Monchosoft

Los scrivans de les taules de les armades sien
tenguts de fer II libres de cascuna armada sia
pocha o gran en la I dels quals sien scrites les
reebudes e los noms de almirall capita
visalmiralls patrons alguatzirs comits
sotacomits scrivans notxers ballesters
prohers cruislers aliers espalters remers
simples juglars metges e barbers e totes altres persones que seran
acordades de la dita armada els salaris quils
seran promeses els senyals e pagues quels
seran dats e fetes per aquell o per aquels qui seran
deputats acordar en les dites taules: e en altre libre
sien per los dits scrivans scrites e
contengudes les messions que han a fer per raho
de les taules.

Quels scrivans de les taules
facen les pagues als acordats.

Item quels dits
scrivans de les taules reeben la moneda a obs
del acordament quis deura fer per raho de les dites
armades en façen apoches a aquells de qui la
reebran: de la qual moneda los dits scrivans
paguen los senyals els salaris a almirall capita
visalmiralls e a totes altres persones que seran acordades e
fer altres messions ordinaries de les taules.

Item
sien tenguts de pagar los salaris e drets dels
acordadors de les taules reyals segons e en aquella
forma quel senyor rey de paraula o per ses
letres volra e manara.

Quels scrivans
de les taules reeben sagrament dels acordats.

Item
quels dits scrivans reeben sagrament daquells
qui sacordaran que be e leyalment servescan lo
senyor rey en les armades de que seran acordats e que
estaran a comandament e obediencia del almirall o capita o
visalmirall o daquell qui sera president daquella
armada e que cascu metra en forniments segons
que a avant se conte.

Quels scrivans de les
taules reeben fermançes dels acordats.

Item quels
dits scrivans sien tenguts de demanar a almirall o capita o
visalmirall o a aquell o aquells qui seran deputats a acordar que
cascun axi com sera acordat don fermança del senyal e de la
paga e quels dits scrivans sien creeguts daço com axi
sia estat acustumat tots temps.

Quels dits scrivans
facen fer crida que tot hom acordat se reculla per fer
la cercha.

Item quels dits scrivans per manament del
almirall o capita visalmirall o altre president de la armada
con les galees e altres vaxells seran speegats
e aparellats de partir façen fer una crida que tot hom qui
sia acordat e haja presa paga sia recullit dins
cert temps per tal con la cercha se fara aytal
dia: en altra manera que seria dat per fuit.

Quels
scrivans de les taules reyals facen fer les cerques
dels acordats.

Item quels dits scrivans con la paga
sera feta e les gents seran recullides ab I notari o jurat daquell ab
alcun dels acordadors o daltre per ells deputat sien tenguts de
entrar o fer entrar alscuns a messio de la cort en les galees e
ultres vaxells lo dia que hauran saludat o anans a fer les cerques
dels acordats e scriure leyalment tots aquells qui lavors seran
trobats en les dites galees e altres vaxells: e quel dit notari sia
tengut de dar translat de les dites cerques als dits scrivans a
messio de la cort lo qual translat sia partit per A B C per squivar
tota frau. Empero si per fortuna o per qualque altra
raho los dits scrivans e notari e acordadors no podien intrar
en los dits vaxells per fer les dites cerques en aquell cas lo patro
e comit e scriva de cascuna galea e altre vaxell sia
tengut de fer la cercha en la sua galea e vexell be e
leyalment e closa e segurada que la trameta anans
que partesqua als dits scrivans e quels dits scrivans hauran
certificacio o carta testimonial con per les dites rahons no
son puguts entrar en los dits vaxells per fer les dites
cerques e quel dit patro comit o scriva no gos par ….
que la dita cercha sia feta en la una de les dites maneres en
tal guisa quels scrivans de les taules hajen totes les dites cerques.
E sils dits patrons comits o scrivans de les galees
fahien lo contrari pus que sien
certificats de la present ordinacio que sien encorreguts
en pena de cinquanta dobles dor guanyadora la meytat al
almirall o capita daquella armada e laltra meytat al
senyor rey.

Quels patrons comits e scrivans de
cascuna galea façen tots meses en lurs
galees una cercha.

Item quels dits patrons
comits e scrivans de cascuna galea ultra la dita cercha
apres que seran partits façen tots meses cerca
de tots los acordats de lurs galees be e
diligentment. E con tornaran del viatge que sien
tenguts de donar les dites cerques als dits scrivans de les
taules en cas que en la dita armada no hagues scriva
reyal per tal que la cort pusque saber qui sera fuit
de la armada e en quiny temps. En cas empero que
scriva reyal vaje en la armada la dita
cercha quis deu fer de mes en mes sia
feta per lo dit scriva reyal.

Quels fugitius e
morts de les armades sien preses en compte.

Item
que tots los fugitius e morts de les armades axi ab
senyals com ab pagues sien preses en compte als
scrivans de les taules pus que ells mostren per lurs
libres quels senyals los son estats donats e les
pagues fetes a manament e ordinacio daquell o daquells
quel senyor rey hi haura deputats per acordadors
segons que damunt es dit.

Quels scrivans de les taules reten
compte de lurs administracions.

Item con les
gales e altres vaxells seran partits e partides
encontinent los dits scrivans de les taules
ordonen lurs comptes e reten compte de ço
que hauran reebut e administrat e que proven e combaten les
cerques que hauran haudes de les galees e altres
vaxells ab los libres dels acordaments:
e aquells que trobaran que sien fuyts ab senyal
o ab paga sien scrits en I quern de paper
ab los noms de les fermançes e aquest quern
sia dat al distribuidor del offici del
conservador de les dreçanes del dit senyor o a sos
lochstinents qui faça la execucio axi
dels principals com de les fermançes com dels senyals e
pagues que reebudes hauran com encara de la dobla
segons ordinacio del senyor rey feta ja en son offici
sobre aço.

Que en cascuna armada vaja
un scriva reyal.

Item per tal com los scrivans
de les taules han a retre compte de grans quantitats e seria
dampnatge de la cort del senyor rey sils dits
comptes nos retien e la exequcio nos
fahia dels fugitius: per ço sia ordonat
I scriva per lo scriva major de les dites taules qui
vaja en aquella armada e portsen translats dels
noms de tots los acordats de les dites taules e de lurs
fermançes e faça letres e cartes requestes e
protestacions inventaris e totes altres scriptures a
comandament del almirall o capita de la armada o
daquell o daquells quel senyor rey volra
e ordonara e faça les pagues si mester sera en
la dita armada segons e en aquella forma quel almirall
o capita o aquell qui sera president a la dita armada volra e
ordonara. E quel dit scriva sia creegut
de les dites pagues e altres scriptures per sos libres.

Quels scrivans de les taules reyals
reeben e distribuesquen los drets de les taules.

Item quels dits scrivans con la paga de
les armades sien poques o grans se fara
se retenguen de la paga ques fara a cascun
acordat exceptats del almirall e capita e
visalmirall e dels patrons e comits a IIII meses
quatuor solidos et quatuor denarios
barchinonenses los quals lo dit scriva
partescha per aquesta forma ço es quen do
al almirall o capita o a qualque sia cap o
president de la armada major decem et octo denarios
e al visalmirall sex denarios e a aquell o aquells qui
seran deputats a acordar en les taules reyals duodecim
denarios e al alguatzir de la armada tres
denarios e a aquell qui crida los homens a la
paga I denarium e quel dit scriva se retenga los
duodecim denarios romanents. E si la armada sera
a major o a menor temps quels dits drets de IIII solidos
IIII denarios se partesquen entrels damunt
(parece dumunt) dits a la dita raho: les quals
quantitats han e son acustumades de haver les dites persones
acordades ultra los salaris acustumats que
reeben de la cort per carrech de lurs treballs. 

Item
per tal quels acordadors e scrivans de les taules puxen
mills seguir les ordinacions e cot del senyor rey
sien açi posats e escrits los salaris del
almirall o capita e daltres persones necessaries a les
sues armades a IIII meses e ço que son tenguts
de portar e metre en galea.

Almirall o capita.

Almirall o capita ha de salari cascun
dia del dia que la taula sera posada e durant lacordament de
la armada e stant en la armada quaranta
solidos barchinonenses: si empero ell va personalment
en la dita armada: e es tengut de metre ses
armes e ses companyies segons son stament
e sa honor.

Visalmirall.

Visalmirall ha de
salari a IIII meses CL libras barchinonenses si
personalment va en la armada e deu metre ses
armes e ses companyies segons son estament.

Patro. (Patró, patrón)

Patro I per galea:
deu metre a sa messio II scuders aptes e
sufficients ab sengles ballestes e crochs
e cuyraçes fornides e CC viratons cascu
C de prova e C de matzem e ha de salari a IIII meses
L libras.

Scriva qui vaja en
la armada.

Scriva qui vaja en
la armada ab almirall o capita per fer letres
cartes protestacions requestes inventaris e altres scriptures
a comandament del almirall o capita e pagues
si sen hi fan ha de selari a IIII meses XXV
libras barchinonenses e que sia tengut de metre
cuyraces e capellina
e ballesta e croch e CC viratons de prova.

Alguazir de la armada.

Alguazir
qui vage en la armada deu metre
ses armes e so quis pertany en son offici
e ha de salari a IIII meses XV libras
barchinonenses.

Comit.

Comit I per galea:
deu metre I infant a messio sua e del
sotacomit e cuyraces fornides e altres armes: ha
de salari a IIII meses XXXIIII libras barcliinonenses.

Sotacomit.

Sotacomit I per galea:
deu haver entrel comit e ell I infant a lur
messio e servey e deu metre cuyraçes
fornides e altres armes: ha de salari a IIII meses
XVI libras barchinonenses.

Notxers.

Notxers
VIII per galea dels quals la I sia scriva de la
galea: e ha mes quels altres per carrech
de la scrivania una libra: deu metre cascun
cuyraces fornides e I paves e una ballesta
e un croch e C viratons: ha de salari a IIII
meses XII libras barchinonenses. Empero los
maestres daxa et maestres calaffats e
remolars qui van en cascuna galea van per
notxers e han mes avant una libra cascu per
avantatge de lurs ferramentes.

Ballesters.

Ballesters XL per galea grossa e XXX per galea
sotil: deu metre cascun cuyraçes
fornides II ballestes e II crochs o I croch ab
II mans e CC viratons C de prova e C de matzem e
ha cascu de salari a IIII meses X libras
barchinonenses.

Prohers.

Prohers VIII per
galea: deu metre cascun cuyraçes
fornides e I paves e ha de salari cascun
a IIII meses deu libras barchinonenses.

Aliers.

Aliers VI per galea: deu metre cascun
cuyraces fornides et I paves e ha de
salari cascun a IIII meses X libras barchinonenses
et X solidos per provisio.

Cruillers.

Cruillers
IIII per galea: deu metre cuyraçes
fornides e I paves e ha de salari a IIII meses
VIII libras barchinonenses.

Spatlers.

Spatlers
VI per galea: deu metre cascu cuyraçes
fornides e I paves e ha de salari cascu a
IIII meses VIII libras barchinonenses.

Remers
simples.

Remers simples CLIIII e II palomers e
I senescal per galea: deu metre cascu
spaa scrop e puntapeu e ha de salari cascu
a IIII meses VI libras barchinonenses. Els
palomers han de provisio cascun en cas que no
menjen vianda de cort una libra. Empero si la galea
es de XXIX banchs ha mester CXLVIII remers.

Trompeta.

Trompeta I per galea: deu metre spaha
e cuyraces fornides e ha de salari a IIII meses
XV libras barchinonenses.

Metge o barber.

Metge
o barber l per galea: deu metre forniment de
son offici e ha de salari a IIII meses XV
libras barchinonenses.

Juglars de la armada.

Juglars
qui tocaran a la taula a metre e a levar ço
es dos trompadors una trompeta una cornamusa e
un tabaler han cascu XII denarios
barchinonenses mentre seran en terra e serviran a la dita
taula en la dita forma. E apres del dia que les galees
saludaran a avant si van en lo viatge han de
salari cascu a IIII meses XV libras barchinonenses
e ultra aço
han cascun per vestir IIII libras barchinonenses
e de provisio cascun dia I solidum en cas que no mengen
en cort. Empero es acustumat que si fan crides per les
ciutats o lochs per raho de les armades que ultra
los dits salaris e drets ha cascu per cascuna
II solidos.
Item quels patrons e comits de
les dites galees e altres vaxells hajen haver e
pendre translats dels capitols damunt dits ço
es cascun daquells qui faran per ells per tal
que ignorancia no pusquen allegar de les coses
pertanyents a ells.

Primerament
los dits scrivans de la moneda de la taula deuen fer endreçar e
adobar e enjontar la taula dacordar. – Item deuen fer e
comprar I tapit nou ab senyals reyals.
–
Item una caxa per tenir la moneda els libres e
comptes de la taula.
– Item paper tinta cera libres de
paper I sagell e uns Evangelis qui estien en la
taula.
– Item stendarts e senyeres una ballesta e
un croch una destra e una maça que servesquen
a la taula. – Item deuen pagar los salaris dels juglars de la
taula. – Item deuen pagar aquella moneda quel senyor rey
o almirall o capita lança com los laus son
dits. – Item les punyades de diners quel senyor rey o
almirall o capita dona a aquells qui criden los laus e
als comit e sotacomit de la galea del senyor rey
o del almirall o capita. – Item deuen pagar tots los juglars
qui aquell dia con la taula se posara hauran
servit e hauran tocat axi al estendart a benehir
com a posar la taula e fer la crida de la taula segons quel
almirall o capita ordenara e manara axi mateix lo
salari daquell qui fara la crida de la dita taula e los
altres quis hauran a fer per raho de la taula o dels
acordats.
– Item deuen pagar les messions daquells
qui faran justicia dalscuns dels acordats per lurs
demerits. – Item lo salari daquell qui portara
la caxa a la taula e la tornara a casa dels scrivans e
metra la taula el estendart e les senyeres. –
Item los salaris dels acordadors de la taula segons quels
sera tatxat per lo senyor rey. – Item deuen pagar
nolits de lenys e de barques e de lahuts e
salaris de porters e de correus e daltres persones ques
trametran per raho de la armada e dels acordats
daquella. – Item totes altres messions menudes ques
convendra de fer per raho de la taula e dels acordats de
aquella. E altres messions no son acustumades de
pagar per los dits scrivans per raho de la taula
sens special manament del senyor rey o del
capita o cap de la armada. – Item que de totes les ordinacions
damunt dites sien fets trellats e trameses
closos e segellats a Barcelona a Valencia
a Mallorcha en Serdenya e a Cobliure
per tal que ignorarancia (ignorancia) daqui avant no
pusquen allegar sobre les dites coses.
En Pere
etc. Al feel en Ferrer de Magarola scriva
nostre e de les taules dacordar de nostra senyoria salut e
gracia. Dehimvos eus manam que de la peccunia de
les dites taules façats fer un libre de pergami
de les ordinacions de la mar e del sou e cot que la nostra
cort dona als acordats de les nostres armades lo
qual estia continuament en la taula dacordar de
Barcelona. E no res menys fets fer translats de
les dites ordinacions e segellats ab nostre segell
trametetslos en aquells locs de nostra senyoria on se
fan armades car nos manam al racional de la mar o a
tot altri qui de vos oyran compte que vos restituent a
ell la present e apoches tot ço que hajats
despes e pagat per les dites rahons reebe en
compte vostre. Data Barchinone a XI dies de Maig en lany
de la nativitat de nostre senyor MCCCLIX. – Dominus rex
mandavit Matheo Adriani.