Oc, hoc, òc, och (sí en ocsitá, y en dialecte catalá)

Oc, hoc, adv. affirm., lat. hoc, oui.
(N. E. El latín usaba otro tipo de hoc, que se ha visto antes, ver la letra O.)
Oc, oui, était corrélatif de non, non.

LIV, Nostre reys qu’ es d’ onor ses par (Bernard d’ Auriac) – Oil e nenil, en luec d’ oc e de No.

LIV. Nostre reys qu’ es d’ onor ses par Vol desplegar Son gomfano, Don veyrem per terra e per mar Las Flors anar; E sap mi bo, Qu’ eras sabran Aragones Qui son Frances; E ‘ls Catalas estregz cortes Veyran… Leer másLIV, Nostre reys qu’ es d’ onor ses par (Bernard d’ Auriac) – Oil e nenil, en luec d’ oc e de No.

Dante, oc, oil, sì

De Vulgari Eloquentia, Dante. https://www.anikaentrelibros.com/de-vulgari-eloquentia Título: De Vulgari Eloquentia. Sobre la elocuencia en lengua vulgar Título Original: (De Vulgari Eloquentia, 1305) Autor: Dante Alighieri Editorial: Cátedra Colección: Letras Universales Copyright: © 2018, Ediciones Cátedra (Grupo Anaya, S.A.) © 2018, Raffaele… Leer másDante, oc, oil, sì

Über die Volkssprache (De vulgari eloquentia.)

Volkssprache. De vulgari eloquentia oder De vulgari eloquio ist ein Werk des italienischen Dichters Dante Alighieri