XC.
¡O
LEYAL!
¡O
Deus, qui has tan gran leyaltat
Ab
poder, saviesa e volentat,
Ab
justicia e pietat
Justicia
e pietat,
Valor,
honor e caritat.
Aquell
ama molt leyalment
Que
no falle per aur ne argent,
Molt
val mays honrament e leyaltat,
Que
no fá en parents ne en regnat,
Car
per élls fá hom gran malvestat.
Leyaltat
es tan gran virtut,
Que
ab ella null hom es vençut,
Deshonrat
ne recregut.
Leyaltat
es tan gran tresòr,
Sa
bona fama a null fòr.
Hom
qui vòl esser leyal
E
en tot fayt mays que altre val.
Molt
val mays pobrea ab leyaltat,
Que
gran riquea ab falsetat,
XCI.
¡O
PRESENT!
¡O
Deus qui estás infinidament!
No
ha de tú vergonya qui fá falliment,
Car
a tot quant fá estás Present.
Deus
está Present ab la sua bontat,
Ab
sa justicia, veritat e pietat,
A
tot hom qui faça nulla malvestat.
Está
Deus Present a hom ab sa bontat,
Per
ço que hom no faça malvestat,
E
si la ‘n fá qué en sia despagat.
Deus
está ab hom ab veritat Present,
Per
ço que si l’ hom fá null falliment
Que
no’l puscha negar ab negun sagrament.
Falle
aquell qui fá falliment,
Falle
hom quant fá peccat,
Fan
a Deus a hom presentar.
Mays
val de Deus representament
En
membrar, amar e entenent,
Voler
fer bé o falliment,
Está
a libertat present,
Per
ço qu’ en sia jutjament.
Aquell
qui vòl alcun bé far,
Bona
fí lo fá començar,
E
‘l bé far li fá presentar.
Qui
leixa ‘l bé e fá lo mal
Peccat
representa tal cabal
Que haurá en foch infernal (23).
XCII.
¡O
NOBLE!
Deus
es Noble antigament,
E
es Noble ab honrament,
Ab
valor e ab compliment.
No
‘s tany noblea sens virtut,
Mays
val noblea per bé far,
E
per lo mal esquivar,
Está
noblea en bontat,
Per
bonificant, bonificat,
Ab
bonificar d’ antiquitat.
Mays
val noblea en present
Si
es leyal, franch e humil.
Per
ço car Deus s’ es encarnat,
Ha
dada gran nobilitat
A
home ab sa deitat.
Hom es pus noble per la encarnació
Que
Deus pres per la sua passió,
Que
per antiquitat ne per promissió.
Ab
qu’ el haja ab bon voler.
En
alt, en baix e environ
Ha
de nobilitat ahon
Aquell
que menysprea aquest mon.
XCIII.
¡O
INTENCIÓ PRINCIPAL!
Deus
es Principal Intenció,
La
una es vasall, e l’ altre senyor.
Aquella
Intenció que mays val
Es
de causa espiritual,
E
menjar es per la segona e son amdues per ço
Que hom sia
bò.
Aquell
qui ha a Deus major amor
Per
sí salvar que per farli honor,
Ama
Deus ab intenció menor,
En
bonea es bonificació
E
en la misericordia perdó.
En
Deus se covén egualar
Intencions
de jutjar e perdonar,
Per
çó que esper e temor pusquen estar.
Com
vòl fer mal punylo contricció
Que
no fá tot l’ aur que hac fó
Ab
bon entendra e membrar,
Ab
leyaltat e ab bé far.
XCIV.
¡O
PROCURADOR!
Deus
Fill fó Procurador tant bò
A
Deus Pare e Sanct Esperit, que fó
Encarnat
e mort per nostra redempció.
Creá
Deus lo mon per aquella humanitat
Que
pres, ab la qual ha procurat
Com
molt sia conegut, servit e amat.
Procura
Christ com Deus fós honrat,
E
la procuració fó de gran humilitat.
Null
hom es bò procurador
Si
vòl mays honrar sí que son senyor,
E
qui fá lo lop de las ovelles pastor.
Qui
vòl procurar gran honrament
Fent
mal e ab traiment,
Ab
bonificar e magnificar,
Possificar,
entendre e amar,
Poren
los homens gran bé procurar.
Procuració
com sia perdonat
Cové
que sia procuració de veritat.
Procurar
que son fill sia rich,
E
que dels mals que fá no ‘l castich,
Procura
com sia paubre e mendich.
Lonch
temps há qu’ eu só procurador
Que
Christ hagués per tot lo mon honor,
Aquell
qui volria procurar
No
deuria tròp dormir ne sajornar.
XCV.
¡O
ADVOCAT!
Deus
es lo nostre Advocat,
Qui
advoca contra peccat
Ab
mercé e ab pietat.
Deus
bò, gran, es per ço encarnat
Car
home está en gran frevoltat,
Está
Deus nostre Advocat
Ab
poder e ab caritat.
Bonea,
veritat, saviesa e virtut
Son
en advocació lança e escut,
Per
qui tot mal plét cové esser vençut.
Si
Christ hagués bons advocats,
E
coneguda sa veritats.
Misericordia
es sa advocació.
Falsament
dona perdiment,
Apella
Deus a jutjament.
Es
Advocat per ço que sia jutjar,
E
no es per ço que sia injuriar,
Per
que advocat deu leyal estar.
Mays
val una advocació
Que
no fá tot l’ aur qui hanc fó.
Ab
mercé e ab pietat
Sia
Deus nostre Advocat
XCVI.
¡O
INVISIBLE!
Deus
no ha visibilitat
Mays
de intelligibilitat
Deus
no ha còrs perque no ‘s pòt veer,
Mays
pòtlo hom en son enteniment haver
Entenent
son complit poder.
Mays
val una intellectivitat
E
de Deus una intelligibilitat,
En
aquell home Christ appellat,
Segons
natura de cogitar,
En
lo qual lo fá honrat estar.
Veer
Deus ab vista espiritual,
Es
veer que mays que altre val,
E
qui mays guarda hom de tot mal.
Veer
Christ estar sobre el trò,
E
sa companya enviró,
Saber
en dona de falliment (25),
E
veerla ab gran ornament,
Mays
val veer hom pobre malvestit
Aquell
qui ha molt gran contricció
Com
fá neguna fallió,
En
misericordia veu perdó.
XCVII.
¡O
INMORTAL!
En
Deus no pot esser nulla mortalitat,
Pus
que es en infinitat e eternitat
De
poder, saviesa e volentat.
Es
Deus Inmortal en sa volentat,
Per
ço car ab ella no vòl null peccat,
Ans
ne vòl tot ço qui ‘s cové ab bontat.
Aquell
qui es sens corrumpiment,
E
qui de tota rè ha compliment,
Cové
que sia tostemps vivent.
Aquell
fá amar inmortal
Qui
ama Deus ab còr leyal,
Qui
fá injuria e tòrt,
De
mòrt qui es espiritual,
De
mortalitat fá estar
Cell
qui per res no ‘s vol leixar
Si
no fós inmortalitat
No
fóre gran culpa peccat.
XCVIII.
¡O
INFALLIBLE!
Com
Deus sia avenir
No
pòt en nulla rè fallir,
Ne
falliment no li pòt contradir.
Enfre
aveniment e desfalliment
Está
molt gran contrariajament,
Perque
en Deus no pòt esser negun errament.
Avenitivitat
e infallibilitat
Disparada
a tota fallibilitat.
Deus
ha infinit e eternal poder
En
bontat, saviesa e voler,
Perque
en res falliment no pòt haver.
Deus
aven en lo començament,
En
lo mitjá e en l’ affinament
De
tot ço qui es son operament.
Aven
Deus ab la sua gran volentat,
Per
ço car ha amant, amar e amat,
Qui
han una mateixa substancialitat.
Null
hom en mal pòt ben avenir,
Qui
es contra bé far e complir.
Mólt
val mays un bò aveniment
Per
entendre, amar e membrament,
Que
sentir no farian mil sentiment.
Aquell
falle qui posa denant son voler
A
son membrar, son saber e temer,
Cell
qui no vòl en nulla rè fallir,
Desira
tan fòrt honrar Deus e servir,
XCIX.
¡O
PRINCIPI!
Car
Deus es començament eternal,
Cové
qu’ el començable sia tal,
Que
ab lo començament sia egual.
Egual
ab éll no pòt per res estar,
Si
d’ éll e del començament no es eternar,
Essencialment
sens negun accidentar,
Ja
no pogra esser gran començament,
Si
‘l mitjá e l’ affinament
No
haguessen un naturament.
Deus
començara lo mon en minoritat,
Si
éll en home no fós encarnat,
Car
major poder no fóre mostrat.
Remembrat,
entes e honrat.
Per
ço que Deus contra granea no haja contrarietat,
Comença
aytant per magnificabilitat,
Com
per entendre e amabilitat.
Cové
donchs que Deus haja lo mon començat
En
major granea de creabilitat,
Perque
convench que éll mateix fós encarnat,
Ah,
las! E com Deus haja hom començat,
¿Qui
es aquell hon no sia culpa ne peccat?
Jesu-Christ
e los mártirs fóren de nostre fe començament,
Ab
preycar veritat, humilitat, treballs e moriment,
No
ab cavalls, diners, delits ne guanyament.
Ans
que començ deu consirar
C.
¡O
FÍ!
Deus
es Fí e compliment
De
tot ço qui es del començament
No
pòt Fí en complir
Sens
complent, complit e unir
Ja
no pogra esser Fi en bontat,
En
quant s’ es en home encarnat.
Ab
mitjá ho pòt conseguir.
Fí
ha tan gran abundament
De
bonea e compliment,
Que
no hi cab mal ne falliment.
Es
en deitat deitar,
E
en volentat bòn amar.
Aquell
qui ama major fí
Ah,
las! mant hom veig desviar
Deus
qui prega tant solament de amar!
Lo
qual sia per Deus guardat,
Deus
amors, digne de amar,
A
tots cells qui volrán cantar
Los
teus noms, vulles perdonar.
Qui
aquest xant vòl soven cantar,
Amar
hi pòt multiplicar,
En
conexer Deus e honrar.
Cant
aquest xant alegrament,
A
vos, mayre de Deus, present
Aquest
xant, qui novellament
Es
fayt a vostre honrament.
_____
Laor
e honor a la essencia de Deus, e a las divines personas,
e a les dignitats de aquellas; e recordem e amem a
Jesus Natzaret, e a María verge mare de aquell; e esperem e desitjem
de la carn resurrecció, e en lo cel devant Deus gran e
sempiternal glorificació en resurrecció. Amen.
VARIANTES.
(1)
Perque unitat e unir no ‘s poden partir.
(2)
En qui s’ afina natura d’ amor e d’ amistat.
3)
Defora parinficant, parinficable, parinficar.
(4)
¿Qui ‘l poria asmar?
(5)
E per ço en tot quant es enten,
(6)
Hom pot veritat atrobar
En
hom qu’ es larch, no en avar,
(7)
Jesus, en ta sensualitat
(8)
A hom ha Deus lo mon creat,
E
aquell hom al donat
En quant de sí l’ ha deytat.
(9)
De sols Deus no ‘s té per pagat.
(10)
Qui no s’ asauta de mal far.
(11)
E qui las auciu no es obedient. // (ociure, auciure :
matar)
(13)
Que ab Deus elegesca virtut e bontat,
(14)
Ans lo gita anaxaller
(15)
Car ab voler pot Deus haver.
(16)
Ab qu’ el cuiden honrar mante gent.
(17)
E ʻl fá maldir e blastomar,
(18)
E aço mateix de membrar e amament.
(20)
Com Deus hage tan gran dignat
(21)
No presa a Deus e son jutjament.
(22)
Per qui hom fall ser e matí.
(23)
Qui leixa ‘l bé e fá lo mal
Peccat
representa tan cabal
Que
n’ haurá foch infernal.
(24) Que no fá per ansquitar.
(25)
Saber en dona deffalliment,
NOTA. Si bien en el prólogo de
este poema manifiesta el autor que cada nombre, o sea cada salmo,
consta de diez versículos (de tres versos cada uno), observamos que
algunos pocos constan de once y otros de nueve. Esta particularidad
se nota no sólo en los códices que tenemos a la vista, sino también
en el que existe de esta obra en la biblioteca de San Juan de
Barcelona. En el códice catalan se observa además que los
títulos de cada salmo están en latín. Los salmos se hallan
repartidos de manera que cada dos de ellos forman una parte del rezo:
así el primero y segundo pertenecen a la primera feria y hora de
maitines, el tercero y cuarto a la de prima, el quinto y sesto
a la de tercia, el séptimo y octavo a la de sesta, (sexta;
de aquí la palabra siesta) el noveno y décimo a la de nona,
el undécimo y duodécimo a la de vísperas, el décimo tercero y
décimo cuarto a la de completas, luego vuelve a empezar, y así
sucesivamente.