Dicsionari chapurriau castellá, F

fahace
faba, fava, fabes, faves, llegúm pareguda al fesol vert (bajoca)haba, habas, legumbre parecida a la judía verde
fabricáfabricar
fábrica, fábriquesfábrica, fábricas
fabricassiófabricación
fabricatfabricado
fabriol, fabriols – DCVB: Flabiol (Gandesa). Dels pastós lo fabriol, Serres Poes. 15.flauta que toquen los pastós
fabrique (ell)fabrica (él)
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narrassió, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, parladuría, rumor
fábula, cuento, leyenda, quimera, alegoría, narración, relato, parábola,
chisme, bulo, patraña, habladuría, rumor
fabuladófabulador
fábulesfábulas
fach , fageda / lo fach pare dels Ports de Beseit / fagus = haya / ¿Qué fach, pare, sego o arrenco ? (verbo fé)haya, hayas / qué hago, padre, sego o arranco ?
fach (verbo fé)hago
fachada, fachadesfachada, fachadas
fachada, fachades, (italiá faccia = “cara”, faz La palabra fachada (parte exterior en frente de un edificio) viene del sufijo -ada (que ha recibido la acción) sobre la palabra “facha” y esta del italiano faccia = “cara”
facilón, fanfarrón, presumit, presuntuós, fantasma, bravucón, petulán, chulo, ostentós, matasset, perdonavidespresumido, fanfarrón, presuntuoso, jactancioso, fachendoso, fantasma, bravucón, petulante, chulo, ostentoso, matasiete, perdonavidas
Facsió, facsións – bando, partit, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblán, fissonomía
Facción, facciones – bando, partido, grupo, ala, clan, camarilla,
rasgos, rostro, cara, semblante, fisonomía
factó, factósfactor, factores
facturafactura
facturesfacturas
facultatfacultad
facultatiu, facultatius (meche, dotó)facultativo, facultativos, potestativo, voluntario, discrecional, opcional, libre, médico, doctor, cirujano
Fadrí, fadríns, fadrina, fadrines (latín fratrīnus) – sagal, sagala de menos de quinse añs – Diu lo Siñó: dixáu que a mí vínguen los fadríns.muchacho, muchacha de menos de quince años
fáe, fée (ell)hacía
fáem (fé), féemhacíamos
fáen, féenhacían
faena, faenestrabajo, trabajos – faena, faenas
Faeneta, faenetesTrabajito, trabajitos
fáes, féeshacías
fáeu, féeuhacíais
fáia, féa (yo)hacía
fáie, féehacía
fáien, féenhacían
faiga (que yo)haga (que yo)
faigámhagamos
faigáuhagáis
faiguehaga
faiguém, faigámhagamos
faiguera (yo)hiciera, hiciese
faiguere (ell, ella)hiciera, hiciese
faiguérenhicieran, hiciesen
faiguéreshicieras, hicieses
faiguéreuhiciéseis
fáigueshagas
fáigues  hagas
faiguéuhagáis
faixa, faixes – faixa (finca), faixeta, faixetes, faixó, faixónsfaja, fajas – fincas estrechas
falaguera , falagueres – DCVB :
Atractiu que una persona té per a obtíndre de atres alguna cosa (Escrig-Ll. Dicc.).
helecho, helechos – atractivo, capacidad de halagar
falcá , falco, falques, falque, falquém o falcám, falquéu o falcáu, fálquen – falcat , falcada – yo falcaría, falcaríes, falcaríe, falcaríem, falcaríeu, falcaríen – yo haguera falcat – falcán (g) – Ficá falques daball de algo o entre dos objectes, per a aguantáls, anivelláls, etc.acuñar, calzar
Falcó , falcónshalcón, halcones
falconé (setrería, lo que casse en falcóns)cetrero, halconero, cazador con aves rapaces
falda, faldes, faldeta, faldetesfalda, faldas, faldita, falditas
faldetes, faldeta, falda, faldes – a la falda, a la faldetafalditas, regazo
Falera – ánsia – estat neguitós dels cordés cuan tenen molta fam – enfermedat de les ovelles, produída per massa minjá y forsa a la sang (rasquilla castellá, modorra aragonés) – galbana – conjún de coses, persones o animals de baixa calidat.manía, tema, gusanera – galbana, modorra – bahorrina, purria
falláfallar
Fallá – fallo, falles, falle, fallém o fallám, falléu o falláu, fállen – fallaría – fallára – fallaré – no te fallaré, som compañs (díe lo assessino de ERC fussilat a Montjuic, l´heroi dels catanazis).Fallar – no te fallaré, somos compañeros.
fallabe, falláefallaba
fallada (una amela que no ha granat)fallada (una almendra que no se ha formado)
fallámfallarme
fállam un atra vegada !fállame otra vez !
fallatfallado
Falle – les falles de ValénsiaFalla – las fallas de Valencia
falleba, fallebes, (falloba, fallobes), del árabe: ẖallaba a través de ferrolleba – La falleba a una porta de dos fulles es la barreta que les ajunte, per dins. Barreta de ferro giratória al voltán del seu eje, que va aplicada al bastimén de una fulla de finestra o de porta y que se aguante en l’atra fulla per a tancá.Falleba – agarradero, cierre, cerradura, cerrojo
falló, enfadat, enfadadaenfadado, enfadada
falordia, falória, cuento, fábula, mentira, engañ – mentira, embuste, falsedat, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariénsia, invensió, embeleco, seducsió, treta, argússia, ardid, artimaña, timo, truco, picardía, confussiómentira, embuste, falsedad, farsa, burla, fraude, estafa, trampa, apariencia, invención, embeleco, seducción, treta, argucia, ardid, artimaña, señuelo, timo, truco, picardía, falseamiento, confusión
Fals, falsosfalso, falsos
Falsa, falses – falsa (vore esgorfa), la part de dal de una casa.falsa, falsas – desván
falsamenfalsamente
falsedat, falsedats – engañ, mentira, embuste, inexactitut, calumnia, chisme, infundio, ardid, timofalsedad, engaño, mentira, embuste, inexactitud, calumnia, chisme, infundio, ardid, timo
falsificadesfalsificadas
falsilla, falsilles, muixóns pareguts a les oronetes y als avións (uns atres muixóns). Falselles, falsella, falcilla (Apus apus)vencejo, vencejos (Apus apus)
faltá (no está a un puesto O insultá)faltar, insultar
falta, faltesfalta, faltas
faltáe o faltabefaltaba
faltáen o faltabenfaltaban
faltámosfaltarnos
faltán (g)faltando
faltánlifaltándole
faltaráfaltará
faltaríefaltaría
faltaríenfaltarían
Faltat (ha)faltado (ha)
faltefalta
faltenfaltan
faltofalto
faltonfalten
faltón, faltona, que falte an algúPersona que insulta, insultón, insultona
fam , molta gana / A un chiquet que badalláe: – Que tens son ? – No, ting fam !hambre, mucho apetito / a un niño que bostezaba: tienes sueño? No, tengo hambre !
Familiáfamiliar
família, famíliesfamilia, familias
familiaridatfamiliaridad
familiarisáfamiliarizar
familiarmenfamiliarmente
familiásfamiliares
famíliesfamílias
famolengs, famolengs, famolenca, famolenques (que tenen fam, molta gana)hambriento, hambrientos, hambrienta, hambrientas – hambre = fame
famós, famosa, famosos, famosesfamoso, famosa, famosos, famosas
famossíssim, mol famósfamosísimo
fanhacen
fanátic, fanática, fanátics, fanátiquesfanático, fanática, fanáticos, fanáticas
Fanfarró, fanfarrón, fanfarrónsFanfarrón, fanfarrones
Fanfarronada, fanfarronadesfanfarronada, fanfarronadas
fang, fangs, fangot, fanguet – diu lo DCVB : del gótico fani, en una forma intermicha *fanga o *fangu que, segóns Wartburg FEW, iii, 412, podríe habés produít ya en germánic abáns de la introducsió de la paraula en terres romániques. Lo mateix autó done per segú que lo castellá fango está agarrat del catalá fang JA JA JA. Se agarre fang y se li afegíx una O, al contrari que fan Octavio y Arturo que les perden, en ves de agarrá FANGA y cambiá progressivamen la A per O. Tamé se cambie SANG del catalá a SANGRE ?fango, barro, fangos, barros – lodo, barro, légamo, limo, cieno
fantasma, fantasmes, coco, cocosfantasma, fantasmas, coco, cocos
fantasmalfantasmal
fantassía (de la ANC), fantassíes (com los Paísos Cagaláns)fantasía, fantasías
Fantástic, fantásticsFantástico, fantásticos
Fantástica, fantástiquesFantástica, fantásticas
faquines, faquíns, homes que portaben o portáen bultos, o ataúts a cambi de unes perres (al Decamerón), ganapán, costaléfaquín, faquines, cargador, esportillero, ganapán, costalero
faránharán
farásharás
farchat (malfarchat com Cantinflas, malfarjat) – farjat (ben)mal fachado, mala facha – fachado (bien)
fardáfardar
Fardacho, esfardacho (sargantana = lagartija), fardachos, esfardachoslagarto, lagartos
fardellet, fardell, fardells, fardelletsFardo, fardos, hatillo, hatillos
faréharé
fare, fáre, faiguérehiciera, hiciese
farémharemos
fáren, faren, faiguérenhicieran, hiciesen
fares, fáres (que tú), faiguéreshicieras, hicieses
fáres, fares, faiguéreshicieras, hicieses
faréuharéis
fáreu, faiguéreuhicierais, hicieseis
Farfallós , farfallosa, farfallosos, farfallosestartamudo, tartamuda
faríeharía
faríenharían
Farina , farinesharina, harinas
farinera, fábrica de farina, molí, (com la de Horta de San Juan)harinera, fábrica de harina
farinetes (de farina de guíxes, sigróns)gachas
farinetes (de farina de guíxes, sigróns) – lo cuento de les farinetesgachas
farjada (mal), farjatMal vestido, mal fachado, mala facha – fachado (bien)
farmasseúticafarmacéutica
farmássia, farmássiesfarmacia, farmacias
Faro, farosfaro, faros
farolfarol
farolesfarolas
farolets (per a fé lo ball dels farolets)farolillos (baile de los farolillos)
farra, juerga, parranda, jarana, jubiléu, festa, guateque, esparsiménfarra, juerga, parranda, jarana, jolgorio, fiesta, esparcimiento
Farsí les burifarresrellenar
fart, farta, acontentat, acontentada – ne ña un fart en este chiquet !harto, harta, haíto, saciado – expresión de enfado, estoy harto de este chiquillo !
fartámhartarme
fartán (g)hartando
fartanera, fartaneres – de grans fartaneres están les sepultures pleneshartazgo, comilona, “jartá”
fartánsehartándose
fartaráhartará
fartaránhartarán
fartat (me hay, m´hay, m´hai fartat)hartado
fartes (tú te)tú te hartas
Fartet, fartetshartito, hartitos
farteta, farteteshartita, hartitas
fartoharto
fartshartos
fashaces
fasciná o fassináfascinar
fascista, fascistes (de fascis latín, feix)fascista, fascistas
fasque, fáiguehaga
fasquen, fáiguenhagan
fasques, fáigueshagas
fasse, fasses (de la lluna)fase, fases (de la luna)
fassí, farsí, farsimentarellenar, relleno
fassícul, fascículfascículo, fascículos
fássil, fássils, fássila, fássilesfácil, fáciles
fassiletafacilita
fassiletsfacilitos
fassilidatfacilidad
fassilidatsfacilidades
fassilitáfacilitar
fassilitáe o fassilitabefacilitaba
fassilitaránfacilitarán
fassilitárenfacilitaran o facilitasen
fássilmenfacilmente
fássilsfáciles
fassiná, fascináfascinar
fassinats, fascinatsfascinados
fástic, fásticsasco, ascos
fastidiáfastidiar
fastidiálsfastidiarlos
fastidiatsfastidiados
fastidionfastidien
fastidiós, fastidiososfastidioso, fastidiosos
Fastidiosa, fastidiosesfastidiosa, fastidiosas
fatal, fatalsfatal, fatales
Fatigá , fatigás – fatigat, fatigada – yo me fatigo, fatigues, fatigue, fatiguém o fatigám, fatiguéu o fatigáu, fatíguen – fatigára, fatigáres, fatigáre, fatigárem, fatigáreu, fatigáren – fatigaría, fatigaríesfatigar
fatigabefatigaba
fatigánsefatigándose
fatigaríenfatigarían
fatigat, fatigatsfatigado, fatigados
fatigósfatigoso
fatigosafatigosa
faunafauna
favó, favor, favós, favorsfavor, favores
favorable, favorablesfavorable, favorables
favorit, favorits, favoritofavorito, favoritos
favorita, favoritesfavorita, favoritas
Fawwara, Fabara, Favara (Zaragoza)Favara en Zaragoza
faxfax
faya (fáia, féa)hacía
fé aná, empleá, usá, utilisáemplear, usar, utilizar
fe en Déu – fé algofé en Dios – hacer algo
fé mal, yo fach mal, tú fas mal, ell fa mal, natros fem mal, vatros feu mal, ells fan mal, – me ha fet mal lo vi o lo vime – fén mal (gerundio) – faría mal, faríes, faríe, faríem, faríeu, faríen – me fa mal (ting doló)dañar, hacer el mal – me “hace” mal, tengo dolor, me duele.
fé, fach, fas, fa, fém, féu, fan – faiga, faigues, faigue, faiguém o faigám, faiguéu o faigáu, fáiguenhacer
fea, feesfea, feas
fealdatfealdad
feba (féa, faba)hacía
febréfebrero
febril, de fiebre, fiebrónfebril
feche, feches, fechet, fechets – A Aiguaiva se minchen lo feche crugo. – Tráure los feches – del latín vulgar *ficătum a través de la varián fecătum o fetĭcum, que ha donat origen a les formes fransés foie, italiá fegato, español o castellá hígado (cf. Wartburg FEW, iii, 491; Rohlfs Gasc. 186). Hígado – En Aguaviva se comen el hígado crudo. – Vomitar, sacar los hígados
féehacía
féeshacías
Feis, Feix (fascis latín), feixoshaz, haces
feíssim, feíssimsfeísimo, feísimos
feíssima, feíssimesfeísima, feísimas
fel, fels (está al feche)hiel, hieles (está en el hígado)
félahacerla
félay (an ell, ella)hacérselo
féles, félshacerlas, hacerlos
Féli – La Feli no ha vullgut féli lo diná a Clemente.Hacerle – Feli no ha querido hacerle la comida a Clemente.
felís, felísos, elles són mol felísesfeliz, felices
felísmenfelizmente
Felissidat – A Beseit: la tenda de la Felissidat, a la esquerra de les escales que baixen a Vilanova.Felicidad – En Beceite, la tienda de Felicidad, a la izquierda de las escaleras que bajan a Villanueva.
felissitáfelicitar
felissitefelicita
felpafelpa
felpudofelpudo
felshacerles – hieles
Feltre – manta (de feltre, fieltro) per als machos, per a evitá lo rose dels aperos (com la sária)manta de fieltro para los equinos, para evitar el roce de otros aperos.
Fem – aná fén fem – femé, femeraHacemos – fiemo, estiércol – estercolero
Femé, femeraestercolero
femella, femelles, femelleta, femelletes, (femenina, femenines)hembra
femelleteshembritas
femeninesfemeninas
femeninsfemeninos
fémoshacernos
fémoshacernos
femsfiemos, estiércoles
Fému !Hagámoslo !
fémurfémur
fémurfémur
fen (g)haciendo
Fenás – Nom de diferentes plantes gramínies que se donen seques a minjá al bestiá – fenassera, fenasseres es lo tros aon se críeheno
fenás, fenaz, fenássos, fenassera, fenasseres, herba de la família de les gramínies, de fulla dura, que sol fé poblassións als marges y ribassos y als prats secs. – fenacĕum, derivat de fēnumheno
fenaz , fenásheno
fénlahaciéndola
fénlihaciéndole
fénlohaciéndolo
fénloshaciéndolos
fénmehaciéndome
fénmoshaciéndonos
fenómeno, fenómenos, fenómensfenómeno, fenómenos
fénsehaciéndose
féntoshaciéndoos
fénuhaciéndolo
feo, fea, feos, fees – mes feo que pegáli a un parefeo , fea
feram, ferám, paraula per a insultá a una persona, afarám, béstia de cárrega ñirviosa (neguitós, neguitosa, guit, guita)animal nervioso
Ferí – ferixco, ferixes, ferix, ferím, feríu, feríxen – feriguera, ferigueres, feriguere, feriguérem, feriguéreu, feriguéren – ferit, ferida, ferideta, feridetes – ferílherir
ferida, feridesherida, heridas
ferílsherirlos
ferín (g)hiriendo
ferit, ferits – persona ñafrada, víctima de una lesió en trencamén de teixits – atacat de apoplejía, ictus, embólia, mal de esfelíssia – está ferit : está futut (inclús en resaca)herido, heridos – apoplético, paralítico
ferixhiere
ferixenhieren
ferixquehiera
ferossidatferocidad
Ferrá – ferro, ferres, ferre, ferrém o ferrám, ferréu o ferráu, férrenherrar
ferradura, ferradures – camí de ferradura, per a animalsherradura, herraduras – camino de herradura, para animales
ferramén, ferramenta, ferraméns, ferramentesherramienta, herramientas
ferramenta de un machodentadura de un mulo o equino
ferrat, ferrada, ferrats, ferradesherrado, herrada, herrados, herradas,
ferré, ferreraherrero, herrera
férrea (de ferro)férrea
Ferreríes : barri de Tortosa, aon ña un mut famós, que va en un sego, canten (lo mut sol toque) y beuen vi de BateaFerreríes en Tortosa
ferro, ferros – fiarro a Valjunquera – fierro a Huescahierro, hierros
Ferrocarril, tren, carril de ferro, com lo de la Val de Zafán, ara vía verdaferrocarril, tren
fértil, fértils – contrari de ermfértil, fértiles
ferum, feram, auló de animal (forta), del latín vulgar *ferūmen, ‘rastre de fiera’ (la varián *ferāmen ha donat origen a feram). – vore : pudó, tuf, corrompinahedor de animal, olor fuerte – tufo, perfume – husmo
fervor (latín fĕrvōre), ardó, caló intensaFervor – hervor es “bull”
fes (tú)haz tú
fésla, fésles, fésuhazla, hazlas, hazlo
Féslo !hazlo
fésloshazlos
fésmehazme
fesmessuás, inventada (fésme suá), sudoríficssudoríficos
fesmesuás (fésme suá, paraula inventada del llibre de Pedro Saputo, sudorífics, medissina per a fé suá)hazmesudar, palabra inventada del libro Pedro Saputo
fesols blangs o bonicos : marróns – vore bajoca, bajoques judías blancas o marrones
festa , festesfiesta, fiestas
féste fótre (latín fŭtŭere) – fransés: va te faire foutre jódete, a la verga, que te jodan
festechá, festejá, eixí juns, sé noviosgalantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festechabe, festejabecortejaba
festechada, festejadacortejada
festechán, festeján (g)cortejando
festechatcortejado
festechat, festejatcortejado
festeche, festejecorteja
festechen, festejencortejan, salen juntos
festechos, festejoscortejes
festejágalantear, rondar, enamorar, ligar, pretender, halagar, festejar
festejabencortejaban
festesfiestas
festiu, festiusfestivo, festivos
festivamenfestivamente
fésuhazlo
fethecho
fetahecha
feteshechas
fétoshaceros
fetshechos
feu, féuHacéis – hacerlo
féuloshacedles, hacedlos
féumehacedme
féumoshacednos
fi, fins, fina, finesfino, finos, fina, finas
fiá, fiásfiar, fiarse
fiabefiaba
fiámfiarme
fiambreres, fiambrerafiambreras, fiambrera
fiansafianza
fiarrohierro
fiarro, ferrohierro
fiát, fiat, fiada, fiades, fiátsfiarte, fiado
fíat, fíaten !fíate
ficapon
Ficá – fico, fiques, fique, fiquém o ficám, fiquéu o ficáu, fíquen – ficaría – ficára – ficaréponer, colocar, etc
Fíca !Pon !
ficabaponía
ficabenponían
ficadapuesta
ficadespuestas
ficáe o ficabeponía
ficaén o ficabenponían
ficálponerlo
Fícal !ponlo
ficálaponerla
fícalaponla
ficálesponerlas
ficáliponerle
ficálsponerlos
ficámponerme
fícamponme
ficámel, ficámels (los cuernos, per ejemple)ponérmelo, ponérmelos
ficámosponernos
Fícamos !ponnos
ficán (g)poniendo
Fícatel y fícalay !póntelo y pónselo
ficátosponeros
ficatspuestos
ficháfichar
ficha, fichesficha, fichas
fichatsfichados
fichats, fichat, fichada, fichadesfichados, fichado, fichada, fichadas
fichesfichas
ficopongo, coloco
ficonpongan
ficsióficción
fidedigna, fidedignesfidedigna, fidedignas
fidedigne, fidedignes – fiable, de verdat, auténtic, verídic – contrari : dudós, fals y falsofidedigno, fidedignos, fiable, veraz, fehaciente, auténtico, verídico
fidelidatfidelidad
fidelíssim, mol fielfidelísimo
fidelíssimsfidelísimos
Fideu, fideus – pasta per a fé fideuá o sopa – cuan estás brut y te refregues tamé íxen fideusfideo, fideos
fiebre, febre (latín fĕbre)fiebre
fiel, fiels – latín fidēle – Fidel Castro li es mol fiel a la donafiel, fieles
fielmenfielmente
fielsfieles
fiera, fieresfiera, fieras
fieramen, com una fiera, en fieresafieramente
fieresa, inhumanidat, ferosidat, bestialidat, brutalidat, crueldat, agressividat, com un salvache, sañafiereza, inhumanidad, ferocidad, bestialidad, brutalidad, crueldad, agresividad, salvajismo, saña
figa, figues – Fruit del ábre Ficus carica – del latín vulgar fīca, varián de fīcus – Pedro Saputo y les tres figues – la figa de una dona : chona, pichina, vulva – Pareix mentira que un muixó entro dins de una figahigo, higos – el higo de una mujer : vulva
Figuera, figueres – Mon pare va caure de la figuera de enfrente de casa Lilo a Beseit, a la casa de les Carabines, aon van viure y teníen les vaques y la lechería (lleitería no se diu)higuera, higueras
figueshigos
figura, figuresfigura, figuras
figurabefiguraba
figurábeufigurábais
figuráe o figurabefiguraba
figurámfigurarme
figurásfigurarse, representar, encarnar, simbolizar, configurar, aparentar, fingir, simular, imitar, hallarse, estar, encontrarse, contarse, asistir, comparecer
figure an este llibrefigura en este libro
figuresfiguras
figureta, figuretesfigurita, figuritas
figuréutosfiguráos
figuro (me)me figuro
fijo, fíxofijo
fil, filshilo, hilos
fila, filesfila, filas
filagarcho, filagarchoshilacho, de hilo
filera, filereshilera, hileras
filet, filets – un filet o filete de carn es una chulla o talladafilete, filetes – chuleta, tajo
filferro, fil de ferro, filferros, fils de ferroalambre, alambres
filiasió, filiassió a un partit, per ejemplefiliación a un partido por ejemplo
Fill – Ignacio Sorolla Amela es un fill de puta, en perdó de sa marefils de pute en fransés – Quel figlio di puttana è dappertutto italiá – filho da puta portugués, fillo de puta galego – A que sense sabé fransés, italiá, portugués, galego se entén perfectamen ? En cambi: Hurensohn en alemán – Son of a bitch, motherfucker, en inglés – кучи син en búlgaro – mac gille en gaélico escocés – вырадак en bielorusoHijo – hijo de puta – Ese hijo de puta está por todas partes (italiano) – La palabra hijo viene del latín filius con el mismo significado. Su étimo está estrechamente relacionado con el latín felix (ver: feliz) ‘fecundo’ y con el verbo felare ‘mamar’ y con la raíz de fémina, originalmente ‘la que amamanta’.
Filla, filleshija, hijas
fillet, fillets, filleta, filletesHijito, hijitos, hijita, hijitas
fillol, fillola, fillolet, filloletaahijado, ahijada
fillshijos
filón, filóns, una veta de carbó a la mina María Dolores de Beseit – vena, mina, yassimén, bang, bossa – chollo, ganga, negossi, brevafilón, filones, veta, vena, mina, yacimiento, banco, bolsa, chollo, ganga, negocio, breva
Filósofo, filósofa, filosófic, filosófics, filosófica, filosófiquesfilósofo, filósofa, filosófico, filosófica, filosóficas
filshilos
Filtrá – filtro, filtres, filtre, filtrém o filtrám, filtréu o filtráu, fíltren – filtraría – filtrára – filtraréfiltrar
filtrabe o filtráefiltraba
filtro, filtros (latín filtrum) : Cos porós a través del que se fa passá un líquit per a clarificál o llimpiálfiltro, filtros
fin, finalfin, final
fin, final, finalsfinal, finales
fina, finesfina, finas
finalidatfinalidad
finalisá, acabá, concluí, rematá, consumá, agonisá, caducá, prescriure, extinguí, morís, diñálafinalizar, terminar, acabar, concluir, rematar, consumar, agonizar, caducar, prescribir, extinguir, fallecer, morir, fenecer
Finalisadafinalizada
finalisatfinalizado
finalisonfinalicen
finalista, finalistesfinalista, finalistas
finalmenfinalmente
finalsfinales
finamenfinamente
finansiada, finansiadesfinanciada, financiadas
finansiat, finansiatsfinanciado, financiados
finansié, finansiésfinanciero, financieros
Finat, finát, mort, fináts, finats, mortsfinados, muertos
finém (cuan) cuan morigám o moriguémfinemos, muramos
finestra, finestres (latín fenĕstra)ventana, ventanas
finestresventanas
finestreta, finestretes (vore finestró, la web del catalanista aragonés José Miguel Gracia Zapater no to la recomano)ventanita, ventanitas
finestró, finestróns, porteta de fusta de una finestra – blog de José Miguel Gracia Zapater de La Codoñera, sóssio de ómnium cultural y catalanista de propostigo, postigos, ventanillo, ventanilla,
finet, finetsfinito, finitos
fingidafingida
fingidesfingidas
fingíefingía
fingín (g)fingiendo
fingit, fingitsfingido, fingidos
fingíufingís
fingixfinge
fingíxco, fach vore quefinjo, hago ver que
Finíssim, finíssimsfinísimo, finísimos
Finíssima, finíssimesfinísima, finísimas
finsfinos, fines
fiordo, fiordosfiordo, fiordos
fíos (no te)fíes (no te)
fiquepone
fiquémponemos
fiquenponen
fiquéuponéis
fiquéumeponedme
fira, fires, com la de Graus, al llibre de Pedro Saputoferia, ferias
firmáfirmar
firmáe, firmabefirmaba
firmaménfirmamento
firmat, firmatsfirmado, firmados
firmefirma
firmemenfirmemente
firmesfirmes
firmesafirmeza
firmíssimfirmísimo
firmíssimafirmísima
fiscalsfiscales
físic, físicsfísico, físicos
física, físiquesfísica, físicas
fisonada, fisonades (de una abella, de un arreclau o arraclau), picotada, picotadespunzada, pinchazo (con aguijón)
fissiologíafisiología
fissiológicfisiológico
fissonomía, cara, semblán, rostro, faz, expresió, aspecte, figura, tipo, imagen, imache, apariénsia, formafisonomía, cara, semblante, rostro, faz, expresión, aspecto, figura, tipo, imagen, apariencia, forma
fissonomista, observadó, reconeixedófisonomista, observador, reconocedor, memorista
fístula, fístules – úlsera, llaga, abscesso, ferida internafístula, fístulas – úlcera, llaga, absceso, herida
fita, fites, fillola, filloleshito, piedra de partición, hitos
fito fito, poc a pocpoco a poco
Fixá – fixo, fíxes, fíxe, fixém o fixám, fixéu o fixáu, fíxen – fixaría – fixára – fixaréfijar
fixabefijaba
fixada, fixadesfijada, fijadas
fixamenfijamente
fixamén de tornillosfijamiento de tornillos
fixán (g)fijando
fixásfijarse
fixat, fixatsfijado, fijados
fixéufijáis
fixofijo
flagelán, flagelánsflagelante, flagelantes
flaire, auló, normalmen bona, del latín fragrare = auloráfragancia, olor, perfume
flama de foc, flamesllama de fuego
flamejállamear, sacar llamas
flamejaben, flamejáenllameaban
flamejáe, flamejabellameaba
flamerada, flameradesllamarada, llamarades
flamesllamas
Flandi – agarrá an algú en flandi ??coger a alguien con las manos en la masa o en una mentira
flaquejáflaquear
flaquejabenflaqueaban
flaquesaflaqueza
flare, monjo, flares, monjos (latín fratre, germá)fraile, monje, frailes, monjes
flaretfrailecillo
flaretsfrailecillos
flat, auló, tuf y tufarrina (mala auló), corrompina (de corrómpre), pudina (del verbo putí)olfato, olor, tufo
flecha, fleches, saeta, saetesflecha, flechas, saeta, saetas
flexióflexión
flexionáflexionar
flexionoflexiono
floflor
floc, flocs (virutes de fusta)virutas de madera
floral, florals (joc, jocs)floral, florales (juegos)
florentines, de Florénsiaflorentinas
florentíns, de Florénsiaflorentinos
floreta, floretesflorecita
floretesflorecicas, florecillas, florecitas
floríflorecer
floridesflorecidas, floridas
florín (moneda), florínsflorín, florines
florisque, florixqueflorezca
florit, florits – en mohoflorecido, florecidos – con moho
floronco, flloroncoflorúnculo
FLOSflores
flotáflotar
flotabeflotaba
flotabenflotaban
flotán (g)flotando
fluífluir
fluílifluirle
fluíx (fluí)fluye
fluix, fluixa, fluixos, fluixesflojo, floja
fluixafloja
fluixeraflojera
fluixesflojas
Fluixes – afluixesFlojas – aflojas
fluixetaflojita
fluixetesflojitas
Fluixos – afluixosFlojos – aflojes
Fluixos – afluixosFlojos – aflojes
Fluixota, fluixotesflojota, flojotas
foc, focsfuego, fuegos
fofa, fofes – tovafofa, fofas
fofo, fofos – toufofo, fofos
fogó, fogónsfogón, fogones
fogonada, fogonadesdestello, destellos, resplandor, brillo, chispazo, fulgor, centelleo, atisbo, indicio, asomo, señal
fogósfogoso
fogosamenfogosamente
fogosidatfogosidad
foguera, foguereshoguera, hogueras
folclóricfolclórico
Fóli , fóteli !Dale !
folia, tontería, simplesa, / fool inglés / cuarteta que se cante mentre se balleTontería – cuarteta que se canta mientras se baila
follán (g)follando
Follanius : persona que desfá los nius o agarre los ous dels niuspersona que coge huevos de los nidos de las aves, o los deshace (follanidos)
follón, guirigay, galimatíes, jerigónsa, embroll, enredo, algarabía, caosgalimatías, jerigonza, embrollo, enredo, algarabía, caos, follón, guirigay
fon, fonsfuente, fuentes
Fonda, fondes – hostal – hondafonda, hostal, honda
fondária (fondo), profundidatprofundidad
fondesfondas, hondas
FondespalaFuentespalda
fondo, fondos – lo barrang fondofondo, hondo – el barranco hondo
fondonada, fondo, fondonadeshondonada, vaguada
fondos (dinés)fondos (dinero)
Fonética, fonétiquesfonética, fonéticas
fonéticamenfonéticamente
fonoll, fonollshinojo, hinojos
fonsfuentes
Fontz, Fonz, poble de HuescaFontz, Fonz, pueblo de Huesca
fora (si yo)si yo fuera
foradáhoradar, agujerear
foradáen, foradabenhoradaban, agujereaban
foradat, foradatsagujereado, agujereados, horadado
foradet, foradets, foraét, foraétsagujerito,agujeritos
forasté, forastera, forano, forana (de fora), forastés, forasteres, foranos, foranes (de fora)extranjero, de fuera, forano
forat, foratsagujero, agujeros
forcahorca
forcacha de un ábre, aon se obrin dos branques o ramesla forcacha (horca) de un árbol, donde se abren dos vergas o ramas
Forcó, per a tallá romigueres en falshorca pequeña para cortar zarzas con hoz
forefuera, fuese
fórem, siguéremfuéramos, fuésemos
fórenfueran, fuesen
forense, forensesforense, forenses
fóresfueras, fueses
fóreufuérais, fuéseis
forga, forgues, pallissa, pallissespajar, pajares
forigó, forigóns (vore forat y cau)hueco, huecos, agujero, agujeros
formáformar
forma, formesforma, formas
formabeformaba
formabenformaban
formache, formaches – fransés fromagequeso, quesos
formada, formadesformada, formadas
formáe, formabeformaba
formáen, formabenformaban
formal, formalsformal, formales
formalidat, formalidatsformalidad, formalidades
formalmenformalmente
formalsformales
formán (g)formando
formánlaformándola
formánliformándole
formassió, formassiónsformación, formaciones
formassió, formassiónsformación, formaciones
format, formatsformado, formados
formatiu, formatius, sicle formatiu de grado superió (FPII de abáns)formativo, formativos
forme (ell)forma
formémformamos
formén, blat, del latín frumĕntum, Formenta es una masada puján de Beseit a Fredes – Cascun blat de què’s fassa pa és menys convenient e notritiu que lo forment, Albert G., Ques 4trigo (candeal)
Formenta, masada de Beseit a Fredes, lo nom ve de fromén, blat, frumĕntum latínFormenta
formesformas
formiga, formigueshormiga, hormigas
formigué, formigués (de formiga), forat, refugi, gentío, aglomerassió de gen – formigués de lleña (per a fé abono)Hormiguero (de hormiga), agujero, refugio, hoyo, orificio, abertura, hervidero, gentío, muchedumbre, aglomeración, masa, enjambre – de leña, para hacer abono vegetal
formiguejáen, formiguejabenhormigueaban
fórmula, fórmulesfórmula, fórmulas
formulari, formularisformulario, formularios
forn,forns (fŭrnu latín)horno, hornos
Fórnols (Fornos escribíe Braulio Foz)Fórnoles
forqueshorcas
forra, buidavacía
forrada, forradesforrada, forradas
forrat, forratsforrado, forrados
forres, buidesvacías
Forrollat (de ferro): Barreta de ferro que va aguantada a una porta o finestra per dos argolles y que, fénse rellissá per un agarradó, se fique per un dels seus extrems a una argolla o forat que ña al bastimén o a l’atra fulla, y tanque així en fort la porta o finestra.cerrojo
forsáforzar
forsa, forsesfuerza, fuerzas
forsám, forsémforzamos
forsaríeforzaría
forseguera, molta forsamucha fuerza
forsuda, forsudesforzuda, forzudas
forsut, forsutsforzudo, forzudos
fortfuerte
fort , forta , forts , fortesfuerte, fuertes
fortalesa, fortalesesfortaleza, fortalezas
fortín, fortíns (de Cabrera a Beseit)fortín, fortines
Fortó, auló forta, ferumhedor, olor fuerte
fortot, fortotsfuertote, fuertotes
fortuna, fortunesfortuna, fortunas
fosa, foses, fossa, fosses (fuesa a Pedro Saputo)fosa, fosas
fosá, fossá, sementericementerio
fosc, oscur, foscos, oscursoscuro, oscuros
fosca, oscura – fosques, oscures – a fosquesoscura, oscuras – a oscuras
foscó, escurina, oscurinaoscuridad
fosforitofosforito
fosques (a)oscuras (a)
fossá, fossás, sementeri, sementeriscementerio, cementerios
fóssil, fóssilsFósil, fósiles
fot (fótre)Jode + muchos más significados
foto, fotosfoto, fotos
fotografía, fotografíesfotografía, fotografías
fotografiá, retratáfotografiar, retratar
fotografiadesfotografiadas
fotografiálafotografiarla
fotografián (g)fotografiando
fotografiat, fotografiatsfotografiado, fotografiados
fotográfic, fotográfics, fotográfica, fotográfiquesfotográfico, fotográficos, fotográfica, fotográficas
fotografíesfotografías
fotografíonfotografíen
fotógrafo, fotógrafosfotógrafo, fotógrafos
fotosfotos
fotrájoderá
fotránjoderán
Fótre, fótres – fé fótre – fótre un bot – te fotré – fotrás, fotrá, fotrém, fotréu, fotrán – futut, futuda, fotut, fotuda – fotría, fotríes, fotríe, fotríem, fotríeu, fotríen – foteguera, fotegueres, foteguere, foteguérem, foteguéreu, foteguéren – haguera futut , me haguere futut un percut lo cor si haguera vist aquell llop.Joder + otros significados
fótreljoderlo
fótrelijoderle
fotrém (la)joderemos (la)
fótresjoderse
fótresseli damúnmetérsele encima
fótret, fótetjoderte, jódete
fotríajodería
fotríenjoderían
fotsJodes + muchos otros significados
fotut, fututjodido, jodidos
fotuts, fututsjodidos
fracás, fracasosfracaso, fracasos
fracasat, fracasatsfracasado, fracasados
fracsió, fracsiónsfracción, fracciones
fracsionásfraccionarse
fractura, fractures (latín fractūra)fractura, fracturas
fragánsia (latín fragrare = aulorá), fragánsiesfragancia, olor, perfume, fragancias, olores, perfumes
frágil, frágils, frágiles (elles)frágil, frágiles
fragilidatfragilidad
fragmén, fragménsfragmento, fragmentos
fragorfragor
fragránfragrante
fragrantíssimfragrantísimo
fragrantíssimafragrantísima
frailisme (de Pedro Saputo)frailismo
francamenfrancamente
Franciscano, franciscánsfranciscano, franciscanos
franja, franges, la franja del meu cul, entre les molles del cul ting una franjafranja, franjas
franquesa, sé franco (pero no Paquito lo caudillo)franqueza, ser franco
FransaFrancia
fransés, fransesafrancés, francesa
fransesosfranceses
frasse, frassesfrase, frases
Frassota, frasota, frassotes, frasotesfrase (peyorativo)
fraternidat, germanó, germandatfraternidad, hermandad
freática, freátiques (capes de aigua)freática, freáticas
frechidet, fregidet – un chiquet de La Fresnedafrito, “fritito”, mote de La Fresneda
frechideta, fregideta – una chiqueta de La Fresnedafrita, “fritita”, mote de La Fresneda
frechirán, fregiránfreirán
Frechits (a la paella) – mote de La Fresneda – fregits, frigitsFritos – mote de La Fresneda
frecuén, en frecuénsia, frecuénsfrecuente, frecuentes
frecuenmen, en frecuénsiafrecuentemente
frecuénsiafrecuencia
frecuentáfrecuentar
frecuentabe, frecuentáefrecuentaba
frecuentaben, frecuentáenfrecuentaban
frecuentán (g)frecuentando
frecuentat, frecuentatsfrecuentado, frecuentados
freda, fred, fredes, fretsfría, frío, frías, fríos
fredamenfríamente
Fredó – fa fredóFrío – da miedo
Fregá – frego, fregues, fregue, freguém o fregám, freguéu o fregáu, fréguen – fregaría – fregára – fregaréfregar, restregar
frega, fregues, fricsió, massajefriega, friegas, fricción, masaje
fregadó, fregadorafregadero, fregadera
fregí, fregixco o frixgo, fríges o fregixes, fríx o fregix, fregím, fregíu, frígenfreir
fregidafrita
fregidesfritas
fregidora, fregidoresfreidora, freidoras
freginal, friginal, freginals, friginals – a Beseit están prop del primé depósit, a ma esquerra pujánfreginal, freginales
fregínsefriéndose
fregiránfreirán
fregiríenfreirían
fregitfrito
fregixfríe
fregofriego
freguesfriegas
freixera (ábre)fresno (árbol)
frenáfrenar
frenáe, frenabefrenaba
frenáen, frenabenfrenaban
frenán (g) – Fernando está frenán pero lo coche no s´ature (no se pare)Frenando – Fernando está frenando pero el coche no se para (aturar en aragonés = parar)
frenat, frenats, frenada, frenadesfrenado, frenados, frenada, frenadas
frenessí (abalot, neguit)frenesí (alboroto)
frenétic, frenéticsfrenético, frenéticos
frenéticamenfrenéticamente
frenofreno
frenólogo, frenólogosfrenólogo, frenólogos
Frenos – que tú frenosFrenos – que tú frenes
frente, enfrente, enfrón, en fronfrente a, enfrente
fresc, fresquetfresco, fresquito
fresca, fresques, fresqueta, fresquetesfresca, frescas, fresquita, fresquitas
frescalesfrescales
frescó, fresquetafrescor, fresquito, fresca
frescoretafrescorcilla
frescosfrescos
fresquesfrescas
fresquetfresquito
fresquetafresquita
fresquetsfresquitos
fresquíssim, fresquíssimsfresquísimo, fresquísimos
fresquíssima, fresquíssimesfresquísima, fresquísimas
fréstec, fréstega – furo – poc agradableHuraño – poco agradable
fret, fred, freda, frets, freds, fredes (Fredes, poble dels Ports de Tortosa-Beseit, a Castelló, aon está lo Tossal del Rey)frío
frigorífic, frigoríficsfrigorífico, frigoríficos
friolera, friolereta (geleres)Friolera, friolerilla
friolero, geleresfriolero
frivolidatfrivolidad
frix o fregíxfríe
fríxguenfrían
fronfrente
frondós, frondososfrondoso, frondosos
frondosa, frondosesfrondosa, frondosas
frugalfrugal
frugalidatfrugalidad
fruit, fruitsfruto, frutos
fruita, fruitesfruta, frutas
Fruiterafrutera
fruitería, fruteríafrutería
fruitesfrutas
fruitsfrutos
frustrassiófrustración
fruta, fruitafruta
frutal, ábres frutals, ábres que dónen fruitafrutal
frutero (no se sol di fruité)frutero
Fuch ! (fugí)Fuera, huye, (huir) !
fúchen, fúgenhuyen
Fuchí , fugíhuir
fuet, fuets – de minjá, espetec – com una suriaca o látigofuet, fuets – de comer – como un látigo
fuga, fugues – fugida, fugidesfuga, fugas – huida, huidas
fúgenhuyen
Fugí – fuchgo, fuges (fuches), fuch, fugím (fuchím), fugíu (fuchíu), fúgen (fúchen) – fugiría, fugiríes, fugiríe, fugiríem, fugiríeu, fugiríen – fugit, fugida – fuchguera, fuchgueres, fuchguere, fuchguérem, fuchguéreu, fuchguéren – haguera fugit – la fugida de Puigdemont va sé mol escandalosahuir
fugida, fugideshuida, huidas
fugíehuía
fugíenhuían
fugín (g)huyendo
fugithuído
fugitiu, fugitiusfugitivo, fugitivos
fugitiva, fugitivesfugitiva, fugitivas
fulla, fulleshoja, hojas
fullarascahojarasca
fulleján un llibrehojeando
fulleta, fulleteshojita, hojitas
fum, fumshumo, humos
fumáfumar
fumada, fumat (fotuda, fotut)jodido, jodida
fumadero, fumaderosfumadero, fumaderos
fumadó, fumadorafumador, fumadora
fumadósfumadores
fumán (g)fumando
fumarrina, fumarrinesmucho humo
Fumarro , sigarrocigarro
fumatahumado
fumejáhumear
fumejadaahumada
fumigáfumigar
fumiguenfumigan
fumshumos
funda, fundesfunda, fundas
fundada, fundadesfundada, fundadas
fundadamenfundadamente
fundamén, fundaménsfundamento, fundamentos


fundamental, com la boina, que es funda mental, com la que porten Arturo Quintana Font o Héctor Moret Coso – fundamentalsfundamental, fundamentales
fundamentalsfundamentales
fundassió, fundassiónsfundación, fundaciones
fundat, fundatsfundado, fundados
fundífundir
fundixfunde
funeral, funeralsfuneral, funerals
funeraria, funerariesfuneraria, funerarias
funsió, funsiónsfunción, funciones
funsionáfuncionar
funsionáe, funsionabefuncionaba
funsionáen, funsionabenfuncionaban
funsionamén, (funsionaméns)funcionamiento, (funcionamientos)
funsionán (g)funcionando
funsionari, funsionaris, funsionaria, funsionaries, persones que ténen una funsió, pero no de teatro.funcionario, funcionarios, funcionaria, funcionarias
funsionatfuncionado
funsionefunciona
funsionenfuncionan
Fura – animalet com la mustela (furo)Huraña – hurón, mustélidos (huraño)


Furgá, furgás – fúrgo, fúrgues, fúrgue, furguém o furgám, furguéu o furgáu, fúrguen – furgára – furgaría – furgaré – vore burcháhurgar, hurgarse
furgaben, furgáenhurgaban
furgánse lo nashurgándose la nariz
furgaráhurgará
furgohurgo
furgó, furgónsfurgón, furgones
furgoneta, furgonetesfurgoneta, furgonetas
furia, furiesfuria, furias
furién, furienta, furiéns, furientes – enfadat – mol depressaenfurecido, enfurecida, enfurecidos, enfurecidas – muy deprisa
furiesfurias
furigaña, furigañes, forigaña, forigañes, forigañ, forigañs, murall, muralls, bufadó, bufadós, rateta, ratetes de monteTopillo – DCVB : TALPÓ
furiós, furiénfurioso
furiosamenfuriosamente
furor, furiafuror, furia
furoshuraños
fúrsia, fúrsiesfurcia, puta
furtá, robá, mangáhurtar, robar, mangar
furtálihurtarle
furtarehurtara
furtathurtado
furtiu, furtius, furtivo, furtivosfurtivo, furtivos
fusselajefuselaje
fusta, fustes – Varilla flexible, recuberta de tela o cuero y a vegades rematada per una trensa de “tiento” o una aleta de cuero, que se emplée per los jinetes per a espolejá a les seues montures. – vore surriacamadera, maderas
fusté, fustés – fusteret a Beseitcarpintero, carpinteros
fusteta, fustetesmaderica, maderita, madericas, maderitas
fútbol (peu + pilota, foot + ball)fútbol
futbolín, futbolínsfutbolín, futbolines
futur, futurofuturo
Futura, futuresfutura, futuras
futut, fotut, futuda, fotudajodido, jodida