Capitol XXVI. Com les magnanimes
senyores misericordia e pietat suplicaren la senyora prestas
consentiment per amor de natura humana.
Venint les dos amables germanes qui
separar nos poden les quals son nomenades misericordia e pietat: e
les dos ensemps prostrades als peus de la senyora besant aquells ab
profunda humilitat e dreçant se abduy parla misericordia e dix. O ma
senyora e no sab vostra merce que apres d´aquella cayguda dolorosa
de Adam trobant se lançat de parays en ira (jra) de son
creador: perseguit per totes les creatures: fora del tot perit:
si ma germana pietat e yo nol haguessem emparat: e ab la
sperança mia passa tota la dolorosa vida sua: e mori ab aquesta
sperança. E en los lims hon ara es james la ha perduda perque yo
senyora de aquell temps ença so stada procuradora e aduocada de
natura humana. E sabent que per dona hauia a començar la reparacio
sua so stada molt familiar a les dones. E venint vostra altesa en lo
mon tantost en la marauellosa e singular concepcio vostra conegui
que vos ereu aquella: qui tots sperauem: e ab gran goig digui.
¶ Tu es illa promissa: illa expectata: illa desiderata. Volent dir:
vos senyora sou aquella: que la clemencia diuina ha promes al hom per
reparacio y delit seu: vos sou aquella que tots desijam: e speram ¶
E en lo instant senyora queus hagui coneguda me doni al
seruir vostre: e de vostra merce james me so partida. E com vostra
senyoria es stada de edat de matremoni: al cel so pujada per inclinar
la magestat diuina que volgues pendre vostra altesa per sposa. E ab
los crits e suplicacions mies venci lo inuencible: e fon
content de deuallar en terra e fer lo dit matremoni ab vostra merce:
dient que eternalment vos hauia elegida per a celebrar aquest misteri
dins les entramenes vostres de la vnio diuina e humana: e ara senyora
tardau de acceptar ço queus es offert. ¶ Guardau senyora que aquest
infinit tresor nengu nol pot rebre: sino sola vos. ¶ O senyora
alegrau vos d´aquella dignitat tant immensa: que sola meritau
rebre aquest impreciable tresor: vostra merce sera la dispensera e
comunicarleu a natura humana. E en la distribucio de aquest
infinit yo sere ab vostra senyoria tostemps. Vos senyora ma
fillareu (me afillareu): e per vostra merce sere amada e
coneguda e estimada per les gents: e vostra altesa sera intitulada
mare de misericordia: e diran a vostra senyoria tots los homens justs
e peccadors ¶ O maria mater gratie mater misericordie: de tuo vtero
misericordia est nata: in tuo vtero fuit plantata: ideo merito mater
misericordie es nuncupata. Volent dir: O maria senyora vos sou mare
de gracia: car per vos la hauem rebuda: E mare de misericordia: car
per lo mija vostre la hauem vista e coneguda: del vostre ventre
purissim misericordia es nada: dins ell es stada plantada: e perço
dignament sou mare de misericordia nomenada ¶ O la mia senyora que
aço nos pora dir fins hajau concebut e parit: no tardeu vida mia:
puix me sou mare nom façau penar: contentau prestament lo meu desig.
¶ In hac sola re ne timeas prudens virgo presumptionem: quia et
signata in silentio vere cum dia: magis tamen (tamé; de ahont ix
la b de “també”? Del mateix loch que al castellá también; pot
sé “tam bene”) nunc in verbo pietas necessaria. Car en
aquesta cosa nous cal tembre de presumpcio verge
prudentissima: que molt largament haueu mostrada la vostra humil
vergonya ab lo callar que fins açi haueu fet: ara senyora es molt
mes necessari que mostreu pietat en vostra paraula ¶ O ma senyora
socorreu a la necessitat mia car sens vos yo reste pobra: e no tinch
que donar. E ja sab vostra senyoria quant so yo animosa e larga de
cor desijosa de tostemps donar: e ara no tinch ni puch donar sino
bens temporals: e aço senyora no farta ni contenta la voluntat mia:
bens infinits he mester senyora: perque puga destribuir sens
cessar: Los quals en lo mon nos troben: del cel han a deuallar obriu
senyora la vostra boca: e sera vbert lo cel. Aparellau les entramenes
vostres: e rebreu lo fill de deu. Car aquest es lo tresor que yo
cerque e demane del començament del mon ença: e no he trobat james
quil maja donat: perque ara suplique vostra merce quel prengau
ell me doneu. Car yo senyora tinch a destribuir aquest
fill vostre: e dire a vostra altesa com la sanch sua dare tota per la
redempcio de natura humana. La anima sua fare partir del cors per
mort e trametre la als lims per deliurar los catius que aqui son. Lo
seu cors glorios e inmortal apres la sua mort fare que reste en lo
mon sagramentalment en refectio e vianda de les animes
deuotes perque rebent a ell e sentint la dolçor sua hajen molta raho
de dir. ¶ Vere tu es dilectus meus electus ex milibus: in quo
complacuit anime mee habitare omnibus diebus vite sue. Volent dir:
verdaderament senyor vos sou lo meu amat elegit entre mil ço es
entre tots los creats: en lo qual se adelitara la anima mia tots los
dies de la vida sua. Los merits infinits de aquest senyor fill vostre
dare als freturosos: e axi enriquire los pobres: fartare los
famejants: a tots dare vianda: nengu que a mi reclame nos partira
sens gracia: puix lo tresor es habundos: e so certa que per molt que
done nunqua minuara ¶ O senyora y aqui tal riquea spera: tota
tarda li es pena: sia de vostra merce desempachau la resposta:
car la clemencia diuina es presta de contentar mon desig donant se
als homens: vnintse (o vnint se) ab la sua natura si vostra senyoria
consent: perque yo per ells sia coneguda lohada e magnificada. Perque
la mia germana pietat e yo suplicam vostra senyoria dient. ¶
Aperiantur nobis ianue sempiterne: vt enarreus in eternum mirabilia
tua. Volent dir que sia de vostra merce obrir a nosaltres la porta de
la vostra deliberada volentat e rebrem aquell qui es deu eternal:
perque recomptem eternalment les marauelles e gracies vostres.