CXII.
Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.
Fuere nobis nuper per dilectum nostrum Bartholomeum Jaume Juan
jurium doctorem sindicum nostre vicarie Bisulduni exhibita et
presentata nonnulla capitula et supplicationes que et quas decretari
jussimus et mandavimus prout in calce uniuscujusque dictorum
privilegiorum continetur quarum tenor sequitur et est talis.
Reg. N° 4312, fol. 86. 25 nov. 1585.
Nos Philippus
Dei gratia rex Castelle Aragonum
Legionis utriusque Sicilie Hierusalem Portugalie Hungarie Dalmatie
Croatie Navarre Granate Toleti Valentie Gallesie Majoricarum Hispalis
Sardinie Cordube Corsice Murcie Giennis Algarbii Algezire Gibraltaris
Insularum Canarie lndiarum
Orientalium et Occidentalium Insularum et Terre firme maris Occeani
archidux Austrie dux Burgundie Bravantie Mediolani Athenarum et
Neopatrie comes Abspurgi Flandrie Tirolis Barchinone
Rossilionis et Ceritanie marchio Oristani et
Fuere nobis nuper per dilectum nostrum Bartholomeum Jaume Juan
jurium doctorem sindicum nostre vicarie Bisulduni exhibita et
presentata nonnulla capitula et supplicationes que et quas decretari
jussimus et mandavimus prout in calce uniuscujusque dictorum
privilegiorum continetur quarum tenor sequitur et est talis.
–
Sacra catolica real magestat: los
habitants e faels vassalls de vostra real magestat
de la vegueria de Besalu bisbat de Gerona per la
llur gran fidelitat suppliquen a vostra real
magestat e o per ells micer Jaume Joan com a syndich
de dita vegueria li placia y li sia de son real
servici manarlos concedir y atorgar per lo
be y utilitat de dita vegueria y per lo bon regiment de
aquella los capitols seguents. Primerament com
la vegueria de Besalu sia principal e dins de aquella
se encloguen passades de sinquanta y vuyt
parrochies en les quals entren molts senyors emphiteotecaris
e com los sien permeses de jure las
capbrevacions de lurs drets y rendes e pera fer
dites capbrevacions crean y prenan per jutges
notari y altres persones no en dret literades los quals
per no entendre lo que es de justicia donan lloc
a moltes cavillacions e tant prest condamnen lo
qui te dret com lo qui tort y com estiga
per constitucio de Cathalunya per vostra real magestat
feta en lo any 1564 prohibit ningun poder esser
jutge ni assessor que no sia graduat en dret
canonic o civil et com sia veritat que en
la vila de Besalu continuament estan y resedexen
en aquella set o vuyt doctors o licenciats los
quals poden servir de jutges y de dret los es permes: per tant
supplique dit sindic a vostra magestat li placia
y li sia de son real servey manar
prohibir e ab spres privilegi concedir que en dita
vegueria ni vila de Besalu puga esser jutge ninguna
persona que en dret no sia graduada en ningunas causas
de qualsevol qualitat que sien e si per algu sera fet lo
contrari hage esser punit conforme deuen esser los
violadors de constitucions y que los dits habitants en
dita vegueria no sien tenguts a comparer davant
semblants jutges creats contra forma de dita constitucio.
Plau a sa magestat haventhi doctors o bachillers
habitants en la vegueria de Besalu. Item senyor
com sia veritat que de mes de quatre cents anys en esta
part segons que ab antigues scriptures se trobe
esta statuit y ordenat en la vila de Besalu que
sempre que per qualsevol cas grave o leve que sia
per manament del lloctinent de vostra real magestat y
de sa real Audiencia en lo principat de
Cathalunya es manat alsar sometent acostumen
en dita vila tocar una campana pera dit effecte
destinada et tocant aquella fora dita vila a una casa de pages
cerca de una montanya lo qual te carrec muntar en el
cas inmediatament y pera dit sometent toca
un corn y apenas comensa que ja hi ha altre
pages en altre puig o montanya qui ab altre corn
respon y desta manera ab una hora y ab manco
es tota la vegueria en armes pera dit sometent: y com
se esdevinga moltes voltes que estos que tocan
corns en de nits y de dias tenen de estar
en los puigs et montanyes tocants aquells no sens
molt gran perill de ses persones fins a tant tenen avis del
official nos poden moure de dit lloc com moltes
voltes se sia trobat en sentir lo corn los
lladres y mals homens acudian al lloc
hont dit corn tocava per estar aquell a solas lo
mataven o sel menaven de manera que ab
difficultat se fa dita diligencia y com sia tan
utilos semblant orde per la terra: supplica dit
sindic a vostra real magestat li placia y li
sia de son real servey en que aquestos tals que
semblant carrec tenen los
sia licit y permes per guarda de llur persona pugan
menar en llur companya quatre o sis homens
armats de les armes acostumadas y ordenadas per vostra
real magestat y no prohibidas y la matexa
concessio placia a vostra real magestat esser
feta a los sindichs de dita vegueria per lo que tracten
lo be y utilitat de la terra y aço
sens incorriment de pena alguna ab tal
empero que los homens qui aniran ab
aquestos sian personas de be y habitans
en dita vegueria. Plau a sa magestat que los que tenen
carrec de tocar dits corns al temps que aniran a tocar aquells
y estantlos tocant pusquen anar acompanyats ab
la gent que voldran y ab les armes que no sien de les
prohibides.
– Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et
presentatis et ut supra patet expeditis et decretatis fuit nobis pro
parte dicti Bartholomei Jaume Juan juris utriusque doctoris
syndici vicarie predicte Bisulduni supplicatum ut pro ipsorum
observantia de eis privilegium in forma expediri mandato dignaremur.
Nos vero habita ratione servitiorum et meritorum dicte vicarie
eorundem votis benigne annuentes tenore presentium de nostra certa
scientia regiaque auctoritate nostra preinserta capitula et
unumquodque ipsorum juxta decretationum et responsionum nostrarum in
fine cujuslibet capitulorum expositorum tenorem syndico seu
universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni
concedimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis
et elargitionis munimine seu presidio roboromus et validamus
auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum volentes et
decernentes quod hujusmodi nostra concessio et elargitio sit et esse
debeat universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni
stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra
impugnationis objectum deffectus incommodum aut noxe cujuslibet
detrimentum sentiat sed in suo robore et firmitate persistat.
Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde
ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro carissimo et
post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et
dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo successori
intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus
eumque rogamus illustribus vero egregiis respectabilibus nobilibus et
magnificis dilectisque consiliariis nostris quibuscumque
locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario
vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie
Audientie constitutis et constituendis dictorumque officialium
locatenentibus et subrogatis seu officia ipsa regentibus dicimus et
mandamus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque
florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis
quatenus hujusmodi nostram gratiam et omnia et singula in ea contenta
firmiter observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per
quoscumque cauti secus agere vel fieri ut promittitur ratione aliqua
sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri
vero officiales nostri gratiam nostram charam habent et preter ire et
indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In
cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo
impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die
vigesima sexta mensis novembris anno a nativitate Domini millessimo
quingentessimo octuagessimo quinto regnorum autem
nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo primo
Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo
Portugallie autem sexto. – Yo el rey. – Dominus rex
mandavit mihi Joanni Maria Serra visa per Frigola
vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi
Terça et
Quintana regentes cancellariam. – Otorga vuestra Magestad
a la vegueria de Besalu en el principado de Cathalunya
los capitulos aqui insertos concernientes al buen gobierno de
la dicha vegueria.
Sacra catolica real magestat: los
habitants e faels vassalls de vostra real magestat
de la vegueria de Besalu bisbat de Gerona per la
llur gran fidelitat suppliquen a vostra real
magestat e o per ells micer Jaume Joan com a syndich
de dita vegueria li placia y li sia de son real
servici manarlos concedir y atorgar per lo
be y utilitat de dita vegueria y per lo bon regiment de
aquella los capitols seguents. Primerament com
la vegueria de Besalu sia principal e dins de aquella
se encloguen passades de sinquanta y vuyt
parrochies en les quals entren molts senyors emphiteotecaris
e com los sien permeses de jure las
capbrevacions de lurs drets y rendes e pera fer
dites capbrevacions crean y prenan per jutges
notari y altres persones no en dret literades los quals
per no entendre lo que es de justicia donan lloc
a moltes cavillacions e tant prest condamnen lo
qui te dret com lo qui tort y com estiga
per constitucio de Cathalunya per vostra real magestat
feta en lo any 1564 prohibit ningun poder esser
jutge ni assessor que no sia graduat en dret
canonic o civil et com sia veritat que en
la vila de Besalu continuament estan y resedexen
en aquella set o vuyt doctors o licenciats los
quals poden servir de jutges y de dret los es permes: per tant
supplique dit sindic a vostra magestat li placia
y li sia de son real servey manar
prohibir e ab spres privilegi concedir que en dita
vegueria ni vila de Besalu puga esser jutge ninguna
persona que en dret no sia graduada en ningunas causas
de qualsevol qualitat que sien e si per algu sera fet lo
contrari hage esser punit conforme deuen esser los
violadors de constitucions y que los dits habitants en
dita vegueria no sien tenguts a comparer davant
semblants jutges creats contra forma de dita constitucio.
Plau a sa magestat haventhi doctors o bachillers
habitants en la vegueria de Besalu. Item senyor
com sia veritat que de mes de quatre cents anys en esta
part segons que ab antigues scriptures se trobe
esta statuit y ordenat en la vila de Besalu que
sempre que per qualsevol cas grave o leve que sia
per manament del lloctinent de vostra real magestat y
de sa real Audiencia en lo principat de
Cathalunya es manat alsar sometent acostumen
en dita vila tocar una campana pera dit effecte
destinada et tocant aquella fora dita vila a una casa de pages
cerca de una montanya lo qual te carrec muntar en el
cas inmediatament y pera dit sometent toca
un corn y apenas comensa que ja hi ha altre
pages en altre puig o montanya qui ab altre corn
respon y desta manera ab una hora y ab manco
es tota la vegueria en armes pera dit sometent: y com
se esdevinga moltes voltes que estos que tocan
corns en de nits y de dias tenen de estar
en los puigs et montanyes tocants aquells no sens
molt gran perill de ses persones fins a tant tenen avis del
official nos poden moure de dit lloc com moltes
voltes se sia trobat en sentir lo corn los
lladres y mals homens acudian al lloc
hont dit corn tocava per estar aquell a solas lo
mataven o sel menaven de manera que ab
difficultat se fa dita diligencia y com sia tan
utilos semblant orde per la terra: supplica dit
sindic a vostra real magestat li placia y li
sia de son real servey en que aquestos tals que
semblant carrec tenen los
sia licit y permes per guarda de llur persona pugan
menar en llur companya quatre o sis homens
armats de les armes acostumadas y ordenadas per vostra
real magestat y no prohibidas y la matexa
concessio placia a vostra real magestat esser
feta a los sindichs de dita vegueria per lo que tracten
lo be y utilitat de la terra y aço
sens incorriment de pena alguna ab tal
empero que los homens qui aniran ab
aquestos sian personas de be y habitans
en dita vegueria. Plau a sa magestat que los que tenen
carrec de tocar dits corns al temps que aniran a tocar aquells
y estantlos tocant pusquen anar acompanyats ab
la gent que voldran y ab les armes que no sien de les
prohibides.
– Quibus quidem capitulis nobis exhibitis et
presentatis et ut supra patet expeditis et decretatis fuit nobis pro
parte dicti Bartholomei Jaume Juan juris utriusque doctoris
syndici vicarie predicte Bisulduni supplicatum ut pro ipsorum
observantia de eis privilegium in forma expediri mandato dignaremur.
Nos vero habita ratione servitiorum et meritorum dicte vicarie
eorundem votis benigne annuentes tenore presentium de nostra certa
scientia regiaque auctoritate nostra preinserta capitula et
unumquodque ipsorum juxta decretationum et responsionum nostrarum in
fine cujuslibet capitulorum expositorum tenorem syndico seu
universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni
concedimus et liberaliter elargimur nostreque hujusmodi concessionis
et elargitionis munimine seu presidio roboromus et validamus
auctoritatemque nostram interponimus pariter et decretum volentes et
decernentes quod hujusmodi nostra concessio et elargitio sit et esse
debeat universitati et hominibus dicte vicarie Bisulduni
stabilis realis valida atque firma nullumque in judicio aut extra
impugnationis objectum deffectus incommodum aut noxe cujuslibet
detrimentum sentiat sed in suo robore et firmitate persistat.
Serenissimo propterea Philipo principi Asturiarum et Gerunde
ducique Calabrie et Montisalbi filio primogenito nostro carissimo et
post felices et longevos dies nostros in omnibus regnis et
dominiis nostris Deo propitio immediato heredi et legitimo successori
intentum aperientes nostrum sub paterne benedictionis obtentu dicimus
eumque rogamus illustribus vero egregiis respectabilibus nobilibus et
magnificis dilectisque consiliariis nostris quibuscumque
locumtenentibus et capitaneis generalibus nostris cancellario
vicecancellario regenti cancellariam et doctoribus nostre regie
Audientie constitutis et constituendis dictorumque officialium
locatenentibus et subrogatis seu officia ipsa regentibus dicimus et
mandamus ad incursum nostre regie indignationis et ire peneque
florenorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis
quatenus hujusmodi nostram gratiam et omnia et singula in ea contenta
firmiter observent tenerique et observari inviolabiliter faciant per
quoscumque cauti secus agere vel fieri ut promittitur ratione aliqua
sive causa si dictus serenissimus princeps nobis morem gerere ceteri
vero officiales nostri gratiam nostram charam habent et preter ire et
indignationis nostre incursum penam preapositam cupiunt evitare. In
cujus rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo
impendenti munitam. Data in oppido Montissoni die
vigesima sexta mensis novembris anno a nativitate Domini millessimo
quingentessimo octuagessimo quinto regnorum autem
nostrorum videlicet citerioris Sicilie et Hierusalem trigesimo primo
Castelle autem Aragonum ulterioris Sicilie et aliorum trigesimo
Portugallie autem sexto. – Yo el rey. – Dominus rex
mandavit mihi Joanni Maria Serra visa per Frigola
vicecancellarium Comitem generalem thesaurarium Sapena Campi
Terça et
Quintana regentes cancellariam. – Otorga vuestra Magestad
a la vegueria de Besalu en el principado de Cathalunya
los capitulos aqui insertos concernientes al buen gobierno de
la dicha vegueria.