escudors, escudorsat
¿Que vol dir “anar d’escudorç“, o “estar escudorçat“?,
aport de Pedro J. Bel Caldú al grupo.
desparellat, sense parella
Fernando (Rano):
A La Portellada si q se diu y vol di cuán algo o algú se quede apartat del resto, pot se persona, animal o cosa.
Pedro comente:
La Irene Granja Cuartielles si que sap “chapurriau avançat“. Los demés hau de practicar encara una mica més. Estar “escudorçat” es haber perdut la parella, o el grupo de persones o coses a les que s’hauríe d’estar vinculat. No encaixar prou bé i anar solterís com diu l’Enrique. Se pot referir a persones com un mosso vell, un o una viuda. O a coses emparellades com una sabata o un calcetí que ha perdut lo parell.
Eixa palabra no l’hai trobat a cap diccionari ni del IEC ni al Catalá-Valenciá-Balear. Per tant, la considero molt exclusiva del nostre parlar.
M’han quedat estos plats d’escudorç de la vaixella”
“És difícil trobar coses que Alcover no tinguere fitxades. I sí, és bastant tortosinista, la cosa…”
ESCADORS o ESCODORS adj.
Sobrer o fraccionari respecte d’una quantitat que es compta, es mesura, es pesa, etc. (Gandesa, Tortosa, Ulldecona, Benassal); cast. sobrante. «Us he enviat quatre dotzenes de llapis i tres llapis escodorsos» (Tortosa). «He rebut dos milers de claus i quaranta-cinc claus d’escadors». Venir d’escadors: venir de més, desaparellat d’un conjunt (Ulldecona, Gandesa, Benassal). «Ens hem repartit les taronges: ens n’han tocat sis a cadascun, i n’hi ha hagut cinc d’escadors».
Fon.: eskadóɾs (Ulldecona, Benassal); eskodóɾs (Gandesa, Tortosa).
Var. form.: descodors.