CXLVII, secret, Alfonso IV, fol 34, sin fecha

CXLVII. 

Secret. 2, Alfon.IV. Fól. 34. Sin fecha.

Memorial de les
coses que en Nicolau …. paborde de Iviza deu dir e
fer per part del senyor rey en cort romana. – Primerament
precedens humils e degudes recomendacions al papa e
saluts als cardenals los dara les letres
de creença que sen porta en virtud de les quals
esplicara e fara instancia per part del dit senyor en les
coses devall contengudes entrevenintli frare
Antoni de Fanno e en altra manera. Olzina secretarius.
– Primerament com per conservacio de la cosa publica del regne
Darago
considerada majorment la cualitat e malicia del
temps sia molt necessari que del arquebisbat de
Çaragoça lo qual ha molts castells viles e altres
temporalitats sia provehit a persona de gran stat
e que sia disposta en guardar e defendre la cosa publica la
honor e profit del senyor rey: lo dit Nicolau ensemps
ab lo
dit frare Anthoni de Fanno confessor
del dit senyor e lo qual es estat trames en Roma
e en tota altra manera instara e suplicara que del dit arquebisbat
sia provehit don Gonzalvo Dixar persona de gran
linatge
e amigable en Arago e de assats
providencia e lo qual sera ben abil axi en temps
de guerra com de pau a preservar la cosa publica de tot perill e
scandel: e dira sobre aço lo dit Nicolau totes
coses profitoses per ben avenir del regne. Olzina secretarius.
– Item com lo senyor legat per virtut de la la facultat
donada a ell per lo san pare haja provehit del
bisbat de Mallorques frare Galçeran Albert
lo qual es estat ja consegrat e mes en possessio
del dit bisbat e ha pagat la vagant e altres drets a la
cambra e a noticia del senyor rey sia pervengut
que lo san pare ha provehit del dit bisbat a
mossen Gil Munyoz de la qual cosa lo dit senyor
es molt maravellat car segons los pactes de la
concordia novellament feta lo dit bisbat se devia
donar a voluntad del dit senyor la qual es stada
y es que lo dit frare Galçeran
hagues lo dit bisbat e no lo dit mossen Gil per
molts sguarts concernents ben avenir de la dita concordia:
perque lo dit Nicolau suplicara e instara lo dit san
pare
e altres que revocada la provisio del dit mossen Gil sie
declarat la provisio per lo dit legat feta en persona del dit
frare Galceran esser canonica e deure sortir
son degut efecte: e dira sobre aço lo dit
Nicolau totes coses profitoses per ben avenir del negoci com la
voluntad del dit senyor sia estada e es quel dit
frare Galceran haja lo dit bisbat e dit mossen Gil haja
beneficis a quantitat de dos o tres milia florins.
Olzina secretarius . – Item com lo senyor rey haja los
fets de mossen Darinyo quondam son secretari per
los grans serveis que lo dit ha fets e de
sos nebots e parents en especial recomendacio: lo
dit Nicolau treballara ab gran instancia de part del dit
senyor a totes confirmacions e altres coses que sajen a fer en
cort romana en favor dels hereters nebots e parens
del dit quondam secretari e en dara de part del dit
senyor totes suplicacions necessaries. Olzina secretarius.
Item lo dit Nicolau
de part del dit senyor fara instancia e treballara que aquell que los
de Peniscola han trames en Roma sia
prestament spaxat e obtingue del pare sant les
coses que honestament demanara en favor dels de Peniscola en
manera que haje en beneficis e altres coses don pusque
viure. Olzina secretarius. – Item treballara lo dit Nicolau e
fara instancia per part del dit senyor rey en los
affers del bisbe de Valencia segons lo dit bisbe
lin dara largament memorial e al dit frare Anthoni fon
donat special carrech: e esplicara los
grans serveis que lo dit bisbe ha fets e fer no
cessa per los quals a instancia del dit senyor es stat
provehit per lo legat del dit bisbat. Olzina
secretarius. – Item lo dit Nicolau treballara per part del dit
senyor rey en obtenir del papa certes gracies
en favor de micer Guillem Ponç de Fenollet en dara
de part del dit senyor totes suplicacions necesaries. Olzina
secretarius. – Item lo dit Nicolau de part del dit senyor fara
instancia e suplicara lo sant pare que confirme certa
assignacio quel senyor legat ha feta o deu fer a
Bertomeu Sillent scriva del senyor rey lo
qual es entrevengut en los negocis de la concordia dels
de Peniscola en paga e satisfaccio de certa quantitat quel
papa olim Benet li devie e per los
servirs que per temps de divuit anys havia fets
lo dit Bertomeu. Olzina secretarius.

cxlviii-secret-2-alfonso-iv-fol-16-21-junio-1417

//


https://es.wikipedia.org/wiki/Alfonso_IV_de_Arag%C3%B3n


Retrato imaginario de Alfonso IV de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).
Retrato imaginario de Alfonso IV de Aragón, de Manuel Aguirre y Monsalbe. Ca. 1851-1854. (Diputación Provincial de Zaragoza).



Alfonso IV de Aragón, el Benigno (¿Nápoles?, 1299 – Barcelona, 1336). Rey de Aragón, de Valencia, de Cerdeña, rey titular de Córcega y conde de Barcelona (como Alfonso III), entre 1327 y 1336.


Segundo hijo de Jaime II de Aragón y de su segunda esposa, Blanca de Anjou, se convirtió en rey tras la renuncia al trono de su hermano Jaime, que tomó los hábitos en 1319. Se casó dos veces: en 1314, con Teresa de Entenza y en 1329 con Leonor de Castilla.


Durante el reinado de su padre, siendo el infante Alfonso procurador de la Corona, lideró la expedición aragonesa que tomó la isla de Cerdeña (1323-1324) que había sido adjudicada al rey de Aragón por el Papa en el tratado de Anagni (1295). Por la conquista de Cerdeña entró en conflicto con Pisa y Génova ya que ambas ciudades italianas tenían posesiones e intereses comerciales en ella. Para la conquista contó con 80 naves grandes y muchas más de menor tamaño, 1.000 caballeros, 4.000 infantes, 2.000 ballesteros y 3.000 auxiliares. Ante la resistencia pisana no pudo tomar Cagliari antes de un año. Al regreso de su conquista de Cerdeña puso la primera piedra del templo de Santa María del Mar en Barcelona.


Accedió al trono en 1327 tras la muerte de su padre Jaime II de Aragón y la renuncia de su hermano Jaime, heredero al trono, quién prefirió entrar en un convento como monje. Hacía solo cinco días que había enviudado de su primera esposa, Teresa de Entenza, cuando falleció el rey. Alfonso juró en primer lugar los Usatges de Cataluña y fue reconocido por sus súbditos como conde de Barcelona en el día de Navidad de 1327. Posteriormente, el domingo de Pascua de 1328, fue coronado como rey de Aragón en Zaragoza con gran solemnidad, que fue recogida por Ramón Muntaner en su Crónica.