La meua yaya me explicáe que una vegada Deu va aná a Italia y los va di als italians: vatros parlaréu lo italiá (y Dante qué parlabe, atontada?). Después va aná a Fransa y als fransesos los va di: vatres (vous) parlaréu lo fransés. (Y lo ocsitá qué, idiota?)
Cuan va passá per Cataluña, va di als catalans: vatros parlaréu lo catalá.
Cuan va passá per Beseit los va di: y vatros parléu com vullgáu o vullguéu.