Dels
Algutzirs.
Digna veu es del regnant per
magestat a leys per les quals aquella inestimable
virtut de justicia que es constant e perpetual volentat
son dret a cascun donant negligen propria utilitat per tal que
serve comuna equitat es col princep confessar si
meteix alligat e verament mes al regne nostre
estimam sotsmetre senyoria a les leys. Don
jacsia que per totes corts leys axi nostres com
altres per nos approvades observar cobeegem molt pus
fort en la cort de nostra casa la qual a nos pus propinca
es guardar desijam: cor mentre que les coses per nos
manades observam als altres aquelles no menyspreadores
demostram. Perque duem proveydor dret orde de dret amplectan
quen la cort nostra dos cavallers los quals algotzirs
volem esser nomenats sien instituits entre los estants
de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors
daquells o sien del regne nostre o daltres terres nostres o
sien de regnes o terres estranyes lo damunt dit offici
haja tota jurediccional potestat la qual costuma
concernents per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque
qual estant del regne nostre o daltres terres nostres o estant
estrany segons que dit es reebut sera de casa nostra o de la regina
entena per aquell fet de la recepcio damunt dita si esser
sotsmes a tota jurediccional legitima potestat dels dits alguatzirs
o a tota franquea o privilegi dalcun loch
o terres si hauer renunciat en quant los dits
alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen con
aço a la dita recepcio entenam ques pertanga
jassia daço en la recepcio neguna expressa
mencio sia hauda en alcuna manera. En la dita
jurediccional potestat legitima declarants ordenam quels dits
alguatzirs de totes causes civils e criminals conexença
hagen segons que la tenor de les coses que davall direm
explicara. De totes donchs causes poques civils e criminals
conexença abdos ensemps o per un daquells
ab un dels oydors primerament per qualsevol instancia
de actors o de accusadors requests o request o
als quals o al qual dels crims comeses denunciacio
primerament sera estada feta o als quals o al qual per nos o per
nostre canceller o vicecanceller en absencia daquell
canceller o oydors nostres remesa sera supplicacio
de les dites causes feta deja esser espatxada. De les grans
empero causes civils e criminals la conexença se haja
a fer per lo nostre consell. E aquell qui primerament lo
dit offici haura aconseguit per aquest certament sia
feta la conexença ab lo dit oydor. Si
abdos los dits alguatzirs sien presents
lavors con de les dites coses sera feta requesta
per instancia de actor o accusador qual que qual
o quant sera feta denunciacio dels crims comeses o
quant per nos o el canceller o el vicecanceller segons
que dit es o per los oydors nostres sera remesa a
aquells supplicacio daquelles coses feta. A aquestes
coses ajustam utilment proveens quels alguatzirs
solliciten lo canceller que un dels oydors lo
qual volra en assessor liure a ells conexents
de poques causes civils o criminals en lo començament
de la causa present esser covenga o en la fi: principi empero
de causa no deim esser dentro al actor o accusador lo
convengut haura respost segons ques cove o on en causa
criminal no accusan mas en altra manera es proceyt
dentro confessions reebudes seran dels dalats:
fi empero de causa deim esser per prolacio de sentencia
diffinitiva la qual per aquells alguatzirs assistent lo
dit assessor manam esser prolada axi que per altre pusca
als parts en juhiy esser recitada. Ajustam encara que
per aquells maseys alguatzirs assistent lo
sobredit assessor sentencies interloqutories sien
pronunciades: a les damunt dites coses enadents que quantes
vegades los dits alguatzirs per raho de lur
offici de scriva freturaran un dels escrivans
de la nostra escrivania assumir no ometen: declaracio
empero de les paraules premeses ajustam de aquest edicte sen
pus clar retre cobeejants perque presents los
alguatzirs esser deim aquells qui nos seguexen
estants en lo loch on nos serem o pertinencies daquell
a nostres serveys apparellats. No es encara ignorador
que entenam majors causes criminals esser aquelles les quals
de custuma de dret o ordinacio nostra donen pena de mort
o abscisio de membre o exill perpetual de
publichs crims son proposats: poques empero causes
esser aquelles entenem les quals daltres crims son agitades:
e grans civils esser aquelles que son de quantitat de sinchcentes
libras barchelonesas o de trecentas libras
jaccenses o siscentas libras de mallorquins
o dalfonsins de cosa la qual sia afirmat per lactor
valer la dita quantitat o mes a la dita raho. Altres empero
causes civils deim esser poques: imposants al actor
necessitat de exprimir en la supplicacio o querimonia o
libell quant preu esser de la cosa estimara per tal que per
aço aquells qui conexer hauran segons la tenor de les coses
damunt dites decernesquen. Aço maseyx volem
generalment esser observat si sia demanat fet o altra cosa lo
preu de la qual pusca en alcuna manera esser observat.
Congrua cosa per aço esser sanccim que
sentencia alcuna donan derrer
supplici o toliment de membre o exili o privacio
doffici o de benefici de nostra casa los alguatzirs
no promulguen contra alcun dels nostres domestichs:
quant que quant empero alcuna causa civil o criminal
contra alcun dels sotsmeses als officis de
majordom camarlench canceller e maestre racional sera endreçada
los alguatzirs conexents en principi de la causa
e en la fi degen assistencia de un dels majordoms camarlenchs
canceller o en absencia sua del vicecanceller o maestre
racional adhibir: e si causa alcuna civil o criminal
contra alcun estant de casa de la reyna sera proposada
los alguatzirs conexents en principi e en principi e en
la fi de la causa haver hagen assistencia del majordom de la reyna.
E aquestes matexes coses disponem esser observades si contra
alcun dels familiars o sequaces dels damunt dits causa
alcuna sera dreçada. E de la causa principi e fi
declaracio les sobre dispostes coses clarament testimoniegen.
Volents part aço a perill de fuyta dels criminoses
provehir ajustam que on que on dels criminoses de
nostra cort ixents de qualque estament offici o grau
fuyta sia duptadora cascun alguatzir
pusca pendre lo criminos jatsia encara en
causa daytal criminos procehir absolutament no pusca
ultra la jurediccio sobreposada en la qual nos cove
sino judicialment procehir ne encara ultra forma
de dret per causa de la correccio dessus dita alcu dels
barons cavallers e consellers qui son de nostra sacra casa
prenguen nos no demanats o incients: ordenants quels
dits alguatzirs per la conexença de les causes
criminals ne civils alcun salari prengan car
los drets del dit offici lus donam en
satisfaccio dels treballs que han per les dites causes. E aquells
tenguen lo nostre carcer real e prenguen
e facen pendre aquelles persones criminoses o altres
axi estranys com domestichs que nos o nostre conseyl
manarem. E facen encara pendre tots aquells de nostra cort que
nostres mayordomens o nostre canceller e nostres camarlenchs o
nostre maestre racional cascuns en lur offici lurs
requerran e aquells facen guardar be e diligentment que
per negligencia nos pusca o per altra manera justicia
esser deperida. E tenguen en presons e carcers
deguts cascun segons son delicte: volents los
dits algotzirs o la un dells esser curoses de
sollicitar nos que provehiam de comissari saben
dret per tal quels furs
e constitucions dels nostres regnes e terres sien
servats qui ab el ensemps a les
confessions reebedores dels dits encarcerats o
presoners e a tot lo proces e enantament
que contra aquells sera fet per lo dit comissari e a la
diffinicio e relacio dels processes e als juhis
e sentencies daquells sia. En apres los
dits presoners o encarcerats facen punir
per penes degudes segons que per nostra provisio o juhi real
sera declarat e ells meteys anar tro al loch on
la punicio sera ordonada faedora ço
es de mort o enderrocament de cases o alberchs o
destruyment de bens seents o mutilacio dalcun
membre si donchs oreyla no es: decernents
que lo dit offici exercesca lo pus
antich en loffici dementre que amdos
presents seran en la nostra real cort e lo pus antich
absent per laltre volem lo dit offici esser
regit: e aquells de son offici licencies de partir de la cort
donar pusquen e punir aquells de son offici
si fallit hauran en lur offici de la quitacio dun
mes o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara
los dits algotzirs esser estrets de fer a nos
sagrament que en lo dit lur offici se hauran be
e lialment e les confessions processes
sentencies e tots altres enantaments que davant ells se
faran secrets tendran e homenatge fer encara que tot dan
nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran e que
tot profit nostre e de nostra persona que a lur noticia
pervendra a nos con pus tost poran
revelaran e que no han fet ne faran alscunes coses
perque les coses desus dites no pusquen complir.