Capitol
LXXXI. Com la senyora continuant son cami peruengue a la casa sua E
fon visitada per la gloriosa sancta anna sa mare.
La senyora
ab molt recel continua lo seu cami per tornar en nazaret a la posada
sua: e essent aqui juncta senti la venguda de sa merce la senyora
Anna mare sua: e vengue molt prest ab desig no recomptable de veure
la magestat del seu net e la senyora filla sua tan amada: e vengueren
ab ella les dos filles sues donzelles germanes de la senyora per fer
reuerencia a sa senyoria desijoses de seruirla com a senyora e major
germana. E aquella gloriosa anna vehent vna tal vista: cuyda
deffallir per sobres de goig. E prostras en terra adorant lo senyor
com a son deu y creador: e dreçant se ab feruor de amor prengue lo
dit senyor en los seus braços com a net seu molt car E la excellent
senyora mare de deu agenollantse ab molta reuerencia besa la ma a la
senyora mare sua: demanant li la benedictio sua: la qual lay dona
molt largament besantla e abraçant la ab singular amor: e sigues la
senyora ab molta humilitat dauant la sua sancta mare: mirant lo goig
e festa que feya de aquell seu excellent net. E de aço sa senyoria
prenia vna grandissima consolacio: com veya la sua mare en la sua
antiga edat hauer obtengut per lo mija seu vna tan singular dignitat
de esser auia del fill de deu: e quel haja vist ab los vlls
corporals: e quel haja tengut en la falda sua. La qual gloriosa Anna
abraçaua aquell excellent net ab infinida amor besant lo moltes
vegades: E mirant la senyora en la cara ab hun grandissim goig dixli:
Ma filla comptau me estesament tots los misteris e secrets de aquest
senyor com lo haueu concebut e parit: nom
celeu
res la mia amada filla: daume
aquest complit goig en la mia vellea: Car vos la mia cara filla fos
lo començament de la alegria e consolacio de la casa mia: per vos he
meritat aquest diuinal net: qui sera gloria y delit meu: recitaume
largament tot lo esser seu: car yo so certa vos res no ignorau E la
piadosa senyora hoint la demanda de la sua mare: e ab quanta amor
speraua hoir tot (tor)
lo proces de aquell senyor e net seu: e recordantse quantes dolors e
penes li hauia a comptar del dit senyor si satisfer volia a la sua
demanda: callant baixa los vlls e comença habundar en multitut de
lagrimes per la sua preciosa cara: E les sentides e corteses germanes
de la senyora ab tot fossen de poca edat: per son bon sentiment e
virtuos criament conegueren que la senyora sa mare e la senyora sa
germana major volien parlar e comunicar de alguns grans secrets sens
dirlos negu res: elles se leuaren e feta reuerencia partieren
se de aqui deixant la senyora mare ab la sua amada filla a soles: per
que pus francament poguessen comunicar la vna al altra sos secrets: E
la senyora vehent que ses germanes se eren apartades per fer los loch
leuas per tancar la porta per star ab mes repos: e tornant a seure
augmenta lo seu piados plor e dix. ¶ Quid dicam aut quid respondebo
tibi. Volent dir: O senyora mare queus puch dir ni respondre a la
vostra demanda: del que voleu saber de la persona de aquest senyor
fill meu: sino que sia certa vostra merce que te a rembre natura
humana per mija de mort e de infinides dolors: e sera perseguit en
tota la vida sua per aquest poble a qui tant ha amat: per sola enueja
e malicia hun sol dia de repos no li permetran hauer en tota la vida
sua: E la gloriosa Anna hoyda vna tal raho: vehent la gran dolor e
alteracio de cara ab que la senyora sa filla ho recitaua: la qual no
podia nomenar la mort del seu amat fill sens venir en extrem de mort:
fon axi trauessada la dita Anna d´extrema dolor que perdent lo
parlar ab gemechs no recomptables tremolant tota la persona sua: ab
lo esforç que podia abraçaua lo seu net desijant lo metre dins les
sues entramenes: e amagarlo de la vista de aquell cruel poble judaych
que axil
desconexia:
O quant fon la senyora mare de deu turmentada per crua dolor vehent
la sua mare antiga en tan extrema pena: quantes lagrimes escamparen
les dos sens poderse dir res: E la senyora alçant los seus piadosos
vlls miraua la cara del seu amat fill e conexia que tenia gran
compasio de la dolor sua: e dix li: O vida mia. ¶ Aspice in me: que
tanta patior pro te. Volent dir: O vida e dolcor
mia mirau me vos qui podeu veure lo intrinsech de la mia anima e
veureu com so trauessada de dolor recordant les vostres penes: e veig
aquesta senyora mare mia tant tribulada per gran compassio que te de
la dolor vostra e mia: que tem no perda la vida: tant es la edat sua
cansada: que no te força a sofferir pes de tanta dolor si vos senyor
no li ajudau carament laus coman vida mia: car apres la vostra amor
no tinch res pus car en la present vida: E lo piados e clement senyor
hoyda la peticio de la sua amada mare desijos de obehirla:
giras tot a la sancta hauia
(avia,
auia; yaya; abuela)
sua: e ab les sues dolçes manetes tocaua li lo cap e la cara
posantli los dits sobre la boca: volent li mostrar que tenia gran
compassio de la sua dolor: e quasi pregant la que cessas de plorar
per amor sua: E la gloriosa Anna vehent los
affalachs
e caricies d´aquell senyor dolç retorna quasi de mort a vida: e
besantlo moltes vegades miraua e contemplaua tota la sua persona. E
dix dreçant son parlar a la senyora filla sua dientli: O ma filla y
que pora fer mal a aquesta persona del senyor fill vostre tan
delicada e tan reuerent: Qui la gosara mal tractar: quel cor huma
sera acompanyat (acómpayat)
de tanta crueldat que de sa magestat no haja pietat: O ma filla quel
pot auorrir com ell sia tan amable: E agenollantse la gloriosa Anna
en feruor de sperit tenint aquell dolç senyor en les sues mans dix:
O creador meu vos sou inmortal per la vistra diuinal natura: e sou
passible e mortal per la humanitat que de aquesta mia tan amada filla
haueu presa: per la qual me sou net verdader e natural per que
supplich la clemencia vostra: vulla donar fi a la vida mia puix vos
he vist humanat e no haja a veure les vostres dolors car del sol
hoirles
nomenar es la anima mia axi turmentada y affligida quem par veure les
ja: e sentir les dins les mies entramenes: e ab aquest sospir vos
posseire tant com viua sia: hajau senyor pietat de la antiga edat
mia: que ja es cansada de soportar la vida. Infinit es stat senyor lo
goig meu d´hauer vos vist humanat: stimar nos pot la dolor mia
pensant vos passible e mortal: sia de vostra merce no veja mes dolor:
car no basten les mies forçes a poderla comportar: E lo senyor ab
tot encara no parlas ab la dolçor dels seus piadosos vlls mostraua
voler la contentar: E la excellent senyora a qui era donat parlar y
respondre en persona del seu fill dix a la mare sua Anna. Com lo
senyor era content atorgar li la sua demanda fent la certa que ella
passaria d´aquesta vida per mort ans que sa magestat entras en lo
conflicte de la sua acerbissima
batalla. Empero que plau a sa clemencia que ella vixqua fins que ell
haja complit los vint anys per que en tot aquell temps se puga
alegrar e sentir lo goig de la sua diuinal presencia: e hauer ab ell
colloquis de tanta consolacio que no basta lengua humana ne angelica
a explicarlos. E hoyda per la gloriosa Anna la resposta que la
senyora filla sua li hauia feta de part del seu excellent net: fon
axi la anima sua alegra e aconsolada: que muda les lagrimes de dolor
en gran dolçor de la diuinal amor que dins si mateixa sentia: E
prenint los peus del senyor net seu besant aquells moltes vegades
regraciaua a sa clemencia la tanta misericordia a ella feta e
abraçaua a la senyora filla sua ab amor no recontable
sabent que de ella e per ella li venen tots aquests bens: E la senora
excellent ab aquella dolçor filial aconsolaua la sua mare recomptant
li los misteris de la redempcio humana: E axi parlant e plorant
passaren gran part de la nit: E apres torna la gloriosa anna a la
posada sua: resta la senyora sola en la casa sua ab lo fill seu y ab
Joseph: criant e seruint aquell diuinal fill ab molta pobrea e
solitut ab tot que la senyora sa mare la visitaua souint: car lo
delit seu era veure e contemplar lo senyor net seu nis volguera
partir dell james. E aquesta visitacio e companyia de la gloriosa
Anna era a la senyora filla sua vna grandissima consolacio e descanç.
Empero nostre senyor permete per augment dels seus merits que li dura
molt poch: car forçadament se hague a partir de natzaret e deixar la
companyia tan amada.