Capitol XXXI. Com la gentil donzella
prudencia. suplica la senyora prestament consentis: e deliuras natura
humana.
Leuant se fortalea de dauant la
senyora: molt prestament se agenolla als peus de sa senyoria vna
altra donzella molt loçana vestida molt a punt (aput, u
nassal) prudencia nomenada: e prenint les mans de sa altesa
besant aquelles moltes vegades ab amor no recomptable diu li. ¶ O
virgo (v en ganchet damún+go) prudentissima quo progederis.
Volent dir. o verge prudentissima hon caminen los vostres pensaments:
perque retardau aquesta resposta: car ja haueu prou pensat e examinat
aquesta fahena: nous detinga la simplicitat de la coloma: Car
la prudencia de la serpent es necessaria: segons consell de la
sauiesa diuina qui diu. ¶ Estote prudentes sicut serpentes:et
simplices sicut columbe. Volent dir: que aquells que volen
anar per la via dreta deuen hauer ensemps sancta prudencia e sancta
simplicitat. E com vostra senyoria de totes les virtuts sia
copiosament seruida: e si la sancta benignitat e simplicitat vos fan
pensar no esser signa de esser mare de deu: yous vull suplicar que
penseu. ¶ Quia hobedire oportet deo in omnibus. Car necessari es
hobeir a deu en totes coses. E puix vostra senyora es largament
informada que aquesta es la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu
que vos siau mare sua: acceptau ho senyora no tardeu. ¶ Ponas ergo
te in dei voluntate et relinque sibi omnia. Posau vos senyora tota en
la voluntat e ordinacio de nostre senyor deu: e remeteu a ell tot lo
restant. ¶ Aparellau vos prudent senyora a pendre aquesta prelacio
singular que lo eternal pare vol a vostra merce acomanar ço es que
hajau cura de la persona del seu fill. Collocaulo senyora dins
les entramenes vostres: e yo sere ab vos en totes les necessitats de
la seruitut sua a tot prouehirem ab temps: no passara res impensat.
Car tantost com lo haureu concebut yo senyora us
(senyora9) ajudare a filar e texir los
bolquerets: e aparellar totes les coses necessaries a la persona
sua. Com lo haureu parit nom partire de vostra senyoria nit ni dia: O
senyora ab quanta solicitut lo seruireu aquell fill de deu e vostre
en tota la vida sua: be pora esser dit de vostra senyoria. ¶ O felix
et vere felix qui prudens inuenitur. Volent dir que benauenturada sou
vos senyora e certament digna de tota lahor: car prudentissima sou
trobada en la seruitut del vostre fill deu e senyor. ¶ O senyora
prudent no tardeu en lo que fer se te: hajau pietat de natura humana:
puix a vostra merce se es comanda: senyora sou general de tots: dau
los lo queus demanen. Car continuament criden a vostra altesa. ¶
Miserere pia miserere nobis fiat misericordia tua magna nobiscum:
quia in te maria speramus et confidimus vt nos defendas in eternum.
Volent dir: o piadosa senyora mirau la nostra miseria hajau merce de
nosaltres sia feta la misericordia vostra gran a nosaltres: ço es
quens doneu lo be infinit queus demanam: e de acous (açous,
aço us) supplicam: car en vos Maria senyora speram e confiam
quens deffendreu: e ajudareu eternalment. O senyora piadosa puix
podeu ajudar a aquesta gent nols façau mes cridar: obriu a ells les
entramenes de la vostra pietat: e acceptau lo fill de deu: que aço
es lo que ells demanen e desijen. car altri sino ell no pot fartar ni
contentar la volentat humana: sia de vostra merce fartar aquesta
insaciable fam. E acabant prudencia la suplicacio sua besa la ma a la
senyora e despedis de ella.