Capitol
LXXIX. Com aquella sancta gent ordenada en processo: portaren lo
senyor al altar per fer de aquell offerta: e Symeon propheta a la
senyora: les dolors que hauia de sentir.
Apres ordenarense en
processo per anar al altar a fer sa offerta: e anuen primers los dos
ansians singulars en sanctedat de vida: ço es lo gran sacerdot
Symeon e lo glorios verge spos de la senyora lo virtuos sanct Joseph:
e aquests dos anauen cantant. ¶ Suscepimus deus misericordiam tuam
in medio templi tui. E la excellent senyora anaua apres portant
aquella offerta impreciable en los seus braços e mana sa senyoria a
aquella virtuosa Anna que anas al seu costat: la qual ho recusa molt
no tenint se per digna de tanta honor e gracia: e sa altesa tornant
loy a manar ella lo hi obey ab molta vergonya posant se al costat
esquerre de sa merce tirant se atras tant com podia. E axi anaren
fins als graons del altar. E symeon entra en lo loch hon se
acostumauen vestir los sacerdots: e vestit de aquelles pontificals
vestidures vingue al altar e feta profunda reuerencia giras a la
senyora qui staua agenollada al grao del dit altar: e dix a sa merce.
Senyora molt excellent yo so açi com a sindich de tota natura humana
per rebre lo preu de la redempcio sua: axi senyora sia de vostra
merce donarlom per quel offira a la magestat del seu pare en paga e
satisfactio de tots los peccats e deutes de Adam: e dels seus fills.
E sa senyoria ab moltes lagrimes dona lo seu amat fill en mans de
aquell sanct sacerdot per quen fes offerta a la diuinal clemencia. E
prenint lo senyor lo dit sacerdot Symeon ab multissima reuerencia dix
en presencia de tots alçant lo senyor en alt ab gran alegria. ¶
Intuemini quantus sit iste: Ipse est rex iustitie: cuius generatio
non habet finem: precursor pro nobis ingreditur secundum ordinem
melchisedech pontifex factus in eternum. E dit aço posa lo senyor
sobre laltar e retorna a la senyora mare sua per pendre la offerta de
les sues mans: e sa senyoria offeri segons costuma de la gent pobra.
¶ Par turturum
aut duos pullos columbarum.
E de aquells ocells ell feu sacrifici en presencia de sa senyoria. en
lo qual sacrifici sa merce contempla largament tota la passio e mort
del seu amat fill. Qui pot pensar quantes lagrimes escampa sa
senyoria mirant lo dit sacrifici: e quant turment passa en aquella
jornada de tan doloros recort. E finit lo sacrifici la senyora reme
lo seu fill per preu de cinch cicles
de argent: segons acostumauen fer dels primogenits. E aço no sens
gran misteri: car significaua que aquella archa o caixa dels thresos
diuinals: qui era la persona sagrada del fill de deu seria trencada
en cinch parts principals e de aqui exiria
la moneda impreciable e molt habundosa a rembre natura humana. ¶ E
stant la senyora en aquesta dolorosa contemplacio escampant infinides
lagrimes retorna a sa merce Symeon portant li lo seu fill. Vehent sa
altesa axi abundosament plorar e coneixent que ab molta raho se dol
de les extremes dolors que spera veure de aquell fill seua a ella tan
car: dix a sa senyoria. O senyora excellent si de la sola figura que
haueu vist sou axi turmentada per extrema dolor que fareu vos senyora
quant en presencia vostra veureu aquest senyor fill vostre sofferir
dolors sens nombre: e en aquelles finir la vida sua. Car nous vull
callar senyora ço que en aquest sacrifici me es stat reuelat. ¶
Ecce positus est hic in ruinam et in resurrectionem multorum in
israel: et in signum cui contradicetur: et tuam ipsius animam
pertransibit gladius. Car vostra senyoria pot esser molt certa que ab
tot lo fill vostre sia general redemptor e molt sufficient a
largament saluar natura humana: molts se dampnaran per sa propria
culpa no volent hoir ni creure aquest senyor. E los qui a sa magestat
seguiran e amaran seran resuscitats de vida viciosa a vida virtuosa:
seguint lo capita de virtuts: qui es lo senyor fill vostre e
auorriran de cor totes les coses terrenals que amar solien: e sera
dit a ells. ¶ Si consurrexistis cum christo que sursum sunt querite:
non que super terram. E los que aço faran apres de aquesta vida per
los merits de aquest senyor hauran aquella immortalitat gloriosa: e
de aço ha supplicat lo dit senyor a la magestat del seu pare: dient.
¶ Pater quos dedisti mihi volo vt vbi ego sum et illi mecum: vt
videant claritatem meam: et sicut tu pater in me et ego in te: ita
ipsi in nobis sint. O senyora que aquest fill vostre sera posat en
senyal a tots los fills dels homens al qual molts contradiran
perseguint les obres sues: abominant totes les sues paraules: res que
dell sia hoir ni veure no volran. O excellent senyora que mes vos
dire: car podeu esser certa que aquest poble judaych al qual
principalment es stat trames: lo perseguira en tan crua manera que
sols vn dia de repos no li daran en tota la vida sua: de que senyora
vistes per vostra merce les dolors e persecucions de aquest tan amat
fill sereu nafrada dins la vostra sanctissima anima de coltell
doloros quius trauessara les entramenes (entrames).
Car
lo martiri vostre passara a tots los martiris: que nenguna pena
corporal nos pot acomparar a la que vostra senyoria sofferra e
portara dins la anima: car singular sou en amor e singular sereu en
dolor. E hoyda per sa excellencia la prophetia tant dolorosa de
Symeon fon axi trauessada de amargosa compassio de les penes que
speraua veure en aquella persona del seu fill tan delicada que li
paria ja sentirles: e aqui tantost comença sa senyoria a sperimentar
quant era agut e doloros lo dit coltell: de que Symeon parlat li
hauia. E per la gran pena que sa altesa dins la sua piadosa anima
sentia: fon la sua cara axi alterada e mudada: que mirant la aquella
virtuosa viuda Anna teme sa merce no se smortis: perque prestament
supplica sa senyoria: que fos de sa merce volerse seure: e posali la
falda sua per estrado: e la senyora baxant
se en terra fallirenli
les forçes per sobres de dolor que dins si sentia. E aqui feu un
doloros e piados plant
contemplant lo senyor fill seu qui en la falda tenia. O que be pot
esser comptada aquesta dolor per vna de les principals que sa
senyoria hague: car james li oblida aquesta penosa jornada: ans la
tingue en continuat recort en tota la vida sua. E symeon e Anna qui
veyen sa senyoria axi plorar e dolorosament suspirar ab tanta
prudencia e modo: foren moguts a grandissima pietat e compassio de sa
merce: e amaren mes morir que veure aquella senyora en tanta pena.