Capitol
XLVIII. De la excellent e singular corona de xij murons
o esteles
ço es les xij dignitats sues: e ab vij fermalls:
ço es los vij dons del sanct sperit: presentada a la mare de deu per
lo princep Miquel.
Apres vingue gran multitut de angels ab
infinides trompetes e ministres: portant quatre dells vn bastiment
molt guarnit de pedres e perles ab gran solemnitat: en mig del qual
venia vna corona excellentissima. E acostant se los dits angels a la
senyora ficant lo genoll dauant sa senyoria baixaren lo bastiment qui
portauen molt alt. ¶ E sanct miquel prenint la dita corona en les
mans: dix a sa altesa. Serenissima e inclita senyora aquesta es la
corona a vostra merce deguda per compliment de les vostres joyes. La
qual es de tanta valor que no basta enteniment huma a compendre la
estimacio sua. Ella senyora es de or molt purissim obrada
marauellosament: la qual te dotze murons e sobre cascu de aquells
resplandeix vna stela de singular claredat significant les vostres
excellencies e dignitats les quals son sens par. ¶ La primera es
senyora que sou eternalment predestinada per nostre senyor deu. ¶ La
segona que vostra merce es stada figurada: e per los prophetes
prophetada
del començ del mon ença. ¶ La terça que per langel de nostre
senyor deu solempnament
sou stada denunciada
(aixina
se díe anunciada abans)
a pare e a mare. ¶ La quarta es senyora que sou sanctament concebuda
vsant de raho dins lo ventre de vostra virtuosa mare. ¶ La quinta
que vostra merce es stada goyosament
nada e haueu singularment alegrada tota la parentela vostra. ¶ La
sisena que lo nom de vostra senyoria es stat imposat per nostre
senyor deu e per lo angel reuelat. ¶ La setena que la vida de vostra
merce es stada singularment ordenada sobre tota creatura. ¶ La
huytena
que sou senyora dels peccadors piadosa aduocada. ¶ La nouena es
senyora que sou filla singular de deu lo pare. ¶ La dehena
que sou mare verdadera de deu lo fill. ¶ La onzena que sou sposa
molt amada del sanct sperit. ¶ La dotzena que sou tresorera de
gracia: e administradora de aquella. ¶ E aquestes dignitats senyora
cascuna per si clareja molt mes quel sol embellint singularment la
vostra real corona. ¶ Aximateix son en la dita corona engastats set
fermals
fornits de pedres e perles (per
les)
preciosissimes mostrant esser en vostra senyoria molt copiosament los
set dons del sanct sperit. Car de vostra senyoria es dit. ¶ De
plenitudine eius accipiant vniuersi. Volent dir. Que de la plenitut e
habundancia que en vostra senyoria se troba dels dits dons tot lo mon
ne reb consolacio e gracia. En lo
vogi
de la dita corona son engastades infinides pedres e perles en gran
orde mostrant que la gloria vostra es embellida de innumerables
virtuts. E perço senyora mana nostre senyor deu que sia dit als
homens habitants en la terra. ¶ Glorificate eam omnes gentes in
virtute vestra: et cuncti populi terre extollite magnificientiam
eius. Volent dir. glorificau aquesta senyora totes les gents ab la
virtut e força e tot lo poble de la vniuersal terra exalçau la
magnificencia sua. E la senyora molt contenta e alegra de tal corona
pres la ab gran plaer e acomanala a la sua amada cambrera.