CXV.
n. 1261, fol. 165. 14 ag. 1378.
Lo rey. Molt car
fill entes havem laccident de febre que havets
haut de que havem haut gran despler e estamne
ab gran ansia et starem tro sapiam vostre
milorament: perqueus preguam volem e manam que
soven nos en certificets per correus cuytats
cor fort nos farets gran plaer per la ansia en
quen estam: et estats a regiment dels metges eus
guardats de coses contraries. E sapiats que nos havem
fetes tres cobles: cavallers de qui ne on
se deuen fer: et per tal com en aqueix regne ha
molt hom jove de qui aços pertany trametemvosen
translat enterclus en la present afin quen
prenguen eximpli. Dada en Barchinona sots
nostre segell secret a XIIII dies dagost del any mil
CCCLXXVIII – Rex Petrus.
Vetlan el lit
suy nun penser casut
De dar
consell als cavallers quis fan
De quis faran
cavallers deravan
Es en qual loch los sera
pus legut.
E dich primer que la cavallaria
Rebre deu hom de son senyor siy es
O de
valent cavaller en apres
O de qui cap de son
linatge sia.
Lo loch me par que sia
pus degut
Nobla ciutat o vila grosse gran
Ols enamichs valentment garrejan
Tenent
el puny lança el bras escut
On esgleya on
gran devota sia:
E siu faxi no sera ja
repres
Per cavallers ne per null hom entes
Quin
nobles fayts met se pensa tot dia.
Damor
no chant axi com far solia
Car me vey trop en anys avant empes
Duptant
quem fos en mal per alscuns pres:
Perque men
call que pus non chantaria.
Dominus
rex mandavit michi Guillermo Oliverii