Monchosoft

Nos Johannes
et cetera circa curam gregis dominici sub nostri residentis imperio
multiplicem nos decet solicitudinem adhibere ut in omnibus erga ipsum
caritatis unitas et honestatis splendor elucescat in suique nitore
Altissimus delectetur. Sane quia vos fideles nostri magistri axie
civitatis Barchinone considerato quod ab adolecencia prona
est vita hominis ad peccandum et diversis inquinamentis obnoxia
viciorum quodque fidelibus christianis paravit Creatoris clemencia
opera caritatis et divina misteria per que eorum valeant reatum
delere et ad vitam eternam gloriosius pervenire: ad Dei et beate
Marie virginis ejus matris laudem et gloriam ut inter vos caritatis
invalescat idemnitas et ob devotionem et honorem beate Caterine
confratriam habere peroptatis ex qua opera caritatis ac
misteria et sacrifficia divina in divini cultus augmentacionem et
vestrorum peccaminum redemcionem ac culparum omnium remissionem ut
dilucide perpendi potest efundatur et de ac super statu felici
regimine ac conservacione confratrie
ipsius quedam fuerunt per vos facta et nobis oblata capitula
hujusmodi seriei.
– En nom de Deu sia. Com sia
certa cosa a la vostra magnificencia et per tot lo mon
que una de las cosas per las quals los vostres
regnes et terres et en special la ciutat de
Barchinona son mantenguts honrats e nomenats es la
mar et aço per raho dels navilis qui en aquells regnes
et ciutats venen et en aquella mes que en los altres lochs
se fan los quals navilis esser no porien sino
per los maestres daxa que aquells fan la art dels quals es
fort necessaria et profitosa als dits regnes e
terres et en special a la dita ciutat e encara
universalment a tot lo mon e aquella art sia venguda
a gran minue per molts maltractaments et engans que per
los oficials vostres et per patrons de navilis et altres tots
dies se fan e son fets e aquells maestres que ara son
vullen viure en tal forma que sia honor de vos senyor
et profit de lurs animes et de lurs cossos et de la
cosa publica: per ço suppliquen a vostra senyoria que
li placia regonexer o fer regonexer los capitols
et ordinacions seguents los quals aquells
supplicants entenen esser necessaris et profitosos a la dita art et a
la cosa publica e aquells senyor sia vostra merce consentir et
atorgar. Primerament que per reverencia et honor de nostre
senyor Deu et de madona santa Maria mare sua et
de la verge gloriosa madona Santa Caterina la
qual la dita art per tots temps invoca et ha hauda en devocio
aquells maestres daxa pusquen fer et ordenar
confraria en la qual confraria se pusquen metre
tots los maestres que metre si volran et
encara mullers infants et companyes lurs.
Item que per ço que de la dita confraria se pusquen
dar et fer almoynes et seguir altres bones obres que
tot maestre daxa que en aquella confraria se metra
pach e haja a pagar cascuna setmana a la caxa
de la dita confraria o als qui aquells diners culliran
dos diners cascun dissapte. Item que les mullers et
infants e altres que seran de la dita confraria no sien
tenguts ne forçats
de pagar per setmana sino ço que ells graciosament se
volran o lurs pares o mares prometran per ells. Item que
cascu que en la dita confraria intrara haja et dege
prometre a pagar a la dita confraria per la sua fi o a
la sua fi alguna cosa: empero si fer nou volra
que noy sia estret ni obligat. Item hage es
dege pagar a la entrada alguna cosa: pero tot maestre haja
a pagar a la entrada com se scriura per maestre quatre
solidos et no menys los quals pach per be que
jasia scrit en la confraria lo dia que exira
de poder de maestre et volra pendre sou de
maestre. Item que si algu de la dita confraria axi hom
com dona o altra persona de la qual se faça cos morra
que tots los confrares hajen e degen esser al
soterrar del confrare mort: axi empero que pus lo
marit o lo senyor de la casa hi sia que la dona no sia
tenguda de anarhi ne encorrega en alguna pena:
pero si lo senyor no sera en la ciutat que sera a host
o en viatge o fora la ciutat que en aquell cas la muller
daquell qui sera confrare hi haja a esser si just
impediment no haura del qual sien creguts per lur
simple sagrament: e si algu o alguna daquells qui seran
tenguts de anarhi no seran al soterrar del dit cos pus just
impediment no hagen del qual sien creeguts segons dit
es que pach aquell per cascuna vegada que hi fallira
mitge liura de cera o VI diners. Item que cascun
confrare et confraressa haja o deje dir e aço
prometra con entrara en la
dita confraria XXX vegades la oracio del Pater noster et
altres XXX la oracio de la Ave Maria per anima del confrare
mort: e aço sia en carrech de la sua
anima: e si dir nols volra que haja a dar dos diners
per anima del mort o aquella almoyna ques volra.
Item que dels diners del acapte
o de la caxa de la confraria sie fet un aniversari de X
misses per anima del mort en la sgleya hon lo cors
jaura al qual aniversari sien presents aquells maestres
que esser hi demanaran et que aquell aniversari sia fet la
primera festa colent entre setmana que vendra apres
lo dia que lo cors sera soterrat e si aquell dia
fer nos pora en la altra apres vinent festa.
Item sien donats lo dia que lo cors se
soterrara per anima del dit defunt et per reverencia de las
V plagues que Jhesu-Christ soferi en lo seu cors
a V pobres a menjar e a quascu VI diners per lo dit
menjar los quals sien pagats dels dits diners de la
dita caxa. Item que semblant aniversari e almoyna e
oracions e Pater nostres et de la Ave Maria sien
dites e fetes per anima de cascun confrare que fora la ciutat
morra hon se vulla que jaga et que sia
fet en la parroquia de hon sera. Item sia ordinacio de
la confraria que si algun confrare o confraressa vendra
a pobresa o fretura per malaltias o perdues o en altra
qualsevol manera que los consols de la art et
prohomens regidors o administradors de
la caxa de la dita confreria deguen socorrer e ajudar
dels diners de la dita caxa segons lur bon vijares
a aquell e a aquella que la dita fretura sostindra axi
en provisio de son menjar com en necessitat de metges et de
medecinas com en totes altres coses a ell o a ella
necessaries. Item que si algun confrare morra lo qual
sia pobre a conexença
dels dits consols et prohomens que dels diners de la
dita caxa sien pagades les messions de la
sepultura a coneguda de aquells consols et prohomens. Item que si
cars sera que per fretura ço
que Deus no vulla algun confrare sera cativat per moros
o per males gents e sera atorgat a algun rescat que los
dits consols et prohomens ab consell de quatre
prohomens antichs de la art los quals sien
elegits per ells pusquen dar dels dits diners de la dita casa
aquella quantitat ques volran per traurer o rescatar
lo dit pres o cativat. Item sien pagats
daquells diners ciris lantes draps et altres coses que
la dita art te ho volra tenir et haver o fer fer. Item
per ço que les dites coses pus
habundantment se pusquen fer que sia ordinacio
entre los confrares que cascu en son testament
faça
alguna lexa a la caxa de la confraria et que en aço
no haja oblit: empero que si fer nou volra que
noy sia stret ni obligat ne per aço
encorrega en alguna pena. E per ço
que les coses dessus dites o les davall scrites
mils pusquen venir a bon acabament e perfeccio
suppliquen los dits maestres daxa a ells esser atorgat
que cascun any en lo dia de madona santa
Caterina tots los dits maestres daxa se pusquen
e se hajen a aplegar en un loch ques volran
e aqui facen fer un aniversari general per anima de tots
defunts e fet aquell aniversari en aquell loch elegesquen
e deguen elegir II homens del lur art los quals
sien per tot I any continuu appellats consols et
hajen ple poder de exeguir totes et sengles coses en les
presents ordinacions
contengudes e segons que açi
se conte: los quals consols elegits lo
dit dia per lo dit ofici hajen a jurar en poder del batle
de Barchinona qui ara es o per temps sera que ells be
leyalment et ab tota diligencia se hauran envers les
coses açi
contengudes tota malicia parcialitat e frau foragitades
e que seran a tot profit de la art e dels patrons dels
navilis et de la cosa publica en quant en ells sera. Item que
aquell dia e hora mateixa sien elegits dos prohomens de la art
los quals tenguen les claus de la caxa de la confraria dessus
dita los quals hajen et sien tenguts jurar en poder del
dit batle axi que los dits consols segons que en lo precedent
capitol se conte de que aquests II prohomens ensemps ab los
dits consols administren los diners de la dita caxa et
distribuesquen en les coses dessus dites et en altres que
necessari sera a lur conexença.
Pero si era cas que per raho de festes o solempnitats
ques haguessen a fer per qualsevol raho
se havia res a despendre dels dits diners que en aquelles
messions aytals a fer los dits dos consols
et dos prohomens hajen a convocar la art et ab
voler daquells fer aquelles messions. Item que feta
aquella eleccio los dits dos consols et dos prohomens
lany passat hagen et dejen liurar les claus de
la dita caxa a aquells qui novellament entraran et
retre compte a ells de ço
que administrat hauran et que sia posat en scrits entre
ells tantost que hajen jurat en poder del batle de
Barchinona segons que damunt es dit. Item que si cas sera
que algu dels dits consols et prohomens per raho de malaltia o
per anar en son viatge o per altra necessitat no podie
entendre en aquestes coses que aquell pusque comanar
son loc a aquell ques volra que per ell
ho vulla emparar de tenir lo qual haja aquell
poder semblant que aquell qui son loch II comenara
hauria si era present e que aquell a qui ell ho comanara
haja tornar a jurar segons ell ha en poder del dit batle. Item
que los dits dos consols hajen a cullir totes setmanes
los diners del acapte en aquella millor manera que
poran en carrech de lur consiencia: e per
ço que los diners sien pus complidament
collits et ab menys affany parria bo que
stigues en ordinacio que tot maestre daxa que sera
maestre major de algun navili o fusta o
de altre obra cascun dissapte se haje es dege
aturar e cullir de cascun de la dita confraria
que en aquella obra sera lo dret del acapte e que algu
daquella obra no dega contrastar et que cascun
dissapte o en lo digmenge apres vinent aquell
maestre major ho liure a I dels dits consols. Item que
cascun maestre daxa que ira en viatge haje et dega
jaquir manat a son alberch que cascun dissapte sia
dat als dits consols la dita almoyna: e si per ventura
cascun dissapte nos pagava que aquell maestre con sia
tornat del viatge pach complidament tot ço
que degut sera per les setmanes fallides sens tota
diminucio. Item que per squivar totes baralles e
males volentats entre los maestres de la dita
art placia a vos senyor ordonar e manar que si algun
maestre sera que tenga algun fadri et aquell fadri
se exira de son maestre es volra metre ab
altre maestre ans que no haura complit lo temps
que havia promes star ab son maestre que
algun altre maestre daxa no gos tenir ne pendre
aquell fadri ni metrel en alguna obra dins lo
dit temps si doncs nou fa ab benivolença
et consentiment del maestre ab qui stava et aço
sots pena de X sous per cascuna vegada que contrafara
de la qual pena sia adquisida la meytat
a vos senyor o al batle de Barchinona en nom vostre et laltra
meytat a la caxa de la dita confraria. Item que si cas
sera que baralla e discensio se seguesque
entre alguns de la dita art ensemps ço que Deus no
vulla que lo batle de Barchinona qui ara es o per temps
sera request per los dits consols sia
tengut de pendre aquells et reebre informacio de la dita
baralla o discensio e forçar
aquells qui de la dita art seran a fer pau et altra seguretat per tal
que mal no si cresque et aço per via de imposicions de
penes et en altra manera mitjençant
justicia. E no resmenys que lo dit batle request
per los dits dos consols o la un dells sia
tengut pendre aquell o aquells de la dita art que los dits
consols II nomenaran si a ell vist sera faedor et fer
execucio o execucions daquells o de lurs bens
per les penes si en algunes encorreguts seran de les quals
penes senyor sia de vos o del dit batle en nom vostre
la meytat et laltra meytat de la caxa de
la dita confraria. Item vos placia senyor per ço que
los maestres daxa que en aquella ciutat continuament habiten
et stan mils sien tractats ordonar et
manar que tot patro de qualsevol navili que volra
asesure aquell navili pusque pendre per maestre
major aquell ques volra: e pres aquell per maestre
que dege requerir los dits dos consols que II donen
maestres per fer continuar la obra que fer volra et que
los dits consols II hajen a dar aytants maestres
com volra si tants haver ne poran et si tants haver non
poran que lur hajen a compartir dels altres obrers segons
que conexeran ques pusquen be compartir a fi que
cascun qui obrar volra pusque obrar et continuar
sa obra. Et si per ventura lo dit patro nos
tendra per content dels maestres en volra haver mes o haverne
destranys et per aquesta raho ne fara venir que
los dits consols hajen poder tota frau et parcialitat
cessant de compartir e mudar aquells maestres strangers et
altres per les obres que en la ciutat se obraran a fi que
aquells strangers qui no sostenen dels carrechs de la
ciutat no sien en major grau que aquells de la ciutat et que
cascun sia sots regiment dels dits consols
dementre que en les dites obres obraran. Item que cascun
maestre stranger qui en la ciutat vendra per obrar et
lavorar en aquella sia forçat
de pagar a la caxa de la dita art segons que los
maestres de la ciutat acustumen de pagar en las lurs
terres don aquells maestres seran con hi lavoren.
Item que tot maestre stranger haja e dege estar
en la obra dels dits navilis a tota conexença
correccio e regiment dels dits dos consols dementre que
en la ciutat sera e lavorara segons que los
maestres de la ciutat stan et haje anar si altres de la
ciutat hi van a totes obres forçades
axi reyals com de la ciutat o del general de
Cathalunya com altres en que força
se meta et aço sots pena de V sous per cascun
jorn que per los consols seran requests la qual
pena sia partida segons les altres penes pus prop
damunt scrites. Item que los consols ab lo
maestre major de cascun navili tatxen los loguers
dels maestres e fadrins qui lavoraran en
lo dit navili axi strangers com altres present
empero e consintent lo patro del navili. Item que algun
maestre daxa no gos metre en alguna obra hon
ell lavor mes avant de I fadri et aço sots pena
de V sous per cascun jorn pagadors segons damunt si
donchs lo patro de la fusta non volia mes dels
fadrins et que lo patro no pusque gitar
de la obra lo fadri del maestre que en la sua obra
lavorara. Item que si algun maestre daxa qui tengua
fadri sera malalt que no pusque obrar que
en aquell cars los consols dessus dits puxen
e deguen metre lo dit fadri del maestre
malalt en aquellas obras quels sera be vist per ço
que lo dit fadri no perda son temps et que lo
maestre malalt se sostenga es puga socorrer
ab lo guany del fadri. Item que tot patro qui faça
navili algu gran o poch e lo navili que fara haja et
deja haver viatge abans que lo dit navili sia fet o
acabat de fer e si per spatxar lo navili pus
viatge haura aquell patro haura necessari de haver maestres que lo
dit patro o son maestre del navili requiren los
dits consols quels donen maestres per spatxar lo
dita obra: et si los dits consols no poran haver tants
maestres com lo patro volra et aço per
defalliment dels maestres que no seran en la ciutat ho
per ço com seran per les altres obres qui axi mateix
seran cuytades o hauran necessari despatxar que lavors
lo dit patro ab consell dels dits consols e de son
maestre major pusque fer venir et haver en sa obra
maestres strangers de altres parts. Item que si lo dit
patro que haura fets venir los dits maestres strangers
a obrar son navili romandra de obrar derrera totes
altres obres quel dit patro haje o dega acullir
en la sua obra los maestres habitadors de la dita
ciutat si algu ne ira en foll en cars que
ni haja mester et que los dits consols los
hi pusquen metre et compartir no gitantne los
maestres que lo dit patro haura fets venir si donchs
aquell patro nols ne volia gitar. Item per
squivar et cessar totes baralles et discensions
entre patrons e los maestres de axa et tota materia de
questio placia a vos senyor manar et ordenar que sia
servada la usança
que tots temps es stada servada ço
es que tota la lenya ques fara lo dia del
divendres sia de cascun maestre que aquella lenya
fara e aquella ques fara lo dissapte sia del
maestre major de la obra e semblantment tota lenya de membres
sia del maestre que la fa o qui fa lo dit membre
et que ultra aço lo dit patro haje et dege
dar linyoles almangana barrines et altres
coses segons son acustumades
de dar. Item vos placia senyor manar et atorgar a la dita art
per be e pau de la art que si algun maestre strany o privat
haura començada alguna obra
per maestre major que algun altre maestre no gos sostraure
aquella obra ne metres per maestre major en aquella si donchs
lo patro no posava que aquella obra II fos arrada et
que lavors et abans haje a esser conegut per los dits
consols et per quatre prohomens de la art per aquells
consols elegidors et qui contrafara que per cascun jorn
pach V sous de ban pagadors et partidors segons les
altres penes dessus dites servada empero la
forma del capitol sobre aquestes coses fet en lo libre
de las ordinacions dels consols de la mar. Item
per ço com moltes vegades per
les rahons dessus dites et per moltes altres ques
poran esdevenir sera necessari los dits consols
haver consell dels prohomens de la dita art per ço
placia a vos senyor que los dits consols totes aytantes
vegades com se volran e a ells sera vist faedor puxen
appellar los maestres daxa e fer
congregar en aquell bon loch que a ells parra o aquells
quels plaura per haver consell lur e tractar de
aquelles coses que per profit de la dita art los parra
esser tractador en tant empero com toch les coses en
los damunt dits capitols contengudes et no en altra
manera et que cascun appellat hi dega esser la
ora assignada et qui noy sera que pach per cascuna
vegada mitja liura de cera o XII diners guanyadors al
ciri de la dita art o a la dita caxa. Item senyor com sia
rahonable cosa que qui ha lo carrech que
dega sentir lo profit et econtra que alcun
maestre qui haja obrat en sa joventut segons que ha acustumat
altre maestre no pusque esser gitat de la obra pus
que sia abte et sufficient a obrar mas
que II sia tatxat lo salari segons ço
que fara a coneguda del mestre major et consols.
–
Tenore presentis ad devotam et humilem supplicationem pro parte
vestri dictorum magistrorum axie nobis factam dictam
confratriam et capitula preinserta ac omnia et singula in eis
et quolibet ipsorum contenta grata habentes ea omnia attenta
utilitate reipublice et nostra laudamus approbamus
rattificamus et nostre auctoritatis ac confirmacionis presidio
roboramus. Mandantes per hanc eandem gubernatori Cathalonie
vicario et bajulo Barchinone et ipsorum locatenentibus
presentibus et futuris quatenus laudamentum approbacionem
ratifficacionem et confirmacionem nostram hujusmodi ratas gratas
et firma habeant teneant et observent juxta mentem et seriem dictorum
capitulorum et faciant ab aliis invioinbiliter observari et non
contraveniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In
cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro sigillo
pendenti munitam. – Data in monasterio sancti Cucuphatis Vallensis
XVI die seplembris anno a nativitate Domini MCCC nonagesimo
secundo regnique nostri sexto. – Petrus Olsina. –
Rex Johannes. – Dominus rex mandavit mihi Bernardo
de Jonquerio.