Capitol XXV. Com lo missatger gabriel
prega e reclama les virtuts: induhissen la sanctissima verge al
consentiment e la excellent Reyna caritat fon la primera qui ab gran
instancia suplica la senyora.
Hauent dit lo missatger totes
les sobredites rahons a la senyora: e vehent que sa merce no responia
ans staua tota eleuada en contemplacio diuina. giras a les donzelles
de sa senyoria: que stauen aqui en seruey de sa altesa e dix los. O
donzelles excellents vosaltres qui sou tan acceptes a nostra senyora
ajudaume a suplicar sa real clemencia vulla donar conclusio en esta
fahena. ¶ Tempus est vt reuertar ad eum qui misit me. Car
temps es que yo torne a aquell quim ha trames (misit : misiva :
missió; misión). ¶ E leuant se les donzelles molt prest les
quals totes guarduauen molta cortesia e reuerencia a la sancta
caritat: Car era la pus preminent de totes: e perço ella anant
primera totes la seguiren. E venint dauant la senyora feta gran
reuerencia e ficant los genolls dauant sa altesa: la dita caritat qui
staua primera pres les mans de la Senyoria besant aquelles moltes
vegades dient li. O magnanima senyora: y no sou vos la que tant haueu
desijat e demanat la redempcio de natura humana: veu que ara sta en
vostres mans perque tardau aquella: e no sab vostra senyoria
que es scrit. ¶ Ylarem enim datorem diliget deus. Car
lo alegre (ylarem: hilaridad) e desempachat
donador ama nostre senyor deu. ¶ O senyora y no sab vostra
merce que la porta de paradis es tanquada: e que la magestat de
nostre senyor deu no delibera donar la clau a nengu sino sols al fill
vostre: segons: diu Ysayes parlant en persona del seu diuinal
pare lo qual diu. ¶ Dabo clauem domus dauid super humerum
eius: et aperiet et non erit qui claudat: claudet
et non erit qui aperiat. Volent dir: com lo meu vnigenit fill
sera humanat yo li dare (daré; donaré) la clau de la
casa de Dauid: la qual portara sobre sos muscles: e obrira e no sera
nengu qui puga tanquar: e si ell tanqua nengu no pora
obrir. ¶ O ma senyora que aquesta clau me par a mi significa la mort
preciosa del fill de deu: Lo qual en quant deu no la pot hauer: car
es impassible e inmortal: per vos senyora la te hauer. Car
mortal e passible lo haueu a concebre e parir. E sera vberta aquella
real casa de Dauid: ço es la gloria de paradis: hon regnara lo dit
Senyor fill vostre com a Rey pacifich e infinidament misericordios: e
sera cantat a gloria sua. ¶ Rex pacificus magnificatus est: qui
aperuit credentibus regna celorum. Volent dir: gloria e magnificencia
sia donada al Rey pacifich: qui ab la impreciable clau de la sua mort
ha vbert als crehents en ell lo regne del cel. ¶ O senyora sabeu
quant se posara lo fill vostre aquesta clau sobre los seus muscles:
en lo darrer dia de la vida sua. Car portara la creu en que deu morir
publicament sobre les sues spatles per la ciutat de Jherusalem
mostrant que ab ella te a obrir parays. ¶ Aquesta clau senyora fins
açi es stada molt auorrida (avorrida) e menyspreada plena de
rouell (rovell) de peccats. Car no ses acostumat fins a la
present jornada posar en creu sino criminosos e peccadors. Ara
senyora sera mudada la sort de aquella creu: car per la preciosa mort
del senyor fill vostre qui en ella sera celebrada perdra tot rouell e
sera molt ben daurada e singularment esmaltada de aquella sanch
purissima del vostre fill. E sera per tot lo mon molt exalçada e
lohada e digna de esser clau de parays: e per ella sera lome remut
(redimit; redimido) e saluat. ¶ E tot aço aconseguira natura
humana per lo vostre consentiment no tardeu senyora ¶ Quia occuli
hominum in te sperant domina: vt tu des escam illorum in tempore
oportuno: Car los vlls de tots los homens en vos senyora miren: e
speren suplicant vostra clemencia: los vullau donar lo pa de vida:
puix lo temps oportu es vengut: que la pietat diuina ha posat esta
fahena tota en poder vostre. E vol sa magestat que aquest pa qui te a
fartar la fam insaciable dels homens vos sola lo hajau a pastar dins
lo vostre insigne ventre. Car de vostra merce es dit per Salamo. ¶
Facta est quasi nauis de longe portans panem. Volent dir que
sou feta axi com a nau portant de molt luny lo pa als
famejants Car del cel lo fareu deuallar inuisible e immortal:
e pastat per vos visible e palpable e mortal als homens lo
comunicareu. E yo senyora lo coure (couré; coceré) en
aquella fornal de la creu ab lo ardent foch meu: perque
sia pus dolç e pus saboros: e conuidare als homens que
vinguen en (y ne) mengen e tasten la suauitat
(suavitat) de aquest pa de vida: e dire a ells. ¶ Accipite et
manducate hic est panis de celo descendens: si quis ex ipo
manducauerit non morietur in eternum Dient los ab gran plaer que
prenguen e mengen de aquest pa celestial q es vianda dels
benauenturats: e nengu que de ell menjara dignament: no morra
eternalment. ¶ O senyora ab quant plaer fare yo aquesta cena
o conuit (convit) a tota natura humana. Mes ja sab vostra
senyoria que sens vos no puch fer res: vos ma senyora sou la que
haueu a rebre lo tresor e apres comunicarleu a mi: e yol
despendre largament ab feruor de amor. Sia de vostra merce no tardeu
de pendre ço que ab tanta liberalitat vos es offert. E apres que la
sancta donzella caritat nomenada hague de tot son poder inflamada la
senyora en la amor de natura humana suplicant sa merçe que consentis
per la salut e reparo d´aquella: torna a besar les mans de sa
senyoria donant fi en son parlar: e apartas per fer loch a les altres
nobles donzelles que volien sa merçe de aço mateix supplicar.