Capitol
lviij.
Com los sancts angels del nouen orde foren ab la senyora lo.ix.dia
per fer reuerencia a aquella (falte
.)
Venint
lo
nouen
dia foren aqui los sancts angels del menor orde e rebent los sanct
Miquel ab gran alegria e goig e portals dins la cambra de la senyora:
e dix a sa merce. O excellent senyora aquests son vns officials per
lo senyor fill molt amats e estimats. Car son dits pares e aduocats
dels orfens. Aquests senyora tenen en cura e guarda los miserables
fills de Adam: dels quals son molt ansiosos e curosos. E han ho be
menester: car son constituits e posats entre infinits perills de
diuersitat d´enemichs. ¶ Nec enim posset tuta esse humana
infirmitas inter tot et tantas hostis illius insidias: nisi sanctorum
angelorum muniretur auxilio (anxilio).
Car
sia certa vostra senyoria no poria la infirmitat humana esser segura
en tantes batalles e persecucions de enemichs sino fossen guardats e
defesos per la custodia angelica. E la senyora vehent aquells
gloriosos sperits dits pares dels orfens: alegras molt dells mostrant
grandissim goig de la sua venguda: e dix los. Be siau venguts pares
dels miserables fills de adam: vosaltres teniu offici tal que de
necessitat priuareu molt ab lo fill meu e ab mi: car les majors
fahenes que son en la cort sua son les que vosaltres haueu a menejar:
ço es de la saluacio dels homens. Aquest negoci es tan car a la
magestat del meu fill que per acabar e complir aquell es deuallat del
cel en la terra: perque vosaltres per amor sua deueu esser molt
solicits de la salut de aquestes animes a ell tan cares. e no hajau
esguart a la desconeixença dels dits miserables fills de adam: sino
sols a la bonea del creador vostre y seu qui tan carament los vos ha
acomanats. E per que millor pugau exercir esta fahena tan gran y tan
difficil vull que hajau de açi auant en companyia vostra
continuament tres donzelles mies ço es: Pietat. Beniuolencia:
Solicitat.
e que los homens coneguen que per la noua incarnacio del fill de deu
vosaltres los tractau ab multissima pietat mes que no haueu
acostumat: cobrint e dissimulant los seus mals e comportant aquells
(segons
la q en rayeta vertical: qui : aquills)
longament: los quals solieu punir brauament: e quels mostreu molta
beniuolencia comunicant los molts secrets de la amor diuina e dels
infinits delits que han a posseir en parais sius hobeixen
e segueixen vostres consells: e que ab solicitut continua penseu en
portarlos per la via de salut. e de aço teniu manament de la
magestat diuina segons dauid ha reuelat als fills vostres: dient a
cascu de aquells. ¶ Angelis suis deus mandauit de te vt custodiant
te in omnibus (o+i
nassal:mni en este cas+bus)
vijs tuis. Car vosaltres sou constituits curadors e guiadors dels
exellats e bandejats fills d´Adam: als quals deueu endreçar en
totes les vies e carreres sues: puix sabeu aquesta esser la voluntat
de nostre senyor deu: e yo queus ho acomane ara nouament de part del
seu fill e meu: lo qual vol
que
(volq3:
volquem)
los homens a vosaltres acomanats sien pus segurs e mes guardats e
conseruats e que com cascu d´aquells sera (ßa)
d´edat de distrecio
que per vosaltres sien induits e consellats a fermar matremoni ab set
donzelles mies les quals son aquestes. Fe: sperança: amor: temor:
humilitat: penitencia: e perseuerança. Aquestes los guardaran e
deliuraran de tot perill els portaran finalment a la eternal
beatitut: segons es scrit. Dient. ¶ Saluatus est vir infidel´ per
mulierem fidelem. Car lome infel
e desobedient a son deu e creador sera saluat per les dites mullers
fidelissimes. car la primera que es fe lo apartara de tota error
donant li conexença de la veritat que te a seguir e de les obres que
te a fer conformes a la fe: perque la dita fe sia viua e meritoria. E
de aqui tantost lo abraçara la sperança e dira ab vna gran fermetat
de cor ¶ Ego enim sic curro non quasi in incertum. Volent dir. Yo si
treballe corrent per lo curs de aquesta mortal vida nou faç vanament
ne sobre cosa incerta: ans so molt segura que aquell larch donador me
dara lo premi molt major sens comparacio que mos merits no meriten. E
coneguda aquesta gran magnificencia e liberalitat diuina: encendras
en amor d´aquell sobiran be qui sols mereix esser amat: e de aquesta
amor paternal sortira
la amor filial: car nunqua tem verdaderament de temor virtuosa lo qui
no ama: e lo axi temeros guardas de offendre lo seu amat e tota cosa
leixa per cara que li sia per no rompre la dita amor: e com mes lome
sentira de aquesta amor diuina molt mes coneixera la sua propria
miseria. e de aqui se engendrara la profunda humilitat en la anima:
La qual humilitat fa desijar al home poder satisfer a deu de les
offenses que fetes li ha. E aquest virtuos e humil desig li fara
pendre ab molta patiencia
totes les tribulacions e congoixes que deu promet li vinguen de
qualseuulla natura sien: e no solament acceptara les dites penes
alegrament ans voluntariament se donara a molta penitencia: apartant
de si tots delits e plaers donant a la sua persona molta manera de
treballs e penes per subiugar la carn sensual al sperit. E sentint
lome la dolçor e repos que sta amagat dins los treballs de
penitencia es animat a perseuerar en tota virtut fins a la fi de la
vida sua: e lauors rebra lo
guardo
infinit per los treballs finits. e axi los homens ligats per
matremoni ab aquestes donzelles seran axi forts y ferms e molt
feruents e promptes a tot be que vosaltres los portareu per tots los
camins que volreu. E diran ab molt plaer. ¶ Sic transeamus per bona
temporalia vt non amittamus eterna. Volent dir. O pares e guiadors
nostres siau certs que axi volem passar per los bens e plaers
d´aquest mon: que per ells no perdam nenguna cosa de la seruitut
diuina: ne la vida eternal per a la qual som creats. E los angels
hoydes les rahons de la sua reyna y senyora foren alegres de goig
infinit e besant la ma a sa altesa: digueren. ¶ O maria gratiam apud
(apd´) dominum inuenisti et hanc per totum mundum diffundere
meruisti. Volent dir. o senyora maria vos sou aquella que haueu
trobada gracia dauant lo senyor: e per lo mija vostre la dita gracia
es stada per lo mon escapada sobre los fills de Adam de qui nosaltres
tenim cura. E perço senyora som açi per adorar lo fill vostre
regraciant a la magestat sua la gran misericordia que ha feta als
criats nostres fills d´adam exellats de parays: als quals nosaltres
no podiem aiudar per molt que fossem curosos e ansiosos de ells: que
a la fi tots no deuallassen en infern. Car fins açi no hauem vist
goig nengu dels dits criats nostres que ab companyia nostra los
poguessem portar a regnar en parays: ans venint cascu de ells a la fi
dels seus dies los hauiem a leixar en lo
carcre
(carcer,
càrcer; cárcel)
tenebros de infern condempnats a mort eternal per lo peccat e
deslealtat
del seu primer pare. ¶ E ara senyora venint lo vostre excellent fill
e vestint se aquesta natura ha axi viuificat lome quens pot molt be
dir. ¶ Sicut in adam omnes moriuntur ita et in xpo
omnes viuificabuntur. Car axi com en Adam tots los seus fills foren
sentenciats a mort: axi per la venguda de a
aquest redemptor deu e senyor son restituits a vida eternal: de que
nosaltres aconseguim vn singular goig. ¶ Et gaudium nostrum nemo
tollat a nobis. Car som molt certs que aquest goig nengu nol pora
leuar a nosaltres: si lome se volra conseruar en la gracia a ell
donada. ¶ Perço suplicam a vostra senyoria quens vulla prestar
ajuda en conseruar aquesta gent qui te la natural inclinacio tan
reuessa
e peruersa per lo peccat del pare seu que ab grans ginys
e affalachs
los hauem a portar a parays. E han molt necessari la intercessio de
vostra senyoria qui pot tot lo que vol: Car de vostra excellencia es
dit. ¶ Non enim decens
est vt ei aliquid deneget:
qui matrem honorare precepit. Car no es cosa decent
que lo senyor fill vostre denegue
nenguna cosa per vostra merce demanada: lo qual ha manat estretament
honrar e obehir
la mare ¶ E les virtuts nomenades que la senyora hauia triat per a
esser mullers dels fills de Adam hoint parlar la senyora e los angels
tant en fauor de aquells que hauien a esser sos marits: enflamades
en la amor de sa senyoria per mija de la qual tanta gloria e
exaltacio hauia aconseguit lome peccador: agenollades dauant sa
excellencia començaren a cantar dient. ¶ O benignissima omni laude
dignissima quia per te reparata sunt omnia: et exaltatus homo et
paradisus apertus. Volent dir. O senyora benignissima e dolça digna
e mereixedora de tota lahor: car per vos totes coses son stades
reparades: e lome singularment exalçat: e parays per a ell vbert. E
perço senyora nosaltres som molt contentes de fer ab los dits fills
de Adam matremoni car vehem en ells girada la sort: ço es que tots
los que fins açi los auorrien e hauien en hoy:
ara los amen e han plaer de acostarse a ells. Car fent pau ab lo
creador lan feta ab totes les creatures: la qual pau senyora ses
tractada y fermada per lo vostre dolç parlar: e per ço dignament
pot esser cantat a gloria de vostra senyoria. ¶ Benedictum sit
eloquium sanctum tuum: et benedicta sint omnia verba oris tui. Car ab
molta raho deu esser beneyt lo parlar vostre e totes les paraules de
la vostra sanctissima boca. E dit aço leuarense a dançar les dites
donzelles: e los angels ab elles ab gran alegria. E acabada la
jornada partirense se aqui los gloriosos pares dels orfens molt
contents de la excellent senyora e de ses donzelles.