Capitol XXXIII. Com la feruentissima
donzella deuocio: inflama molt la Senyora al consentiment: per rembre
la miserable captiuitat de natura humana.
Ficant lo genoll altra feruentissima
donzella: que venia molt a punct (apunct): vestida de Carmesi
mostrant lo seu inflamat desig: tenia los cabells molt rossos e
stesos per les espatles significant les sues areglades
(arreglades) intencions: Lo nom de la dita donzella era deuocio. ¶
La qual prenint les mans de la senyora e besant aquelles ab
multissima dolçor dix a sa senyoria. ¶ Tu es qui extraxisti me de
ventre: spes mea ab vberimus matris mee: in te proiecta sum ex vtero.
¶ Volent dir. O serenissima senyora e mare mia: be sab vostra merce:
que apres de aquell doloros decayment dels primers pares: per la
çeguedat dels homens yo fuy perduda morta e soterrada en la
profunditat de la terra: Vos la mia senyora sou aquella quem haueu
tret del ventre de la dita terra. ¶ E perço senyora puch dir que
vos sou la sperança e vida mia: car de mamella so venguda en vostre
poder: e no he coneguda altra mare ne nodriça sino vostra senyoria.
Car del ventre de la mia mare Eua treta: he donat en vostres mans:
car la dita eua ans quem hagues coneguda me perde per lo pecat. ¶ E
vos senyora per los merits e gracia vostra me haueu cobrada en molt
pus singular grau: e de vostra merce james me so partida. ¶ En lo
temple ab vostra altesa me so criada e nodrida: yous fiu votar
virginitat desijosa de molt acostar vos a deu: tostemps vos he
acompanyada de nit e de dia: per vostra senyoria man conegut les
donzelles del temple: seguint los exemples de la feruor vostra. ¶ Yo
ma senyora segons vostra merce sab: so aquell foch que mana nostre
senyor deu que creme tostemps en lo seu altar dient. ¶ Ignis
autem in altari meo semper ardebit: quem nutriet sacerdos. Lo qual
foch te a esser nodrit e conseruat per lo sacerdot. ¶ Aquest
sacerdot senyora sera lo fill de deu: del qual diu Dauid. ¶ Tu es
sacerdos in eternum secundum ordinem melchisedech. ¶ O
senyora que vostra merce li ha a fer la vestidura sacerdotal: de les
vostres purissimes sanchs perque puga offerir lo sacrifici agradable
per la salut humana. Car lo dit fill de deu es tot foch diuinal: e ab
la calor sua tinch yo a esser inflamada y conseruada. La lenya
(llenya; leña) ab ques nodrira aquest foch seran les obres
humils e de excessiua caritat que lo senyor fill de deu fara ab la
humanitat: que de vostra senyoria pendra: ab la qual se mostrara als
homens: e conuersara ab ells ab molta familiaritat: inflamant los
amar a mi: fent los auorrir tota natura de delit temporal per sentir
la dolçor mia. ¶ O senyora que yo no puch per nenguna altra via
esser coneguda ni estimada per los homens sino per lo mija del Senyor
fill vostre. ¶ Acceptau lo senyora: mostrau a natura humana aquesta
antorcha gloriosa: feta de aquella purissima e molt blancha cera: ço
es de la vostra mundissima carn: ab aquella excellentissima metxa:
co es la anima sagrada: qui nouament sera creada vos
consentint: e infusa dina aquell petit cors: e vnida ab la
persona diuina: qui es lo foch antich: que no ha comencament
(començament) ni fi. ¶ O senyora que aquesta es la lum tan desijada
que ha de illuminar lo vniuersal mon: car de aquest senyor fill de
deu e vostre sera dit. ¶ Erat lux vera que illuminat omnem hominem
venientem in hunc mundum. ¶ Car ell sols es la vera e clara lum: que
foscura no pot pendre: e de sa magestat pendran lum totes les
creatures. ¶ O Serenissima senyora que aquesta claror e lum per vos
la te hauer natura humana: No sens molta raho crida e demana ajuda a
vostra senyoria trobant se exellada de la terra propria: e
posada en tan cruel bandeig. ¶ In loco horroris et vaste
solitudinis. Car ja sab vostra senyoria: que per lo peccat es lome
lançat en aquesta terra miserable: qui fon feta sols per habitacio
de les besties. Perque sia de vostra merce dar fi en aquest doloros
exili. Car de vostra altesa han hauer lo guiatge per a tornar en la
terra propia de parays. ¶ Ut gaudentes reuerterentur ad propria: qui
flentes venerant ad patriam alienam. Perque ab goig e alegria
peruinguen a la desijada patria sua los desolats fills de Adam: que
ab tanta dolor e plors son venguts en la terra estranya. ¶
Los quals suppliquen vostra senyoria dient. ¶ Illumina splendore tuo
cecitatem nostram: sis nobis solatium in tribulatione: captiuis
liberationem impetrare digneris. Volent dir. O senyora sia illuminada
la çeguedat nostra per la resplandor que de vos speram: ço es lo
fill vostre: siau nos senyora confort e solaç en les tribulacions
nostres: vullau senyora excellent impetrar libertat e franquea
a nosaltres catius: qui a vostra merçe reclamam. ¶ O senyora
piadosa hoydes estes clamors no vullau mes deteniruos: consentiu yous
ne supplique: coneguen les gents que yo he tant ab vostra merce: que
tot lo queus sera demanat per lo mija meu obtendran. ¶ E donant fi
en son parlar la excellent donzella deuocio besa la ma de sa altesa
tornant a recomanar a sa merce la miserable natura humana.