Capitol
XCII. Com la senyora e Joseph treballauen de ses mans per guanyar la
vida e lo senyor los aiudaua del que podia.
Com la senyora
comença a esser coneguda per les dones de aquella terra donauen li
fahena de filar e cosir: e ab lo dit treball guanyaua algun diner de
que passaua la vida: e del restant compra algunes aynetes per a la
seruitut de casa sua. E joseph axi mateix treballaua de fusteria e
ferreria logant se ab los mestres daquell art fins tingue algun poch
de cabal. O qui pot pensar quanta dolor trauessaua lo cor de la
piadosa senyora quant veya aquell vulnerable vell anar a treballar
per cases stranyes: hon sofferia grans vituperis e injuries: e venint
al vespre a casa sua cansat e dolorat no tenia sa merce que donarli a
sopar. e de aço sa senyoria molt atribulada e congoixada souint
scampaua infinides lagrimes per compassio de la gran fretura e
necessitat que lo sanct vell passaua: e ell molt mes se dolia es
companyia de la dolor de sa merce que de la fretura propria: e lo dit
joseph per leuar sa senyoria de congoixa: e perque li fes companyia
en casa delibera de no anar pus per loguers: e compra vna poca de
fusta vella del que hauia guanyat a jornals: e de aqui auant feu
fahena en casa e venia la a la porta. e com lo senyor crexia comença
a treballar e ajudar a joseph del que podia segons la edat sua: e
seruia a la senyora mare sua en tot ço que los altres fills
acostumauen seruir ses mares. E com la senyora no volia comportar que
la seruis pensant que era fill de deu e creador seu sa magestat li
deya. O senyora mare leixau me fer: car yo vull donar exemple als
homens qui son pols e cendra: que aprenguen de humiliarse: e no hajen
vergonya de fer obres de seruitut per amor mia: recordantse que yo he
auorrit totes les coses que de si porten honor e estimacio: em so
exercitat en aquelles que la miserable superbia esquiua e auorreix.
Car vos senyora mare sabeu queus he dit diuerses vegades. ¶ Non veni
ministrari sed ministrare. Car no so vengut en lo present mon per
esser seruit: ans per seruir: e la senyora que veya aquella esser la
voluntat del seu amat fill leixauali fer lo que volia ab molta dolor
e pietat: en special dauant los stranys: perque no diguessen que era
mal criat. E anaua lo senyor de fora casa per totes les coses
necessaries: car no tenia la senyora mare sua altri qui la seruis:
ell li portaua aygua de la fonte anaua ab los altres fadrins
a cullir
lenya:
e portauala als seus muscles. ¶ E la senyora piadosa quel veya venir
axi cansat y suat exial a recebir ab los braços estesos vberts: e
descarregant lo prest posantlo en la sua falda: besantlo stretament:
torcauali ab molta amor la suoreta del front: regant la sua diuinal
faç ab lagrimes dientli. O vida mia y en tan poca edat voleu axi
fatigar la persona vostra: O senyor y fill meu que lo vostre treball
a mi cansa: reposau amor mia si voleu que yo descanse. E lo senyor
per donar consolacio e repos a la senyora mare sua: rahonauas ab ella
vna estona e com era descansat tornaua a fer fahena ab joseph no
volent ja mes star ocios: mostrant que la occupacio virtuosa e
continua era a sa magestat molt plaent. E com la senyora mare sua
hauia acabada la liura
del estam
o del li:
sa clemencia la tornaua a de qui era. E aquelles gents de egipte
rustices
e de mala gracia acullientlo tan mal que moltes vegades lo lancauen
de casa no volentli pagar lo preu de la fahena que portaua. E lo
senyor callant ab molta paciencia tornaua a la posada hon staua la
senyora mare sua. E sa senyoria quel veya venir coneixia en la sua
cara lo mal aculliment que li hauien fet alla hon era anat: ab tot
ell no deya res: e trauessada de piadosa dolor prenial per la ma e
metent lo dins casa ab moltes lagrimes li deya. O repos dels
tribulants y quius ha gosat enujar. O alegria dels angels y qui ha
entrestit
la vostra diuinal cara. Ja de açi auant fill meu vos no ireu a
tornar la fahena: ans ire yo: car mes ame que vituperen e lancen
a mi que a vos vida mia: que les injuries vostres me son molt pus
dures de portar que les propries. ¶ E lo senyor clement responia a
la sua amada mare dient. O mare mia nous coneixeu: car per sofferir
injuries e menyspreus so vengut en la terra dels mortals: e delibere
induir los seruents meus a portar les injuries alegrament: dient a
ells. ¶ Libenter suffertis insipientes: cum sitis ipsi sapientes.
sustinetis enim si quis vos in seruitutem redigit: si quis deuorat:
si quis accipit: si quis extollitur: si quis in faciem vos cedit.
Volent dir. Siau certs los que a mi voleu seguir: que de necessitat
vos coue (cove:
convé)
portar alegrament les injuries quius seran fetes per los no sauis: e
axi mostrareu la sauiesa e prudencia vostra: e comportau que vsen de
vosaltres com de persones a ells sotsmeses: encara que mostren queus
volen deuorar e destroir. Res nous espante: e sius firen
(hieren;
ferixen)
en la cara preniu ab delit e plaer: car aquest es lo cami cert e
segur de anar a paradis. E si aquestes coses senyora mare yo no les
pose per obra: ans que les preyque: la preycacio mia seria poch
estimada: e perço vull que sia dit de mi. ¶ Cepit iesus facere et
docere. Car primer començare a posar en obra: lo que vull mostrar de
paraula. Axi mare mia armau vos de paciencia: que la vida mia tota
sera acompanyada de diuersitat de penes: e ab aquesta dolor me haueu
a posseir en la present vida. E la senyora hoint aquestes rahons de
la boca del seu amat fill lançaua infinides lagrimes: sens mes
replicar deixant totes les coses a la ordinacio e voluntat sua.