Capitol
XCIII. Com les dones que venien a lauar al riu: pregauen la senyora
manas al seu fill quels guardas la roba.
Com lo senyor hagues
atesa la edat de cinch o sis anys aquelles dones qui venien a lauar
al riu prop la casa de la excellent mare sua: començaren hauer molta
familiaritat an sa senyoria. E vehent lo seu fill axi gracios e humil
e ben criat amauen lo molt: e diuerses vegades deyen a sa
excellencia: que fos de sa merce manar al seu hobedient fill: quels
guardas la roba que hauien estesa a exugar. E sa senyoria ab molta
dolor de cor no guosant dir de no a les dites dones manaua al senyor
fill seu: que anas ab elles e fes lo que elles volien. E lo glorios
senyor hobeyala
de molt bon grat e staua tot lo dia al sol cremantse aquella sua
diuinal cara. E la senyora piadosa exia
ades
ades
a la porta per mirarlo: car en nengun loch reposar no podia sens la
dolça companyia del amat fill seu. E com la roba era exuta
les dones aquelles de qui era la plegauen ajudant los lo senyor ab
molt plaer: e elles vehent lo tant benigne e de tan bon manament
seruien se dell molt largament: e com la roba era plegada posauenlay
al cap tanta com podia portar: segons la edat sua. E lo restant
portauen elles: e prenintlo per la maneta anauen a ses cases: e aqui
descarregant lo senyor dauen li vn troç de pa: posantli en la
faldeta vna poca de fruyta: e tornauen lo a la posada de la senyora
mare sua: regraciant a sa merce lo seruir que lo seu fill los hauia
fet: beneint la del bon criament que donat li hauia pregant deu que
loy
prestas e lin
deixas veure goig complit. O senyor e quanta tendror
de pietat trauessaua lo cor de aquella sanctissima mare hoint axi
parlar aquelles dones coneixent que del tot ignorauen los secrets
diuinals a sa merce largament reuelats. E partint sen les dones lo
clement senyor donaua a la sua mare lo pa e la fruyta que portaua. E
la senyora ab lagrimes de molta amor lo abraçaua dient. O vida mia y
vos que sou rey dels reys e thresor de les riquees diuinals: creador
e senyor de totes coses: ab vn troçet de pa vos paguen de vostres
treballs les creatures vostres. O senyor meu y de quant vos resten
obligats los homens car per amor d´ells vos sou tant humiliat
sotsmetent vos a tan extrema pobrea. E de aquesta humiliacio parlauen
souint lo senyor e la mare sua molt largament.