Capitol
XCVII. Com lo seguent dia la senyora ixque de casa cercant lo seu
fill.
Venint lo dia seguent crexia la dolor de sa senyoria
veent axi passar lo temps sens que sa merce no hauia trobat
consolacio alguna: ne remey en la pena sua. Trauessada sa senyoria de
dolor: ixque de la cambra e troba joseph en terra mes mort que viu. E
augmentant la senyora son doloros plor: dixli. O joseph: y
que farem hi
hon irem: que pugam trobar aquest thresor inestimable que hauem
perdut. E ell respongue a sa senyoria que era molt prest de anar alla
hon sa merçe volgues e manas: car lo reposar li era pena. E la
senyora dix: que deliberaua anar per tots los lochs d´en torn del
cami per hon eren venguts. E joseph mes
se
primer ab moltes lagrimes seguintlo la senyora ab dolor no
recomptable. e axi anaren los dos a soles. Car la gent quels hauia
acompanyat lo dia passat: ja eren tornats a ses cases. que de dolor
estranya e que no toque cascu sen
aconorta
lo primer dia. E la senyora axi anant per tots los logarets
e alqueries:
que eren en lo cami cercaua lo amat fill. E no trobantlo augmentaua
la dolor sua en tan extrema quantitat que deya. ¶ Tedet animam meam
vite mee. Volent dir. O senyor que ja la anima mia auorreix la
corporal vida: sentint tan dolorosa soledat: Quina vida senyor pot
esser la mia trobant me deuos
(de
vos)
apartada: sino pijor que mort: o senyor e vida mia: que ja son
passats dos dies que yo nous he vist ni sentit res de vos que alegrar
me puga: pot esser major dolor de mare que sostenir tan larga
absencia: La mort senyor seria a mi repos apartant me de tan aguda
pena. O senyor e vida mia e nom haueu dit vos moltes vegades que yo
so lo verger dels vostres delits: donchs senyor meu ara cride e
sospire
a la vostra clemencia: dient. ¶ Veniat dilectus meus in hortum
suum: et comedat fructum pomorum suorum. Volent dir. Vinga (se
llich Viga, la i no es nassal)
lo amat meu en lo seu ort:
e menge lo fruyt de amor: que dins la anima mia ha sembrat: car altre
nol pot cullir sino ell. O fill meu que vos sou lo meu amat la mia
vida lo meu repos: posseidor de la alegria mia. car en vos senyor
reposa tot lo meu delit: deixau vos trobar a mi pietat infinida. Si
voleu la vida mia: feneixca
senyor esta longa mort: la qual sofir per la absencia vostra.
Alegraume fill meu ab la vostra tant desijada vista: la qual sola
basta a remeyar les dolors e penes mies. E ab aquesta dolor e plant
passa la senyora tot lo dia e seguent nit çercant e no trobant lo
que tant amaua. Augmentaua de dolor en dolor sens negun remey.