Capitol XLII. Com fon presentada a la
senyora huna (huma) humana gonella de carmesi.
Significant feruent caritat brodada y enbellida
de honestat e paciencia.
Acostantse altre Angel ab hun
baçi dor molt singular: e prenint lo sanct Miquel
presental a la senyora ab gran reuerencia dient: molt alta
senyora aquesta gonella tramet la magestat diuina vostra
senyoria: La qual es de hun excellent carmesi significant la ardent
caritat vostra: es senyora tota brodada e sembrada de liris e
de brots de agnus castus marauellosament obrats: mostrant que
la caritat de vostra merce es per excellencia embellida de exemples
de honestat e puritat: La cortapisa de la dita gonella senyora es de
or tirat excellentment obrat ab singulars esmalts: en la qual se
mostra la vostra inuencible paciencia: E en los esmalts de aquella
son pintades totes les dolors de vostra senyoria: per que cascuna
vegada que baixareu los vlls: e veureu la dita cortapisa: hajau
recort ab quanta multitut de penes haueu a passar la present vida:
Les quals dolors vostra senyoria passara ab tan gran callament: que
solament les rahonareu e comunicareu ab lo amat fill vostre: e poreu
dir. ¶ Effundiquem in conspectu eius lacrimas meas et dolores meum
sibi exposui. Car en la presencia sua escampareu moltes lagremes: e
la dolor vostra a sa majestat sera manifesta E prenint sa senyoria la
dita gonella ab molt plaer e comanala a vna de ses donzelles: qui
hauia nom sancta fortalea: la qual tenia en carrech la guarda roba
de sa merce.
//
DCVB:
Gonella:
|| 1. Peça de vestit que duien homes i dones, composta de cos i falda més o menys llarga; cast. gonela saya. Ipsa mea capa et ipsa gonnella siue cum calcias, doc. a. 1058 (BABL, vi, 384). No esperam que’ns vestissen la gonela, Jaume I, Cròn. c. 172. No menyspreen les gonelles velles de vil drap qui pujen com les vermelles noves enfresades devallen, Llull Cont. 281, 15. En axí com la gonella és moguda d’un loc en altre per lo moviment del home qui la vest, Llull Arbre Sc. i, 265. E féu a cascú gonella e donar messió per anar a sa terra, Muntaner Cròn., c. 74. Los altres junyen en gonella, que solament portaven escut e capell de ferre e gorgera, Pere IV, Cròn. 153. No’ls dóna vijares que sia de bona manera si donchs los hàbits no són novells, ben deshonests…, ab les gonelles de la cinta avall molt amples e folrades, per retre e mostrar lurs anques ben grosses, e de la cinta amunt embotides de tela e de cotó per fer-los bons pits e grans espatles, Metge Somni iii. No gosen tallar alguna gonella en la qual meten més avant de tres canes de drap aparallat de la terra… De no tallar d’aquí avant alguna gonella qui rossech més avant de un palm de Montpeller, doc. a. 1454 (BSAL, ii, 298). Ella portaua una gonella de brocat carmesí de fil d’or tirat, Tirant, c. 44. Sa gonella de seda i son brial, Canigó vii. a) Actualment les pageses mallorquines encara duen gonella; en el segle passat també en duien els homes pagesos.
|| 2. adj. Home o nin efeminat, mancat d’energia (Mall.); cast. muñeco. Aquests marits gonelles que’s dexan traginar per dones arromangades, Ignor. 35.
(NINOT a Valencia)
|| 3. Tavella de fava tendra, on encara no hi ha grans (Falset); cast. vaina. (BAJOCA)
Fon.: gunéʎə (or., men.); gonéʎɛ (Falset); gonéʎə (mall.); guɲéʎɛ (Maó).
Intens.: gonelleta; gonelló; gonellota; gonellot.
Etim.: del llatí medieval gunnella, dim. del gàl·lic gunna ‘túnica’.