CXIX.
In Dei nomine pateat
universis quod nos Petrus Dei gratia rex Aragonum etc.
attendentes per venerabiles patres nobiles dilectos et fideles
nostros Raimundum Elnensem Garciam Vincensem episcopos
Berengarium de Angularia electum confirmatum Gerundensis
ecclesie Galcerandum de Villanova et Michaelem de Sancto Johanne
archidiaconos in dicta ecclesia Gerundensi
nomine capituli ejusdem Guillermum de Fontibus officialem episcopi
Barchinone nomine ejusdem episcopi Petrum Vilana
archidiaconum majorem Urgellensis ecclesie
nomine episcopi ipsius fratrem Raimundum de Rajadello
nuncium fratris Guillelmi de Guimerano prioris
Cathalonie Andream vicecomitem Insule et de
Caneto Dalmacium de Queralto Guillelmum de Argentona et
Guillelmum de Nogaria milites Johannem Serra et Johannem de
Vallesicca licenciatum in legibus nuncios Barchinone
Macianum Castilionis legum doctorem et Johannem Gralla nuncios
civitatis Ilerde Vitalem Grimau et Franciscum Castilionis
legum doctorem nuncios ville Perpiniani Ludovicum
Strucii et Petrum Guillelmi Sunyerii nuncios civitatis Gerunde
qui cum aliis diversis prelatis ecclesiasticisque personis baronibus
militibus civitatibus villis et locis Cathalonie principatus
nostri fuerant litteris evocati pro colloquio consilioque habendis
cum eis supra quibusdam negociis comodum et honorem nostrum ac
reipublice regnorum et terrarum nostrarum potissime
principatus jamdicti non parum tangentibus nobis fuisse
reverenter oblata capitula subinserta nosque ipsis capitulis
responsiones fecisse descriptas in fine cujuslibet eorundem: et demum
inter nos et superius nominatos producta fuisse et penitus concordata
capitula et responsiones ipsa ut hic per ordinem sunt
descripta.
Molt alt e molt excellent princep e
senyor com vos ab letres vostres hajats
appellades certes persones de la esgleya e dels barons
e cavallers e de les ciutats e viles reyals de Cathalunya
per haver coloqui et consell dells sobre alscuns
affers vostres tocants vos senyor e vostra corona per
la qual rao les persones per vos appellades son stades
ajustades davant vostra senyoria: e vos senyor
hajats fet explicar per micer Guillem de Vallsecca
vostre vicecanceller que com vos senyor hajats fet
convocar lusatge Princeps namque per rao deles
companyes darmes qui de la part de França son
entrades en Cathalunya per debellar e dampnificar
aquella e per aço sia stada feta una covinença
per molts de pagar lo mes certa quantitat per foch
la qual cosa se diu esser importable a la terra: la
qual covinença o la rao de pagarho encara dura com les
dites gents son encara en la terra dampnificant aquella e vos
senyor vullats haver sobre aço colloqui et
consell posantvos en tota via raonable et comportable a
la terra: per ço les dites persones haut sobre aço
consell e deliberacio vos donen senyor lo consell
seguent:
ço es que entenen per foragitar
les gents darmes stranyes que huy
son en Cathalunya a vos senyor deure bastar de lançes
DC e D pillarts e D ballesters: de la qual gent L
lances e C pillarts sien en Rossello
per obviar que mes gents darmes no entren en
la terra com vos senyor hajats certs ardits que mes
nich volen entrar: remetent tot aço a arbitre
vostre o del capita: e que alscunes lances les quals
sera vist al dit capita correguen la terra on les dites gents darmes
se son enfortides e ab tota la romanent gent se pot
posar setge en aquell loc o locs que les dites
gents darmes tenen dins lo dit comtat et que una
galea stiga en la mar per ço que les dites
gents darmes vianda o altres secors per la mar
no pusquen haver: et que aquesta gent darmes sia
pagada a II meses qui compten lo primer dia del mes
present: et si dins aquets dos meses no haura fi
aquella que deu que dur per altre mes apres seguent
pagant senyor mig flori lo mes per foch attesa
la subvencio ja pagada e attesa la pobresa de la
terra e la carestia que es en aquella: et passat
aquest temps vos senyor e la terra romanga cascun en son
dret del dit usatge no contrastants alscunes
covinences qui sien per qualsevol paraules ne
ab qui stades fetes ab vos senyor les quals
daqui avant no puguen haver loc ans sien
haudes per casses e nulles. Et per ço
que totes les dites DC lances de fet servesquen pus
sen fa la paga: que la mostra se faça en manera que
alcu no sen partesca ne una persona o cavall
pusquen esser compresses II vegades o mes en la dita
mostra et que cessant senyor lo dit usatge la subvencio
damunt dita ces. Plau al senyor rey: axi empero
que si lo dit mig flori no basta a la dita companya quey
sia fet compliment per los del principat de Cathalunya mas sie entes que I no sia
obligat tengut ne executat per altre. Consellen mes
senyor que per ço com la terra es fort carregada axi
per la gran e importable subvencio que ha feta
del temps passat com encara per aquella queus ha a fer
per III meses sdevenidors inclus lo
present mes per occasio de la convocacio del dit usatge: queus
placia senyor de passar e atorgar a aquells qui no han pagat
de mijant marz a ença pus prop passat
que responguen e paguen segons la subvencio que ara senyor vos
enten a fer ço es de mig flori. Plau al senyor rey.
Consellen mes senyor que tota la moneda que daço exira
axi del temps passat com del sdevenidor vinga en
ma de persones elegidores per la terra les quals persones hajen
la dita moneda a convertir en paga de les coses damunt dites e no en
altre en hajen a retre compte a la persona o personas
que sobre aço seran assignades per part de la terra: e lo
senyor rey enten e vol que la recepcio de tot ço qui es
degut per raho del usatge sesguard a les
personas qui per los del consell hi seran ordenadas
axi que son tresorer non haja res a reebre:
mas que per satisfer a les grans quantitats que ha manlevades
per aquesta raho reeba lo dit tresorer tot ço
e quant es degut per lo dit usatge tro per tot
lo mes de abril prop passat. E per ço
car los del consell dupten que les execucions
per aço fahedores nos facen rigorosament et
inmoderada lo dit senyor rey vol quel dit tresorer faça
aquelles fer per los ordinaris et no per comissari ne
per porter ne algun altre: e sis fahia que nengun fos
tengut a pagar salari ne messions que sen faessen.
E encara vol lo dit senyor que per ço que no pogues
esser dit quel tresorer faes les execucions dessus
dites ans de temps degut quen haja consell de
dos persones del dit consell lo qual consell haja tenir
e exequir de necessitat: e les dites II persones se hagen
elegir per los convocats al dit consell e aquestes lo hajen
consellar lealment e be e daço facen sagrament. E sia
entes que de totes les persones tengudes al dit usatge qui
pagat no hauran ultra lo temps davall scrit mig
flori per foch ço es de XV de mars a ença
tro per tot abril prop passat e no mes avant mas del
temps abans ço es del dia de la convocacio tro al XV
dia de marz haja segons la composicio que feta hauran
ço es que paguen segons los altres I flori
per foc lo mes. Plau al senyor rey ço
quel dit capitol conte del present mes de maig e dels
II meses prop vinents. E per ço senyor que en
les dites DC lances hajen comtes vescomtes
e altres grans persones de la terra e que lo foragitar
de les dites gents darmes stranyes se faça pus
spatxadament consellem que a vos placia senyor descriure
al senyor infant prestament e que saperceba ab
aquella gent darmes que pora e que ab poca gent
o molta vinga a la vostra senyoria com pus
ivarçosament pusca. Plan al senyor rey pero que
per la venguda del infant lo fet no sia retardat
en res mes hi sia enantat tant com fer se pusca.
Consellen mes encara senyor queus placia posar en via raonable
et comportabla daquest fet del dit usatge ab
lo comte de Cardona Bernat de Pinos et Bernat de
Cabrera et ab altres nobles e cavallers qui laltre dia
partiren de Gerona: car persones
son senyor qui en aquest acte vos serviran notablement per via de
consell e ab armes axi com altres vegades han acostumat
remetent a ells et a lurs sotsmeses et a tots altres de
qualque condicio o stament sien totes penes si
en algunes son cayguts per occassio del dit usatge e si
los dits barons e cavallers per lur tornada en res vos
han agraviat: e que per ço que ells pus coratjosos
e volenterosos vinguen al vostre servey quels
vos placia guiar: sens los quals e daltres
comtes e barons de Cathalunya no veem senyor que la dita
subvencio se pogues pagar per la raho damunt
dita ni fer lo dit servey. Lo senyor rey
fara la dita remissio los empero quis alegraran
daquella faents dins lo temps que haura loch
lo servey del dit usatge ço es del temps
passat per via de remença e del sdevenidor per remença
o per servey personal segons que es convengut. E per ço
senyor com si mes gents darmes stranyes entren en
Cathalunya per dampnificar aquella majorment en gran
nombre axi com se diu que saparella et si ho fan
Cathalunya no seria bastant a fer tant gran messio e
per conseguent sia cosa rahonable que los
regnes Darago de Valencia e de Mallorques en aço ajuden
axi com Cathalunya ajuda notablement en la guerra de
Castella als dits regnes Darago et de Valencia
e per aço lo general de Cathalunya entena
emprar los dits regnes: consellen senyor que a
vos placia de dar en aço tota favor e endreça
que puscau com sien affers vostres e tot torn a
honor e servey vostre e de la corona. Plau al senyor
rey. Et com lo fet del comte Dempuries per la
execucio que vos senyor li fets sia feta causa e
occasio principal del entrament de les dites gents estranyes
lo qual fet si a honor e reverencia vostra senyor e de la
corona podia haver fi seria cosa fort expedient per los
grans perills daquestes gents darmes e daltres
qui sen porien seguir e com vos senyor dejats anar ab
vostres sotsmeses ab misericordia e pietat pus
se faça e torn a honor et a reverencia vostra et
ab satisfaccio e esmena condigna tal com a vos pertany
de fer e majorment com sia de vostra sanch e los
fills del dit comte sien vostres nets: ab humil
supplicacio precedent vos consellen senyor que sia vostra
merce per reverencia de Deu et intuit de pietat que si lo
dit comte fa a vos senyor regonexent les errades que ha
fetes tota satisfaccio e esmena a vos senyor e a la
corona honorable que placia a vos de haverli
misericordia et pietat en sguart special dels dits vostres
nets e dar tot loch a vos senyor honorable axi
com dit es que la dita subvencio ces de tot.
Aquest capitol denega lo senyor rey segons quel
ha ja denegat de paraula. Consellen a vos senyoria que durant
la subvencio del dit usatge vos senyor no puxats
per via dost en general o en special ne
en altre manera haver trer o fer exir les osts
reyals de Cathalunya en general o en singular vulles
per via de consell com en altra manera ne les dites osts
o singulars daquelles sien tengudes o tenguts de anarhi
o exir durant la dita ajuda o subvencio: retinentse
senyor les persones per vos appellades que per aquest consell
no sia fet prejudici novacio o derogacio als capitols
fets e per vos senyor fermats en et sobre la prorogacio
de les corts de Fraga ans aquells e les coses en
aquells contengudes romanguen en lur efficacia et virtut e que
plaçia a vos senyor de atorgar totes provisions per
les coses damunt dites necessaries esser franques de dret de
segell. Plau al senyor rey.
Tenore presentis
capitula preinserta et unumquodque ipsorum juxta responsiones
factas eisdem de certa sciencia acceptamus et grata habemus illaque
quatenus nos obligant et astringunt juxta responsiones predictas
concedimus et firmamus illis videlicet omnibus ex prelatis personis
ecclesiasticis baronibus militibus generosis civitatibus villis et
locis principatus jamdicti qui capitula et responsiones
easdem firmaverint legitime cum effectu et non aliis quibuscumque. Et
in nostra bona fide regia promittimus et juramus per dominum
Deum et ejus sancta quatuor evangelia corporaliter manibus nostris
tacta in posse nostri secretarii et notarii
infrascripti tamquam publice persone a nobis hec stipulantis nomine
omnium quorum intersit vel possit ac poterit interesse quod dicta
capitula et omnia et singula contenta in eis juxta
responsiones ipsorum tenebimus servabimus et complebimus cum efectu
et teneri servari et compleri incommutabiliter faciemus et contra ea
nullatenus veniemus neque sinemus quidquam in contrarium fieri ullo
jure ratione vel causa volentes de hiis fieri atque tradi unicuique
petenti unum et plura publica instrumenta sigillo nostro
pendenti munita. Quod est actum in episcopali palacio
civitatis Gerunde die quinta madii anno a nativitate Domini
MCCCLXXX quinto regnique nostri quinquagessimo. – Guillelmus
de Vallesica. – Signum + Petri Dei gratia regis Aragonum etc.
qui hec prout continentur superius laudamus concedimus et firmamus. –
Testes sunt qui fuerunt ad premissa presentes nobilis Berengarius de
Apilia majordomus Bernardus Alamanni Dorriols
algutzirius milites Guillelmus de Vallesicca vicecancellarius
Petrus Ça Calm curie negociorum promotor legum doctores
Bartholomeus de Avellaneda secretarius dicti domini regis et
nobiles Petrus de Scintillis miles majordomus et
Berengarius Vallossera secretarius domine regine.
– Sig+num mei Bartholomei Sirvent secretarii domini regis
predicti et ejus auctoritate notarii publici per totam terram et
dominationem ejusdem qui premissis interfui eaque de ipsius mandato
scribi feci et clausi. – Dominus rex mandavit michi
Bartholomeo Sirvent in cujus posse firmavit et juravit.