Alboraya

En idioma valencià sempre s’escrigué Alboraya, breçol de l’horchata (sí, en H y CH), aixina el va adoptar l’espanyol. No al contrari, com fan creure hui als chiquets valencians en eixa ridícula grafía impronunciable «Alboraia» fabrista. V. Gonzaga y Manríquez de Lara; Ordinacions tocants a la custodia, y guarda de la costa marítima del regne, 1673. Del Lloch de Alboraya baixen quatre homens al puesto dit la AYGVA DE ALBORAYA.

Emilia 1 y 2

Benicasim (Castelló), coranta añs anán de vacasions, al prinsipi cada añ a un puesto. Pillaem un apartamén y cada día en lo coche a la playa, sempre a la mateisa playa.

PAC, Q-T, querado

[querado]. V. cresáu.  / fusta querada, corcada , den corcada, den querada