via de penitencia e animar los en aquella. ¶ Sicut aquila
prouocans ad volandum pullos suos et super eos volitans. Car ab forsa
de amor los vull traure del niu dels peccats e del repos d´ociositat
e quem segueixquen: car nunqua cessare fins ab vos pare meu los haja
reconciliat: hajau los merce per amor mia: puix de la sua liurea
maueu vestit. E en aquest treballos exercici de oracio passaua lo
senyor fill de deu la major part del dia e de la nit: agenollantse e
prostrantse e turmentantse en diuerses maneres per placar lo seu
pare. E los sancts angels vehent sa senyoria axi fatigada e cansada
agenollats dauant sa magestat lo supplicauen donas algun (algn
n)
repos a la sua delicada persona. E sa excellencia los responia: O
angels nous marauelleu del meu treball: car tanta es la amor que
tinch a natura humana: que lo treballar per ella es a mi repos: ni
estime res difficil que per los homens haja de fer: sols me dona pena
la tarda que fan de venir a mi: car per cercarlos e vnirme ab ells so
deuallat en terra. e perço ha dit Ezechiel parlant en persona mia. ¶
Quod perierat requiram: et quod abiectum fuerat reducam. Volent dir
yo so aquell qui so vengut en lo mon present per cercar lo home qui
per sa culpa era perdut: e per redreçarlo qui ab tant vituperi era
lançat en la captiuitat diabolica. E continuant lo senyor lo seu
excellent dejuni turmentaua la sua anima ab infinides dolors:
satisfent continuament per les nostres culpes: macerant la sua
persona ab continues oracions e genuflections. E hauent acabat lo
senyor lo seu alt e marauellos dejuni volgue esser tentat per donar
modo als homens de vençre les sues tentacions: e sentint en si fam:
mostrala foranament: e gran lassament de cors e alteracio de cara:
perque lo diable vehent aço prengues gosar de temptarlo: Car lo
misteri de la incarnacio del fill de deu fon axi amagat al diable:
que en tota la vida sua no pogue hauer certa speriencia si era deu e
hom ensemps. car ab tot ell vehes en ell algunes obres tan altes que
passauen natura de home: veyan altres tan baixes que li feyen creure
esser pur home: e axi staua tostemps dubtant no podent se fermar en
les opinions sues. e vehent lo axi dejunar quaranta dies sens menjar
deguna vianda: conegue que en aço passaua los limits de humana
natura: e no gosa acostarse a ell: mas com lo veu famejar e axi star
lassat cregue que era home: e que facilment lo poria derrocar. E ab
aquesta crehença prengue animo de donar li vna estreta batalla per
assajar les sues forses a quant bastarien. ¶ E prenint forma de vn
deuot hermita deuallant d´vna muntanya qui staua prop de aquell loch
e venint poch a poch sostenintse sobre vn basto per mostrar la gran
flaquea de la cansada edat sua: perque la reuerencia de la antiquitat
sua donas major auctoritat a les paraules sues: e axi acostas al
senyor e saludantlo dixli. Que es aço germa en gran congoixa e
necessitat me par que stigau: crech so vengut a bona hora sino vos
perieu de pura fam: segons mostra la vostra alteracio de cara. dies
ha que yous mire de alt de aquella muntanya hon es la habitacio mia:
em paria lo vostre dejuni esser tan singular que passaua forsa de
home: ab tot me recorde hauer lest
que moyses
dejuna quaranta dies confortat per los grans parlaments e visions
diuinals. ¶ E Elies aximateix dejuna altres quaranta dies apres de
aquella angelical refectio que li fon portada: E crech yo que vos en
vostre virtuos dejuni de aquestes consolacions diuinals haueu hagut
gran abundancia: puix deu mostra esser vos pare conega yo que li sou
fill. ¶ Et si filius dei es: dic vt lapides isti panes fiant. Co
es que si fill de deu sou digau que aquestes pedres sien fetes pa.
Car tota cosa deueu fer per donar recapte a vostra necessitat: car yo
passe vna grandissima pena de veureus en tal extrem. ¶ E lo senyor
fill de deu mirantlos
dixli. O pater
com me feu star admirat: vos portau habit de sanctedat: e lo parlar
no acorda ab labit: car mostrau vos tant solicit de la salut del cors
e de la anima no haueu recort. hi
no sabeu que es scrit. Non in solo pane viuit homo: s3 in omni verbo
quod procedit de ore dei: E hoyda aquesta resposta per lo demoni
creixque en molta ira: vehent que no la hauia auenguda.
E volent passar auant: cobri sa malicia ab vna falsa e hypocrital
rialla: e dix al nostre redemptor. Sabeu quant me plau la fermetat
vostra: dich vos que sou molt dispost a preycar a les gents: car nous
derrocara negu de vostre virtuos proposit: feu me gracia exiu desta
solitud e seguiume que yous portare en loch que aprofitareu a molts:
car no naix lome sols per a si mateix: ans per aiudar als altres E lo
senyor per fer lo ben follejar dix li: que era content de anar alla
hon portar lo volia. E lo foll de diable molt alegre. crehent que
puix lo volia seguir que portaria a fi sa desijada malicia. E tan
prestament com pogue anant per layre portal en la sancta ciutat de
Hierusalem e posal sobre lo pinacle del temple hon se acostumaua
preycar la ley al poble: e aqui dixli. Tot aquest poble sta admirat
de hauer vos vist anar per layre:
si volieu afigir miracle a miracle yous consellaria per auctorizar
vostra preycacio. ¶ Si filius (filins)
dei es mitte te deorsum: scriptum est enim: quia angelis suis
mandauit de te: et in manibus tollent te ne forte offendas ad lapidem
pedem tuum. ¶ Car sius lançau de aquesta gran altitud los angels
per vostra gran sanctedat vos guardaran que sols no podeu pendre vna
ençopegada en lo vostre peu: car manament tenen de deu queus guarden
de tot perill: e de aqui auant poreu preycar lo que volreu que tot lo
mon vos seguira. ¶ E lo senyor vehent la çeguedat del diable ques
pensaua que tot hom los hauia vist venir per layre: e sa clemencia
hauia prouehit que nengu nou hauia vist: leixal seguir sa follia: e
nos volgue enfellonir ans li respongue ab molta benignitat: dient.
Magister a mi par vos siau vn valent home de sciencia: e no sabeu que
los miracles fora temps no edifiquen molt: e la necessitat no es tal
que requira miracle: car si deuallar vull jay
ha bona scala: e lo lançar me per açi seria mes bajania
que sanctedat.: car ja crech hajau lest lo que es scrit. ¶ Non
tentabis dominum deum tuum. E lo diable que veu que dos nauia
errades no les tingue totes ab tot que la sobirana malicia e enueja
sua li daua esforç de continuar: e segons costuma
dels hypocrits que tota cosa comporten per passar ab la sua feu lo
desfreçat: e respos al senyor: dient. En ma fe nom acort hauer
praticat home tan discret com vos digne sou de tota honor. Voleu
queus diga poca fahena seria aquesta per a vos queus metesseu a
preycar a aquest poble: leixem los star: veniu ab mi: que yo
dellibere comunicar vos grans secrets: e pendre consell de vos en
totes les fahenes mies: car tant so enamorat del vostre parlar que
per aquell he conegut lo prudentissim saber vostre: segons diu
Salamo: ¶ In lingua enim agnoscitur sapientia. Car en la lengua del
home es coneguda la sauiesa sua. de tots mos amichs e familiars me
vull obdidar
(oblidar) e sols strenyer me ab vos: car mes estime posseir a vos que
a tot lo restant del mon. e lo senyor vehent lo axi follejar dixli.
Aturau vos pater: que massa correu: quina speriencia haueu agut de mi
per a posar hi tanta amor. y no sabeu que qui prest ama: prest
desama:
e amor que ti
(te;
té; tiene)
poch fonament: tot vent la derroca. No haueu hoyt dir: que de cauall
ni de amich nos pot donar seguretat: sino per longa experiencia. e
vos voleu lexar los amichs vells per mi qui nouament coneixeu nom par
queus siau consellat ab salamo: qui diu. ¶ Non relinquas amicum
anticum: nouus enim non erit similis illi. Co es no deixes lo amich
antich: car lo nouell no sera peruentura
(per ventura) semblant d´aquell: Car noy ha riquea al mon ne cosa de
major estima que vn bo e verdader amich: E perço ab gran repos deu
esser cercat e longament prouat: e perço diu lo allegat Salamo. ¶
Vinum nouum 7 amicum nouus veterascat 7 cum suauitate bibas
illud. Volent dir. Que lo vi nouell e lamich
de poch temps conquest:
quels leixeu enuellir si voleu sentir la dolçor deguda: e dels que
souint muden de amicicies:
diu lo mateix salamo. ¶ Hoc vanitas
magna 7 miseria est. Car noy ha homens tan vans
e miserables com aquells que no saben conseruar vera amicicia: nes
deu tenir negu per potent si passa fretura de vn leal amich: e axiu
testifica lo sobredit Salamo: dient. ¶ Amicus fidelis protectio
fortis: amico fideli nulla est comperacio
(c+ó+p+acio;
comparació; comparación).
7 non digna comperatio
auri
7 argenti
contra bonitatem fidei illius. Car lo
amich fel
es vna protectio ferma: e no pot esser comparat a or
ni argent: neguna cosa no es egual a la bonea de la fidelitat sua. e
perço magister vos no penseu que cosa tan singular e de tanta estima
com es lo leal amich se guanye tan prest com vos estimau ne ab soles
paraules: car ans ha mester longa experiencia d´obres. ¶ E lo
diable desijos de finar sa malicia dix. Germa yo no dellibere
contentar vos de paraules: ans de obres tan grans que haureu a dir
que les paraules son stades escasses e poques en comparacio de les
obres. e dit aço portal en vna gran muntanya e aqui dixli. Ara
germana
yous vull comunicar lo intrinsech meu: car ab tot quem veheu ab
aquesta mala roba e habit dissimulat: yo so vn gran rich e lo gran
monarcha del mon. Veu en aquella part es castella:
en laltra frança:
e deça Arago:
e della portogal
e moltes altres diuerses terres (al
tems de Jesús no existíen estos regnes; u escriu per a féli la
pilota a Fernando lo católic):
e tot aço
you posseixch
en plena e pacifica senyoria: e dellibere donar ho a vos per la molta
amor queus tinch estimant vos sol esser digne de tanta senyoria: e no
vull altra cosa de vos sino que prostrat en terra me doneu adoracio.
E lo senyor com hoy que aquell traydor diable li demanaua adoracio:
mogut per lo gran zel de la honor del diuinal pare seu mostra la
irada potencia sua enfellonintse contra ell: e ab vna gran furor:
dixli. ¶ Vade sathana. Scriptum est enim dominum tuum adorabis 7
illi soli seruies. Volent dir. O traydor aduersari de tot be com pots
demanar adoracio: e no sabs que es scrit: lo senyor deu teu adoraras:
e a ell sol seruiras. E lo diable axi confus e aterrat per la diuinal
potencia: partis de aqui ab tanta ira e furor que totes les muntanyes
feu tremolar en lo seu partiment.