Carabasa m’han donát. José María Juan García

GALERÍA DE OBRES VALENCIANES

Carabasa m’han donát

COMEDIA VALENSIANA

ORICHINAL DE

JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

Carabasa m'han donát... JOSÉ M.a JUAN GARCÍA

(Nota del editor, Ramón Guimerá Lorente: intento dejar el original tal como lo leo en pdf. Tildes, comas, etc, sin cambios. En las mayúsculas también. En el caso de hacer comentarios, irán entre paréntesis. Intentaré que no interfieran con el texto “orichinal” de José María Juan García. Los signos << y >> se sustituyen por “”, aunque no estudié en la universidad de Comillas. El pdf que tengo es:
http://archive.org/details/carabasamhandona21317juan ).

(1 : es el primer libro de esta colección, galería de obres valencianes.

Voreta de l’Albufera, de Mariano Serrano, la he editado, está disponible online en varios blogs y a la venta en Amazon)

Editorial “ARTE y LETRAS”

AVENIDA DE VICTORIA EUGENIA, LETRA V.

VALENCIA

José M.a Juan García

Carabasa m’han donát…

Estrená en éxit grandiós en el Saló de Novetats de Valensia, el día 6 de Febrer de 1925

COMEDIA de l’horta valensiana,  en un acte y en vers.

IMPRENTA

Editorial “ARTE Y LETRAS” Avenida de Victoria Eugenia, letra V. – VALENCIA

DEDICATORIA

A ma volguda muller

ELVIRA CHIRONA PERIS

que no em doná carabasa

el día que li parlí.

L’AUTOR

ES PROPIETAT

Ningú podrá reproduirla ni representarla sense autorisasió del autor

“La Sociedad de Autores Españoles”, es la encarregá de consedir o negar el permis pera representarla y cobrar els drets.

Queda fet el depósit que la lley mana.

ACTE ÚNIC

DECORASIÓ. – Alquería de llauradors acomodats. Porta gran al foro, que dona al camp, y practicables a dreta y esquerra. Al foro esquerra, una cómoda, y sobre ella una imache de la Patrona del poble, en flors y siris. Taula, cadires de brasos, cuadros. ets. ets.

TERESA, TÓNI Y CARPANTA

TERESA (En gran enerchía.)

¡Bueno, bé!… ¡Ya s’acabat!

¡Así no vullc més desplantes!

El que no estiga contént

que prenga pronte el montante

y no vinga en eixos cuentos

de condisións y amenases…

TÓNI (Molt solemne.)

Es que les noves tendensies

del treball… Vosté repare

que les idees modernes

obliguen a tots y manen…

que…

TERESA ¡D’ouirte estíc ensesa

y estás la sanc socarrantme!

Así no mana ningú

mes que yo… ¡per aixó pague!

¡Vivo!… ¿Qué feu en la porta?

¡Serán vagos!… ¡Serán!…

CARPANTA ¡Calmes!

¡Vosté cuant se posa aixina

pareix un dimoni en faldes!…

El chornal es algo curt

y pa tantes fanecaes

som pocs els treballaors…

TERESA Lo que vos falten son ganes

de treballar…

TÓNI ¡Ma quin atra!

¡Per eixe insult ya no pase!

TERESA El remey está en San Blay…

¡Así sobren les paraules!

Yo pague com paguen tots,

igual vos pague qu’els atres,

lo que pasa es que soc dona

y voleu aprofitarse…

¡Sapiau, pues, que no m’apure

y que me sobren agalles

pa treballarme la terra

si no tinc qui la treballe!…

(A CARPANTA, molt cariñosa.)

¿El teu chiquet com está?

CARPANTA Segons el meche… ¡prou grave?

¡Ni pa comprar medisines

tinc en casa!

TERESA (En furia) ¡So… salvache!

¡Tindre al chic d’eixa manera

y no vindre a demanarme

lo que val la medisina!

¿Y tú te tens per bon pare?…

(Donantli uns dinés que trau de la cómoda.)

Tin cuatre duros y compra

tot cuant al chiquet li falte…

¡Andando!… ¡Ché, a la botica!

CARPANTA (Besant els dinés y fent mutis per el foro.)

¡Nostre Siñor que li ho pague!

TÓNI (Apart per TERESA.)

¡Es confitura de sucre!…

TERESA ¡Consentir que m’amenasen!…

¡Aváns venc tota l’hasienda!

¡De rabia m’ensenc!

(A TÒNI.) ¡Tú!

TÓNI ¡Mane!

TERESA Dili a ta filla que vinga,

a boqueta nit l’aguarde

pera donarli unes botes,

un trache nou y unes calses…

Es un regal pa les festes…

(Transisió) Lo que dic; primer me maten

qu’aumente a ningú el chornal…

(A TÓNI.) ¡Enrecordat!… ¡Que no falte!

TÓNI Descuide, a boqueta nit…

¡Lo alegre que va a posarse!…

¡Crega que la tinc nueta!…

Dels chornals que res se parle…

Lo que vullga y tal com vullga…

(Apart.) ¡Es una santa en corache!

Mescla d’homenót y dona…

Algo d’arrop y vinagre…

TERESA ¿En cá estás ahí?…

TÓNI Men vaig…

Tot lo dit prengau per chanses…

per cóses sense importansia…

¡Trache nou, botes y calses!…

¡Vosté es una santa, cregam! (Vosté sense tilde)

¡Perqué serém tan salvaches!…

(Fa mutis per el foro.)

____

TERESA Y LA SÓ PERANSA

TERESA (Cridant a la primera porta de l’esquerra.)

¡SÓ PERANSA!… ¡Si una en tót

no estiguera!… ¡SÓ PERANSA!

¿Está sorda?…. ¡Vinga pronte!

(Ixint per la porta indicá)

SÓ PERANSA ¡Así estíc!… ¿Qu’es lo que mana?

TERESA Huí s’ha de fer chocolate

pa chent de fora de casa.

Espere al señor RETOR…

SÓ PERANSA ¿Y a manarmeu cuant aguarda?…

¡Tot de presa y correguda!

TERESA ¿Ya está marmolant? ¿Qué pasa?

SÓ PERANSA No res. ¿Pera cuantes quíqueres?

TERESA Pa cuatre o sinc, y prepara

panquemaos o ensaimaes

y un gót de sibá per barba…

SÓ PERANSA El siñor RETOR no ‘n porta…

TERESA ¡Reventa si no se calla!

¡A la cuina!… ¡Mes apresa!

SÓ PERANSA ¡En eixos crits m’acobarda!…

Después vindra (vindrá) el só BATISTE…

TERESA ¡Que no vinga a donar llanda

perque tindrem un disgust!..,

SÓ PERANSA Ve a vore lo de la casa…

Vól que li venga ésta finca…

Com ella forma mansana

en les dos d’ell, y este puesto

es talment tota una alaixa

p’alsar así un almasén…

TERESA Sí, li cauría la baba

de que yo li la venguera…

¡Que no m’ho diga ni en chansa!

¡No te encara próu pesetes

pera comprarme ésta casa!

SÓ PERANSA ¡El puesto ni fet d’encarrec!

Els horts a poca distansia…

Enfront, l’estasió del tren…

Es lo que diu: la teu ama (teua)

podría viure en la finca

que té en la mateixa plasa…

El home no pensa mal…

TERESA Si vol viure en mí, Peransa,

no siga capa torera

y mire be lo que parla

que yo no vullc fer negosi

perque no es presís qu’el fasa.

Sis cases tinc en lo poble

y si el pensament no ‘m cambia

en ésta tinc que morir,

pues baix de son techo guarda

els recorts mes venturosos

de ma vida.

SÓ PERANSA ¡Si qu’ els tanca!

TERESA Conque… ¡a fer el chocolate

y después pose la taula!

Els chornalers per un puesto,

BATISTE per l’atra vanda…

¡Si una no tinguera chenit!

¡Quina lucha, Verche Santa!

(Fa mutis per la primera esquerra.)

SÓ PERANSA ¡Qué ‘t compre qui no ‘t conega!

La pobra está fentse ransia

y te un humór dels dimonis…

¡Ya es un castíc aguantarla!…

(Fa mutis per la primera dreta.)

____

AMPARITO Y CHUANET per el foro.

CHUANET (Per una flor que dú en la má.)

¡Tín ésta flor, AMPARITO!

¡Si no la préns enseguida

vaig a plorar com un roro!

AMPARITO ¡Chuanét, no sigues cría!

Eixa flor pa la meu ama… (meua)

CHUANET ¿Pero es que tu creus?… ¡Por vida!

Aixó es desig de mon pare

qu’a festecharla m’obliga

perque té dinés… Mes yo

a qui vullc es a una chica

que te per nom Amparito

y per sa grasia divina

y sa cara qu’es un cromo

si es presis done la vida.

El fill del señor Alcalde

no diu ninguna mentira,

conque prén esta roseta

que pa tú yo tinc cullida

y ríute de la teu ama

y de tota sa familia.

AMPARITO (Agarrant la flor y posántsela en lo pit.)

Ya que t’empeñes…

CHUANET ¡Recatso!

En quín puesto se la fica!

¡Qu’envecha tinc a la rósa!

¡Tan a gust que dormiría

en eixe llit ahón descansa

y hasta pareix més bonica!

AMPARITO ¡Qué cóses díus Chuanét!…

CHUANET ¡Es el cór qui me les dicta!

Mon pare diu que soc tonto

y diénto em mortifica…

¡Qué póc sap que sols mirante

el mes tonto s’espavila!

Demá escomensen les festes

y de nit la chent fadrina

ixirá de serenata

com es costum d’eixe día.

Yo, sens qu’el pare s’entere,

tinc prepará chent amiga

pa vindre a cantarte “albaes”

pues vullc demostrarte aixina,

que pa mí no hiá atra dona

en lo món.

AMPARITO ¡Ma com s’esplica!

¡Ell, tan timit!

CHUANET ¡Conveniensies!

AMPARITO ¡Tan vergoños!

CHUANET ¡Pantomina!

Es pa engañar a món pare…

Teresa, qu’ho creu aixina

en cuant li parle d’amor

sol baquecharse de risa…

¡Qué mes prenguera que tindre

un marit d’ésta medida!

AMPARITO ¡Bueno, vaig a la faena…

CHUANET ¡No m’ olvides, regalisia!

¿Vindrás a la font?…

AMPARITO Vorém…

CHUANET Vindrás; a les sinc y micha

Hasta después… ¡chitanasa!

¡Recatso, si es tan bonica!

(Amparito fa mutis per l’esquerra primer terme.

Chuanet queda mirantla com un bobo.)

_____

L’ALCALDE per el foro.

L’ALCALDE (Pegant en la esquena a Chuanét.)

L’ALCALDE ¿Qué fas así? M’interesa

la teua contestasió.

CHUANET Pues… esperant a Teresa

qu’es coneix que no te presa

sabént que la espere yo.

Yo crec que no está per mí

y si de nou me descare

no tinc que lograr el sí…

(Plorant) ¡Ay, que desgrasiat naixquí!

¿No es de veres, siñor pare?

L’ALCALDE A parlar molt clar y net

he vingút, pues vullc cuant ans

posar les coses a tret.

Huí deixe el negosi fet

y d’así poc, novensans.

CHUANET ¡Si no hem vól!

L’ALCALDE ¡Quina manía!

¡A palos crec que te balde!

¡Teresa qué més voldría!

¡Poquét que disfrutaría

sent la nóra del alcalde!

CHUANET ¿Qué s’achua a que mos planta

als dos en mig del carrer?

L’ALCALDE ¡No la cregues tan chaganta!

Eixa en seguida s’achanta…

Es sols el impuls primer…

Qu’a tu t’agrá Tereseta

no pots negaro, fill meu;

es arriscá, boniqueta,

te la seua fortuneta,

y te uns ulls…

CHUAENE ¡Pare per Deu! (Chuanet)

Al fi fará que m’ afronte

y no ‘n dispare ni una…

L’ALCALDE Lo que tinga que ser pronte;

yo la cride. Tin en conte

qu’está en choc una fortuna…

(Cridant a totes les portes.)

¡Teresa! ¡TERESA! ¡Ché,

alegra un poc mes la cara!

¡Qué póca sangueta té!

¡Preparat tú, que ya vé!

(Mirant a la primera esquerra)

Per Teresa: ¡Está qu’els rellonches para!…

_____

Els mateixos y TERESA, per la primera porta de l’esquerra.

TERESA ¿Qué vol de tan bon matí

l’alcalde, si es pot saber?…

L’ALCALDE  Parlar en tú.

TERESA ¿Vosté en mí?

L’ALCALDE Y Chuanet…

TERESA ¿També?

CHUANET ¡Sí!

L’ALCALDE ¡Pero yo parle primer! (se llix però, pero la tilde es mes fina que les atres)

(A TERESA) Séntat, que estás en ta casa.

y pues que no tenim presa

seré yo qui fique basa.

Tratemo tot en cachasa

y no t’alteres, Teresa.

Ya saps que desde menuda

t’he tratat com tú mereixes;

com á una filla volguda,

y tú qu’eres testaruda

lo qu’he fet no reconeixes.

TERESA ¡Vacha, bonica manera

de dirme desagraida!

¡Si una mal chenit tinguera!

CHUANET (Per l’alcalde) ¡Sempre ofén á la primera!…

L’ALCALDE No la ofendré més, descuida…

Pués… bé com á clavariesa

considere nesesari

qu’hem fases una promesa;

¿Podrá elechirme Teresa,

al meu fill pera clavari?

Segons es costúm antiga

á nomenar compañero

la clavariesa s’obliga

y vullc que Teresa diga

si el meu fill será festero…

TERESA Encara n’ ho tinc pensát

pero no’s fasa ilusions

que yo ya ‘l tinc mig triát…

CHUANET  ¡Carabasa m’han donát

después de tantes raons!

¡Aixina chuen en mí

y hem porten de boca en boca!

¡Hiá, pera pédre el chuí!

¡Señor!… ¿Pera que naixquí?

L’ALCALDE ¡Pa casarte en esta loca!

¡Ho mane yo, sí, señor!

¡Per algo tinc l’alcaldía!

TERESA ¿Qué te que vóre l’amor

en ser vosté rechidor?

¡Vacha una manomanía!

L’ALCALDE ¡El meu chicón te combé

pa marit… ¡consell de pare!

TERESA ¡Consell de pare, ya ho sé!…

L’ALCALDE Yo sols desiche el teu bé…

TERESA (Apunt.) ¡No sé com ya no m’esbare!…

L’ALCALDE Seguint instrucsions donaes

sis voltes ya t’ha parlat

y les sis foren debaes

pues digué les sis vegaes;

¡Carabasa m’han donát!

¡Tu carabasa al meu fill!

¿D’ahon y com tal desacato?

Este qu’es el meu espill

no es pa posarse en perill

de qu’el despresien…

CHUANET ¡Quin pato!

¡Teresa no hem vol y en pau!

L’ALCALDE ¡Pues t’ha de voler, Teresa!

TERESA ¡Mira, la baba li cau!

¡No siga vosté bambau

y no vacha tan apresa!

Ara vaig á parlar yo

els meus nervis ocultant,

y com crec que tinc raó

no li demane perdo

per lo qu’el vacha insultant.

Vosté que te l’alcaldía

perque… ¡tots sabem per qué!

creu que l’amor es hui en día

una pura tontería

que trellát y cap no té.

Sinse casarme, fadrina,

á una edat sería ambí

y estic tan á gust aixina

que si vól que trague quina

digam de casarme al fí.

Yo no sé si hem casaré,

perque parlar del demá

ni es chust ni tampoc combé…

pero si hem case ho faré

en el que diga… ¡m’agrá!

Será aixina (.) com li ho dic,

no posaré condisións

de que si es pobre o es ric,

o si es vell o encara es chic

pera tindre relasións.

Per dirli la veritat

no espere qu’em pose multa

la suprema autoritat.

dir lo qu’es sent no es pecat:

el seu fill no me resulta.

L’ALCALDE ¿Com que no?… Si no mirara!

CHUANET ¡Ma que fás un paperet!

L’ALCALDE ¡La broma resulta cara!…

¡Pensa que huí tinc la vara!

TERESA ¡Pues yo tinc el metro fet!

L’ALCALDE ¡Chuano, nemsen d’así!

A TERESA ¡Pagarás el teu pecát!

TERESA Bueno… ¡amenases a mí!

L’ALCALDE ¡T’enrecordarás de huí!

CHUANET ¡Carabasa m’han donát!…

(Fan mutis L’ALCALDE y CHUANET per el foro.)

TERESA ¡Quina parella, Señor!

¡Ni a quinsét y mig la saldes!

¡Y m’han posat d’un humor;

¡Ca vegá tinc mes horror

al castic de portar faldes!

(Fa mutis per la primera dreta.)

______

TONI Y CARPANTA, per el foro.

TONI ¡Estic loco d’alegría!

Creuteu ¡estíc mes content!

Nostr’ama val mes pesetes

que tot el poble sanser

y les collites d’enguañ

chunt en les del añ que vé.

Pera la meua chicona

un trache nou m’ha promés

y unes botes y unes calses…

¡Tot un equipo sanser!

CARPANTA P’al meu fill… ¡tu ya ho has vist!

La medisina el pobret

se l’ha presa, beneint

el nom de l’ama…

TONI ¡Reché!

¡Y qu’aném en tonteríes

de hores lliures y d’auments!

!Si Rusia vinguera así

no trauría res en net!

CARPANTA Yo ya saps que no me fique

en la cuestió dels dines,

a mí lo que no me chóca

es treballar com aquells

negres de no se quin puesto…

¡Treballar, lo presiset!

Lo que no se fasa huí

se deixa p’al mes que ve

y si en un mes no s’acaba

pues s’acaba l’atre mes…

TONI ¡Será gós!… ¡Que tonteries

diu el que te poc servéll!

____

BATISTE per el foro

BATISTE ¿Está l’ama?

TONI ¡So, BATISTE!

¡Grasies a Deu qu’el veém!

¿Qué tal vá?

BATISTE ¡No estíc pa cuentos!

¿Y Teresa…?

TONI ¡Yo que sé!…

Nosatros vením de fóra

y a l’andana sen aném…

(oferintli cadira.) Sentes, si vól asentarse…

BATISTE Grasies.

TONI (Apart per BATISTE) ¡Don Pedro el Cruel!…

BATISTE ¡Avisa que estíc así!

TONI Lo que mane… Avisaré….

(En la primera dreta.)

¡SO Peransa! ¡SO Peransa!

¡lxca si pót un moment

que ya visita! (A Carpanta per BATISTE.)

¡Que cara!

de bruto este tío té!

CARPANTA Mira, San Visent ya ho día

el que te la cara ho es…

TONI (A BATISTE.) Nosatros, vosté dispense…

¡en l’andana falta chent!

(Fan mutis per la segón esquerra.)

______

BATISTE y SÓ PERANSA, per la primera dreta

SÓ PERANSA Perdó qu’esperar el fasa…

BATISTE (Impasient.) La casa…

SÓ PERANSA Crec que tot s’arreglará…

BATISTE Será…

SÓ PERANSA Ella ya sap el seu fí…

BATISTE Pa mí…

SÓ PERANSA Yo he fet tot cuant he pogút

pa fer que diguera sí,

pera (pero) ¡no la he convensút!

BATISTE ¡La casa será pa mí!

SÓ PERANSA De rabia la te que vull…

BATISTE ¡Orgull!

SÓ PERANSA No deu anarli en cansóns…

BATISTE ¡Raóns!

SÓ PERANSA Que pot enfadarse més…

BATISTE ¡Dinés!

SÓ PERANSA Crec que pot equivocarse…

BATISTE Pórte paraules de pés

propies pera no enfadarse…

Orgúll, raóns y dinés…

SÓ PERANSA ¿Y es que vol vosté lograr?…

BATISTE Guañar…

SÓ PERANSA ¡Una ilusió es en conchunt!…

BATISTE ¡El asunt!

SÓ PERANSA ¡Hasta que no es rechenere!..

BATISTE Espere…

SO PERANSA Espere vosté sentát

y, mire, no es desespere…

BATISTE ¡PERANSA asó s’acabát!…

Guañar el asunt espere…

Y el guañaré, si señor,

perque si ella es altanera

yo sóc encara pichor.

¡Dili que Batiste espera!…

TERESA (Ixint per la primera dreta.)

¡Pa mí si es poma, millor!

Tú, Peransa, al teu que fer…

SO PERANSA (Fent mutis per la primera dreta)

Enseguida….

TERESA ¡Vinga, apresa!

BATISTE ¡Que cheniót gastes, Teresa!

Parla…

TERESA Parla tú primer.

BATISTE Pues el asunt que me pórta…

TERESA Es vore si en tonteríes

en poques paraules lies

a la més tonta del hórta…

que sent com eres llepasa

que tot vól atropellaro

vens com sempre en gran descaro…

BATISTE ¡A que me vengues la casa!

Tinc dinés pera comprarla

en cá que vullgues millóns…

Yo crec qu’en estes raóns

farás molt mal en negarla…

TERESA ¡Te falten moltes pesetes

y dispensa si m’encone!

Per els teus dinés no done

ni una de les racholetes…

BATISTE ¡Molt alta estás de polsera

y senc que ‘t póses aixina!

¡No está be que una fadrina

se póse tan gallinera!…

TERESA ¡Com no está bé que un fadrí

vinga de males maneres

a acreditar lo que eres!…

¡Un nesio que no te fí!…

Si es que vols que yo t’atenga,

atendret no val ni un sou,

mes no me digues de nou

que yo la casa te venga.

BATISTE Me la vendrás y tres más

TERESA ¡No te la vendré, no y nó!

BATISTE ¡Será perque ho mane yó!…

TERESA ¡En cá riure me farás!…

BATISTE ¿Me plantes cara?…

TERESA ¡Es presís!

BATISTE ¡Si fóres hóme, Teresa!

TERESA ¿Que faries…? ¡Parla! ¡Apresa!

¡Si eres un tros d’infelis!

¡Si no tens sanc!…

BATISTE ¿Desafíes?

TERESA ¡Si eres un pobre indefens!…

BATISTE ¡Si la casa no me vens

así vindré tots els díes!…

TERESA La finca estará tancá…

BATISTE Pero com se que la porta

per desgrasia no es molt fórta

podré obrirla en una má.

(Algo cariñós y amansantse.)

Sí, la obriré, flor bledana,

y no haurá quí ho impedixca

mentres qu’en la casa vixca

una rosa valensiana.

La rósa eres tú, Teresa,

la reina de les fadrines…

¡No m’asusten les espines

de una rosa tan ensesa!…

Desde chiquét tinc costúm…

¡hábit que tenen les cóses!

de venerar a les roses

asoles per son perfúm…

Es el teu embriagador,

d’un aroma tan extrañ

que tan pronte díu “engañ”

com díu: “veritat d’amor”

May en la vida parlí

com estíc ara parlante

y crec qu’estíc demostrante

algo qu’es impropi en mí.

¡Rebaixarme yo a una dóna!

¡Yo que un gran ódi els profese!

Pero en mig de tot… confese

que ¡me pareixes tan bona!

Eres mala en el parlar

pero tens de cór adins

la esensia dels serafins

que cautiven al mirar…

¿Me vendrás la casa o no?

¿Podrás el favor negarme

cuant vinc así a rebaixarme?

¡Dónam la contestasió!

TERESA ¡No puc en este moment!

Torna a la nit…

BATISTE ¡La esperansa

señala temps de bonansa!

Pensa qu’estíc impasient…

Pósa el preu més elevat…

¡Cuant més demanes, millor!

Tinc dinés y … ¡tinc amor!

Demanes, pague y saldát…

(Fa mutis per el foro.)

TERESA (Achenollantse als peus de la Verche.)

¡Verche y Mare Subirana!

No sé que senc en lo pit

qu’el men cór, ans amortít,

el teu consól me demana.

¿Sera qu’el vullc?… ¡No pot ser!

¡Amparam, Verche divina!

¡Primer mil voltes fadrina

que ser la seua muller!

(Alsantse.) ¡Ea, l’ensomit pasá

y hiá que donarse conte

de qu’eixes coses de pronte

deixen a una embobá!…

(Fa mutis per la primera porta de l’esquerra.)

_____

CHUANET, per el foro, en una guitarra en les mans.

CHUANET Bueno, mon pare está en Babia.

Mentres que me veu plorant

yo estíc rientme per dins

y ¡amolle cá carcallá!

Qu’ Amparito hem vól a mí

es la pura veritat

y que Teresa no hem vól

no hiá qui ho puga ductar… (dubtar, dubte; dudar)

¡Animo pues y al avío!

Esta nit de ronda vaig

y así porte la guitarra

pera lluirme tocánt…

______

IX AMPARITO, per la esquerra, primer terme.

AMPARITO ¿Que fás así Chuanét?

CHUANET Que te volía enseñar

pera ferte serenata

la guitarra qu’he comprat…

AMPARITO ¡Que guitarra mes bonica!

CHUANET ¡Catorse pesetes val

en cordes y tot!… ¡Figurat!

¡L’envecha que me tindrán

els demés fadrins del póble

cuant me la vechen tocar!

Esta guitarra es chitana…

¡Si veres tú lo que sap!…

Venint anaba tocantla,

aixina, com qui n’ho fá,

y les cordes me parlaben

d’un amor loco y extrañ…

– ¡La vols! – me dia el bordó

en lo sonít apagat…

– ¡Te vol! – contestaba el quinto

en un timbre més humá.

– ¡Pa tú será! – diu la cuarta

com a churament sagrát.

– ¡Pa tú asóles! – la tersera

añadix entusiasmá

y la segón enseguida

diu en notes de cristal:

– ¡Sempre teua! ¡Sempre teua!

y com amorós remát

salta la prima gochosa

y en sa veu anchelical

repetíx tornantse loca:

– ¡Pa tú! ¡Pera tú será!

Y com no engañen les córdes

pues no poden engañar

he tret una consecuensia:

que tú pera mí serás.

____

TERESA ix per la primera porta de l’esquerra y queda mirant el grupo que formen

AMPARITO y CHUANET

AMPARITO ¡Ay, si ton pare te ouira!

CHUANET Ho sé, me trencaba el cap,

pero sinse cap ni res

te tinc que voler igual.

¿Y tú a mí?… ¡Vamos, contesta!

¡No sigues tan apocá!

Si Teresa mos guipara

anaba a morir rabiant…

¡Digues que me vols, Amparo!

AMPARITO ¡Chec, esta nit ho sabrás!

Si al vindre de serenata

en cá me encontres alsá

y obric la finestra… proba

de que te vullc…

CHUANET ¡No está mal!

AMPARITO Contestam: ¿y qué faríes

si la trovares tancá?

TERESA ¡Se menchaba la guitarra!

¡Qué preguntes que li fás!

AMPARITO (Asustá.) ¡Mos ha vist! ¡Quina vergoña!

CHUANET (Apart.) ¡Recatso, mos ha pillat!

(A TERESA.) Teresa… yo…

TERESA ¿Qué t’asusta?

En franquea es pot parlar…

Tú vols a Amparo, n’ho negues…

CHUANET ¡Clar que la vullc! ¡Clar está!

TERESA Y a mí m’odies… ¿no es de veres?

CHUANET ¡Teresa, tant com odiar!…

Lo que pasa es que mon pare…

¡Pa qué dirliu!… ¡Vosté ho sap!

TERESA Yo apadrine vostra boda…

AMPARITO ¡D’ así que’ s pugám casar!…

CHUANET Si yo m’empeñe, enseguida.

¿Vols vóreu?

TERESA ¡Te falta sanc!

¡Ya vories cuant tardaba

si yo estiguera en ton cás!

Les coses cuant més se pensen

més tarden…

CHUANET Opine igual…

esta nit trenque el silensi,

s’entera tot el poblát

de que vullc a Ampariteta

y apenes m’alse demá

li ho manifeste a mon pare

y als dos minunts (minuts)… ¡Soterrát!

TERESA ¡Anchelét, llástima dones!

¡Mira y está tremolant!

CHUANET ¡Yo no tremole, Teresa!

Qui soc yo ya se sabrá

Pa qu’ Amparo siga meua

no hiá sacrifisi gran.

¡Pregunteu a esta guitarra

qu’ ella li contestará

TERESA ¡Aixina parlen els homens!

CHUANET Ara en permís seu men vaig.

En casa del Secretari

als meus amic (amics) tinc sitats

pera posarse d’ acuerdo.

¡Porte un sambori més gran!

TERESA ¡La chuventut es terrible!

CHUANET ¡Esta nit tots a cantar!

Miren la copla primera

que del meu pit ixirá:

“Al qu’em róbe la fortuna

perdó li tinc que donar,

al que me róbe la novia

el mate sinse pietat.”

TERESA ¡Vacha una copla valenta!

AMPARITO ¡Reconill, mira que sap!

CHUANET ¡Perque llixc en eixe llibre

que tens en los ulls, carám!

¡Quietes les dos! ¡Pas a un hóme!

¡Saluden com els soldats!

¡El meu pendó es la guitarra!

Hasta después… ¡Marchen! ¡Mar!

(Fa mutis per el foro.)

TERESA ¡Estarás molt satisfeta!

AMPARITO Cregam… ¡estíc molt pagá!

¡Volér y ser correspósta

es una felisitat!

TERESA Bueno… ¡a preparar la taula!

(cridant.) ¡PERANSA!

SÓ PERANSA (Desde dins) ¿Que mana? ¡Vaig!

TERESA Achuda tú, qu’el RETOR

ara mateixa así está.

¡Les festes! ¡Cuant de jaleo

y cuant de dolor de cap!

El ser una clavariesa

es un lío dels més grans.

____

La SO PERANSA, per la primera dreta.

SÓ PERANSA Ya está fet el chocolate.

¿Ara que vól?

TERESA Lo del cas:

que pares taula.

SÓ PERANSA Enseguida.

D’ así dos minuts pará…

Escolte: ¿el siñor retór

no mos fará fil trencát…?

Después de tanta faena

aixó faltaba…

TERESA Es igual;

el gasto del chocolate

no es ningún gasto elevát.

SÓ PERANSA Pero la faena si…

TERESA ¡Cuánt vos mata el treballar!

¡Poseu la taula enseguida!

SÓ PERANSA Lo que mane… ¡aném allá!

AMPARITO y la SÓ PERANSA paren la taula al mig de l’esena, entránt e ixínt per la primera pórta de la dreta pera traure tot el servisi. Mentres dura ésta faena, diu TERESA el siguient monólec.

TERESA Este matí em despertaba

cuant tocaben les campanes

que pareixíen en ganes

del vól que les impulsaba;

de goig y de fé ploraba

en lo regás del meu llit

y el seu tóc en lo meu pit

se notaba tan apresa

com diéntme: ¡Clavariesa

ya tens el teu goig cumplít!

De un repent, eixa alegría

se sepultaba en lo cór

y dels ulls naixía el plór

per la pena que sentía.

Ganes d’alsarme tenía

e ixír al hórta ploránt,

pero una veu arrogant

me chillaba fórt: – ¡Teresa, (fique Tesesa)

mira qu’eres clavariesa

y tens que viure gochant!

—-

Asóles en el meu llit,

miránt les tontes visións

que veníen a millóns

en les sombres de la nit

volguí avisar en un crit

pera demanar cónsól

y vaig vore ixir el sol

qu’ en la seua llum ensesa

me fea vore a Teresa

chunt al hóme que la vól.

—-

SÓ PERANSA ¡Ya está la taula pará!

Desde Adán hasta la fecha

no s’ha vist dóna com yo

pa fer les cóses apresa.

AMPARITO ¡Mentres hiaxca qui t’ achude!..

SÓ PERANSA ¿Qué tú qu’ has fet, bachillera? (lo apóstrofe es una coma)

____

EL RETOR Y CAMPANETA, per el foro.

RETOR ¡Ave María Purísima!

¿Que tal vá la clavariesa?

CAMPANETA ¡Salút y bón chocolate!

TERESA Buenos días, CAMPANETA,

TERESA, Ia SÓ PERANSA y AMPARITO besen la má al retór.

RETOR ¡El señor vos fasa santes!

SÓ PERANSA Grasies, y vosté qu’ ho vecha.

CAMPANETA. (Apart per AMPARITO)

¡Cada vegá está més guapa!

¡Vá camí de ferramenta!.

TERESA (Fentlos sentar a la taula.)

Primer a desdichunarse…

RETOR Vamos, si vosté s’ asenta

y mos acompaña…

TERESA Es clar…

(A la SÓ PERANSA.)

Ya pót servirmos… ¡Apresa!

CAMPANETA ¡Que no córrega!… Estes coses

en tranquilitát y etsétera…

(S’asenten els tres a la taula y AMPARITO y la SÓ PERANSA fan de camareres.)

(Al RETOR, per AMPARITO.)

¿S’ha fiját, siñor retor,

lo que val la camarera?

EL RETOR Yo no em fije en eixes cóses…

¡Es un escolá més pelma!

TERESA ¡Si que li agraen les chiques,

CAMPANETA No totes, que la qu’es llecha

pá mí que li agarre el tifus

o el cólera…

RETOR ¡Campaneta!

Bueno les festes d’enguañ

resultaran de primera.

Tinc avís que ve l’obispo

exprofés desde Valensia,

y el Capitá Cheneral

si es qu’el seu que fer el deixa.

TERESA ¡Tót s’ho mereix la Patrona!

RETOR El programa de la festa

es en conchunt, un alarde

de bón gust.

CAMPANETA (Cremantse a la primera sucá.)

¡Redéll, com crema!

RETOR Prosesó com may s’ ha vist,

misa gran a tota orquesta,

bous, castells y serenates,

verbenes en la glorieta,

traques, batalla de flors,

y concursos de bellesa.

Aixó es sóls pa la chent chove…

CAMPANETA ¿Amparito se presenta?

AMPARITO Sería fer el ridicul

¿Presentarme yo tan llecha…?

CAMPANETA ¡Ma quin atra! Si tu vas

te l’emportes…

RETOR ¡Campaneta!

Ara, lo que sóls fá falta

y lo que més interesa

es saber qui es el clavari…

Vosté sap qu’el temps apremia

y tinc que donar el nóm

a la Comisió de festa

ans que se fasa de nit…

TERESA El donará…

CAMPANETA ¡Que se sapia!

TERESA Tinc en cá que consultaro…

RETOR ¡Mire que la cósa es serial

TERESA A mig día se sabrá…

RETOR Vindré a sabero, Teresa,

es l’ únic ya que falta

y crec que no es un problema

de difisil solusió

pera una dóna tan llesta…

CAMPANETA A propósit. Crec un deure

el agrair a Teresa

el regal que m’ha enviát…

¡Una sotana soberbia!

¡Masa sotana pa mí!

¡De raso tota! ¡Qué prenda!

TERESA ¡Segóns es el escolá

te que ser la vestimenta!

¿T’han fet atres regaléts…?

CAMPANETA ¡Moltisims! La siñá mestra

un roquét qu’es un primor,

unes sabates la mecha, (la mechesa; la médico)

la filla del boticari

cuatre calsetins de seda,

un bonét la del alcalde

y ara m’han dit que se pensa

entre totes les esclaves

que hián en la Bóna Prensa

y las Hijas de María

ferme un terno de chaqueta.

(Tót asó ho diu sinse parar de menchar.)

¡Desichos de les pobretes!

¡Son obsequiaores, cregam!

Algunes hián de cuidao…

Instigaes per la envecha

en la Hermandad del Rosari

m’han fet anar de pateta.

TERESA ¡No tenen perdó de Deu!

AMPARITO Com a totes les bromecha

no li tenen el respete

que se li deu.

RETOR (a Amparito) Vosté pensa

igual que yo. Es un payaso

que per lo vist no escarmenta,

y aixó es algo incompatible

en les cóses de l’ iglesia.

CAMPANETA ¡Calle, m’ han fet entre dos!.

TERESA ¿Entredós y encara es queixa…?

CAMPANETA Vullc dir qu’ entre dos m’ han fet

una pasá molt mal feta.

Li han fet creure a la Pelona

que yo estíc mig mort per ella

y ve darrere de mí

lo mateixet que una fiera.

¡Ya veu si la broma es cara!

Una tía tan rellecha

y que no fará els sincuanta

seguintme d’ eixa manera!

RETOR ¡Ni son todos los qu’ están

ni te trellát Campaneta!

(Alsantse. A TERESA.)

Dins d’ un rato tornarém.

Repetixc que m’ interesa

saber el nóm del clavari

qu’en son dret vosté nomena.

TERESA Promét la contestasió…

RETOR Y moltes grasies, Teresa,

per l’ obsequi.

TERESA ¡Vosté mana!

CAMPANETA Tot estaba de primera;

Vosté te unes mans divines…

SÓ PERANSA Qui les té soc yo, só pelma!

CAMPANETA ¿Perqué, señora Peransa?

SÓ PERANSA Perque yo soc la cuinera…

CAMPANETA Perdone, que n’ ho sabía…

RETOR Hasta después, clavariesa.

CAMPANETA

(Fent mutis y mirant a Amparo.)

¡Te uns ulls que me tornen loco!

¡En cuant me mira, me crema!…

Qu’ a gust me socarraría

en lo foc d’ eixa morena.

¡Nostre Siñor qu’hem perdone!

¡Ay, amor, (Tropesant en la pórta del foro.)

TERESA ¡Ay!

¡Que tropesa!

Fan mutis per el foro El RETOR y CAMPANETA..

AMPARITO ¡Esta que li en falten sinc!

SÓ PERANSA ¡A mi me dona una febra!

¡No he vist tipo mes inútil!

TERESA Arregléu la taula apresa

y espavileuse, que yá

es hora de fer faena…

SÓ PERANSA Hast’ ara ham estát ballant…

TERESA ¡No vullc ferli cas, aguela!

SÓ PERANSA De bón humor, dos minuts,

sis hóres de rabia ensesa,

cuatre més de chillar molt,

tres que se la endú pateta

y lo restant de reñir

en el primer qu’ es presenta.

Tres culleraes al día

y el meche de cabesera

que no torne per así (.)

hasta después de la festa…

Durant este últim parlament y acompaná de Amparito lleva tot el servisi de la taula.

¡Anemsem, dius, Amparito!

¡No t’ entretingues!… ¡Apresa!

Carácter de la meu ama.,.

¡Tot lo mon a fer faena!

(La SÓ PERANSA y AMPARITO fan mutis per la primera dreta.)

TERESA ¡Se burlen del meu caracter!

¡Eixa burla me molesta!

¡Pero, Señor! ¿Soc yo mala?

¡Es trist que n’ho reconega!

Yo volguera reprimirme

y ser un atra volguera…

El cór no está en el caracter

ni es el chenit la parella

dels sentiments… ¿Soc yo bona?

(A la Verche.)

¡Contestam tú, Mare meua!

(Después de una pausa)

Yo crec que m’ ha dit que sí…

¡Aixina estic satisfeta!

(Fa mutis per la primera esquerra.)

_____

TONI y CARPANTA, per la segón esquerra

TONI (Apuntant en un paper).

Trenta dos sacs de forment,

vint y cuatre y huít…

CARPANTA ¡Cabáls!

TONI De fesóls cuaranta tres…

Y catorse de escandall…

Quinse de garrofes…

CARPANTA ¡Ché.

que ten menches dos!

TONI ¡Ya está!

Yo no me menche garrofes…,

CARPANTA Quinse y dos que tínc yo baix….

TONI ¡Habero dit, borinót!

CARPANTA ¿Pa qué fas contes, carám?

Sinse saber yo de números

no m’ equivoque d’ un sac.

¿En cá queda més faena…?

TONI Hasta l’ hóra de dinar

pegarém un netechó

a l’ andana y a l’ esprá

sen anirem a la finca

del Molí de San Pascual

pera remoure la terra

y vore ele (els) hórts com están

CARPANTA ¡Masa faena pá huí!

TONI Pues dispón tú que se fá…

CARPANTA No anar al trót y més calma…

trau tabaco y a fumar…

TONI (Donantli tabaco.)

¿Qué tú no en tens, gorromino?

CARPANTA Yo no ‘n compre casi may…

Com l’ estanc está en lo póble

y yo vixc en l’ arrabal…

(Per lo sigarro.)

¡Primét, pá que no murmures!…

TONI ¡Vacha una viga, chermá!

En pócs sigarros aixina

¡adiós caixeta!…

CARPANTA (Donantli el sigarro) Tín, yás

eixe l’ he fet pera tú…

¡Tens més ganes de parlar!

(Fense el seu sigarro mes grós encara.)

Ara el meu, sinse avarisia…

Requític, com mórt de fam…

(Enseñantlil.) ¿Qué te pareix?

TONI ¡Un petardo!

CARPANTA ¡Trau mistos que va a esclatar!

TONI ¿Tampóc tens mistos, Carpanta?

CARPANTA ¡Mira, me s’han acabat!…

Coinsidensies y cóses

d’este mon.

(Ensenént.) ¡Ajajajajá!

¡Qué ve (be) se fuma de gorra!

Cuant el fum en espirals

ix del sigarro y s’esponcha

buscant el techo ¿no saps

qu’ es lo que díu?

TONI No, señor.

CARPANTA ¡Que sigues primo molts añs

y que la teua petaca

siga de negres y blancs!

_____

BATISTE per la pórta del foro

TONI (Per BATISTE.)

¡Atra vegá el só Batiste!

¡Ché, Carpanta, cap a dalt!

¡Toca, a netechar l’ andana!

CARPANTA ¡El désimo no estorbar!

Dos visites tan seguides

son d’algún significat…

(Fan mutis per la segón esquerra.)

BATISTE (Vestit en el millor trache; de chaqueta y en pretensións de donar el colp.)

Desde qu’avans men aní

qu’ el cap el tinc trastornát

y pareix qu’haixca trovát

la incógnita del destí.

Ara torne convensút

de qu’he de guañar l’ empresa…

¡No es tan temible Teresa

com sempre m’ha paregút!

Son chenit es comprensiu

y cuant se posa altanera

es una plucha llauchera…

¡Algo con (com) plucha d’estiu!

Abordarém la cuestió

anant sempre per les bones

qu’ es com se guañen les dones…

¡Pa persona lista, yo!

___

TERESA, per la primera esquerra.

TERESA Molt pronte has tornát, Batiste

BATISTE Es qu’ esperant no vivía…

TERESA ¿Vas de soterrar?

BATISTE ¡Qué guasa!

Vaig á cosa molt distinta…

TERESA De casament á estes hores

crec que no…

BATISTE Vaig de visita

a casa la clavariesa

del meu poble; una fadrina

que te uns ulls que tornen loco

a tot aquell que la mira.

¿La coneixes? ¡Es molt guapa!

Yo crec qu’es la mes bonica

qu’ha naixcut en la Ribera.

¡Es tota una pelailla!

TERESA Si es tal com tu la dibuixes

¡ya estará pagá la chica!

BATISTE Ara, que no’ s podem vore…

Ella es arrogant, altiva…

Yo soc també un orgullós

y no s’enteném aixina

TERESA Li anirás en pretensions…

BATISTE Vullc que me venga una f inca

que te lindant en dos meues

y ella no vol… ¡Qué manía!

El cas es que yo la pague

a preu d’or per conseguirla

TERESA ¡Tens interés en comprarla!…

BATISTE Ne tinc més de día en día,

Ca vegá que me la nega

mes ganes tinc de fer fira.

tinc qu’ alsar un almasén

ahón áixa casa radica

aprofitant les que tinc

formant la mateixa línea.

No haurá pera la taroncha

ni en Carcaixent ni en Alcira

almasén com el que pense

construir yo… ¡creuteu, chica!

Les taronches qu’en el abre

son pérles d’un roig qu’enchisa

al entrar en el palasio

qu’ al comersiant els dedica

desicharán ser l’ alfombra

de una reina llevantina,

y la reina será l’ ama

d’una mansió tan bonica.

Treball y amor será el lema

qu’ al almasén presidixca,

dels horts vindran els perfums

del asahar, y la cuadrilla

cuant entre els carros de fruta

cantará gochosa aixina:

“Les taronches y les dones

son chermanes en la vida:

p’aguantar les que son agres

y tú eres agra chiquilla”.

TERESA ¡Aixó son cansóns, Batiste!

BATISTE Cansóns, sí, qu’el vent envía

pera que tú me contestes

á esta pregunta enseguida;

Per última volta digues:

¿Me vens ó no vens la finca?

_______

L’ALCALDE, CHUANET, El RETOR y CAMPANETA per el foro; La SÓ PERANSA y AMPARITO per la primera de la dreta, TONI y CARPANTA per la segón de la esquerra.

RETOR La contestasió es urchent…

CAMPANETA (Apart.) ¡Ave María Purísima!

¡Chunts Batiste y Tereseta!

¡Se maten els dos!

L’ALCALDE ¡Cristina!

Si yo sé qu’está ell así

no vínc… ¡Me dona una tirria!

BATISTE S’han quedát tots fets de pedra!

RETOR Aquell que de pedra siga

s’haurá quedát, que yo no…

L’ALCALDE ¡Aixó está ben dit, reguitsa!

CAMPANETA El señor retor cuant parla

convéns a tots enseguida…

RETOR Vením a vore de nou

qui es la persona elechida

pera clavari…

L’ALCALDE ¡Mon fill!

CHUANET ¡Carabasa en perspectiva!

L’ALCALDE ¡Tú serás, pese a qui pese!

TERESA ¿Tinc que ser yo la qu’ ho diga?

RETOR Es el dret de clavariesa,

ho saps de sobra…

L’ALCALDE ¡Per vida!

(A CHUANET) ¡Si no te nomena a tú

abuse de l’alcaldía

y suspénc enguañ les festes!…

TERESA Traga un paperet y escriga…

RETOR (a CAMPANETA) Prepara la llapisera…

CAMPANETA ¡Espectasió chamay vista!

L’ALCALDE (Apuntant) Chuano Peres y Gomes.

TERESA ¡Soc yo asóles la que dicta!

¡Es el dret de clavariesa!

(Apuntant.) Batiste Chiner Garsía.

BATISTE ¿Yo clavari?

L’ALCALDE ¡No hián festes!

BATISTE ¿Qué no hián festes? ¡Ché, rigas!

Sent yo clavari n’haurán

per damúnt de l’alcaldía.

SÓ PERANSA ¡Asó se veía vindre!

TONI ¡Refóll, si pareix mentira!

CARPANTA Este mon es un fandango…

CHUANET Apart. ¡Pit al aigua y valentía!

Señor pare…

L’ ALCALDE ¿Qué vóls tú?

CHUANET Apart. Estíc que no tinc saliva!

Resólt. Que yo me case en Amparo!….

L’ALCALDE ¡Te pegue la gran palisa!

¡Aixo es burlarse de mí!

¡Tú casarte en una chica

que no te rés!…

CHUANET ¿Com qué no?

¡Te de tot!

RETOR Parlar m’ obliga

la situasió present

y vaig a fero enseguida:

Chuanét es pera Amparo,

el amor els unifica

y no deu voste oposarse

perqu’es el amor qui els guía.

(A TERESA y BATISTE.)

Y referent a vostés

ya l’ argument s’ adivina:

sent com son els dos clavaris

no te ya interés la finca…

Les dos hasiendes son una…

¿Es aixina o no es aixina?

BATISTE ¡Aixina es!

L’ALCALDE Apart. ¡Quin descaro!

CHUANET A Amparito. ¡Vine así!

AMPARITO ¡Ton pare hem mira!

CHUANET Es que te ganes de dirte:

¡Vine así a mons brasos, filla!”

RETOR Li ho dirá…

L’ALCALDE ¡Si no mirara!

Abrasánt a AMPARITO.

¡S’ha derrumbát l’alcaldía!

CAMPANETA ¡Quin cuadro pera un museo!

RETOR ¡El Señor qu’els beneixca!

TERESA Al públic.

El chenit no val pa rés

y de riure tínc ya gana.

Una cósa vullc no més:

que m’aplaudixquen vostés…

Ho vól una valensiana.

TELÓ

REPARTO

PERSONACHES ACTORS

TERESA SRA. MILLET

30 añs cumplits y sinse casarse, perque no li ha donát la gana, les coses clares. No te ningún parent y ella asóles se goberna la casa y l’hasienda. Te la més gran fortuna del póble, tant es aixina que de mal nóm li han posát LA RICA. No té por a ningú, a tots planta cara y sap més que un notari. El seu carácter es mescla d’adust y cariñós, els dos extrems. Tan pronte pareix qu’acarisie com pareix que mosegue.

AMPARITO SRA. DELAS

18 primaveres y més bonica que un cromo. Algo presiá y algo presumida, pero…

¡molt valensiana! Més que criá de Teresa paréix una espesie de secretaria particular.

LA SÓ PERANSA SRA. FERRER

60 añs. Es criá també de Teresa y cuinera al matéix temps, per lo que se creu en dret de ficarse en tots els guisaos. Es marmolona com ningún atra y dotora com la més dotora de les dotores.

BATISTE SR. BROSETA

40 añs e incasable. Después de la fortuna de Teresa, seguix la seua en lo póble.

Es dominant y orgullós, pero no antipátic.

CHUANET SR. ANDREU

25 añs. Vergoñós y tímit. Com a fill del alcalde es disputat per les chicones del póble, pero ell no ‘n dispara una.

L’ALCALDE SR. MARTI

60 añs. Docte, vanitós y dominaor de la voluntát dels atres. Se té per hóme de talent y es mes burro que ni fet d’encárrec.

EL RETOR SR. TABERNER

65 añs. Capellá de misa y olla… Per la seua bondat es volgút de tots els seus feligresos.

TONI SR. HARO

40 añs. Chornaler de Teresa. Induit per sertes lectures se te per sindicaliste pero es un manso borrego cuant veu els sigróns en perill

CAMPANETA SR. FABRA

20 añs. Escolá y mes pillo que bonico. Desde las Hijas de María a les del Pá de Sant Antoni no hiá chicona que se li resistixca.

CARPANTA SR. CABRERA

35 añs. Chunt en Tóni treballa les terres de Teresa. Es poc afisionat a la faena pero… ¡treballa!

_____

L’acsió en un póble de la Ribera. – Epoca present. – Dreta y esquerra les del actor.

OBRAS DE ESTA EDITORIAL

LA CUADRILLA DEL GATICO NEGRO

Un tomo en rústica, 3 pts. En pasta, 4’50

Es la ultima producción de Aznar Pellicer de la que toda la prensa ha hablado

encomiásticamente.

Novela de costumbres baturras, copia exacta de la realidad. Se felicitará V. de

haberla adquirido.

– BIBLIOTECA STELLA –

Se compone de tomitos de bolsillo. a 1 Pta. tomo

Van publicados:

1.° Tardes de provincia (Poesías) por J. Lacomba

2.° Aventura de viaje (Novela) por J. Aznar Pellicer

3.° El Buey mudo “ por “ “ “

4.° Sendas de Luz (Poesías) por M. Bertolín Peña

5.° El Safraner – Emigrantes (Novelas) por J. Aznar Pellicer

GALERIA DE OBRES VALENCIANES – Cada ejemplar, 30 cts.

ARTE VALENCIANO

FOLCHI: SU OBRA :-: Por Juan Lacomba

Un voluminoso tomo profusamente ilustrado

En rústica, SEIS ptas.

PRÓXIMAMENTE

Los envenenadores de Londres. Cuaderno 20 cts.

EN PRENSA

EL MILLOR CASTIC DE ENRIQUE BELTRAN