Monchosoft

LXX.

¡O BENEÍT!

Es Deus nostra benedicció,

Nostre gaug, nostra salvació,

Preguemlo donchs qu’ éll nos perdó.

Deus beneeix los homens a veer

Sa gloria e éll haver

Eternalment a son plaer.

A Deus pertany hom beneir,

E a hom pertany Deus servir,

Amar, honrar e car tenir.

Deu beneix bòn començament,

Bòn mitjá, bòn affinament,

En home de bòn nodriment.

Beneescam tuyt lo nom de Deu,

E tot home qui sia seu,

Qui de son amar li faça seu.

Beneir Deus per sa bontat,

Per infinir eternat,

Es beneir per Deus amat.

Mays val per almoyna Deus beneir,

Que per honrament e enrequeir

Son fill qui Deus no vòl servir.

Beneint a Deus sostenent passió,

Es a Deus plasent benedicció,

E aporta d’ éll gran perdó.

Beneir Deus en son amar,

En son entendre e membrar,

Es beneir qui fá bé far.

Cell qui ‘l nom de Deus no vòl honrar,

E’l fá mal dir e blastomar (17),

Maleit lo covedrá estár.

LXXI.

¡O SERVIT!

¡O Deus, qui has home servit

En quant en home est unit!

Tú sias loat e beneit.

Hom es creat per Deus servir,

Amar, honrar e beneír,

No per parents enrequeir.

Mills serveix hom ab pensament

Humil, leyal e conexent,

Que ab lança ne ab argent.

Servir Deus car es bò,

Es servir de major raysó

Que servirlo per ço qu’ éll dó.

Mills serveix cell qui vòl donar,

Que no fá cell qui vòl prestar,

Ne cell qui serveix sens amar.

Aquell está bon servidor,

Qui ‘s fá servú de bona amor,

Bon membrar e bona valor.

No sab servir tant ne quant

Cell qui serveix ab mal talant,

Car soven hi vá falsejant.

Molt val mays servir per amor.

Que no fá servir per pahor,

Car mays n’ es honrat lo Senyor.

Servir Deus per sa amor,

Es servir qui honra ‘l Senyor,

E qui honra lo servidor.

Mays val servir home humil,

Que no fá servir hom gentil,

Qui en sos affers sia vil.

LXXII.

¡O TEMUT!

Per ço car Deus es tot amor,

No pòt en éll esser temor,

Perque de ré no ha pahor.

No pòt esser major senyor

Aquell qui ha de ré pahor,

Car pahor es de ens menor.

Temor es consequencia d’ amor,

Com la temor es de bò e de ver servidor

Qui tem falliment de son honrat senyor.

Mays val que hom haja temor,

Que no fallesca a son senyor,

Que tembre pena ne dolor.

Home qui tema que Deus sia deshonrat,

Ha temor de gran felicitat,

E está ple de leyaltat.

No tem qui no li fá honor,

E qui no ‘l tem no li porta amor,

Ans es plé de gran deshonor.

Aytant val temor per bontat,

Com fá per possibilitat,

Car eguals están en l’ amat.

Aytant deu hom tembre jutjar,

Com Deus amar per perdonar,

Car eguals están en l’ amar.

Temor ha home conexent,

E multiplica amament,

E guarda hom de falliment.

Temor val mays en sanitat

Que no fá en enfermetat,

Car mays hi ha de libertat.

LXXIII.

¡O PREGAT!

No vòl justicia injuriar

Cell qui prega Deus aytant per jutjar,

Com lo prega per peccats perdonar.

Pregar Deus que li dó volentat

En la cual lo tenga honrat,

Es pregar de gran sanctetat.

Cell qui sos prechs sab ordonar,

Prega mays Deus per éll honrar

Que per sí mateix salvar.

Qui bé sabia Deus pregar,

Ja no ‘s poria fadigar,

D’ aço que li vòl demanar.

Segons que hom es peccador,

Deu hom pregar nostre Senyor

Que sia gran perdonador.

Deus se leixa a hom pregar

Qui ‘l prega que li dó amar,

Ab lo qual lo puscha honrar.

Cell qui prega Deus en la mort

Que li perdó culpa e tòrt,

Cové que haja amat fort.

Mays val pregar Deus com es sá,

Que no fá quant malalt será,

Car molt mills lo exoirá.

Aquell fá molt gran malvestat

Qui prega Deus ab cor irat,

Sens pietat e caritat.

Cell que prega Deus per mal far,

Fá ab sos prechs Deus deshonrar,

Al qual Deus no ‘s leixa pregar.

LXXIV.

¡O DISTINCCIÓ!

Per ço que bontat sia raysó,

A bò fá Deus Distincció

Entre bontat e bonificació.

Per ço que en amor no sia ociositat,

Ha Deus amar distinccionat

En amor d’ amant e d’ amat.

No pogren bonea e granea raysons estar,

Si en ellas no fós distinccionar,

Per bonificar e magnificar.

Deus ab la sua Distincció

Ha donada multiplicació

A la sua creació.

Si enfre primera e segona intencio

No hagués Deus pausada Distinccio,

De tot quant es estegre unió.

Si en tot ço qui ‘s pogués differenciejar,

Se pogués estendre concordar,

No pográ esser res contrariar.

Aquell fá bò departiment

Qui fá estar en amament

De virtuts gran ajustament.

Mays val a home departir

Lo bé del mal, que romanir

En mal d’ hon no ‘s pòt bé seguir.

Aquell no sab departiment

Qui vol dar a mal compliment,

E a bé donar falliment.

LXXV.

¡O CONCORDANÇA!

Deus es Concordança e concordar,

Concordant, concordable per amar,

Perqu’ en contrariar no pòt estar.

Concorda Deus en granea de bontat,

Bonificant, bonificar, bonificat

Infinidament en eternitat.

Deus concorda bonificar e magnificar,

Possificar, entendre e amar,

Per çó que sa obra complida puscha estar.

Deus e home son sí concordat

En tan gran granea de unitat,

Que ensemps están un personat.

Jesu-Christ es aquell Senyor

Hon ha concordança major

De creatura e de creador.

Cell qui en bé e en magnificar

Sab concordar son bò e gran amar,

Sab un bé ab altre mesclar.

Molt val mays bò concordament

De volentat e d’ enteniment,

Que no fá de veer ne d’ oyment.

Qui concorda una virtut

Ab altre, es per Deus volgut,

E va al regna de salut.

Tristicia ‘m fá sovén plorar,

Car no puch molts homens concordar

Que als infaels vagen Deus mostrar.

Deus m’ ha donada gran volentat

En fer bé, más per mon peccat

No m’ en es dada gran potestat.

LXXVI.

¡O EGUAL!

Está Deus en egualtat

De bonificant, bonificar, bonificat,

E d’ amant, amable e amat.

Si entre bonea e amor

No hagués egualtat valor,

Valgren hi major e menor.

En egualtat de bonificar e amar

No pot null falliment estar,

Car no ho consent magnificar.

En egualtat de fí e començament

Ha mitjá tal affinament,

Que de tot bé ha compliment.

Car egualtat pòt esser sens minoritat,

E no ho poria ser majoritat,

Ha egualtat major granea de entitat.

Mays val egualar en amar

Justicia e perdonar,

Que perdonar e esperar.

Home vil que vulla esser egual

A home gentil qui mays qu’ éll val,

Egual sab éll en esser leyal.

Hom ergullòs no vol egual,

E per ço menys que altre val,

Car null major no vol egual.

Car en Deus está egualtat

E no ho fá majoritat,

Ha egualtat mays de bontat.

LXXVII.

¡O INNOCENT!

Per ço está Deus Innocent

Car es ço qui es compliment

De bontat e de jutjament.

Innocencia e sanctetat

Ab justicia e pietat,

Han fayta gran societat.

Está Deus Innocent de volentat,

Car null temps no ama peccat

Ne contra virtut fó irat.

Car Deus es infinit poder

De bonea e de voler,

No pot per rè culpa haver.

Si Deus no obrás de bontat

Aytant com de volentat,

De bonea hagra peccat.

Qui pot entendre e no entén

Quant fá peccat, e fallimén,

A son entendre es noen.

Aquell no ou a sa volentat

Qui ‘n vol falliment e peccat,

Falsía e desleyaltat

Tot hom está asi noent,

Qui ama mays aur ne parent

Que bon membrar e enteniment.

Noyment qui es espiritual,

Molt es major que corporal,

Car mays hi pert hom de cabal.

Qui pòt a Deus fer honrament,

E no li fá, está noent

A sí mateix e a la gent.

LXXVIII.

¡O ALT!

Deus está en Alt sobre tot quant es,

Car tot ho mesura e ho té comprés,

Perque ab alta amor amable es.

Es Deus Alt en altea de bontat,

Ab magnificant, magnificar, magnificat,

Qui están alts en infinita eternitat,

Deus ha en sa altea exalçat

Aquell home en qui s’ es homenificat,

Car sobre tots ens creats l’ ha honrat,

Com Deus estia en tan alta virtut,

Deu esser per Alt enteniment entendut,

E per alta volentat deu esser volgut.

Si enteniment humá no pogués alt pujar,

Ne la volentat no pogués alt amar,

No pogra la memoria de Deus altas cosas membrar,

Mays val en Deus un alt enteniment,

Que no fan en creatura cinquanta o cent,

E aço mateix de membre e amament (18).

Hom exalça en alt son enteniment,

Quant sab en Deus engenrament e espirament

E de Deus e de home personal ajustament.

Null hom no pot haver a Deus molt alta amor,

Si no puja son entendre en lausor,

Que Deus ha en sí mateix per entendre e amor.

En quant Deus per home s’ es volgut encarnar,

Ha donada a home manera de pujar

A sí s’ amor, son entendre e membrar,

Aquell puja a bontat son enteniment,

Qui enten bonificant, bonificat, bonificament,

E qui ‘s guarda que no faça negun falliment.

LXXIX.

¡ O SIGNIFICANT!

Deus significa sa trinitat,

En quant ha nombre eternal honrat,

Sobre tot altre nombre nombrat.

Per ço car a granea poren bastar

Magnificant, magnificat, magnificar,

Fá granea trinitat en Deus significar.

Significa bonea que Deus es bò

En ço que en bé fár está rahó,

E no en rè hon no sia perfecció.

La natura humana que Deus pres,

Significa que Deus pòt de quant es,

E que hom faça bé e no falle en res.

Per ço car bontat e esser han concordament

E malea e no esser exament,

Es significat que Deus es sens desfalliment.

Home qui no fá bé dementre que es sá,

E qui espera que a la mort ho fará,

Significa que exoit no será.

Aquell hom a qui Deus ha dada gran potestat,

Ab la qual fá molt de mal e de peccat,

Significa que Deus l’ ha airat.

Cell qui diu que hom faça bé e no peccat,

E éll fá lo contrari, ha significat

Que mays ama mentir que dir veritat.

Aquell qui comença ab bon començament,

E quí persevera en bontat longament,

Significa que haurá bontat affinament.

Per ço car Deus es en aquest temps pauc honrat,

E de Jerusalem son christians gitat,

Es significat qui per Deus som pauc amat.