Capitol
LXXXIX. De la alegria que la senyora hague com lo seu fill comença a
parlar.
Entre les dolors e affanys que la senyora sostengue
stant en egypte hague vn grandissim goig. E fon com lo amat fill seu
comença a parlar. E lo
primer mot
que dix fon nomenar sa senyoria mare ab tanta dolçor de amor: que
lanima de sa merce fon axi recomplida de grandissima consolacio que
dix ¶ Anima mea liquefacta est vt dilectus locutus est mihi. Volent
dir. La anima mia regala de grandissim goig: car lo amat meu ma
parlat. e abraçaua sa altesa aquell diuinal fill besantlo moltes
vegades ab sobirana consolacio: e deyali. ¶ O eterna veritas et vera
caritas qp dulcia faucibus meis eloquia tua. Volent dir. o veritat
eternal e caritat vera e perfeta y quant son dolces a mi les vostres
paraules: e cascuna vegada lo senyor la nomenaua mare: era axi encesa
noua alegria dins lo cor de sa senyoria que era forçada de dir. ¶
Gloria mea semper innouabitur. Volent dir. o vida mia que la gloria e
alegria mia tostemps augmenta e creix com me veig per vos mare
nomenada. Car aquesta es la gran excellencia e gloria singular de la
nostra reyna y senyora: que ella sia dita mare de deu e per sa
magestat axi nomenada. Per aquesta sola dignitat mereix tot lo
restant: en tant que los seruidors de sa altesa posats en necessitats
recorrents a sa clemencia desijosos de obtenir lo que demanen dien a
sa merce ab gran confiança Monstra te esse matrem sumat per te
preces qui pro nobis natus tulit esse tuus. E aquesta oracio (o+r en
rayeta+o) es al senyor fill seu tan accepta que mostrant obeir a la
senyora com a mare molt cara atorgara largament totes les coses a
aquells qui ab vera fe e deuocio a sa merce la presenten: car la
gloria e honor sua es del fill seu e los que reclamen a sa merce son
per los fills hoits e socorreguts molt prest.