De la Almoyna.

De la
Almoyna.

Esguardants e a nostra memoria comanants la
paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres
ab vosaltres tots temps
haurets e encara la paraula
del propheta: Trenca lo pa al freturan
e
los freturans met en
la
tua casa: per moviment de pietat e de
caritat som costrets que a sustentacio dels pobres
nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab
altres piadoses acorriments no axi com ne
som tenguts mas axi con podem misericordialment
succurram. Perque ordonam e establim que cascun
any sien assignats per almoyna ultra aquella la
qual en altra manera axi a religioses con a
altres persones donam per altres officials mil libras
barchelonesas per quatre partidas del any reebedores
dels nostres batles generals e per los procuradors
reyals e aministradors de nostres rendes de la nostra
senyoria les quals quatre partides comencen lo jorn de
la nativitat de nostre Senyor les quals reeba lalmoyner
nostre et aquelles do e distribuesca
segons nostra pia volentat e devocio. E encara mes a la dita
almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no sera
de tenir tinell als nostres domestichs per quascun
jorn aytant con durara que nos no tindrem aquell
deu solidos jaccenses en Aragon e quinse
solidos barchelonesos en Cathalunya e en regne
de Valencia
e vint solidos de mallorquins en
lo regne de Mallorches e altres vint solidos
alfonsins en lo regne de Cerdenya e de Corcega
per los dits almoyners dels nostres panicers
cascun dia reebedors de pa assignam quant nos presents
en les dites terres serem lo qual continuament devant la porta
de nostre alberch reyal a sexanta pobres de
Jesu-Christ
ço es dos diners en Arago
tres diners en regne de Valencia e en Catalunya
e quatre diners en Mallorcha e en Cerdenya
et en Corcega de pa a cascun dels dits pobres
sera donador: los releus encara los quals sobren
de la taula nostra e de nostres domestichs sien donats
e distribuits a altres pobres a la porta de nostre alberch
cascun dia per lo mati. Et ultra encara
los damunt dits diners volem esser donats tots
dicmenges als sexanta pobres damunt dits sinch
solidos jaccenses en diners en Arago e
deu solidos barchelonesos en Valencia e en
Catalunya e quinse solidos mallorquins en
Mallorcha e altres quinse dalfonsins en Cerdenya
o en Corcega reebedors del nostre comprador ço
es per aytal manera que un diner jaques e dos diners
barchelonesos
e quatre de mallorquins e altres quatre
dalfonsins
segons les terres on serem a cascu dels sexanta
pobres damunt dits seran donadors: et ultra encara les
coses damunt dites volem a la damunt dita almoyna en la porta
de nostre alberch donadora los releus qui
sobraran en la cuyna axi en carns con en
altres menjars esser assignats. Mes avant pan e
vin los quals en nostres boteylaria e paniceria
sesdevendra a deteriorar en tal manera que devant los
nostres domestichs a posar convinents no serien e
encara fruytes e fromages que envers los
rebosters romandrien los quals convinentment
per ells no poguessen esser posats a la dita almoyna tota hora
que aytals coses sesdevendran assignam. Encara
assignam a la dita almoyna totes les besties retudes
a la cort per afollades e aquelles lalmoyner reeba
del cavalleriz. En apres assignam a la dita
almoyna totes les condempnacions de nostres domestichs
ques faran per los havents poder les quals
condempnacions los dits almoyners del tresorer
nostre haver procurar sien tenguts les quals condempnacions
ensemps ab laltra moneda de la almoyna
als pobres de Christ sien donades: e aço que
per les bulles de plom o daur en los
privilegis emposadors en nostra scrivania se
reeb
segons les coses per nos aordonades. E encara aquell
dijous en lo qual lo Salvador nostre a nos exemple
relaxan los peus dels apostols lava volem esser
donat a tretse pobres als quals nos duyts per exempli
lavam a cascun drap de lana per dos robes
ab calces e capero e drap de li per una
camisa complida e capell e cinch solidos de
barçeloneses en Cathalunya e en regne de Valencia
e sis de mallorquins en Mallorques e sis
dalfonsins en Cerdenya o tres de jaqueses
en Aragon per costures apres la ablucio:
als quals dinar en la nostra cort sia donat e nos
aquells servescam de donar lurs aygua en les
mans axi en lo començament con en la fi del
dinar jonolls ficats en terra e les viandes que
ells deuran menjar en la forma damunt dita devant ells posem. En
apres per tal que cascun dia nos siam
remembrants del exempli de humilitat que nostre Senyor als seus
dexebles e subseguentment a nosaltres lexa: ordonam
oltra les dites coses cascun dia ordinariament a tretse
pobres menjar continuament esser donat en la nostra cort real
per tal que devocio real de lavar a ells les mans e
besarlos aquelles oferent a cascun tres diners
barcheloneses en Catalunya et en regne de Valencia
et dos diners jaqueses en Arago et quatre
diners mallorquins en Mallorques et quatre
alfonsins en Sardenya a honor daquell en la man
del qual los cors dels reys esser son demostrats
exegir puscam axi con desijam. In
Paresceve
pero de nostre Senyor a tretse als quals ultra
la ablucio de les mans a honor daquest Jesu-Christ qui
per la sua passio de menjar no corruptible de gloria eternal
aquest dia nos sadolla jonoyls plegats menjars posam.
Volem encara als ordens de pobretat de la terra nostra
almoynes esser donades per la manera ques segueix
ultra aquelles almoynes les quals reeben en
nostra absencia: ço es que con serem en ciutats
o viles dins la nostra senyoria si nos presents erem sien
donats cascun any davant la festa de Nadal de nostre Senyor
als monastirs daquell loch per pietança
vuit diners jacceses o dotse diners
barcheloneses o setse diners mallorquins
o setse alfonsins segons les terres on serem per cascun
frare o sor daquells monastirs.