L.
¡O
NODRIDOR!
Deus
dona a hom bon nodriment
Quant
li dona bon amament,
Bon
entendre e bon membrament.
Qui
vòl sí mateix bé nodrir
Guardse
que no vulla mentir,
Es
nodriment espiritual
D’
on vé nodriment corporal.
Mays
val a fill bon nodriment
Que
li poren dar sey parent.
Ab
amor deu hom començar
Nodrir
altre, per ço que amar
Lo
faça estar de mal far.
Nodresca,
si pòt, ab pahor,
Car
pahor empatxa follor.
Hom
nodreix sí mateix leyals
E
consira qu’ es mortals.
Qui
per altre pren castigament,
Sab
nodrir sí mateix bellament,
E
está savi e conexent.
Qui
vòl nodrir ab sermonar
E
ço que diu no vulla far,
Nodriment
que es començat
Ab
esperança e leyaltat
Hom
qui sia molt ben nodrit
LI.
¡O
ENDREÇADOR!
Aquells
homens qui volen Deus amar,
éll
los endreça ab ben far,
Ab
bon entendre e membrar.
Deus
endreça bon pensament
Com
pensa lo començament
E
‘l mijá, d’ hon vé compliment.
Qui
vòl esser bé endreçat,
A
paciencia e humilitat.
Aquell
endreça bon amar
Qui
endreça a consirar
Com
faça Deus a home honrar.
Com
lo posa en gran voler,
En
gran bonea e saber.
Hom
endreça sa bontat
En
justicia e veritat.
Qui
vòl bonea endreçar,
Prenga
d’ ella bonificar,
E
meta ‘l en magnificar.
Cell
qui s’ endreça a virtut,
Endreça
sí a la salut
D’
entendre, membrat e volgut.
Qui
‘s desvia de malvestat,
S’
endreça a felicitat,
E
a virtut de volentat.
Endreçar
hom a veritat
E
desviar de falsetat
Christ
ha cascun hom endreçat,
Per
l’ eximpli que ha donat,
Mays l’ eximpli es oblidat.
LII.
¡O
EMPERADOR!
Que
honre molt sa gran valor.
Que
hom sia obedient,
E
que de Deus sia tement.
Deus
mana que hom l’ am mays que re,
D’
esperança, caritat e fé.
Mana
Deus que hom sia leyal,
Car
leyaltat fá hom cabal.
Deus
mana que hom sia cortes
Humil,
franch, plasent e entes,
Per
ço que no fall en nulla res.
Mana
Deus a home que encontinent
Faça
lo bé que pòt sens falliment,
Per
ço que tost sia obedient.
Deus
ha fayt manament a la volentat
Que
am bé far de tota sa potestat,
Per
ço que en re no haja ociositat.
Cell
qui a Deus es obedient,
Deus
lo fá estar alegrament
Qui
a Deus no vòl obeir,
Deus
lo fá servir sens finir
Christ
feu a Sanct Pere manament
Que
a las ovelles donás paximent,
Qui
las auciu no es obedient (11).
LIII.
¡O
ELEGIDOR!
Car
éll eleig a sa honor
D’
aquells qui están en peccat,
Eleig
Deus a esser salvat
Ab
merce e ab pietat.
Está
Deus franch en elecció,
E
eleig qui ‘s vòl a salvació
Ab
donar e ab perdonar.
Cell
qui eleig malvat prelat,
Eleig
falliment e peccat,
E
leixa virtut e bontat.
Qui
eleig anans plasent sentiment,
Que
bon amar e bon cogitament,
Pauc
ha apres de bon elegiment.
Que
ab Deus elige virtut e bontat (13), (eleig)
E
sens Deus vici e malvestat.
Cell
qui ab Deus no pren amistat
En
elegir sa salvetat,
Ab
l’ enemich se eleig dampnat.
Molt
val mays elecció
Que
per ergull dampnació.
Elegir
home que sia bé acustumat
A
esser senyor ha si elet e pausat,
Com
ab éll sia en gran libertat.
LIV.
¡O
FAEDORI
¡O
Deus qui estás Faedor
Fé
mí esser ton servidor.
Tú
fás en bontat bonificar,
De
bonificant, bonificable, e sabs far
De
granea, magnificar.
Deus
fá de justicia jutjar,
E
de misericordia perdonar,
Mays
que fá home piadós.
E
d’ánima racional,
E
fá ‘l virtuós e legal.
Que
cell qui fá castell ne torr.
Cell
qui no fá ço que deu far
E
fá peccat e mal estar,
Qui
de bé sab far altre bé,
Aquell
sab bona obra far
Qui
fá Deus servir e honrar,
LV.
¡O
VALOR!
Deus
es Valor, perque mays val
E
ço ab que hom se capté,
Cell
qui ab valor vòl valer,
No
faça a Deus null desplaer,
De
bon entendre e amar,
Null
hom no pòt valor haver
Qui
fall contra negun dever,
Valor
null hom no pòt comprar
Si
no’ s guarda de mal far,
E
que faça ‘l bé que porá far.
Mays
val valor en pensament
Humil,
leyal, franch, conexent,
Cell
qui no val e vòl valer
Está
Valor en bon començament,
En
bon mijá e en bon affinament,
E ‘n
aytals lochs se dona mantinent.
Nulla
re no val mays que Valor,
Ne
re menys val que hom peccador,
Car
a Valor fá deshonor.
LVI.
¡O
SENYORETJADOR!
Deus
es Senyor de tot ço qui es
Dels
ángels e del element
E
está Senyor ab donar
Ab
jutjament e ab perdonar.
Creada,
car ha obligat
A
far bé sens malvestat.
Deus
es Senyor per dret e per honrament;
E
qui vòl esser senyor ab falliment,
En
servitut está deshonradament.
Com
está en hom vil e desleyal,
Car
a sí mateix ne a altre re no val.
Que
senyoría qui está per pahor.
Lo
qual Senyor es obligat.
LVII.
¡O
VENÇEDOR!
Deus
pòt vençra malea e peccat,
Si
en peccador no ‘s pogués vençre libertat,
No
‘l pogra Deus ab justicia tenir encarcerat,
Perque
mercé leva hom cahút en peccat.
Cell
qui volrá vençre Deus ab merce,
Faça
per éll aytant com pòt de bé,
Car
negun bé ab Deus no ‘s descovè.
Molt
fá meyllor vençre Deus ab bona amor
Com
lo moua a esser perdonador,
Que
vençre son enemich, castell, ciutat ne torr.
Hom
pòt vençre sa mala volentat
Ab
paciencia, consciencia e caritat,
Car
Deus li ajuda ab merce e pietat.
Cell
qui vòl vençre ab malea bontat,
Ne
ab ergull, valor, humilitat,
Venç
sí mateix en mal e en peccat.
Hom
venç peccat ab contrició,
Confessió
e satisfacció,
Oració
e querre perdó.
Si
hom no pogués vençre ab saviesa falsedat,
Ab
veritat e bona volentat,
Pogra
falsedat vençre ab Deus veritat.
Aquell
venciment es bò per qui hom ha salut,
E
aquell es mal per qui hom es perdut,
E
aquell val mays per qui Deus es conegut.
Christ
vençé son cors en la crotz ab la mort,
Ab
lo qual vençé lo perillós e mal port,
Hont
Adam estava en gran desconort.
LVIII.
¡O
GRACIA!
Deus
fá gracia a hom com lo vòl crear,
Car
home per sí no es digne de estar,
Car
qui es de no re no pòt sí mateix meritar.
Als
homens qui son peccadors e están en peccat,
Qui
son per justicia a dampnació jutjat,
Fá
Deus gracia com los met en salvetat.
Deus
fá gracia a qui ‘s vòl, e no deu esser blasmat
Si
la fá a un e no a altre, car faria peccat
Si
en sí constrenyia sa franca volentat.
Hom
pòt per sa libertat ordenar com reba gracia del Senyor;
Mays
no pòt forçar Deus, car gracia se fá per amor,
E
per ço devem estar en esperansa e en pahor.
Qui
vòl esser ordenat a esser agraciat
En
aquell orde que pren es ja agraciat,
Car
sens gracia no poria esser ordenat.
Ço
que gracia es, apenas ho porem consirar,
Car
no es obra qui ‘s puscha sentir ne imaginar,
Ne
fora la libertat de Deus no la porem affermar.
No
havem altre consell si gracia volem haver,
Mays
que amem e serviscam Deus a nostre poder,
Segons
que nostra libertat ho porá sostener.
Cell
qui está en gracia es a éll gracia tan bell cabal,
Que
tot ço qui ‘s pòt sentir a éll tant no val;
Foll
es donchs qui la pert per null plaer sensual. (amar,
¡Ah, las!
com consir la gracia que Deus fá a cells a qui’ s leixa
Ne
quants son aquells a qui no’ s leixa servir ne honrar,
Adonchs
enten que gracia es dó qui ‘s molt car.
LIX.
¡O
MISERICORDIANT!
Deus
ha Misericordia de li peccador,
Per
ço que a sa factura aport gran amor,
E
per ço que home lo conega gran donador.
Deus
perdona ab granea de bontat,
E
per ço justicia consent a perdonabilitat,
E
fá ab Misericordia societat.
Tant
ha Deus gran volentat en perdonar,
Que
a justicia fá mercé amar,
Car
ab mercé pòt peccadors salvar.
Misericordia
es mare de li peccador,
La
qual mare ama sos fills per l’ amor
Que
han a Deus Pare qui es perdonador.
Molt
es Misericordia bona a membrar
Ab
granea d’ entendre e de amar,
Car
esperança aporta contra peccar.
Aquell
blastoma Deus e son gran voler
Qui
de sa Misericordia no ha negun esper,
Car
mays pòt Deus amar que hom peccat haver.
Misericordia
es dona qui perdona de grat,
Perque
cové que hom am la sua libertat,
Per
ço que per ella sia membrat e amat.
Cell
qui de Deus Misericordia vòl haver,
Sia
humil, leyal, e vertader,
E
faça aytant de bé com porá fer.
Qui
no fá tot lo bé que poria far
No
es semblant que molt am per donar,
Perque
Deus dona mays que hom no pòt pensar.
Ah!
com consir que eu só gran peccador,
Adonchs
m’ albir que ‘m cové haver gran amor
A
Deus qui es tan gran perdonador.
