Capitol.V.com
Ioachim e anna portaren la sua excellent filla al temple. e de les
virtuts que acompanyaren sa senyoria.
(Falte
la C)
Complits los tres anys anna leua
la let
a la sua excellent filla. E vehent la maturitat sua e honestissim
gest conegue no era digna cosa tal senyora stigues en casa sua ne
pratiquas
ab les gents del mon: que res
no
estimen familiar los sia: segons es scrit. ¶ Quot
nimia familiaritas parit
contemptum. Car molta familiaritat engenra
menyspreu. E recordant se la dita Anna del vot que hauia fet ans que
la concebes:
dellibera offerir la al temple a nostre senyor deu: e que ensemps ab
les altres donzelles: fos aqui separada e apartada de la pratica e
vista de les gents: e sols occupada en lo seruici diuinal. E de aço
Anna parla ab lo seu marit dient li com en lo temps de la sua gran
congoixa (com
una c al revés y en ganchet + goixa: Ɔgoixa)
e psecucio
(presecucio,
persecucio, prosecucio, prosequcio)
ella hauia votat
(fet vot):
q si nostre senyor deu li donaua fill o filla q aquell donaria al
seruici seu: e q nostre senyor p sa clemencia los hauia donat aquella
angelical filla: la qual sens hauer ho votat
li paria q la habitacio sua no deuia esser sino en la casa de deu: pq
li paria q tantost lay
deuien portar: car
ab
tot la edat sua
sia
tan
poca la discrecio sua
e prudencia es en sobiran
grau. E Ioachim hoynt
lo
rahonament
de sa
muller:
e conexent era raho
se posas en obra: comença a plorar agrament pensant que hauia
apartar de la sua vista aquella filla que ell tan carament amaua: e
era tota la alegria de la vida sua: E anna quel veu plorar no pogue
tenir que lo cor seu no rompes
en moltissimes lagrimes. E axi stigueren gran peça
que la
hu
al
laltre nos
pogueren parlar. E la senyora filla vehent
los
en aquell piados plor: e sabent la causa (cansa)
per que axi eren affligits
dix
los.
¶ Hec est voluntas dei: vt ego vadam.
Volent dir senyor pare e vos senyora mare nous
congoxeu:
car
aquesta es la voluntat de nostre senyor deu que yo
vaja
him
separe
de vosaltres: per donar exemple als esdeuenidors qui perfetament
volran
deu seruir: que de necessitat coneguen ques
han a
separar e voluntariament apartar de les coses pus
cares
que en aquesta present vida tendran.
E Ioachim: e Anna certificats de la volentat diuina per boca de la
sua sancta filla cessaren de plorar: e donaren orde de fer la sua
piadosa offerta.
E volent exir
de casa los dos portant per les manetes la sua gloriosa filla: foren
aqui quatre donzelles per nostre senyor deu trameses per acompanyar
sa senyoria. E les dos primeres qui hauien nom virginitat:
e desig
d´solitut
prengueren la senyora per lo braç: e parla li virginitat dient: O
senyora verge consagrada: vos sou huy
constituida capitana e guiadora de totes aquelles que en vera puritat
e virginitat volran seruir nostre senyor deu. E perço
mana sa magestat que mostreu a les dexebles
vostres aquesta liço.
¶ Fugere consorcium hominum: et non concursare per alienas edes: nec
demorari in plateis. Car es molt necessari a les dites vergens
fugir a tota familiaritat de homens: e no voler molt praticar
per cases estranyes: ne esser grans visitadores: ne aturar molt en
los
lochs hon
comunament multitut de gent se aiusta.
Perço
senyora vos qui sou lo exemplar d´virtuts vos cloureu
huy
dins lo temple: e aqui stant en solitut pendreu tanta amor ab mi que
fareu vot solemne de may
perdre la mia
companyia. E laltra
donzella qui era
nomenada amor
d´solitut
dix a sa senyoria. O ma senyora: a nostre senyor plau que yo sia la
companyia vostra en lo temple: car sab sa magestat que qui ama
solitut es molt dispost a rebre los seus dons e gracies: e com sa
clemencia dellibere
comunicar a vostra merce majors secrets e misteris que james a pura
creatura haja comunicats: per que dic a vostra senyoria. ¶
Obliuiscere populum tuum: et domum patris tui. Car necessari es als
viuints en solitut no solament esser apartats corporalment de les
coses mundanes: ans han mester del tot oblidar la generacio sua: e la
casa del propri pare. E perço vostra senyoria qui va super semitas
justicie
fa huy
obra de gran exemplar lexant en tan tendra edat la companyia tan
amada de la virtuosa mare e pare vostres: e ques (qs)
pensa vostra merçe sen seguira d´aço.
¶ Quia concupiuit rex speciem tuam Car
lo
rey del cel
vehent
vos axi apartada de les gents enamorarsa
de la vostra bellea:
e pendraus
per sposa.
Axi senyora mirau si fareu bon cambi
de lexar
lo
pare
e Mare mortals: per hauer lo
rey
de vida per spos.
E les altres dos donzelles qui hauien nom dolçor
de contemplacio: e laltra diligencia virtuosa: besaren la ma a la
senyora ab molta reuerencia e amor. E dixli dolçor de contemplacio.
Excellent senyora nostre senyor deu mana queus porten al temple.
¶
Quia oportet vos semper (semp,
p: pre : sempre)
orare. Car vos sou la vera contemplatiua que en oracio haueu a
occupar tota la vida vostra: e en la dita oracio suplich vostra
senyoria no vullan
companyia nenguna ans vos deman de merçe que ¶
Cum oraueris intra cubiculus
et clauso
hostio ora patrem tuum. Co
(ço)
es que com volreu orar que vostra altesa se
retragua
en la pus secreta celleta:
que trobareu en lo temple: e aqui tancada la porta orareu al pare
vostre celestial: qui sol ab vos sola sues amors e dolçors vol
comunicar. E laltra donzella nomenada diligencia virtuosa dix a sa
merçe. O ma senyora sia certa vostra senyoria. ¶
Non cessat orare:
non cessat bene operari.
Car no cessa de orar:
qui no cessa de be obrar.
Aço
dic la mia
senyora: per que ma
germana
sols vos ha parlat de oracio: aqueix es son offici: e yo senyora
tinch a entendre en tot lo exercici de les virtuts. E la vida de
vostra senyoria no solament ha de esser entesa en contemplar: ans
encara en les altres obres virtuoses: que en son
cars
no son de menys merit que la oracio. E lo legir de vostra merçe: e
la faena d´mans: e les altres obres tot es vna pura oracio: qui puja
dret al cel. ¶
Sicut incensum in conspectu dei. E la senyora rebe les dites
donzelles ab molt plaer mostrant esser li molt accepte lo rahonament
de cascuna d´elles. E axis posaren en cami anant les dos primeres
(pmeres):
e les altres dos portant la senyora per lo braç seguint la les
altres criades sues que della james se partien. E Ioachim e anna
admirats de la gloria e bella companyia d´la sua sancta filla
aturaren se vn poch detras (d´tras): e anauen li de prop ab molta
reuerencia. E venint al temple foren a q en la entrada: hon hauia vna
bella scala de pedra: per hon pujaren a les altees
del temple. E aqui la senyora se gira per pendre comiat de son pare e
de sa mare e besant los les mans ab molta (malta)
amor se
despedi
dells:
los
quals (qls) ab grans lagrimes la besaren donant li largament cascu la
sua benedictio offerint la ab molta deuocio a nostre senyor deu
comanant lay carament.