Capitol
LXXX. Com la senyora delliberant exir de hierusalem se despedi dels
sancts vells Symeon: e Anna prophetissa.
Sa senyoria que per
vnes dolors no oblidaua les altres: recordas en quant perill staua si
Herodes podia hauer sentiment que fos in
hierusalem ab lo seu amat fill: Lo qual maluat herodes no hauia altre
pensament ne desig sino com poria matar e destroir lo senyor e delir
la memoria sua de la terra. E lauors sa merce se leua ab tota sa
dolor e dellibera partir prestament de aqui e exir de aquella ciutat
hon lo senyor fill seu era axi auorrit e ayrat e despedintse
sa altesa del virtuos Symeon e de la deuota viuda: los quals ab
moltes lagrimes supplicaren a sa senyoria fos de sa merce que los dos
anassen ab ella: no restassen orphens
de tal companyia: car pijor que mort los seria la separacio del
senyor e sua. E sa merce los respongue que lo senyor fill seu
acceptaua la bona voluntat e sanct desig de ells: e que no volia sa
magestat que pus peregrinassen en aquesta vall de miseria: ans que
prestament anassen als lims hon eren los altres pares e que aqui
sperassen la clemencia sua. Lo qual certament finat per mort lo terme
de la vida sua seria ab ells: e lauors lo seguirien ab seguretat de
james perdre la sua companyia. E lo dit Symeon e Anna sabent que la
sua mort seria tan presta aconortaren se de restar: puix la voluntat
del senyor era aquella. E agenollantse Symeon prengue les manetes de
Jesus besant aquelles moltes vegades ab dolçor no recomptable: e
dix. ¶ Puro corde credo: et ore confiteor te esse verum deum et
hominem. In manus tuas sanctas ac venerabiles dulcissime domine iesu
commendo (o conmendo; cómendo,
o nassal)
animam meam et corpus meum et me totum quia tempus est vt comendes
terre corpus meum. E dit aço la senyora prengue aquella reuerent ma
del seu fill e posa la sobre lo cap de aquell venerable vell donant
li lo senyor largament la benedictio sua. E lo dit Symeon senti dins
en si tanta consolacio que dix ab vna grandissima deuocio e dolçor.
In pace in idipm
dormiam et requiescam. E besant los peus de sa magestat apartas per
fer loch a la sancta viuda: qui a sa clemencia se volia recomanar. E
acostantse la dita feruentissima Anna prostras tota en terra: adora
lo senyor ab feruor no recomptable: e dreçantse besa los peus e les
mans sues no podentse partir de la sua real presencia: e comanant se
carament a la magestat sua: dixli. ¶ Custodi animam meam et erue me
non erubescam quoniam speraui in te. Nam et si ambulauero in medio
vmbre mortis non timebo mala quoniam tu mecum es. E apres prenint les
mans de la senyora ab moltes lagrimes dixli. O filla mia deixau me
besar aquestes vostres mans: car mare sou del meu senyor: e reyna
general del cel e de la terra O senyora quim haguera dit a mi quant
yous tenia chicheta
açi en lo temple: que durant la vida mia yous hagues a veure mare de
deu restant verge pura. O ma senyora gracies infinides faç al meu
creador de tanta misericordia a mi indigna feta: ara senyora finare
la vida mia ab gran repos puix he vist lo meu redemptor nat de vos
senyora e vida mia: qui sou la pus cara persona que en aquest mon yo
he tengut. Car com vostra merce ixque del temple morir cuydi
de enyorament: car semblant a vostra senyoria noy hauia en totes les
que restauen. Ara senyora me
parteixch
alegra de aquesta vida puix vos he vist. Ab tot senyora que no oblide
ni oblidare les vostres dolors: ans men porte la anima trauessada de
aquelles: e les vos volria ajudar a portar si al senyor plahia: car
ab tot lo viure me sia molta pena: si a vos la mia senyora hauia a
seruir la mia vida: yo la pendria ab paciencia Empero vos senyora
maueu recaptat aquesta gracia que passe de aquesta vida prest: que no
veja les dolors del senyor fill vostre: les quals vos trauessaran la
anima e les sentireu per propries: Al pare eternal vos coman ell sia
lo consolador vostre y ajudador en totes les angusties e dolors
vostres. E dient aço abraçaua y estrenyia sa senyoria ab tanta amor
que separarse della no podia: e dix. ¶ Dulcis est memoria tua super
mel et fauum: et amor tuus super omnia aromata. E la senyora
excellent qui de cor ama als qui la amen: sabent que amor nos pot
pagar sino ab la mateixa moneda: vehent la tanta feruor de la
virtuosa dona: comunicas a ella ab tanta caritat y amor: com si
propriament li fos mare: e dixli. O anna mare mia siau certa que lo
fill meu vos ha en singular amor e vol molt premiar la vostra
virtuosa vida en la gloria sua e que siau exemplar a totes les viudes
e vergens special a aquelles qui en collegis de religio viuran les
quals vos deuen hauer en singular deuocio: e lo meu fill per amor
vostra fara grans e asenyalades gracies a aquelles qui a vos se
recomanaran. E sa senyoria comunica a aquella sancta dona molts
secrets diuinals e misteris singulars de que la dita Anna recomplida
de grandissima admiracio comença a dir. ¶ Audiui archana verba que
non licet homini loqui. E resta la virtuosa viuda de aquest
rahonament axi aconsolada e contenta que li paria ja posseir paradis
puix la senyora reyna de aquell li donaua seguretat de la saluacio
sua: dientli certament esser li perdonats tots los seus peccats per
lo senyor fill seu qui era ver redemptor e perdonador de peccats per
sa sola clemencia. E la sancta dona tornant a pendre les mans de la
senyora besant aquelles ab deuocio inestimable despedint se de sa
merce dix. ¶ O dulcissima domina me: spes mea: dulcedo mea:
consolatio mea post dominum: in manus tuas domina comendo animam meam
et corpus meum. E axi despedida Anna de sa merce parti sa senyoria
prestament exint del temple deixant Symeon e anna molt inflammats en
deuocio: los quals en breu temps finiren la vida. ¶ De quibus dignus
non erat mundus. Car lo mon no era digne de posseir pus largament
tales
dos persones.