Capitol.
X. Com per manament diuinal fon la Senyora sposada ab lo sanct prohom
Ioseph (Joseph,
Josep, Pep, Yusef, José, Pepe, etc.)
e com vingue en Nazaret hon era la sua mare sancta anna: e de la
strema
pobrea
sua.
(Falte
la C) Com la excellent senyora fos peruenguda a la edat que
acostumauen traure les vergens del temple e collocarles
en matremoni.
Fon vn dia amonestada ensemps ab les altres donzelles per lo gran
sacerdot dient los: que lo temps era vengut que elles deuien tornar a
les posades de sos pares per fermar matremoni. E les altres donzelles
foren prestes de hobeyr al manament del gran sacerdot Sola la verge
gloriosa ab molta vergonya e maturitat dient que a ella no era
possible exir del temple per dos rahons. ¶ La primera car son pare e
mare moguts de molta deuocio la hauien promesa al seruir de nostre
senyor deu per tot lo temps de la sua vida: e que per ço la hauien
offerta de edat de tres anys al dit temple: e que ella trobant se de
edat li playia
molt lo que sos parents hauien promes: e volia perseuerar en lo
seruici e lahor diuina tot lo temps de la sua vida. ¶ La segona raho
era que ella desque era en lo temple coneixent la virtut de
virginitat quant era accepta a nostre senyor deu hauia fet vot de
seruar aquella tota la vida sua. E puix ho hauia promes ella
delliberaua tenir son vot e no entendre en res que de matremoni fos:
ne escampar lo seu enteniment en pensament nengu temporal: sols volia
occupar lo seu cors e anima en lo seruir de nostre senyor deu. E lo
gran sacerdot hoynt la raho de la gloriosa verge fon posat en tanta
admiracio que de vna gran peça no pogue dir res: e apres tornant a
cobrar esforç dix a la senyora. O verge excellent ja sabeu. ¶ Quia
deus in filijs colitur: et in posteris adoratur: sicut semper fuit
apd´
filios israel. Car nostre senyor deu es seruit en multiplicacio de
fills: e en largues generacions es adorat e conegut. E aço es stat
tostemps lohat e aprouat dauant los fills de israel. ¶ Respos la
senyora dient. Veritat es reuerent pare lo que vos dieu de ley
comuna: empero vostra reuerencia no ignora que nostre senyor deu no
haja priuilegiat moltes de les leys comunes. ¶ Quia ante abel
iustum: nullus fuit uistus. Car ans de abel just la scriptura no posa
nengun altre just primer (pmer) que ell. E aquest fon verge e pur per
ques mostra clarament. ¶ Quia deus in castitate et virginitate primo
colitur et adoratur. Car nostre senyor deu castedat e virginitat fon
primerament seruit honrat e adorat. Axi mateix hauem exemple del gran
propheta (ppheta) Elies del qual se diu. ¶ Helias (Elías) cum esser
in carne assumpsit eum in paradisum: cuius carnem virginem
custodiuit. Volent dir que ab tot que Elies fos en la carn mortal:
per nostre senyor deu fon leuat en parays terrenal: e aqui conseruat
sens mort: e aquesta gracia aconsegui: perço que la sua carn hauia
conseruada en virginitat e puritat. E yo hoynt e legint aquestes
coses desque so açi en lo temple inspirada per la clemencia diuina
he fet lo dit vot ab proposit ferm dins lo meu cor. ¶ Ut virum
penitus non cognoscam. E axi reuerent senyor deman vos de gracia de
açi auant nom vullau parlar de marit. ¶ E lo gran sacerdot vehent
la gran constancia de la senyora no volgue mes replicar: ans li dix
donzella tornau a la vostra cella e aqui pregau la diuina magestat
quens conselle en aquesta fahena. Car cosa es inaudita e de gran
importancia lo vot que vos haueu fet: e yo dellibere proceyr en aço
ab gran consell e maturitat. E la senyora ab los vlls baxos e molta
vergonya feu reuerencia al sobiran sacerdot: e saluda a tots los
altres e partis de aqui e tanquas en la sua cambra. E lo sobiran
sacerdot congoxat de la gran difficultat que en aquesta fahena veya:
ajusta consell de tots los doctors e homens discrets que en
jherusalem se trobauen: e dix los. ¶ Audite me filij israel et
auribus percipite verba oris mei. Volent dir placiaus senyors fills
de israel star atents a les paraules mies: car cosaus (cosa us) vull
dir de gran nouitat e molta admiracio. Car vostres reuerencies saben
que desque aquest present temple es hedificat: son açi criades
moltes donzelles filles de Reys e de prophetes e de grans sacerdots e
de moltes altres: e venint a edat de matremoni prenien sos marits e
seguien les ordinacions de sos majors ¶ Nunc autem a sola Maria
nouus ordo inuentus est: que deo se spopondit virginem permanere. E
ara de present ses trobat vn nouell orde per sola aquella excellent
donzella Maria filla de Ioachim: la qual se es promesa (pmesa) a
nostre senyor deu seruar li virginitat per tostemps: de que yo stich
en gran agonia: car recort me del que Dauid diu. ¶ Vouete et reddite
domino deo vestro. Volent dir que cascu que ha votat guarde be que
fara: car necessari li es donar e seruar a nostre senyor deu lo que
ha promes. E si yo conselle a aquesta virtuosa verge que serue lo que
ha votat: tem me no vinga contra la ley qui mana lo poble de deu sia
multiplicat. E recort me que Ysayes ha dit. ¶ Ecce virgo concipiet.
Perque stich ab gran pensament si nostre senyor volra fer alguna gran
marauella en aquesta sancta verge la vida de la qual es de tanta
perfectio e singularitat: que james ses trobada a ella semblant. Per
queus deman senyors me vullau consellar lo que dech fer ¶ E apres
que cascu hague respost sa intencio: la concordia de tots fon: que
esta fahena era mes del cel que de la terra: e que per homens
terrenals no podia esser sufficientment consellat sino quels paria
deuien recorrer a nostre senyor deu per dejuni e oracio suplichant la
clemencia sua volgues reuelar lo seu beneplacit al sobiran sacerdot:
perque aquell proceys
en aquesta obra segons la voluntat de la magestat sua. ¶ E hagut lo
consell fon de continent posat en obra. e passats tres dies nostre
senyor reuela que fossen ajustats tots los
dotze trips de israel (las doce tribus de Israel):
e que lançassen
sorts de qual trip
seria lo tan digne que hagues la senyora per sposa: e fos custodi de
la virginitat sua. E lançades les dites sorts caygue la sort sobre
lo real trip de juda.
E lauors mana nostre senyor que lo
cendema
fossen ajustats tots los de aquell trip quis trobauen sens muller: e
cascu portas vna verga en la ma e axi fon fet. Entre los altres quey
vengueren fon lo glorios patriarcha Ioseph d´edat de sexanta anys:
no per desig de muller ans per sola hobediencia. car ell hauia fins
aqui seruada virginitat: e delliberaua continuar en aquella fins a la
fi de la vida: e de aço hauia fet special vot. lo qual staua aqui ab
sa verga en la ma
dauant laltar
(serecomane no féu : fer ho a les vostres iglesies)
ab los altres jouens mes empeguit
que preat.
¶ E venint lo gran sacerdot pres la verga de la ma de cascu de ells
e entra dins la sancta sanctorum: e presenta aquelles dauant nostre
senyor: offerint li sacrifici suplicant la magestat sua volgues
declarar aquesta fahena per manifest miracle.
E nostre senyor mana al dit sacerdot: que prengues les vergues que
hauia posat sobre laltar: e que ixques
defora: e publicament dauant tot lo poble fes venir los de qui eren
les vergues: e tornas a cascu la sua: e aquell en la ma del qual
floriria
la verga: e aparria vna coloma
al cap d´aquella aquell era lo que sa magestat hauia elegit en
spos e custodi de Maria verge sanctissima. E lo sacerdot compli
prestament lo manament de nostre senyor deu: e torna les dites
vergues: e nenguna
no
flori sino sola la de Ioseph sobre la qual aparegue la coloma segons
nostre senyor hauia promes. E vista per tots sen munta al cel: e tots
restaren molt aconsolats del miracle tan euident: e loharen e
magnificaren nostre senyor deu de les obres sues. ¶ E tantost
delliberaren fer les sposalles
de la senyora la qual staua dins la sua cambra orant e pregant nostre
senyor deu li fes seruar lo que promes hauia: dient a sa clemencia. ¶
Offero tibi domine totum cordis mei affectum: et virginitatem meam
tibi comendo. Volent dir: o senyor meu a vos offir tota la affectio e
desig del meu cor qui es de seruir a vos: e la virginitat mia a vos
senyor la coman que siau sols poseydor
de aquella. ¶ Estant la senyora en aquesta feruent oracio foren
dauant sa senyoria dos donzelles per nostre senyor deu trameses. Lo
nom de les quals era hobediencia
e fortalea:
e dix hobediencia a sa altesa. Senyora excellent a nostre senyor plau
siau sposada fent vos segura la virginitat vostra restara tostemps
sancera. ¶ Apres li dix laltra donzella fortalea nomenada. Mas
y ora
la magestat de nostre senyor deu vol que ixchau
del temple: e siau casada: heus manifesteu al mon viuint en vostra
casa: hon passareu molta pobrea
e altres treballs. E perço (pço) nos tramet açi sa clemencia que
siam tostemps en la companyia e seruir de vostra merçe: esforçant
vos a esser constant e ferma en totes les virtuts. car exemplar
general haueu a esser de tots los staments. Açi stant en lo temple
haueu donat lum a les donzelles vergens. Ara senyora dareu regla de
sanctedat a les maridades
e a tots los viuints en lo mon. E sa senyoria hoynt aço fon contenta
de hobeyr a nostre senyor deu: e consentir en lo matrimoni puix a sa
magestat playia. ¶ E com lo gran sacerdot hagues asignada la hora
per a fer dites sposalles e la gent fos aplegada: ell mateix ana a la
cambra de la senyora portant ab si aquella matrona virtuosa qui tenia
cura de les donzelles. E los dos li comptaren lo miracle ques era
seguit: e com nostre senyor hauia mostrat clarament volia ella fos
sposada ab vn virtuos vell de sexanta anys parent seu molt acostat
que hauia nom Ioseph. ¶ E la senyora qui ja de aço era largament
informada per nostre senyor deu e asegurada de no perdre la
virginitat que tan carament amaua: Respos ab molta maturitat e
vergonya: que puix a nostre senyor axi playia: e a ells dos: que
tenia per pare e mare: que ella era contenta del dit matremoni. E
lauors hoynt aço lo sacerdot sen torna al loch hon la gent staua e
dix los que tantost seria aqui la senyora sposada ques metessen en
orde. ¶ E la reuerent matrona Anna feu vestir a la senyora les
millors robes que tenia: ab tot fossen pobrelletes
eren honestissimes e molt netes: e estes li los cabells sobre les
spatles
que li donauen tanta bellea
e ornament. ¶ Quia nunqp
(nunquam) fuit tam bene coopertus salamon
in omni gloria sua. Car nunqua fon tan ben abillat
Salamo (Salomón) en tota la gloria sua. com aquesta senyora ab la sua natural
bellea e composicio virtuosa. E axi arreada sa altesa e molt ben
acompanyada portant aquella virtuosa anna al costat: e
moltes donzelles que la seguien vingue alla hon la speraua tota la
gent ab lo sposat Joseph. E tots admirats de la sua bellea loharen
nostre senyor deu que tal lauia creada. e lo gran sacerdot feu les
dites sposalles ab gran solemnitat segons costum dels juheus
E acabada aquesta fahena ab molta consolacio e alegria: tots molt
hedificats de la honestat de la senyora sposada prengueren comiat e
tornaren a ses posades. E joseph
(aquí
está cla que es una j, minúscula)
parti per a natzaret
per aparellar la pobreta casa sua. E porta letres del gran sacerdot
per a la gloriosa Anna mare de la senyora: car
lo
pare seu joachim
ja era mort. Dient
en les dites letres com la virtuosa filla sua era sposada ab lo
portador de la present: e que de aço
no la hauia auisada ans del sposar: perque nostre senyor deu hauia
mostrat tan asenyalat
miracle que fora stat careguos
sperar consell huma de nenguna creatura puix sa magestat manifestaua
esser aquesta la voluntat sua. ¶
E la virtuosa anna legides les letres fon molt aconsolada del que de
la sua amada filla era dit. Car de tan a
sancta filla ella no speraua hoyr sino miracles e marauelles. E
festeja molt lo virtuos gendre: e ana ab ell a casa sua per posar la
en orde per la venguda de la sua excellent filla. ¶
E la senyora apres la partida de Joseph atura tres dies en lo temple
per pendre comiat de aquella venerable matrona anna: qui ab tanta
amor la hauia criada e restaua tan desolada de la sua absencia e de
les altres donzelles: que cuydauen morir hauent se a separar de tan
dolça companyia. E passats los tres dies la senyora molt ben
acompanyada e anant a natzaret descaualca en casa de la senyora sa
mare: la qual hague infinit goig de veure vna tal filla. E la senyora
ab molta reuerencia besali la ma e apres en la boca e sigueren
se
vn poch: e compta li la senyora tot lorde del seu sposalici: e com
era certificada per nostre senyor deu de la sanctedat de Joseph: e
que abduy
(ambos;
abdos)
hauien fet vot de virginitat: e aquella seruarien continuament en lo
seu matremoni.
E anna escoltant les rahons de la sua filla continuament ploraua per
habundancia
de goig no fartant se de mirarla. E comptali la mort
del seu pare Joachim.
E com apres
ella hauia pres dos
marits
per inspiracio diuina: e que hauia agut dos
filles:
a les quals hauia posat nom Maria
a cascuna
per amor della: e que la vna encara staua en casa de la dida
e laltra no era en casa. E Joseph sentint que la senyora sa sposada
era venguda ana prest a la posada de la senyora sa
sogra:
e aqui parlaren molt los tres de tota sanctedat. ¶
E les donzelles que hauien acompanyat la senyora prengueren comiat de
sa merçe e de Anna e de Joseph e ab grans lagrimes e enyorament
partiren de aqui e tornaren al temple. E anna acompanya la senyora sa
filla a casa de joseph. La qual staua molt neta: e sols de pobrea
arreada: hauiay
dos cambretes
en la millor staua vn litet
per a la senyora ab poca roba: e en laltra vn altre per a Joseph molt
pobrellet.
E la cortesa senyora no volgue en nenguna manera la millor cambra ans
elegi per a si la pus
chica
e mes pobra
com amadora de tota virtut. E la senyora sa mare dexant la en casa
torna a la sua: e recordant se de la pobrea que hauia vist en casa de
la sua filla trames li vn parell de flaçades
e algunes ayines
de casa: e la senyora ho prengue mes per amor de joseph que de si
mateixa: e feu moltes gracies a la senyora sa mare. E axi la senyora
e Joseph stauen en sa caseta viuint ab molta caritat e puritat
guanyant la vida ab lo treball de ses mans. E la senyora
seruentissima stant tota la nit: e la major part del dia tancada dins
la sua cambreta
orant e filant demanaua ab continues pregaries e lagrimes la
redempcio de natura humana.