Capitol
LXVIII. Com lo senyor fon circuncis:
e comença a escampar la sua preciosa sanch per la redempcio nostra.
E fon a ell imposat lo sagrat nom de Jhesus (Ihesus).
Venint lo huyten dia la prudentissima senyora dix al seu
spos. O joseph yo so certa que lo meu fill. Non venit soluere legem
sed adimplere.
Car no es vengut a trencar la ley ans a complirla:
perço es necessari prenga huy circuncisio per conformarse ab los
pares seruant la ley per ell manada: començara a entendre en les
fahenes de la redempcio humana: per la qual es deuallat del cel en
aquesta vall de miseria: volent mercadejar e comprar los catius que
son en aquella. E ja de huy auant no cessara james que no entenga
continuament en la dita fahena fins la haja portada a fi. O joseph
tan car e tan doloros sera aquest rescat dels dits catius: car nos
oden comprar per or ni per argent sino ab la sola sanch de aquest
fill meu tan amat. Lo qual vol huy en presencia vostra e mia rompre
la sanch de la humanitat sua prenint circuncisio: e traure aquella
moneda impreciable començant a pagar largament lo dit rescat donant
per senyal la sanch que escampara en aquesta jornada: offerint se a
pagar tota la resta lo dia doloros que entrara en la nau de la creu
per retornar al pare seu quil ha trames. Axi joseph placiaus anar per
lo sacerdot de bethlem e faças esta circuncisio: Lo qual ab moltes
lagrimes ixque de casa per fer lo que la senyora manaua: car sabia
que les paraules de sa senyoria eren totes conformes ab la voluntat
diuina. E partint Joseph la senyora prengue lo seu fill al braç
aparellant se per a aquell misteri ab la anima trauessada de extrema
dolor: e mirant aquella cara tan dolça e tan benigna besal ab amor
no recomptable regant lay
tota de lagrimes: e dix. ¶ Dilecte meus vulnerati cor meum. Volent
dir. O amat meu y com haueu nafrat lo cor meu ab lo pensament de
aquesta pena que ara voleu sofferir. Aquesta senyor es la primera
dolor que de vos he sentit: la qual ha fet nafra dins mi insanable: e
durara per tota la vida mia. E venint joseph ab lo dit sacerdot la
senyora se altera tota e ab infinides lagrimes offeri lo seu tant
amat fill en aquella dolorosa pena. E sentint lo plorar per la agudea
de la dolor fon axi angustiada la sua anima e posseida de tanta dolor
qeue fon forçada de dir. ¶ Idcirco contutbata
sunt viscera mea super eum quem in tanta amaritudine video. Volent
dir. O dolorada mare que ara puch dir que les entramenes mies son
totes alterades e regirades sobre aquest senyor y fill meu qui en la
sua tan tendra edat lo veig sentir amargosa dolor. E abraçant lo
fill deya. O vida mia: que aquesta dolor vostra als miradors par
poca: e a mi senyor es tan gran y tan soberga:
que se de quantes penes e turments es començament. Car ja senyor no
espere veureus en tota la vida mia sino ab companyia de continues
dolors: car ab aquest preu haueu a pagar la mercaderia vostra. ¶ O
vida mia y tan cruels seran los homens remuts si de tal paga no son
coneixents. E besant la senyora lo seu amat fill ab molta dolcor
lo afalagaua: hauenjt de la sua tendra dolor extrema pietat e ab
continues lagrimes li deya. ¶ O amor e vida mia vos sou turmentat en
la vostra delicatissima carn: e yo trauessada de dolor dins la anima
mia. Car vos senyor meu sou: Diuitie mee: delitie mee: delectatio mea
et gaudium meum. E posat vos en dolor yo so cuberta de pena sens
remey. E lo senyor a qui totes coses eren manifestades per la sua
sauiesa sens esserli manifestades de boca: coneixent molt clarament
la intrinseca dolor de la senyora mare sua. la qual a ella no era
possible poderla explicar per lengua: per donar algun remey a sa
senyoria: cessaua de plorar posant la sua dolça maneta sobre la boca
de la senyora mare sua: mostrant que la dolor sua lo turmentaua molt
mes que la pena propria. E la senyora per contentar lo tan amat fill
cessa de plorar e ab sospirs dolorosos abraçaual e besaual desijant
metrel dins les entramenes sues: e empremtar
dins aquelles les dolors sues: e leuarles de la persona sua a ella
tan cara: e deyali. ¶ Carissime obsecroda michi panem lacrimarum
quem manducem die ac nocte: et non taceat pupilla occuli mei quia
amore langueo videndo angustias anime tue. Volent dir parlant en
sperit ab lo fill seu qui en los braços tenia. O amat meu daume font
de lagrimes viues qui sien a mi pa e vianda de dia e de nit: e no
vull nengun repos en la present vida: car yo defallch
e languesch
per amor qui fa sentir agudament les angusties que veig dins la anima
vostra e la dolor que de present contemple en la delicada persona
vostra: Car (Ear)
de vos senyor ylfill
meu es dit. ¶ Qui peccatum non fecit penam pro peccatis portauit. E
stant axi la senyora en aquest piados plor fon enterrogada
per lo sacerdot quin nom volia fos imposat al senyor fill seu: car sa
senyoria hauia de esser la primera que hauia a nomenar e manifestar
aquell nom Jhesus: lo qual hauia manat lo seu pare eternal li fos
posat en la circuncisio sua: perque fossen declarades les grans
excellencies e dignitats de sa magestat. ¶ Quia non est aliud nomen
sub celo datum hominibus in quo quis possit obtinere salutem. Car noy
ha altre nom sots lo cel donat als homens per obtenir salut sino
aquest. E lo pare seu ha promes no negar nenguna cosa que en lo dit
nom li sia demanada. E perço vol e mana. ¶ Ut in nomine (no+i+e)
ibu
(la
b té un puntet a la dreta)
omne genu flectatur celestium terrestrium et infernorum. E nomenant
lo la senyora senti en si tanta dolçor dels grans misteris que eren
tancats dins aquell sagrat nom a sa senyoria sola reuellats: que fon
forçada de dir dins la sua sanctissima anima. ¶ Jhesu dulcis
memoria dans vera cordis gaudia: s3 super mel
et omnia eius dulcis presentia. Volent dir que lo nomenar e recordar
jhesus
dona vera alegria e consolacio en lo cor huma: e la dolçor de la sua
presencia es molt pus delectable que nenguna dolçor que nomenar se
puga. E feta la dita circuncisio e imposat lo nom al senyor lo
sacerdot sen ana sens hauer sentiment nengu que aquell fos son deu e
senyor ne messies promes en la ley. E la senyora e joseph restaren
dolorats acompanyat lo senyor turmentat lohant e magnificant la
paciencia e humilitat de ala clemencia sua.