Capitol
LXVII. Com los pastors vingueren adorar lo senyor e fer reuerencia a
la excellent mare sua.
Despedits los sancts angels leixant lo
fill de deu en lo pesebre acompanyat de la sua excellent mare e de
joseph passaren per les muntanyes hon stauen vns sancts pastors. ¶
Vigilantes et custodientes vigilias noctis supra gregem suum. Los
quals eren molt ansiosos sobre la custodia del seu bestiar. E mostras
a ells hu dels angels: e la claredat de nostre senyor los illumina. E
hagueren grandissima temor de la marauellosa visio del angel: Lo qual
los dix. ¶ Nolite timere. Volent dir. O pastors virtuosos no vullau
hauer temor: car no so trames a vosaltres per espantar vos: ans per
denunciaruos vn grandissim goig: Lo qual se estendra a tot lo poble.
¶ Quia natus est vobis hodie saluator: qui est xps
(p
en virgulilla)
dominus in ciuitate dauid. Car es nat a vosaltres homens mortals huy
en aquest dia lo saluador vostre: lo qual es lo ver messies e senyor
general. E lo loch hon ses celebrada eta singular natiuitat es
bethlem dita ciutat de Dauid. E lo senyal en que coneixereu aquest
excellent senyor es aquest. ¶ Inuenietis infantem pannis inuolutum
et positum in presepio.
Car trobarleu tan chiquet que esta nit es nat embolicat en pobrellets draps e posat en vn pesebre per fretura de lit. E dit aço
sobtosament hoyren los dits pastors aquell angel ensemps ab altra
gran multitut de caualleria angelica cantar e lohar nostre senyor
deu: dient. ¶ Gloria in altissimis deo et in terra pax hominibus
bona voluntatis. Volent dir. Gloria sia donada a nostre senyor deu
en les altees del cel: car de aqui ha fet deuallar lo fill seu a
peregrinar en la terra ab la esclauina de natura humana per reduir a
pau los homens que hauran bona voluntat e desig de concordarse e
pacificarse ab lo seu creador: La dita pau generalment a tots los
homens es offerta: e per pochs acceptada. ¶ E los pastors hoydes e
vistes tantes marauelles tingueren consell entre simateixos:
e
digueren. ¶ Transeamus vsquem bethlem: et videamus hoc verbum quod
factum est: quod dominus ostendit nobis. Volent dir anem cuytadament
e passejem fins a bethleem: e vejam la veritat de aquesta paraula
quens es dita: la qual nostre senyor vol mostrar a nosaltres. E axi
ells partiren e vingueren en bethlem hon trobaren lo senyor e la
mare sua e joseph segons langel los hauia dit. E vehent primer
aquella reyna excellent en lo gest e maturitat sua conegueren que
aquella era mare del senyor que ells cercauen: e digueren a sa
senyoria ab singular amor e deuocio. ¶ Vbi est dilectos tuus o
pulcherrima mulierum. Volent dir. O senyora vos qui sou la pus bella
e graciosa de totes les dones mostrau nos hon es lo vostre amat fill.
E sa merce leuant se depeus e acostantse al senyor qui jayia
en lo pesebre ab molta reuerencia leuali vn drap ab que tenia cubert
lo cap e la careta: e mostra aquella faç diuina del seu sagrat fill
als deuots pastors: Los quals reberen en si tanta alegria de aquella
vista que no podentla sostenir caygueren en terra perdent tots los
sentiments corporals per la grandissima dolçor que dins la anima
sentien. Car coneixien esser deu omnipotent aquell qui en tan chica
persona home verdader se mostraua tant humiliat e ab besties
acompanyat. E la senyora vehent los dits pastors axi alterats pres lo
seu fill al braç e sigues en terra: perque millor lo poguessen mirar
e contemplar: e dix los. ¶ Si quis diligit sapientiam ad me
declinet: et eam inueniet. Volent dir. SI vosaltres diligents pastors
amau la sauiesa diuina e cercau aquella leuau vos e veniu a mi: car
en la mia falda la trobareu. Los dits pastors dreçant se anaren ab
molta reuerencia adorar lo senyor besant li los peus com a son deu e
senyor crehentlo esser deum occultum et hominem manifestum. Car la
lum de la fe los mostraua que dins aquella humanitat que ab los
propris vlls veyen
era la diuinitat amagada. E perço digueren dreçant son parlar a la
senyora sa mare qui en los braços lo tenia (te
na).
¶ Memoriam fecit mirabilium suorum misericors et miserator dominus
escam dedit timentibus se. Volent dir. O senyora excellent aquest
glorios fill vostre es lo gran memorial de que parla Dauid en lo qual
nostre senyor deu hauia de recollegir totes les obres marauelloses
sues: car açi relluu
la sua sauiesa e potencia e los grans miracles fins a huy fets
termenen en aquest singular e inaudit miracle: que deu e home se
troben vnits en vna sola persona: per lo qual se seguiran infinits
miracles de molt major excellencia que los passats. Ara senyora seran
al mon manifestades molt largament les misericordies e miseracions de
nostre senyor deu. Car aquest fruyt precios del vostre ventre es la
vianda singular que lo pare celestial vol donar a mengar
als tements e amants a ell: lo qual sols los pot fartar e contentat.
E aço senyora demanaua Dauid en persona de natura humana famolenta
no trobant res que la pogues deliurar de tan miserable fam: com deya.
¶ Ostende nobis domine misericordiam tuam. Aquesta misericordia
senyora fin a huy no ses manifestada ni mostrada als homens: ara la
hauem vista e podem dir. ¶ Dies sanctificatus illuxit nobis. Car lo
dia sanctificat per los pares antichs tan desijat a nosaltres ha huy
clarejat. E la senyora vehent la gran (grau)
misericordia que nostre senyor deu hauia feta a aquells pastors
manifestant los tan largament los seus diuinals secrets al restant
del mon tan amagats: alça los vlls al cel regraciant al pare
celestial les marauelles sues dient. ¶ Confiteor tibi domine celi et
terre qui abscondisti hec a sapientibus et prudentibus et reuelasti
ea paruulis. E sa senyoria informa los dits pastors en la vera
crehença del seu fill: e que totes les coses que veyen de la sua
tanta humilitat e extrema pobretat eren misteris amagats: e dix los.
¶ Non in parentum domo: sed in via nascitur: vt se peregrinum esse
et regnum suum de hoc mundo non esse ostenderet. Volent dir. Mirau
aquest senyor que no es nat en casa mia ne de negun parent: ans en
aquest loch qui es en la via comuna mostrant que ve a peregrinar en
aquesta mortal vida: e que lo regne seu no es de aquest mon: Car ab
tot ell sia senyor general del cel e de la terra: no delibera ara sa
magestat senyorejar ne mostrar la sua potencia: ans passar tota la
vida sua en perfectissima humilitat: segons en la natiuitat sua ha
començat. E los feruentissims pastors hoint lo parlar de la senyora
stauen tant eleuats quels paria que ja fossen en paradis. E per
mostrar lo gran goig que dins de les animes tenien: leuaren se a
ballar e cantar desijant lohar e magnificar lo senyor e la sua
excellent mare: e digueren. ¶ Memento salutis auctor: qp nostri
quondam corporis: ex illibata virgine nascendo formam sumpseris. E lo
glorios Joseph que no menys goig que los pastors tenia sorti en lo ball: e comença a cantar dient. ¶ Gaudet chorus celestium: et
angeli canunt deo: palamquem fit pastoribus: pastor creator omnium. E
axi molta alegria festejaren la senyora vna gran part de la nit: e
acostant se la matinada despedits de sa merce los virtuosos pastors
tornaren a les cabanyes sues glorificantes et laudantes dominum in
omnibus que audierant et viderant. E resta la senyora ab joseph
acompanyada mirant e contemplant lo fill de deu e rahonant se
continuament de les grans excellencies sues e de la excessiua amor
que sa magestat hauia a natura humana: e de aço li feyen continues
gracies supplicant sa clemencia perdonas a la dita natura humana la
gran desconeixença que cometia estimant tant poch la sua venguda.