Capitol
XCIX. Com la senyora ab gran goig torna a la posada sua: ensemps ab
lo seu amat fill.
La senyora molt alegra e contenta: leuas de
peus per partir del temple e tornar a la casa sua: prenintlo lo
senyor per la ma ab singular goig mostrant lo a les gents que lo
hauien vist çercar ab tan doloros treball: dientlos. ¶
Congratulamini mihi: quia inueni quem diligit anima mea: tenui eum:
nec dimittam. Volent dir. O gents piadoses qui de la dolor mia haueu
agut compassio: siau participants del meu goig e alegrau vos ab mi:
Car yo he trobat aquest thresor impreciable: que çercaua en lo qual
reposa la
mor
mia: Aral tinch e nol lexare ne james dell me partire. E axi anant la
senyora per lo cami: ades ades miraua aquell fill tan amat: que
encara li paria quel hauia a perdre de vista: e deyali. ¶ Noli me
derelinquere fili: quia tu es caro ex carne mea: tu es vita mea: non
dimittam te. Volent dir. Nom desampareu fill meu: car vos sou carn de
la mia carn: vos sou la vida mia nous leixare nim partire de vos
senyor meu. E axi passa la senyora tot aquell cami ab molta alegria:
E venint en natzaret: ans de anar a la posada sua: ana sa senyoria a
fer reuerencia a la senyora mare sua: la qual troba en extrema dolor.
car hauia sabuda la noua de la perdua del seu amat net: e no sabia
sil hauien trobat. e veent lo senyor e la mare sua la tristicia sua
fon conuertida en goig inextimable. E la gloriosa anna abraçant
stretament la senyora sa filla. deyali. Ay ma filla: y tanta dolor
haueu passat perdent tal companyia: car sens ell no podieu sentir
sino pena e turment comptaume ma filla largament com lo haueu perdut
e trobat. E sa senyoria compta per orde a la senyora mare sua: tota
la dolor e angustia que hauia passada çercant e no trobant lo seu
amat fill: e les dos senyores mare e filla lançaren infinides
lagrimes: car no podien parlar de aquell senyor: sino ab molta amor e
dolor. E stant axi rahonantse les senyores foren aqui vengudes les
dos germanes de la senyora per fer reuerencia a sa merce: e
complanyerse de la sua dolor passada e alegrarse del goig present. e
ab aquestes persones tan cares la senyora: reposa vna gran estona: e
apres sa senyoria ana a la posada sua: e aqui descansa del seu gran
treball: continuant la sua manera de viure: ço es en molta pobrea e
solitud.