Capitol
XLIX. Com la humil Senyora se arrea ab les joyes que deu lo pare li
hauia trames: aparellant se a rebre la gent que venia.
Sanct
miquel dix a sa senyoria. Ara senyora sia de vostra merçe vestir vos
e arrear vos ab aquestes joyes: que troben vostra senyoria a punt los
ciutadans de parays qui venen a fer reuerencia a vostra altesa. ¶ E
acostant se les donzelles per seruir sa senyoria: La vna delles
portaua la camisa: e laltra la gonella: altra lo manto: vna delles la
pentinaua estenent los seus bells cabells per les spalles.
Altra li posaua lo excellent collar sobre lo manto: e totes ensemps ab molta reuerencia li posaren la real corona: E sa senyoria axi
arreada sigues
en la cadira
qui staua en mig del stado que los angels hauien aparellat. ¶ E
venint lo camarlench
sanct Miquel fica lo genoll dauant sa altesa: e posali lo
ceptre
en la ma dient. Senyora excellent aquest ceptre mana la magestat
diuina sia vostra merce donat per la dignitat maternal: car per
aquella haueu aconseguida general senyoria en lo cel e en la terra. ¶
Estant axi la senyora en tan glorios stat: les donzelles sues
contemplant la bellea de sa excellencia començaren a cantar
glorificant sa senyoria dient. ¶ Pulcritudo eius vincit solem et
lunam et compositio decoris adornamenta virtutum. ¶ Volent dir. O
que la bellea de la nostra senyora venç lo sol e la luna: e lo seu
bell comport ab lo ornament de tantes virtuts. ¶ E apres acostant se
les dites donzelles a sa senyoria besant li la ma ab grandissima
alegria: dient a sa altesa. ¶ Amicta solari lumine sicut vestimento
duodecim stellarum corona rutilans radianti. Volent dir. O gloriosa
senyora y com stau abrigada de aquell sol e lum diuinal quius cobre
(que os cubre; que tos cobrix, cubrix)
tota axi com vn bell vestiment: e ennobleix vostra senyoria
singularment la corona de dotze steles que sobre lo vostre excellent
cap portau qui resplandeix e clareja singularment.