Capitol
XCV. Com per manament de deu la senyora torna en la terra de israel e
vingue en natzaret hon troba la sua mare sancta Anna.
Com ja
la senyora fon coneguda en Egipte la gent de la terra vista la sua
grandissima humilitat e conuersacio graciosa estimauenla molt: e sa
merce reposaua entre aquella gent vista la amor que li portauen:
plague a nostre senyor deu que tornas a sentir los treballs de
caminar. E complits set anys de la peregrinacio sua fon feta diuinal
reuelacio manant que tornas sa merce ab lo fill seu en la terra
propria: dient en sompnis a Joseph. ¶ Surge
et accipe puerum et matrem eius: et vade in terram israel: defuncti
sunt enim: qui querebant animam pueri. Volent dir. Leuau joseph car
lo repos vostre no es en la present vida: ans vol lo senyor que
treballeu augmentant los vostres merits. E preniu lo fill de deu ab
la senyora mare sua: e tornau en la terra de israel: car morts son
aquells qui matar volien lo senyor en la tendra edat sua. E la
senyora informada per joseph de la reuelacio a ell feta comunica de
aço
ab lo senyor fill seu: lo qual li dix largament tots los misteris del
seu anar e venir: car les coses secretes a sa senyoria sola per lo
seu fill eren (fique
ereu,
típica errada n-u)
reuelades sens nenguna cuberta. ¶ E
sentint sa merce la voluntat diuina tantost desempacha de vendre
aquella poca roba que tenia per comprar vna somereta per al cami. E
prenint comiat d´aquelles dones que mes amor e familiaritat li
hauien mostrada comença
son viatge per tornar en judea. E passaren per aquell mateix desert
per hon eren venguts: retornant a sentir les dolors e treballs que en
la venguda hauien sostenguts. E com foren entrats en terra de israel
joseph demana de noues e diguerenli que Archelau regnaua en judea
apres la mort de son pare Herodes. e de aço lo
prom
(prohom)
se altera molt tement que lo dit Archelau no hagues heretada la
malicia de son pare ensems
ab lo regne: e perço no gosa portar lo senyor e la mare sua en
Judea: ans sens ana ab ells en Galilea: e aqui aturaren en la ciutat
de natzaret: no sens gran misteri: car prophetizat era. Quoniam
nazarenus vocabitur. E venint la senyora en la dita ciutat troba la
virtuosa mare sua Anna mig morta del gran enyorament e tristicia que
passat hauia per la sua absencia: e besantli les mans ab gran
reuerencia alegras molt de la sua vista. E la gloriosa Anna abraçant
la senyora filla sua e mirant lo seu excellent net fon axi recreada e
aconsolada que oblida totes les dolors passades e ab goig no
recomptable dix. Ay la mia filla que ara so yo tornada de mort a
vida: puix vos he mereixcut veure. ¶ E prenint lo seu excellent net
posal se en la falda ab singular amor: e miraual ab delit no
recomptable vehent lo ja tan granet que hauia huyt anys complits. E
fon axi recomplida de alegria que sens parlar escampa infinides
lagrimes mullant lo cap e la cara de aquell glorios net: besantlo
moltes vegades ab sobirana alegria: e senti en si tanta consolacio
que estimar ni dir nos poria: e dixli mirantlo en la cara. O magestat
infinida la sola vista vostra basta a resuscitar
los morts e aconsolar los tribulats: e a guarir los malalts. Car yo
senyor he passat tanta dolor per la absencia vostra que la pena mia
era pijor que mort: e ara que he vist a vos vida de la mia anima tota
dolor es de mi partida: car vos sou consolacio e salut mia. E la dita
senyora anna presenta al seu amat net vna camisa que li hauia feta
per goig de la venguda ab freset
dor
en les manegues e en los muscles: la qual lo senyor vestia ab molt
plaer per amor de la sancta auia sua: aquesta camisa es restada en lo
mon per vna singular reliquia. E per privilegi de gran excellencia ha
plagut a nostre senyor la posseixquen los reys de Arago
com a fidelissims crestians
e deuots: los quals tenen la dita camisa en singular veneracio e
reuerencia e sperant ab gran confiança que aquell senyor que la
vestida e portada fara grandissimes misericordies e gracies a la casa de Arago
e a tots los deuallants de aquella: puix tan digna e excellent
reliquia los ha comanada. e les senyores germanes de la mare de deu
qui ja eren casades e stauen en les posades sues sentint la venguda
de sa senyoria: e com era plegada de cami: vingueren prestament a fer
reuerencia a sa altesa alegrant se molt de la sua venguda offerint se
al seruir de sa merce en tot lo quels fos possible. E axi la senyora
mare del fill de deu atura en natzaret en casa sua passant la vida
stretament viuint de sos treballs: segons acostumat hauia stant en
egypte. e lo senyor fill seu creixent seruia a sa merce ab molta amor
e plaer: e sa senyoria mirant e contemplant aquell fill tan amat
descansaua de tot son treball ab tot que les consolacions de sa
senyoria en la present vida son stades mesclades ab infinides dolors
de les quals ne direm ara vna de les pus viues que sa altesa senti.